Les imatges de les seccions "Castelló vist des de..." i "Llocs i Paratges de Castelló" son propietat de Celvisió, i petanyen a la seua pàgina www.celvisio.com, i queda prohibida la reproducció per qualsevol mitjà per a fins comercials. Només s'admet per a ús privat o educacional no lucratius citant la seua font de procedència. Si necessites una millor resolució d'imatge, demana-la a info@celvisio.com

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Mobles de casa

En l'anterior article vaig quedar a parlar-vos un poc del mobiliari de la casa del llaurador, i que, com vam dir de la forma i distribució de la vivenda, podia ser variable, però sempre seguia un patró imposat pel costum i per la necessitat, i marcat per les diferents qualitats que imposava la diferència de poder econòmic de cada família. 

Començant per l'entrada de la casa, en la paret hi havia el necessari penjador de roba, que podia anar des de la simple perxa d'uns quants penjadors fins al moble elegant dotat inclús d'espill, i que tenia la seua funció a oferir un indret en què deixar la roba d'abric, el barret, boina o gorra, inclús el paraigua, i en alguns casos, inclús una botija pla.

Com vam dir, el seu mobiliari solia incloure alguna cadira, butaca o engrunsadora, de fusta o de vimet, i algunes fotos de família per tota decoració. 

Enfront de la dita paret, l'habitació de matrimoni, la més important de la casa, i en molts casos, l'única que va ser moblada per a la boda dels seus amos. Solia tindre un llit pesat de fusta o metall amb somier, amb un pesat matalaf de llana o borra, o inclús una màrfega. 

Mantes, edredó, llençols, i colorits cobertors per als dies de calor eren elements bàsics. Els més pobres, un llit de fusta sense somier, una màrfega de pallorfa i un cobertor de sac, també eren la roba bàsica. 

En la capçalera del llit, sempre un crucifix. Qui tenia sort i diners, penjava cortines en les finestres i inclús els podia posar persianes exteriors de fusta.

En l'habitació de matrimoni trobem un parell de butaques folrades, un armari de dos o tres portes, una d'elles amb espill, una còmoda amb calaixos, un enorme espill mural i una perxa de paret o vertical redona, el mosso penjador. En les més humils, una còmoda sense espill i un baül amb alguna que una altra cadira eren els elements bàsics. 

Una catifa o una estoreta d'espart les mes pobres per a no posar els peus al sol gelat, un orinal, i a vegades un rentamans, element fonamental de neteja formada per un moble amb un buit circular amb una palangana i dos suports laterals per a tovallola, a vegades un espill, i un estant baix per a un pitxer metàl·lic ple d'aigua.

En la segona nevada, la cuina, ja vam comentar que estava la llar i dos grans armaris de paret als seus costats. Una taula menuda i unes cadires de fusta amb seients de bova servien per a reunir la família durant les llargues vetlades d'hivern o els dies de fred i pluja en què no es podia treballar en el camp. 

També van evolucionar amb els anys, fins a arribar a una gran taula quadrada o redona i amb cadires de qualitat que donaven excel·lència al lloc. Sobre la taula, alguna botija en el seu plat o un plat amb fruites i queviures, o un fruiter amb mantellet de punt de ganxo.

L'aigua potable no solia ser la del pou de casa, i es buscava en les fonts públiques quasi sempre. Era un treball generalment de dones, que la portaven en cànters que portaven recolzats sobre les anques i agafaven amb el braç pel coll i l'ansa. 

A l'arribar a casa, es deixaven sobre la canterera, que podia estar en l'entrada de casa, en la cuina o en la porxada, i que, segons casos, era un banc de fusta a este efecte o format sobre el mur, de simple argamassa o decorat amb taulells. Els cànters tenien mil formes, models, colors o grandàries. 

No faltaven les botiges per diversos llocs de la casa, penjades al ras, o de la paret, amb el seu costat pla per a això, o sobre un plat en la taula de la cuina o en un replanell de l'escala. 

Les semiesfèriques de paret eren les que s'usaven en el camp, i tenien sempre el seu suport d'espart instal·lat en la part davantera del varal del carro. 

El bec de la botija es tapava amb una branqueta tallada amb punta, i el coll d'entrada amb un suro, i a les de casa amb una peça de fil feta de punt de ganxo.

A més, en la casa hi havia diverses gerres de diferents grandàries i formes, destinades a emmagatzemar aigua, o la calç d'emblanquinar tota la casa, i que generalment es cobrien amb una tapa de fusta a la seua mesura. Les gerres menudes s'usaven per a emmagatzemar aliments o fer salmorra. 







El cossi es destinava a la bugada, per a la que es feia lleixiu de cendra. També per al bany de xicotets i grans, facilitat per les seues dimensions i la seua forma ovalada. 


El llibrell gran s'utilitzava a vegades també per a la bugada posant sobre ell la posteta i fregant, o per a netejar els accessoris de la cuina, i amb el temps es van substituir per safes de zinc.

Cadires de qualsevol tipus, de fusta envernissada o no i amb seients de bova, de reixeta, de fusta i amb diversos tipus de respatler, inclús amb braços, es trobaven repartides per tota la casa. 

La taula menuda de la cuina, generalment amb un calaixet, s'aprofitava per a moltes coses. Les dones la treien al carrer per a jugar al burro i presidia la reunió de boqueta nit de la família a la fresca. 

Si era l'allargada de ventalls, es podia desplegar i allargar. Quan estava plegada, adornava amb els objectes sobre ella l'espartana cuina. Desplegada, en les grans ocasions, albergava dinars i sopars familiars. 

En la porxada, prop del pou, solia haver-hi un rentamans, paregut al de l'habitació de matrimoni o únic en les casa més humils, i fonamental per a la neteja i pentinada.

El mobiliari de la casa solia ser mínim i espartà. Es completava a vegades amb diversos mobles de baül per diferents parts de la casa, banquetes, etc., i pocs elements d'adorn. 

El llaurador era poc donat a floritures i excepte els rics, destinava els seus havers a millorar el seu patrimoni agrícola i el seu rendiment.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada