Les imatges de les seccions "Castelló vist des de..." i "Llocs i Paratges de Castelló" son propietat de Celvisió, i petanyen a la seua pàgina www.celvisio.com, i queda prohibida la reproducció per qualsevol mitjà per a fins comercials. Només s'admet per a ús privat o educacional no lucratius citant la seua font de procedència. Si necessites una millor resolució d'imatge, demana-la a info@celvisio.com

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Els dolços de Nadal

Fa prou de temps que no hem parlat de la cuina de Castelló i prompte tindrem damunt la Fira i després els Nadals, i pense que els més joves soles coneixen els dolços de supermercat, alguns van mes lluny en els de forn, i pocs els de casa. Anem de hui en avant a parlar d'ells un poc i qui vullga mantenir la tradició, vorà que es molt mes fàcil del que pareix disfrutar d'ella.

D'altra banda,recordeu que parlem de cuina tradicional, i això significa que en cada casa hi havia un recepta particular per a cada dolç, igual que per a cada plat, per la qual cosa sempre hi ha infinites xicotetes variacions d'ingredients o proporcions al gust de cada cuina domèstica. Segur que si recordeu la recepta de la vostra mare o iaia, era millor per algun xicotet detall que vos ha quedat en la memòria. 

Les receptes de què vos parlarè són d'eixe tipus. Recordeu i aprofiteu l'experiència dels vostres ancians i segur que milloràreu el resultat.

“Qui no guarda quan té, no menja quan vol” aconsella una dita popular. Nosaltres que tenim guardades des de l'estiu ametles a la cambra, anem a traure-les per tal de preparar les pastes de Nadal.

Amb les ametles anem a cuinar un dels dolços més típics en estes dates: el Torró de Gat. 

Es un torró senzill de fer i barat, si es té l'ingredient principal. Així que en este cas no es compleix altra dita popular que diu “amb diners torrons”, donat que no són necessaris molts diners per poder fer i assaborir este dolç amb sucre caramel·litzat mesclat amb ametles senceres posades sobre una neula.

I a més a més de ser barat, no es perd res. El caramel que sobra s'enrotlla fent un cilindre, que és especial per als xiquets de la casa, els quals ben contens desapareixen de la cuina amb el seu “puro moro” en la boca.

2 gots d'ametla pelada torrada lleugerament
1 got de sucre
Neules

Primer cal fer els preparatius per tenir-ho tot a punt al moment de necessitar-ho: buscar el cassó, mesurar el sucre, agafar la cullera per remenar i també hem de preparar les neules, col·locant-les damunt del banc de marbre untat amb un poc d'oli.

I una vegada tot a punt, comencem. Posem en un cassó el got de sucre a foc lent. A poc a poc el remenem amb una cullera de fusta fins que comence a desfer-se. Quan ja està totalment desfet sense grums, s'aboquen les ametles i es mescla tot bé.

Després s'aboca la mescla damunt la neula estenent-la de manera uniforme i es cobreix amb altra neula. Per tal d'aplanar la mescla es posa pes damunt. Es deixa assecar i en refredar ja estan apunt per a menjar.

Diuen que esta recepta es molt antiga, fins i tot sembla ser herència de temps dels moros. El torró de gat és un dolç nostre, tradicional i popular, que pot rivalitzar en la taula de Nadal amb qualsevol dels actuals i li pot guanyar. (Recepta treta de "Història d'Aielo de Malferit")


Un altre dels mes vells i nostres, les Mantegades de la Regina

360 grams d'ametló
360 grams de sucre glaç
300 grams de sagí de porc
canyella en pols
1 cullerada de farina

En un llibrellet mescleu el sucre glaç, l'ametló i el sagí. Pasteu-ho tot fins que la massa esdevinga fina i sense grums, afegiu la farina a poc a poc i seguiu repastant la massa.
Deixeu que la pasta repose un ratet (si fa caliu, en la nevera per que no s'esclafe).
Amb les mans formeu boletes de la gruixa d'una mandonguilla i poseu-les en una llanda de forn empolsegada de farina.
Enforneu-les a forn mig (170ºC) fins daurar-les, mes o menys una mitja hora, i deixeu després que es refreden.
Feu una barreja de sucre glaç i canyella i polsejeu les mantegades per damunt, i després les enrotlleu en paper de seda.
Es guarden en lloc fresc i sec.


I ara un dels mes ancestrals, els Rotllets d'Ou

500 grams de farina
2 ous
250 grams de sucre
2 tassetes de café d'oli d'oliva
2 cullerades de café de bicarbonat sòdic

En un bol de vidre o llibrellet menut, mescleu tots els ingredients fins que s'hagen barrejat ben rebé.
Amb aquesta pasta feu-ne rotllets amb els dits com si foren llacets redons.
Passeu-los per sucre i aneu dipositant-los sobre una llanda amb els fons cobert de farina.
Coeu-los al forn de 170ºC durant mitja hora fins daurar la pasta.
Es guarden en lloc fresc i sec.


Un altre clàssic son els Rotllets d'Anís

150 grams de mantega
175 grams de sucre de llustre
100 grams d'ous que no estiguen freds
375 grams de farina fluixa
15 grams de ratlladura de llima
10 grams d'anís sec (cassalla)
Sucre

Preneu la mantega en un llibrellet i li afegiu el sucre de llustre, i poc a poc aneu afegint els ous, la farina, la ratlladura de llima i l'anís, i remeneu fins fer una massa igualada.
A continuació, aneu fent xicotets cilindres de massa que enrotllareu sobre ells mateixos formant un cercle.
Arrebosseu les rosquilles amb sucre en gra i les aneu col-locant sobre una llanda lleugerament greixada.
Coeu a forn fort (230 a 250ºC) per que s'assequen ràpidament, sense agafar color. Es conserven a temperatura ambient protegides de l'aire (pot de vidre tancat).


Com aneu veient, els dolços tradicionals son sezills, amb ingredients casolans i sense atifells especials, i sense cap de cura especial es poden mantenir a casa durant prou dies per a no fer grans quantitat la vespra o el dia de la festa.

Un dels que no poden faltar a les taules de cap casa son els Pastissets de Moniato

Per a la confitura:
1 quilo de moniato bullit (pasta)
400 grams de sucre

Per a la pasta:
300 grams d'aiguardent sec (cassalla)
300 grams d'oli
300 grams de sucre
Farina

Per a fer la confitura, es cou el moniato remenat amb el sucre a foc molt fluix duran 20 a 25 minuts i després es deixa refredar.
Per a la pasta, mescleu tots els ingredients menys la farina, i els aneu pastant i afegint la farina poc a poc fins que es puga estirar.
Per a fer el format desitjat, feu boles de pasta del tamany que voleu, i les aneu aplanant amb un plat.
A continuació, les farciu i les plegueu en mitja lluna. Es posen en una llanda i els heu de pintar amb ou batut, i després els espolseu amb sucre molt i canyella i els coeu a 180ºC fins que estiguen daurats al gust.


També son molt nostres els Rosegons o Carquinyols

250 grams d'ou
250 grams d'ametles senceres lleugerament torrades
250 grams de sucre
250 grams de mantega
450 grams de farina
150 grams de mel
8 grams de rent en pols

Munteu amb la batedora els ous amb el sucre i la mel, i a continuació incorporeu la mantega fosa.
Afegiu les ametles, mescleu bé i afegiu, per últim, la farina mesclada amb el rent.
S'ha de refredar la massa en la nevera almenys un parell d'hores, i després confeccioneu barres grossetes que s'han de tallar al bieix en porcions com d'un dit polze de llargues.
Es col·loquen en una llanda de forn lleugerament engreixada, es pinten en ou batut i es deixen coure entre 190 i 200ºC fins que estiguen ben daurats, durant un mitja hora. Probeu que cada forn es un món, i xicotetes diferències de cuita canvien la textura de la pasta.

Com no vull que s'embafeu massa, ho deixem hui en mitja dotzena, però avise que encara queden molts tan bons o més. Seguirem, que encara hi ha temps d'ací a Nadal, i pot ser que algú s'anime a fer a sa casa els dolços nadalencs de tota la vida i que fa prou temps que es veuen poc o menys a les cuines de Castelló.

Temps era temps...



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada