El diccionari ens diu que una Nòria és "Una gran roda del parc d'atraccions, de la que pengen les cabines o els seients on van les persones" i el mateix diccionari definix Sénia com "Màquina d'elevar aigua que consistix en una roda horitzontal, accionada per un animal que pega voltes subjecte a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seua longitud, i l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua d'un pou".
 |
| El motor de la Nòria. |
Com realment cap de les dos definicions s'ajusta a ella, no queda clar per què s'anomena "La Nòria" al primer motor d'elevació d'aigua que es va instal·lar en Castelló. Podria ser el que ja hi havia una partida del terme coneguda com "La Sénia". L'origen, com moltes coses més de Castelló, ve d'aquell any 1593 que se li va sol·licitar a Felip II el privilegi que va permetre la construcció de la Reial Sèquia Escalona, que va començar a funcionar acabada en 1605.
 |
| El quadre roig marca el recorregut total de les instal·lacions del complex de la Nòria. |
La séquia va permetre posar en regadiu totes les terres del terme que quedaven per davall del seu nivell. Va ser un èxit que va convertir el poble i que encara hui disfrutem i ha configurat el nostre poble com és al cap de més de quatre segles.
Però en 1876, un grup de llauradors de Castelló es van agrupar per a portar més enllà eixe repte, i posar en regadiu, per primera vegada i gràcies a la mateixa Escalona, més terres, però esta vegada, terres que estaven per damunt del nivell de la séquia, i no unes poques amb una sénia i un ase, sinó ni més ni menys que pujar fins una altura de 17 metres el cabal suficient per a regar 487 fanecades de secà, que amb el temps i les posteriors extraccions i aplanats de terrenys, han arribat a ser hui prop d'1.200. Al voltant de 100 hectàrees.
 |
| Panorama llunyà del recorregut de la Nòria marcat per el requadre roig |
La comunitat de regants de la Reial Séquia d'Escalona va celebrar el 6 de gener de 1877 una junta general en virtut d'una instància subscrita pels interessats, de terres secaneres de la partida d'El Pla i del Castellet, i va autoritzar la instal·lació en la séquia i sobre ella una turbina que, per mitjà dels mecanismes de transmissió adequats, donara moviment a un joc de dos bombes horitzontals de doble efecte.
Eixes bombes haurien d'extraure un cabal de 83 litres per segon del cabal de l'Escalona, i els elevarien a una altura de 17 metres.
Es va instal·lar el mecanisme hidràulic en la séquia junt amb la casa coneguda com "El Corral d'Amorós", i d'allí partix una canonada subterrània de 40 centímetres de diàmetre interior en direcció sud, travessa el barranc del Castellet, i seguix després subterràniament pujant la vessant de la muntanya acabant en un recipient cobert i tancat en la vessant nord els 17 metres per damunt de la séquia, havent recorregut 250 metres, i alimentant el "Braçal Nou del Castellet". Les obres van acabar el 24 d'agost de 1878. |
| El equip de bombeig. |
L'aparell hidràulic que alimenta el braçal només havia de funcionar quan les aigües de l'Escalona, d'on les pren, no porten en dissolució terres procedents d'arrossegaments o avingudes, a fi de no perjudicar les bombes i les canonades.
Les seues ordenances definitives es van aprovar el 26-11-1904 modificant les primeres de 1893, i deixen clar que "l'aigua que discórrega pel braçal s'utilitzarà pels regants començant pel segon regueró o derivació en l'orde en què es troben estes aigües baix, i acabarà en la primera aigües amunt, i en cada regueró principiant pel primer camp que banyen aquelles en el seu descens i concloent pel més baix o llunyà, i el sistema de reg del qual és el de torn o tanda".
 |
| La turbina horitzontal |
Va ser una autèntica novetat el que, en l'època del vapor, es construïra una màquina sense propulsió artificial, i que a més doná origen al naixement d'una nova partida del terme de Castelló, la de la Nòria, i que encara existix a pesar que fa anys que funciona amb un motor elèctric.
La màquina es va encarregar als tallers de l'enginyer Amador Pfeiffer, de Barcelona, que va instal·lar una turbina horitzontal utilitzant les pròpies aigües de la séquia, desviades per un túnel després de ser embassades per represa, per a generar la força necessària per a moure dos pistons horitzontals de doble efecte i quatre vàlvules cada u, i pujar l'aigua necessària al braçal.
 |
| La represa de l'Escalona |
El seu funcionament era molt simple i a més no consumia carbó, pel que el seu funcionament era enormement barat. Es tractava d'una màquina de fabricació alemanya, adaptada per la pròpia enginyeria a l'ús destinat.
Els terrenys on es va instal·lar van ser cedits gratuïtament pel soci fundador Sixto Franco Bas i el cost total de les obres va ser de 52.800 pessetes, i es van emetre 960 accions de 55 pessetes cada una.
 |
| Entrada i eixida d'aigua a la Nòria |
Després de quasi cent anys de treball ininterromput, en 1969 es van començar a notar deficiències lleus en el seu funcionament, i se li va detectar que necessitava reparacions, necessàriament artesanals i d'alt cost.
Es va decidir no fer-les i instal·lar una nova turbina o substituir-la per una bomba elèctrica. Finalment, en 1970 va guanyar esta opció, però periòdicament es posava en funcionament, durant tota la dècada dels 70, perquè no quedara inutilitzada.
El seu maquinista, Eliséo López Francés, era qui coneixia, per tradició familiar, el funcionament correcte i rutinari de la vella turbina i tots els seus secrets.
 |
| Nova bomba elèctrica de 1970 |
Quan en 1982 es va produir la pantanada i l'afonament de la presa de Tous, l'Escalona va quedar inutilitzada durant molt, massa, temps, i amb ella, el motor de la Nòria, i la Junta de la Comunitat de Regants del Braçal Nou del Castellet va haver de prendre la decisió de construir un pou amb què regar els seus camps.
Quan en els anys 90 es va fer d'obra tota l'Escalona, es va tancar el tram que anava cap a la vella turbina eliminant per complet la possibilitat de entrada de aigua per a tornar a posar-la en funcionament, i la defunció a principis de l'any 2000 d'Eliséo López, deixava sense maquinista eixa ja quasi inexistent possibilitat.
 |
| Barranc de retorn de l'aigua a la sèquia Escalona |
Amb ambdós se ens va anar un tros de la nostra història i la dels nostres valents agricultors i la seua capacitat d'innovació i risc. La Nòria i el seu èxit van propiciar el naixement posterior de les comunitats que van acabar posant en reg les partides més altes i difícils del nostre terme, primer la d'Uchera, i després la d'Alts Regs, aconseguint amb això que Castelló no tinga pràcticament cap terreny de secà, i tots ells alimentats per la nostra Reial Séquia d'Escalona i els seus més de 400 anys d'història.
 |
| La canonada creua el barranc Al fons dalt, la caseta on la rebrà el braçal. |
Encara que no vinga al cas, l'empresa Amador Pfeiffer era la més important del país d'enginyeria mecànica dedicada a l'agricultura i totes les seues indústries afins, fins que "La Vanguardia" del 4 d'octubre de 1881 ens contava: "Una horrible catàstrofe ha ocorregut a les sis i deu minuts, d'este matí en la fàbrica de maquines agrícoles dels fills d'Amador Pfeiffer. Un crit d'horror van exhalar les persones que encertaven a passar per l'esmentat punt, així com els treballadors que cap a pocs moments es trobaven en el taller, van eixir precipitats cap al punt de la catàstrofe, i un quadro aterridor es va presentar a la seua vista. No quedava res d'aquelles habitacions: ni una sola paret en peu. Només es veia un muntó informe de runes, sent així que habitaven huit persones en el seu primer pis i cinc en el segon". El balanç va ser de 13 difunts i l'extinció quasi total de la família, de la que es va salvar una filla casada que no vivia allí i un xiquet que estava en un internat a l'altre extrem de la ciutat. Va ser la primera esquela col·lectiva de la història del periòdic.
 |
| La caseta d'eixida al braçal |
Diumenge passat vam poder visitar la Nòria i totes les instal·lacions, gràcies a l'amabilitat de Josep Lluís Benetó, actualment al càrrec de les instal·lacions, i que ens va acompanyar per totes elles amb el màxim deteniment, mostrant-nos no sols les instal·lacions antigues i la bomba elèctrica nova amb el pou de socors de després de la riuada de 1982, sinó a més el modern sistema muntat sobre un nou pou i bomba que subministra aigua per goteig a tota la partida de La Nòria, i que per tant hui no se subministra ja de l'Escalona, sinó de l'immens aqüífer que hui se sap que discorre davall el barranc del Castellet a poc mes de 20 metres de profunditat i que prové del massis del Caroig segons ens diuen els tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de la que depén i que controla les seues extraccions.
 |
| La bomba auxiliar en proves, i a la part de front a ella, les eixides a la sèquia de les altres dos. |
El pou que es va fer després de la riuada servix hui com a pou d'auxili per sequera abastint amb altres dos construïts en les proximitats a la mateixa Escalona, i continua funcionant a ple rendiment sense problemes, com vam poder veure durant una prova de verificació periòdica que va coincidir amb la visita.
La Nòria no és passat. Com podeu veure, no sols és present sinó futur en els regs de Castelló i no sols de la seua partida ja. Una realitat ben viva.
Temps era temps...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada