Les imatges de les seccions "Castelló vist des de..." i "Llocs i Paratges de Castelló" son propietat de Celvisió, i petanyen a la seua pàgina www.celvisio.com, i queda prohibida la reproducció per qualsevol mitjà per a fins comercials. Només s'admet per a ús privat o educacional no lucratius citant la seua font de procedència. Si necessites una millor resolució d'imatge, demana-la a info@celvisio.com

dilluns, 2 de maig de 2011

El Tramvia a la Pobla.

Tots els castelloners sabem (supose) moltes dades del Trenet, i com està d'unit a la nostra història local des del dia de la seua inauguració, l'11 de juliol de 1915.

Tramvia a sang.
El que no tinc tan clar, és que tots coneguen la història del què va ser el primer transport que va unir per ferrocarril a Castelló amb València. El tramvia a l'estació del tren del Nord d'Almansa a València, actual RENFE, en la veïna Pobla Llarga, permetent l'accés dels castelloners a la via ampla i a tot el país, a través d'esta, que tenia ja el ferrocarril des que en 1854 s'inaugurara la seua estació.

El 22 de maig de 1895, se li donà al sol·licitant Manuel Granell Pascual, la concessió per a establir una línia de tramvia, de 4.404 metres entre Castelló i La Pobla Llarga, amb un capital social de 100.000 pessetes (de les de l'època), amb un tramvia de tracció "a sang" (o siga, tirat per cavalls). Es va inaugurar el dia 1 de març de 1896.

Les cotxeres i estables del tramvia.
El 24 d'octubre d'eixe mateix any, es va firmar un contracte entre la "Compañía de los Caminos de Hierro del Norte" i la nova "Sociedad de Tranvías de Villanueva de Castellón", per al transport combinat de viatgers i mercaderies, segons l'arxiu històric de FGV.

El tramvia començava el seu trajecte des de la mateixa plaça de l'Ermita, creuant tot el poble, i parant en qualsevol part del trajecte a voluntat dels seus viatgers, que pagaven pel servei 10 cèntims de pesseta (un xavo). Una dada curiosa, és que els diumenges, festius i fira, el tramvia no entrava en el nucli urbà de la població.

La cotxera de les unitats de vagons, així com les quadres dels animals i les oficines de la companyia, es trobaven en un lloc que continua existint, transformat després de la desaparició de la companyia, i que ha sigut utilitzat per a moltes mes coses. Es troba en el núm. 7 del carrer de Sant Doménec, que podreu veure en la foto adjunta, on fins fa poc es va ubicar el conegut bar de Tolino.

Tractor de la classe T-10.
Un dels castelloners que van portar aquelles unitats de tramvia com a conductor, i que era una forma més d'exercir el seu ofici de rociner, va ser el meu iaio patern, el iaio Vicent, que va treballar allí fins l'any 1926, quan van entrar en servici tres màquines gasolineres T-10, per a substituir als cavalls.

La primera crisi d'explotació que va patir la companyia va ser en 1915, per l'arribada del ferrocarril des d'Alberic fins a Castelló, que s'inaugurà l'11 de juliol de 1915, i que va fer innecessari que quant els castelloners s'hagueren de desplaçar fins a València, utilitzaren el tramvia per a anar a Pobla Llarga. 

La "Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia" (coneguda popularment com cacaus, tramussos, faves i vi), recent constituïda, i que acabava de fer-se càrrec del ferrocarril a Castelló, va comprar la major part de les accions de la companyia del tramvia, i va passar a administrar-lo, perquè li interessava no sols este, sinó el seu contracte d'unió amb el tren del Nord en Pobla Llarga, per a afavorir la seua xarxa de transport de mercaderies en totes direccions. En 1924, la mateixa companyia va comprar la totalitat de les accions i va quedar com a única propietària.

Projecte de Iranzo de 1924.
Al quedar com a única ama, la companyia va plantejar la possibilitat d'unir ambdós línies, i que va desenrotllar com a projecte l'enginyer Salvador Iranzo, que era el responsable, per aquells anys, de l'empresa, per a facilitar l'accés de mercaderies i viatgers de forma còmoda, amb el trasllat d'un ramal de la via del tramvia i la seua prolongació fins a l'enllaç amb les platges de vies de l'estació, i establint una nova parada que servira de trànsit.

D'esta manera, s'aconseguia un servei complet des de València, passant per Castelló i totes les poblacions intermèdies, fins a Pobla Llarga i la seua connexió amb el ferrocarril cap a Almansa.

T-10 fora de servei.
En 1926, com vam comentar anteriorment, es va modernitzar la tracció de la línia, amb les gasolineres T-10, construïdes en 1918 per Etablissements Berliet de Venissieux (Lió), i comprades de segona mà per CTFV. Este curiós tractor era de gasolina i monocabina de 2 eixos, i tots els castelloners que van conéixer la riuada de 1982 com a adults, deveu recordar-les perfectament. Després de tancar-se l'explotació del tramvia en 1931, es van integrar a la flota de tractors de mercaderies de la CTFV, prestant servici durant molts anys. 

Després de la guerra civil espanyola, se'ls canvia els motors de gasolina per altres dièsel. Posteriorment, en els anys 50, es van reconstruir com vehicles de tracció elèctrica, usant per a això els motors d'antics tramvies retirats, conservant només els bastidors i el rodatge, sent de nou reutilitzades a partir de l'electrificació d'esta línia en 1959. 

T-10 als tallers de FGV.
La locomotora de la fotografia adjunta és l'única supervivent de la classe T-10, preservada per FGV i es troba exposada en l'entrada als tallers de la companyia en l'estació de València-Sud.

T-10 de manteniment.






Jo les recorde de xicotet com a tractors de mercaderies, i finalment van ser utilitzades com a tractor dels remolcs taller per al manteniment de la via, fins al seu retir definitiu a finals dels anys 80.

Crec que ningú es va poder queixar del seu rendiment i longevitat. 
Això si, lletges eren.

Temps era temps...




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada