Les imatges de les seccions "Castelló vist des de..." i "Llocs i Paratges de Castelló" son propietat de Celvisió, i petanyen a la seua pàgina www.celvisio.com, i queda prohibida la reproducció per qualsevol mitjà per a fins comercials. Només s'admet per a ús privat o educacional no lucratius citant la seua font de procedència. Si necessites una millor resolució d'imatge, demana-la a info@celvisio.com

divendres, 18 de març de 2011

Diccionari de carros.

1925 al port de València.

Canvien els temps i passen les coses. Hui tenim televisió, mòbils, ordinadors, cotxes, gps, llibres digitals, etc. Abans, la majoria de la gent treballava en el camp, eren jornalers o llauradors majoritàriament, i usaven unes ferramentes molt característiques. Tot el que podia tenia un carro tirat pel seu animal, normalment haca o ruc, i un aladre per a llaurar i sembrar el camp.

Hui sabem conduir un cotxe, usar un mòbil, una càmera digital, navegar per internet, gravar vídeos o jugar videojocs. Abans, fins fa molt poc, no existia res d'això, i el que era necessari aprendre era a portar un carro i a l'animal en el camp per a treballar i llaurar el bancal. Com ja hem dit, el carro de la Ribera solia ser el d'escala, i l'aladre, hereu del romà, solia ser tirat per un sol animal i s'anomenava forcat.

Parts d'un carro (1)
Per què els mes jóvens vagen entenent el que eren, els preparem un xicotet diccionari amb els noms i descripcions de les parts del carro i dels aparells dels animals. Ja seguirem amb la resta:

Aiguadera f. Ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen meitat a cada banda de la bèstia i s’empren per a traginar gerres d’aigua.
Aigüera f. Barxa d’espart amb tapadora, que els carreters duen en el carro sobre el varal per portar-hi l’aigua i la berena.
Aixar v. tr. Fer anar arrere una cavalleria, fer-la recular.
Aixaderes f. pl. Reculants. Cadascuna de les corretges o cadenes que van de la retranca a les vares del carruatge, passat pel mig del cos de la bèstia, i serveixen per a permetre que l’animal puga recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades.
Parts d'un carro (2)
Aixavegó m. Compost de quatre samugues encreuades, amb una tela fixa al damunt que va sobre l’albardó de la bèstia i serveix per a portar blat, arròs, palla, etc.
Albarda f. Guarniment de les bèsties de càrrega de peu redó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col.loquen les sàries, els arganells, etc.
Albardar v. tr. Posar l’albarda a una bèstia.
Albardó m. Casta albarda.
Alcalades f. pl. Peça de metall que formava part de les guarnicions de cavalcadura.
Alitranca f. Peça de cuiro que passa per damunt de les anques de les cavalleries enganxades.
Aparell m. Arreus per a muntar o carregar les bèsties de bast.
Aparellada f. Guarniments de la bèstia de càrrega o de tir.
El cub de la roda
Arçó m. Arc de fusta que hi ha davant i darrera de la sella i del bast, i que serveix d’ànima a aquests ormeigs.
Arganells m. pl. Portadores.
Aro m. Cercle de ferro que enrevolta la roda d’un carruatge.
Arquillo m. Cada un dels arcs de fusta que sostenen la vela del carro.
Arri interj. Interjecció amb què s’estimula una bèstia a caminar o a accelerar la marxa.
Ase m. ZOOL. Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte similar al del cavall, però més menut, d’orelles llargues i de cap gran, que s’utilitza generalment com a bèstia de càrrega.
Balancí m. Bastó que du dues cordes (una a cada cap) que s’enganxen a una bèstia, i enmig té una anella per a enganxar-se amb una cosa que la bèstia ha de posar en moviment, com per exemple, una arada, un trill, etc.
Banda f. Postissada que va col.locada a cada costat del carro i forma la paret lateral d’aquest.
Barana f. Barra que va col.locada horitzontalment en tota la llargària del buc del carro, i que té forats dins els quals van ficats els caps superiors dels palancs o estaques que formen la banda.
Barra m. Peça que forma el braç i la cuixera de cada part del carro.
La cabeçada
Barriguera f. Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce.
Bast m. Albarda curta que porten les bèsties de càrrega.
Boixa f. Peça de ferro fus, cilíndrica o troncònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell.
Botó m. Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els radis. Cubo.
Bou m. ZOOL. Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bos taurus), amb potents banyes punxegudes recorbades enlaire.
Brida f. Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.
Burro m. ZOOL. Ase.
Cabasset m. Virolla de ferro que va a cada cap del fusell del carro, al costat de la boixa i que és travessada pel piu.
Cabeçada f. Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bèstia cavallina quan ha d’estirar un vehicle.
Cabeçó m. Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bèstia per a estirar el carro.
Cabestre m. Corda o corretja que es lliga al cap d’una bèstia per a portar-la o subjectar-la.
Camó m. Cada una de les corbes que formen la roda del carro. Corba.
Carreter m. Persona que té per ofici portar carretes o carros. m. Persona que construeix carretes o carros (Mestre d'aixa).
Carrillera f. Rodera, solc produït en terra per les rodes dels carros.
Carro m. TRANSP. Vehicle per a transportar càrrega constituït per un marc o una caixa amb una perxa o dos vares on van enganxats els animals i un fusell fixat en la part inferior, en l’extrem del qual giren lliures dos rodes.
Cavall m. ZOOL. Mamífer de la família dels èquids (Equus caballus) de grans dimensions i de constitució forta i àgil al mateix temps, que s’utilitza com a animal de tir, de sella, etc.
Carrejant vímet.
Cércol m. Llanda de ferro de les rodes del carro. Aro.
Cingla f. Cinta ampla de cordell de cànem o d’altra matèria resistent, especialment la utilitzada per a subjectar l’albarda, la sella, etc., per davall del ventre de l’animal.
Cinglar v. tr. Assegurar la sella o l’albarda.
Clàviga f. Clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que s’introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc.), s’hi clava travessant-lo a fi que no puga escapar-se.
Collera f. Coixí que es posa en el coll de l’animal per junyir-lo a l’aladre, a la carreta, etc.
Colleró m. Classe de collera de bèstia de més grossària que la collera ordinària.
Contraperna f. Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants.
Contratirant m. Barrot de ferro que es col.loca entre la contraperna i la banda superior per a reforçar la barana superior d’un carro.
Corba f. Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l’encorbat de la roda del carro.
Corretjot m. Corretja ampla que passa per damunt de l’animal de tir i serveix per a sostenir els braços del carro.
Costella f. Cadascuna de les dos peces corbes de fusta o d’altra matèria sòlida que formen l’ànima de la collera o collar de tirar a carro.
Cubo m. Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els radis.
Descans m. Mosso. Pal que va agarrat per un cap al braç del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar en terra quan el carro està parat, i així donar-li un nou punt de suport que evita que puga balançar de davant o de darrere.
Tartana.
Egua f. Femella del cavall.
Eix m. Peça de fusta, de metall o d’altra matèria dura, de forma cilíndrica o cònica, que està fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o diverses rodes o altres peces que revolten.
Escala f. Cada un dels braços travessers del carro o tartana.
Escaler m. Animal que en una reata va a l’escala, o sia, entre els braços del carro, a barres.
Escaleta m. Prolongació de l’escala del carro, feta per mitjà d’una post sostinguda amb cordes, que té per objecte permetre d’augmentar la càrrega. Pessa de ferro amb escalons per ajudar a pujar al carro.
Estaquilla m. Cadascuna de les estaques de fusta que formen l’escala del carro.
Francalet m. Corretja de la collera o forcasset.
Frontalera f. Corretja o corda de les morralles que passa per damunt del front de l’animal.
Fuell m. Eix d’un carruatge.
Galtera f. Peça de guarniments que tapa els ulls i galtes d’un animal, per a fer que soles mire al davant.
Guardapols m. Peça de cuiro que va enrotllada damunt el coixí de parell i que s’hi estén quan plou o quan hi ha molta pols.
Haca f. ZOOL. Cavall menut i vigorós, l’alçada del qual no passa de catorze decímetres.
Haveria f. Bèstia de càrrega.
Carruatge funerari.
Jouet m. Mena de collar format de dues cames de fusta unides per la part superior, amb uns ganxos de ferro on es passen els francalets, i que es posa al coll de l’animal per a llaurar amb forcat o per a tirar carro.
Jònec m. ZOOL. Brau o bou jove, de menys de dos anys.
Junyir v. tr. Posar el jou a un animal o un parell d’animals.
Llança f. Peça llarga de fusta unida pel seu extrem inferior al joc de la part de davant d’un carruatge, a cada costat de la qual, s’enganxa un cavall, una mula, etc.
Matxo m. Mul.
Mestre d’aixa m. Fuster de carros.
Morralles f. pl. Conjunt de corretges que envolten el cap d’una bèstia de tir o de tragí, especialment d’un mul, per a subjectar-la i guiar-la.
Morrera f. Peça de corda o de corretja que passa per damunt els morros de la bèstia i forma part de les morralles.
Mosso m. Descans; pal damunt el qual descansa un braç del carro quan aquest està desjunyit.
Mula f. ZOOL. Mul femella.
Ollaó interj. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a la dreta.
Oixque interj. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a l’esquerra.
Perxa f. Barra col.locada a la part central i superior de l’arquillada d’un carro.
Pina f. Corba de roda de carro.
Galera, el transport pesat.
Piu m. Xicoteta peça ixent que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.
Portadores f. pl. Conjunt de dos caixons de fusta destapats lateralment, que van col.locats un a cada costat de bast o albarda d’una bèstia, a manera d’arganells, i serveix per a portar-hi cabassos i cistells plens de fruita.
Pujador m. Pedrís, escampell, etc., que ajuda a pujar a cavall, en un carruatge, etc.
Rabasta f. Tafarra. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia.
Radi m. Cada un dels barrots, les tiges, etc., que uneixen el botó d’una roda amb la seua circumferència.
Ramal m. Tros de corda lligat al morro d’una bèstia, per a portar-la.
Reata f. Corda amb què es lliguen les bèsties perquè unes segueixen les altres, o corda amb què es lliga la càrrega, sobretot en garbejar.
Reculant m. Cadascuna de les corretges o cadenes que van de la retranca a les vares del carruatge, passat pel mig del cos de la bèstia, i serveixen per a permetre que l’animal puga recular i fer seguir amb ell el vehicle, sobretot en les baixades.
Carregant al port de València
en 1930
Regnes f. pl. Cada una de les dos corretges o brides amb què es governa el cavall o l’haveria.
Retranca f. Rabasta. Tafarra.
Reülls m. pl. Conjunt de dos peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d’una bèstia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre mire cap avant.
Rossí m. Cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball.
Ruc m. ZOOL. Ase.
Samuga f. Cadascuna de les quatre barres que formen l’ormeig, el qual és anomenat aixavegó.
Sària f. TRANSP. Recipient molt gran, generalment d’espart, que forma una bossa a cada un dels extrems i que es posa damunt del llom d’una bèstia per a transportar terra, palla, fem, etc.
Sella f. Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall, o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi puga seure còmodament.
Selló m. Sella amb respatller i amb post per a descansar els peus, que servia perquè les dones anaren còmodament damunt muls i cavalls.
Serretó m. Peça de ferro semicircular amb una vora dentada, que se subjecta sobre el morro de la bèstia de tir, perquè en estirar-li les regnes a les quals va unida la dita peça, l’animal es deixe guiar.
Carro de ma, 1923.
So interj. Crit del carreter per fer parar l’animal.
Soc m. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir.
Somera f. Burra.
Sorra f. Teixit d’espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapés.
Soto m. Postissada que va penjada amb cadenes sota el fusell del carro i que serveix per a transportar-hi coses i per anar-hi els qui viatgen amb aquell vehicle.
Tafarra f. Rabasta. Retranca.
Tartana f. TRANSP. Carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta redonenca, ballestins de suspensiò i amb seients laterals, destinada generalment al transport de perssones.
Telera f. Barana llevadissa del carro.
Timó m. Llança d’un carro.
Tiro m. Cadena del carro que s’enganxa al cabestre d’un animal que el tira.
Tirants m. pl. Cordes revestides de cuiro amb què es lliguen entre si o al cap de vares els animals que van davant de l’escaler.
Carrejant taronja al port de
València als anys 20.
Torn m. La peça més davantera del bast, de cuiro en forma de mitja lluna, que va col.locada immediatament davant de l’arçó anterior.
Tralla f. Regna, corretja per a frenar o dirigir.
Travessanya f. Barra que subjecta per darrere les baranes del carro.
Vara f. Les dues barres del carro enmig de les quals va junyit l’animal que tira el carro.
Varal m. Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro.
Vela f. Tela que cobreix el carro per a defensar els viatges contra el sol o la pluja.
Vencilló m. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar este amb el braç del carro o del forcat.
Ventrera f. Barriguera.

Espere no haver-me deixat moltes, i en les fotos podreu anar identificant cada una d'elles. Seguirem a poc a poc amb els carros i les cavalleries.

Temps era temps...




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada