El granet d'arròs.

Tant de parlar del cultiu de l'arròs, i hem deixat per al final la part comestible. No és tant per començar la casa per la teulada, com per separar la palla per a trobar el gra.

Entre unes coses i altres, vam deixar el gra d'arròs ja emmagatzemat en la cambra o venut en l'era als comerciants, per a ser portat al molí i començar el seu procés comercial.

Arròs

El primer pas per a poder consumir el gra d'arròs, és trobar-lo. Està ben resguardat dins de la seua pell. Per a despullar-lo, haurem de moldre'l, i no és un cereal de pell blana. A l'acabar el procés en el molí, tindrem dos productes: el gra, una cosa de color marró terrós a què anomenem "arròs integral", i un altre, diguem residu, a què anomenem "pellorfa", i que és eixa pell dura que hem llevat.

I que a ningú se li ocórrega anomenar residu, així a seques, a la pellorfa. Mai ho ha sigut. Sempre ha tingut molts usos, tots importants. Encara hui s'utilitza com a llit en les granges d'engreixament de pollastres, a qui acompanya durant els aproximadament 55 dies de la seua criança, i amb la que es mesclen totes les seues deposicions, la gallinassa, i formen amb la pellorfa un molt bon adob agrícola. 

Pellorfa d'arròs.

Ja vam parlar de l'ús del pallús per a fabricar atovons de fang per a la construcció. Els millors portaven mesclada pellorfa amb el pallús, i el mateix passava amb el sòl de les vivendes. A més, la grandària i duresa de la pellorfa ajudava a fer el sòl molt menys esvarós i dur, sobre tot en la zona de pas dels animals cap a les seues quadres.

Sempre ha sigut un bon combustible per a estufes domèstiques i per a cuines "econòmiques" usada junt amb el carbó. Hui s'usa de molt diferents maneres: Injectada directament en cremadors mecànics continus, compactada per simple pressió en "pellets" o xicotets daus molt manejables, o en barres formant briquetes de llenya, com a xicotets troncs, per a barbacoes i estufes. S'usa també, per la seua riquesa en fòsfor, com a simple cendra, mal cremat a baixa temperatura, per a fertilitzar la terra, sol o mesclat amb pallorfa sense cremar perquè a més esponge el sòl com fa en el fem.

Tanbién és una excel·lent base per a fabricar pasta de paper d'alta qualitat com passa amb el pallús, i s'usa a més per a ser fermentada i destil·lar biocombustibles. Hi ha qui done més?.

Arròs integral.

El que ens ha quedat en el gra després de moldre l'arròs, l'arròs integral, és el cereal mes important i ric del món per a l'alimentació humana. És la base alimentària que més cultures ha sustentat en el món al llarg de la història. I exactament per això, en les modernes cultures ens hem encabotat a modificar-lo, com a tots els altres aliments perfectes.

En primer lloc, no ens agrada el seu color, i per tant procedim a polir-lo de manera que li eliminem eixa fina capa externa que el provoca, i a la que diem "segó".

Segó d'arròs.

El segó de l'arròs és molt ric en silici, potassi, fòsfor, ferro, magnesi, manganés, aminoàcids lliures, sucres, greixos poliinsaturats i, proporcionalment, menys midó que la resta del gra, i proteïnes, vitamines del grup B, vitamina E, i sobretot, és molt ric en fibres no solubles,  pel que és molt afavoridor del trànsit intestinal. 

Hui s'utilitza com a suplement nutricional i com a ajuda contra molts tipus de malalties digestives i circulatòries. Tradicionalment, s'ha usat com a aliment de qualitat per als animals tal com eixia com residu del polit de l'arròs (I també d'altres cereals, amb diferents característiques però semblants propietats). Molts castelloners recordaran el seus pares preparant el "pastó" de segó per a alimentar el porc, o als ànecs, pollastres, etc... del corral. Es criaven ben sans.

Oli d'arròs.

Del segó, per procediments químics, s'extrau també un oli que està considerat un dels millors olis vegetals, prevenint el risc cardíac al disminuir el colesterol, però que a més augmenta el creixement muscular i el rendiment dels esportistes, prevé el risc d'úlceres i reduïx els símptomes menopausics. I a més, és un excelent oli per a usos cosmètics.

Quan ja tenim el gra mòlt, no s'ha acabat el que podem fer amb ell. Durant el procés i el mòlt, han aparegut dos nous productes: Grans trencats, als que coneixem com "mitjans", i el polset mes fi de la ruptura, farina. La millor part d'eixos grans trencats es destinarà com a aliment, hui usat per als animals domèstics o com a additiu per a donar cos a la cervesa, però fins fa poc, als què no podien pagar el gra sencer.

A eixa xicoteta quantitat de farina s'afegirà la procedent de moldre eixos grans trencats mes xicotets, obtenint una farina d'arròs de molt alta qualitat. Les seues propietats són ideals per a les persones amb trastorns digestius, ancians i xiquets. S'utilitza com a farinetes a partir de l'any d'edat en els bebés, a més, al no tindre gluten, és apta per a celíacs, i per la mateixa raó no es pot usar per a fer pa si no es mescla amb altres que si tinguen gluten. És l'única farina que no absorbix gran quantitat d'oli,  pel que és ideal per a arrebossats en les fregitel·les. 

Fideus d'arròs.

A la més fina la diem sèmola d'arròs, usada per a fer pastes d'arròs (fideus, cous-cous, etc...), i no ens oblidem de l'ús com a pols cosmètica ancestral per a fer empal·lidir el cutis femení, quan eixe era el color símbol de la bellesa que tenien les dames a les què mai daurava la pell el contacte amb el sol.

Si coem l'arròs, siga sencer o "mitjans", després de separar el gra cuit i dessecar el caldo, obtenim un dels seus més abundants components: el midó d'arròs. Té molts usos i propietats de qualsevol tipus com a aliment, però destaquen dos usos tradicionals: El primer ve donat perquè no té contraindicacions mèdiques,  pel que s'usa en farmàcia com a excipient per a fabricar càpsules, comprimits i pastilles diverses, i és blanc, inodor i insípid.

Midó d'arròs.

El segon, el coneixen tradicionalment totes les dones: l'aprest dels teixits naturals, conegut com "emmidonat", i que sempre s'ha usat perquè s'endurisquen i mantinguen la forma que els ha sigut donada en el procés, sobretot per a colls i punys de camises, cancans, randes, encaixos, etc. Amb tot, el seu ús ha anat disminuint per l'aparició de noves teles, que fan innecessari que es prepare la roba a la manera antiga. 

I com m'enrotlle més que una persiana, tornarem a deixar per a un altre article això de l'arròs com a aliment valencià tradicional.