La mort del albaet.

Ha mort un infant menut, un albaet. Tant mateix es que fora xiquet o xiqueta. És la mort virginal del que encara no hi ha pecat. El baptisme el va alliberar del pecat original i encara no ha pres la seua primera comunió. Tot és de color blanc, albat. La caixa del taüt i al seu costat el got d'aigua...

Llegir més...

La barraca i el tomacar.

Com ja vam tractar en un article anterior, cap al mes de setembre, després de la sega de l'arròs, havien quedat per tot el camp els "culs de palla", o siga, la part inferior de les tiges, i els hòmens anaven a arreplegar-los, lligant-los en garbes amb vencills fets de la mateixa palla.  Com era...

Llegir més...

La resadora de soterrars.

Temps era temps, abans dels anys setanta del recent segle XX, les persones se solien morir mes o menys tranquil·lament en sa casa, rodejades dels seus familiars i, sovint, dels amics i del veïnat. Era bona forma d'anar al clot. El cadàver del finat s'amortallava com Deu mana, amb les seues millors robes...

Llegir més...

Qui no pot segar...

Espigola. No tinc clar si els més joves tenen idea de l'autèntic significat del verb espigolar. El que mes s'aproxima a la realitat és "Necessitat en el seu grau màxim, gana de menjar, fam". Mentres el jornaler treballa en el camp en èpoques de recol·lecció, sobretot en períodes de penúria...

Llegir més...

El granet d'arròs.

Tant de parlar del cultiu de l'arròs, i hem deixat per al final la part comestible. No és tant per començar la casa per la teulada, com per separar la palla per a trobar el gra. Entre unes coses i altres, vam deixar el gra d'arròs ja emmagatzemat en la cambra o venut en l'era als comerciants, per a...

Llegir més...

Palla i pallús

Qui creguera que amb el que hem parlat de l'arròs ja està tot dit, es queda en el principi de les coses. En l'article sobre la matança del porc vam dir que d'ell s'aprofita tot fins a la punta de la cua, però encara no havíem dit que amb l'arròs passa el mateix: fins al restoll que queda en el bancal. Garbes...

Llegir més...

El cóp i la figa.

Tot i que la canya és una planta exòtica, ha arrelat molt be per les nostres terres i s'ha adaptat tant al secà d'una vora de barranc com a les humides terres de marjal. Tanmateix el seu ús agrícola manté una llarga tradició en la confecció de les barraques de planter, arrecers d'hortalisses, bardisses...

Llegir més...