Abans que en 1849 durant el regnat d'Isabel II s'adoptara en tota Espanya de forma oficial el sistema mètric decimal, en tota València existien unes unitats pròpies de mesura des de temps immemorials, amb orígens àrabs, romans i inclús fenicis, i que després de la conquista es van consagrar amb el "Llibre dels repartiments" de Jaume I, i que eren pròpies i diferents de totes les usades en la resta dels regnes de de l'època, inclosos els altres integrats en la corona d'Aragó. Lògicament, totes van nàixer amb el comerç i es van desenrotllar amb ell.
Encara hui perviuen moltes d'aquelles unitats ancestrals, tan arrelades en la nostra memòria col·lectiva i costums, i que s'han resistit a la desaparició oficial. Ens sonen i usem barcelles, almuds, arroves, fanecades, etc..
Farem un breu repàs a totes elles.
Unitats de pes:
Quintar gros o Càntir (52,224 Kg) = 144 lliures (és correspon en el pes del "Talent" àtic fort)
Arrova (12,330 Kg) = 34 lliures
Lliura de taula (362,66 gr)= 12 onzes (es correspon en la "mina" fenícia)
Marc de taula = 8 onzes
Onça (30,221 gr) = 2 x mitjes onzes = 4 x quarts d'onces = 8 x Argenços = 16 x mitjos Argenços
Argens (1,89 gr) = 18 grans
Grà = 0,1 gr (existien encara el Quart i l'octau de gra)
Barcella, Mitja Barcella i Almud |
Unitats de volum per a líquids, àrids i gra:
Cànter i Mig Cànter |
Per a oli, l'arrova oliera (12,563 litres), i la mitja arrova, la lliura (0,397 litres)
Per a grans, el cafiç de 12 barcelles, la faneca, de dos barcelles, la barcella (16,75 litres), la mitja barcella, l'almud (1/4 de barcella) i el mig almud. El almud tenia quatre quarterons, i cadascún d'ells feia 2 mitges o vuit mesuretes.
Corda (40,77 m) = 45 alnes o vares = 20 braces
Alna o Vara (906 mm) = 4 pams = 3 peus
Braça o Canya = 9 pams
Pam = 12 dits = 144 línies
Peu = 12 polçades
Mides antropomètriques:
Colze, Passa, Milla (1000 passes)
Eixem: Distància entre el dit gros i segon estirats.
Unitats de superfície:
Jovada = 6 Jornals = 36 fanecades = 29919,47 m2
Cafissada o Jornal = 6 fanecades = 4986,5 m2
Fanecada = 200 braces quadrades = 831,09645 m2
Mitja fanecada = 100 braces quadrades
Quartó = 50 braces quadrades
Braça quadrada = 81 pam quadrat
Pam quadrat = 144 dits quadrats
Dit quadrat = 144 línies quadrades
Una altra definició de fanecada és la següent:
Fanecada (f)
Mesura agrària de superfície que correspon a l'extensió de terra que és pot sembrar amb una faneca de gra. (La faneca és una mesura de capacitat equivalent a dues barcelles, el contingut d'un sac o 33 litres i mig.) Una fanecada equival aproximadament a la dotzena part d'una hectàrea.
En el sud d'Alacant, hi ha una altra mesura de superfície per a terres, la "Tafulla", equivalent a dotze fanecades.
I encara queden mesures genuïnes de València:
Per al cabal d'aigua tenim la "Fila". Una fila és l'aigua que ix per un forat d'un pam quadrat a una velocitat d'aigua de cinc pams per segon, o siga, cinc pams cúbics per segon
A un conjunt de dotze dotzenes l'anomenem "Grossa".
Com este escrit no és un estudi complet, s'han quedat moltes unitats de diferent tipus en el tinter. En un pròxim, parlarem de les unitats monetàries antigues i menys antigues.
Temps era temps...
M'agrada el blog... saps com es calculaven les lliures carnisseres del porc??? he sentit alguna història que es col·locava una cadena al voltant del porc (que estic buscant el nom) amb unes marques i segons la marca corresponia a un nombre determinat de carnicesseres... n'heu sentit a parlar.
ResponEliminaLa lliura de carn (no lliura carnissera) és una unitat de pes equivalent a 36 unces valencianes, o siga 36 x 30,221 gr = 1088 grams aproximadament, contra els 1200 grams de la lliura carnissera (esta si) catalana. Per tant, dificilment es podia mesurar amb qualsevol unitat de longitud, com una cadena perimetral o una altra cosa.
ResponEliminaÉs probable que s'utilitzara una cadena per a amarrar el porc com a càrrega al suport d'una romana, que va ser el tipus de balança més usat fins fa molt pocs anys per al dit tipus de càrregues mitjanes.
Gràcies i cordials salutacions, Narcis.