A la vora del riu, mare...

"A la vora del riu, no faces niu". I en canvi, els hòmens han niuat junt al riu sempre que han pogut. Inclús, quan el fer-ho significava una sentència de contínues destruccions de les seues obres, de les seues cases, dels seus camps, i moltes vegades de les seues vides. I eixe ha sigut el cas de tots...

Llegir més...

Veus i sorolls

Si en l'escrit de fa uns dies "Ja fa temps", vaig parlar de les meues imatges d'infància i joventut, vos presente hui un resum dedicat al que se sentia llavors, a aquelles veus antològiques, àudio del meu record, que encara que com a bon vinil, ja un poc trencat, falle, alguns guardem com un tresor.  A...

Llegir més...

Porrats i Castelló.

Encara que no estiguem en este cas tractant un tema relatiu a Castelló, he decidit publicar este article pel fet que, per primera vegada que jo sàpia, s'ha muntat un xicotet porrat aprofitant que el pròxim 17 de gener és Sant Antoni del Porquet, i que a arrel d'eixe fet he tingut una cordial xarrada...

Llegir més...

El Matxo

En el particular viatge al passat que és "Memòries de poblet", descobrisc, entre les fotos descolorides i clevillades dels meus records, a un protagonista estel·lar d'aquells temps en el poble, fóra burro o burra, egua o cavall, mula o mul: la cavalleria, de la que ja he parlat diverses vegades en temes...

Llegir més...

Ja fa temps

Despús-ahir va ser dia de reunió familiar entorn de la taula dels meus pares, junt amb les meues germanes i nebots, entre l'algaravia dels més xicotets amb els seus nous joguets acabats d'estrenar gràcies a la màgia dels seus majestats orientals ajudades per les butxaques adultes.  Van vindre llavors...

Llegir més...