Pell i Cuiro.

Tronc de dos cavalls. Com en tots els pobles agrícoles, la desaparició de l'ús de cavalleries en el camp ha suposat en Castelló, com ja hem comentat en altres escrits, la desaparició d'oficis que estaven molt lligats a ells, i dels que procurarem anar parlant a poc a poc. Un d'ells, dels més importants...

Llegir més...

Temps de Barjoles.

Per molt que estiga mal dit això de "Barjoles", en Castelló s'anomenaven així popularment. El seu nom correcte: Batzoles, o Matraques, o Maçoles, o Carraques, o Carraus. També hi ha models de mà a més de les grans destinades als temples, i moltes formes i models diferents.  El final de la Quaresma...

Llegir més...

La Quaresma.

Hui per hui, és quasi segur que mencionar el Dimecres de Cendra no tinga cap significat per a la majoria de jóvens, i això que el concepte de jóvens comprén hui des de l'adolescència fins quasi la quarantena. Dimecres de Cendra. Els que ja fa una bona estona que vam eixir d'eixes edats, si que...

Llegir més...

El Gesmil

El gesmiler del corral era tan alt com mon pare a la meua vista de xiquet, i s'imposava a tot el jardinet, s'agarrava als fils d'alam que hi havia posat el pare, i fins i tot colonitzava el territori de moltes altres plantes, que estaven ben tristes. Era l'imperialisme del gesmiler. Quan floria, el...

Llegir més...

De faves i faveres.

Quan arriba la primavera, Castelló s'adorna amb moltes classes de colors, flors i aromes. Una de les collites que ens dóna el temps, que sempre s'ha cultivat i hem agraït en els nostres camps són les faves.  Favera amb faves. Fins fa molt poc les trobàvem per totes les bandes en el nostre terme,...

Llegir més...