Unitats mètriques valencianes.

Abans que en 1849 durant el regnat d'Isabel II s'adoptara en tota Espanya de forma oficial el sistema mètric decimal, en tota València existien unes unitats pròpies de mesura des de temps immemorials, amb orígens àrabs, romans i inclús fenicis, i que després de la conquista es van consagrar amb el "Llibre...

Llegir més...

Les estrenes.

"Per Nadal, qui no estrena, res no val". El dia de Nadal, els carrers de Castelló s'omplien de famílies ben mudaes fent visites als seus familiars mes o menys pròxims. Era el millor moment per a poder conéixer quina era la prole de cada família. Després, el dinar de Nadal. Res més acabar, arribava...

Llegir més...

El dinar de Nadal

Per totes les comarques del País Valencià s'elaboren molt diferents varietats de putxero, canviant alguns ingredients, afegint altres. Però el que ens interessa ací és el que es feia en Castelló per a un dia tan especial com el de Nadal. Cada casa és un món, i com és normal, en la casa dels llauradors...

Llegir més...

La nit de Nadal

Amb aquests retalls de tela i paper, llegat dels nostres avis, volem recordar als que ens han precedit. Ells han fet possible el que som i el que avui gaudim d'una vida millor. Aquest és el nostre homenatge. Que tota la vostra família gaudeixca del millor d'aquestes festes nadalenques en...

Llegir més...

La despellorfà i la dacsa roja.

De dacsa hi ha  moltes varietats i diferents colors, però en Castelló sempre se ha criat la dacsa groga, i pera casa, algunes mates de Dacsa rosera. Quan s'arreplegava la collita de la dacsa, es traslladava a casa amb el carro i se solien descarregar en mig de l'entrada de la casa, perquè no compensava...

Llegir més...

La dacsa.

La paraula "dacsa" és un arabisme que emprem en valencià per a identificar totes les varietats de la gramínia "Zea Mays", que no coneixíem fins que en el segle XVI es va importar d'Amèrica. En el segle XV s'havia portat unes primeres varietats des de Bahames que, ni van agradar, ni es van aclimatar...

Llegir més...

Arrop i talladetes.

Aquestos curiosos personatges apareixien per Castelló en arribar l'hivern duent del ramal el ruc àrab carregat amb la sària, tota ella farcida de gerres planes que contenien la sucosa menja, el deliciós "arrop i talladetes". L'arrop es feia tradicionalment amb el most del raïm rossetti, i també podia...

Llegir més...

El granerer.

Un cop passat el tràngol de la canícula i les primeres tempestes de l'agost, els castelloners d'aquells temps (tan recents al calendari i tan llunyans pels usos i costums actuals) es dedicaven, de ple, a preparar les festes majors.Emblanquinadors, matalafers, sastres, modistes, obrers i una rècula de...

Llegir més...

Nostàlgia

Crec que ja he dit alguna vegada que per a mi, qualsevol temps passat, jo era mes jove. Castelló és un d'aquests pobles que imprimeix caràcter als que hem nascut en ell, i que a més acaben impregnant a aquells que han arribat des d'altres llocs i porten temps residint, i a més sempre ha mantingut subtils però marcades diferències entre els diferents barris que el formen, mes que res per les diferències...

Llegir més...

Les dones i la taronja.

És de veres que, darrerament, les dones s’estan incorporant a mercats concrets de treball on, històricament, se’ls havia barrat el pas. Sense anar més lluny, institucions tradicionals han tardat molts anys en incorporar a la dona als seus serveis directius. Però no és menys cert que, de vegades, fins...

Llegir més...

L'Esmolador

Curiosament es un dels pocs oficis que, des de que el món és món, te la particularitat de ésser ambulant. Els que tenim una edat podem recordar aquells esmoladors sempre caiguts dels núvols, que portaven un carro molt peculiar. Es tractava d’una gran roda de fusta amb llanta metàl·lica, que girava ...

Llegir més...