Parlant de margallóns he recordat una altra delícia casolana que ens feia tornar bojos, i que els nostres pares no tenien cap inconvenient en donar-nos-la perquè a més era barata i molt alimentària, les "roses", i que avui, per castellanisme, molts dels nostres xiquets anomenen "palometes". Els llauradors de Castelló, quan feien una collita de dacsa, (o si no la feien, en tires al costat de qualsevol...
A la vora d'un riu, mare... No. A la vora de dos rius, mare... Si, sembla més a Castelló... La gran història la fan els historiadors, i ens expliquen el que els convé a la seva generació. Eixos no som nosaltres. Nosaltres volem mantenir viva la memòria de les persones que no apareixen en aquesta història i quins eren els seus costums, que són les que poblen la nostra vida i els nostres records, les que ens han fet poble tal com som...
Les imatges de les seccions "Castelló vist des de..." i "Llocs i Paratges de Castelló" son propietat de Celvisió, i petanyen a la seua pàgina www.celvisio.com, i queda prohibida la reproducció per qualsevol mitjà per a fins comercials. Només s'admet per a ús privat o educacional no lucratius citant la seua font de procedència. Si necessites una millor resolució d'imatge, demana-la a info@celvisio.com
dissabte, 30 d’octubre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
Els Margallons
Temps era temps. No existien encara tantes llepolies per escollir, ni els Chupa-Chups. I una de les delícies infantils mes apreciades era el Margalló. No és més que una simple varietat de palmera mediterrània de terres baixes i càlides, que floreix a la primavera flors mascles i femelles, i dóna uns fruits, coneguts com a "dàtil de rabosa", amb l'aspecte de dàtil, un poc mes menuts, vermells, amargs...
dijous, 28 d’octubre del 2010
Apedaçar
Les dones sempre han treballat molt, massa quasi sempre, però el seu treball era a casa i mes reproductiu que altra cosa. Quasi mai productiu, de diners, ni un cèntim. Elles eren les ames de sa casa, i també les criades, el metge, el servei de manteniment, de intendència, de cuina, de tot, mes encara que avui, de debò.Amb tot, estalviaven molt. Molt mes que avui. Parlem ara d'un costum al dictat de...
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Sardines Salades
Quantes vegades s'ha dit que, abans, amb una sardina salada menjaven tots els de casa. Xafada prèviament entre el marc i la porta, envoltada amb un paper d'estrassa, tal vegada per fer-la créixer o per a treure-li fàcilment l’espina i l'escata.Amb el ritual de la partició per a molts una peça tan humil s'elevava -per obligació- a la categoria de banquet. I és que abans, a aquest curt peix, se li atribuïa...
Mares de Llet
Fins fa molt pocs anys, mai no van existir les llets artificials per a lactants. Els reciïn nascuts s'alimentaven de la llet de les seves mares. Algunes vegades, la mare de la criatura no tenia aquesta llet o sofria alguna malaltia que impedia la lactància. Era llavors quan es buscava una mare de llet. Tots els bebès naixien a casa, sense mes ajuda que la de la matrona del poble, unes vegades...
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Tots Sants
Primer de novembre. La tardor fa caure els fulls dels xops en les riberes dels nostres dos rius, Xúquer i Albaida, finalitza el temps de les collites, arriben els primers freds i sembla que tot camina lentament cap a la mort hivernal. Els camps estan menys freqüentats, encara no ha arribat la taronja, el poble frena el seu ritme i les hores s'escurcen lentament. La nit serà a poc a poc la que...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)