tag:blogger.com,1999:blog-77846776238496787262024-02-21T00:20:58.557+01:00Memòries de pobletA la vora d'un riu, mare...
No.
A la vora de dos rius, mare...
Si, sembla més a Castelló...
La gran història la fan els historiadors, i ens expliquen el que els convé a la seva generació.
Eixos no som nosaltres.
Nosaltres volem mantenir viva la memòria de les persones que no apareixen en aquesta història i quins eren els seus costums, que són les que poblen la nostra vida i els nostres records, les que ens han fet poble tal com som...El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.comBlogger126125tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-37776421637211633022016-05-04T10:49:00.000+02:002016-05-04T11:02:17.907+02:00El que em passaEl que em passa és que no aconseguisc caminar pel món tirant coses i canviant-les pel model següent només perquè a algú se li ocorre agregar-li una funció o reduir-lo un poc de grandària.<br />
<br />
No fa tant, rentàvem els bolquers dels nadons, els penjàvem a la corda junt amb altra robeta, els planxàvem, els doblàvem i els preparàvem per a què els tornaren a utilitzar. I ells, els nostres infants, a penes cresqueren i tingueren els seus propis fills es van encarregar de tirar-ho tot per la borda, incloent els bolquers. S'entregaren inescrupulosament als rebutjables!<br />
<br />
Si, ja ho sé, a la nostra generació sempre li va costar tirar les coses. Ni les deixalles ens resultàren molt rebutjables, i així caminàrem pels carrers guardant els mocs en el mocador de tela de la butxaca. No, jo no dic que això era millor, el que dic és que en algun moment em vaig distraure, vaig caure del món i ara no sé per on s'entra. El més probable és que això d'ara estiga bé, això no ho discutisc. El que passa és que no aconseguisc canviar l'equip de so una vegada a l'any, el mòbil cada sis mesos o el monitor de l'ordinador tots els Nadals.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA9e4XtDFYvhGAWLM9E4L7ndeegawGlPNX9kIoSF7_WQ6ooafATe6q3oDSLjArMDP4X2AK6EpBCDLGuzFiJcp_9GWGXcfNaNkB0lQvpxgR0NSewcuSWEECKG41ro4lJVXZkGlHVOVxEQSx/s1600/corxos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Tapons de suro" border="0" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA9e4XtDFYvhGAWLM9E4L7ndeegawGlPNX9kIoSF7_WQ6ooafATe6q3oDSLjArMDP4X2AK6EpBCDLGuzFiJcp_9GWGXcfNaNkB0lQvpxgR0NSewcuSWEECKG41ro4lJVXZkGlHVOVxEQSx/s200/corxos.jpg" title="Tapons de suro" width="200" /></a></div>
Guarde fins als gots rebutjables, rente els guants de làtex per a usar-los de nou, és que vinc d'un temps en què les coses es compraven per a tota la vida, és més, es compraven per a la vida dels que venien darrere. La gent heretava rellotges de paret i de butjaca, jocs de copes, vaixelles i fins palanganes, i ara resulta que en el nostre no tan llarg matrimoni, hem tingut més cuines que les que hi havia en tot el barri en la meua infància i hem canviat la nevera tres vegades i quatre el televisor, que va vindre fa només 50 anys, amb una sola cadena en blanc i negre i ratlles incloses, i ara té ni se sap quants canals i en alta definició, so reforçat "dolby surround" i pantallades blaves de bades.<br />
<br />
Ens estan emprenyant. Jo els he descobert. Ho fan a posta. Hui tot es trenca, es gasta, s'oxida, es trenca o es queda antic al poc de temps per a què tinguem que canviar-ho. Res es repara. L'obsolet és de fàbrica. On són els sabaters arreglant les mitjes-soles de les tennis Nike? Algú ha vist a algun matalafer escardant matalafs de làtex casa per casa? Qui arregla els ganivets elèctrics? L'esmolador o l'electricista? Hi haurà tefló per als llanterners o seients d'avions per als basters? Quans cotxes arregla el mestre d'aixa?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjZi8f6XroD2c4ff6zKNTD6jVe4DB762ZUgoRKpfdbdGmCR1wrN1yhDDB19uF4rmSpwJLJ8WRer5TESrEo1FMh0m1yyLSseChNg8v7BXjBIvODKeB8gjyX_4R4H-oYJ0DOXhZUiovZ83tT/s1600/motoencenedors.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Moto encenedors" border="0" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjZi8f6XroD2c4ff6zKNTD6jVe4DB762ZUgoRKpfdbdGmCR1wrN1yhDDB19uF4rmSpwJLJ8WRer5TESrEo1FMh0m1yyLSseChNg8v7BXjBIvODKeB8gjyX_4R4H-oYJ0DOXhZUiovZ83tT/s200/motoencenedors.jpg" title="Moto encenedors" width="200" /></a></div>
Tot es rebutja i, mentrestant, produïm més i més i més escombraries. L'altre dia vaig llegir que s'han produït més deixalles en els últims 40 anys que en tota l'història de l'humanitat. El que tinga menys de 50 anys no creurà açò: Quan jo era xicotet, per ma casa no passava el que arreplegava el fem, a qui hi havia que pagar (misèries, però no tots en tenien), perque encara no era un servei del poble . Ho jure. Totes les deixalles eren orgàniques i anaven a parar al galliner, als ànecs o als conills del corral de casa (i no estic parlant del segle XVII, que mon pare encara va pel món).<br />
<br />
No existia el plàstic ni el nylo, la goma només la vèiem a les rodes dels pocs cotxes, motos i bicicletes i les que no estaven rodant, les cremàvem en la Festa de de Sant Joan o per Sant Antoni. Les poques deixalles que no es menjaven els animals, servien d'abonament o es cremaven. De per ahí vinc jo i no és que hi haja sigut millor, és que no és fàcil per a un pobre tipus a qui el van educar amb el "guarda i guarda que alguna vegada pot servir per a alguna cosa", passar-se'n al "compra i tira que ja ve el model nou ".<br />
<br />
El meu cap no resistix tant. Ara els meus parents i els fills dels meus amics no sols canvien de mòbil una vegada per setmana, sinó que, a més, canvien el número, l'adreça electrònica i fins a la direcció real. A mi em prepararen per a viure amb el mateix número, la mateixa dona, la mateixa casa i el mateix nom. Em van educar per a guardar-ho tot, el que servia i el que no, perquè algun dia les coses podien tornar a servir. Li donàvem crèdit a tot.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX_EKztsV4Vhc_gyVWiFFgZXpAN1ZGKwl5xcuN4Ps04WBGynXWeNEG-w4yfKXjPUZlt6bEF4lcv2FeOQXmsDtIJ4rQlj1AqZQ-8-Rm6DWwPHzNcFeeVCG9GdejN6YXZSjwzZ3q4fBeIT4C/s1600/coronesdecervesa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Corones de cervesa" border="0" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX_EKztsV4Vhc_gyVWiFFgZXpAN1ZGKwl5xcuN4Ps04WBGynXWeNEG-w4yfKXjPUZlt6bEF4lcv2FeOQXmsDtIJ4rQlj1AqZQ-8-Rm6DWwPHzNcFeeVCG9GdejN6YXZSjwzZ3q4fBeIT4C/s200/coronesdecervesa.jpg" title="Corones de cervesa" width="200" /></a></div>
Si, ja ho sé, vam tindre un gran problema: mai ens explicaren quines coses ens podien servir i quines coses no. I en l'afany de guardar (perquè érem de fer cas als majors), guardem fins al melic del nostre primer fill, la dent del segon, les carpetes de l'escola infantil i no sé com no guardem la primera merdeta del nadó.<br />
<br />
Com fer entendre a eixa gent que em costa desprendre'm del meu mòbil als pocs mesos de comprar-lo? Si, a més, encara no acabe d'entendre les deu mil coses que sap fer (ell, jo cap) i per no tindre, ni tecles té i jo pel món amb aquestos dits com botifarres que toquen cent coses a l'hora en la pantalla de plàstic. Serà que quan les coses s'aconseguixen fàcilment, no es valoren i es tornen rebutjables amb la mateixa facilitat amb què es van aconseguir? A casa teníem un moble amb quatre calaixos. El primer calaix era per els mantells i els tovallons, el segon per als coberts i el tercer i el quart per a tot el que no fòra mantell, tovalló ni cobert.<br />
<br />
I guardàvem. Com guardàvem! Tot ho guardàvem. Guardàvem fins a les tapes dels refrescs. Com que per a què? Per a neteja-sabates, les posàvem davant de la porta per a llevar-nos el fang clavades a una fusta. També, enganxades a una fusta penjades de fils, es convertien en cortines per al corral, la casa i fins als bars.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1q-yI_LXR6zEc34hEglCyZ_pr2ET3oGw2YYm3mJ2LMihC9s4tieAXVG10dV4mcNjfTqP4Q4qwgk9N-jI6ol4-ukV2z1bAM9dClfzV02PXrGQTN8fzJu5sykY_YLAKMOJfpg3iViUFLWgt/s1600/boligrafs.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Bolis gastats" border="0" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1q-yI_LXR6zEc34hEglCyZ_pr2ET3oGw2YYm3mJ2LMihC9s4tieAXVG10dV4mcNjfTqP4Q4qwgk9N-jI6ol4-ukV2z1bAM9dClfzV02PXrGQTN8fzJu5sykY_YLAKMOJfpg3iViUFLWgt/s200/boligrafs.jpg" title="Bolis gastats" width="200" /></a></div>
Ah, les coses que usàvem!: fanals, agulles, botons que perdien a les seues camises i carrets que es quedaven sense fil, s'anaven amuntonant en el tercer i en el quart caixó... Parts de llapis que algun dia podíem tornar a utilitzar. Tubets de plàstic sense la tinta, tubets de tinta sense el plàstic, caputxons sense el bolígraf, bolígrafs sense el caputxó, encenedors sense gas, o encenedors que perdien el moll, molls que perdien al seu encenedor, etc.<br />
<br />
Quan el món s'espremia el cervell per a inventar encenedors que es tiraven en acabar el seu cicle vital, inventàvem la recàrrega dels encenedors descartables. I les fulles Gillette gastades, i fins partides per la meitat, es convertien en afilallapis per a tot l'any escolar. També afilaven algun dit que altre.<br />
<br />
I els nostres caixons guardaven les clauetes de les llandes de sardines, pels dubtes que alguna llanda vinguera sense la seua clau. I les piles! Les piles, passaven del congelador al sostre de la casa perquè no sabíem bé si calia donar-los calor o fred per tal que visqueren una miqueta més. No ens resignàvem a que s'acabara la seua vida útil, no podíem creure que alguna cosa visquera menys que una rosa.<br />
<br />
Les coses NO eren rebutjables. Eren guardables. Ah, els diaris! Servien per a tot: per a fer plantilles per a les botes d'aigüa, per a posar al pis en els dies de pluja i per sobre totes les coses, per a embolicar els plàtans o el peix. Ah, les vegades que ens assabentàvem d'alguna notícia llegint el diari apegat a un tros de carn!<br />
<br />
I guardàvem també el paper platejat del xocolate i dels cigarros per a fer de guies de pinets de Nadal i les imatges del calendari per a fer quadres, els comptagotes de les medicines per si algun medicament no portava el comptagotes, els mistos usats perquè podíem encendre un fogó amb ells, les caixes de cartró de les sabates que es convertiren en els primers àlbums de fotos i les ampolletes de les injeccions amb tapetes de goma s'amuntonaven aneu a saber amb quina intenció i les baralles de cartes es reutilitzaven encara que faltara alguna, amb la inscripció a mà en un quatre d'espases que deia "aquest és una sota de bastos".<br />
<br />
Jo sé el que ens passava: ens costava molt declarar la mort dels nostres objectes, així com hui les noves generacions decidixen "matar-los" a penes aparenten deixar de servir, aquells temps eren de no declarar mort a res, ni tan sols a Walt Disney, al que es guardava congelat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWodJVy8p9g5N-gZlU9j5KSqah7j4GeEhYKaB4Sfoy2cwCo35Nsfx0hmTtxOWdX3wogAEsgpaAtBlb96sbbmKjWBuYGLffWeVQQUIryz3XKNBoJnn5ghohbr1BlqRncaSou4hT5tqCZ0L/s1600/copagelat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Copets de gelat" border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWodJVy8p9g5N-gZlU9j5KSqah7j4GeEhYKaB4Sfoy2cwCo35Nsfx0hmTtxOWdX3wogAEsgpaAtBlb96sbbmKjWBuYGLffWeVQQUIryz3XKNBoJnn5ghohbr1BlqRncaSou4hT5tqCZ0L/s200/copagelat.jpg" title="Copeta de gelat" width="168" /></a></div>
I quan ens venien gelats en copetes de les què la tapa es convertia en base i ens deien: "Menge's el gelat i després tire la copeta", nosaltres diguérem que sí, però, ¡Els collons del mico que l'anàvem a tirar! Les posarem a viure al prestatge dels gots i de les copes, les llaunes de tomaques i de bresquilles es tornaren testos i fins telèfons infantils.<br />
<br />
Les primeres botelles de plàstic es transformaren en ornaments de dubtosa bellesa. Els cartrons dels ous esdevingueren en depòsits d'aquarel·les, les tapes de bombones en cendrers, els pots de cervesa en portallapis i els suros esperaren trobar-se amb una botella de vidre, i em mossegue la llengua per a no fer un paral·lel entre els valors que es rebutgen i els que preservem.<br />
<br />
Ah, no ho faré! M'estic morint per dir que hui no sols els electrodomèstics són d'un sol ús, que també el matrimoni i fins l'amistat són descartables, però no cometré el ¿error? de comparar objectes amb persones. Em mossegue la llengua per a no parlar de la identitat que es va perdent, de la memòria col·lectiva que es va tirant, del passat efímer. No ho faré. No vaig a barrejar els temes, no diré que al perenne l'han tornat caduc i al caduc l'han fet perenne. No vaig a dir que als ancians se'ls declara la mort només comencen a fallar en les seues funcions, que els cònjuges es canvien per "models" més nous, que a les persones que els falta alguna funció se'ls discrimina o que valoren més als "guapos" o "guapes", amb "brillantor i glamour"<br />
<br />
Açò només és una crònica que parla de bolquers i de mòbils. Altrament, si barrejarem les coses, llavors caldriá plantejar-me seriosament això d'entregar a la dona com a part del pagament per una senyora amb menys quilòmetres i alguna funció nova. Però jo sóc lent per a transitar aquest món de la reposició i com altres, còrrec el risc de que siga jo el entregat a compte.<br />
<br />
Temps era temps...<br />
<br />El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-43104535200718140252015-08-05T10:36:00.000+02:002015-08-05T19:21:10.236+02:00Castelló en 1915<br />
<div style="text-align: justify;">
Mentre Europa es dessagnava en l’anomenada Guerra Europea o Primera Guerra Mundial, al País Valencià es vivia en pau. El conflicte bèl•lic, però, va incidir sobre la societat valenciana, especialment sobre les classes populars. Castelló tenia uns 4.800 habitants, que vivien sobretot de l’agricultura. Es cultivava arròs, taronja, blat i melons, principalment.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLebhBqJsgESZgXF0NfUy4VnpcjfypwLN3EMRu4ZaBKvSsrxm2prnzGn113W_9Vl2Zz5mksdAvPkNGZCsmEmOQg4pKHApTuONeAC2wvxubcVS4AjaLRfIFndtyxpzgxDQpC3asbN30xNYv/s1600/14ef456d62d4bf18.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Estació antiga de Castelló, inaugurada l'11 de juliol de 1915" border="0" height="129" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLebhBqJsgESZgXF0NfUy4VnpcjfypwLN3EMRu4ZaBKvSsrxm2prnzGn113W_9Vl2Zz5mksdAvPkNGZCsmEmOQg4pKHApTuONeAC2wvxubcVS4AjaLRfIFndtyxpzgxDQpC3asbN30xNYv/s200/14ef456d62d4bf18.jpg" title="Estació antiga de Castelló, inaugurada l'11 de juliol de 1915" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<b style="font-size: 13.6000003814697px;"><span style="font-size: xx-small;">Estació antiga de Castelló, </span></b></div>
<div style="text-align: left;">
<b><b style="font-size: 13.6000003814697px;"><span style="font-size: xx-small;">inaugurada l'11 de juliol </span></b></b><b style="font-size: 13.6000003814697px;"><b style="font-size: 13.6000003814697px; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b style="font-size: 13.6000003814697px;"><span style="font-size: xx-small;">de 1915</span></b></span></b></b><br />
<b><b style="font-size: 13.6000003814697px; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></b></b></div>
<b>
</b></td></tr>
</tbody></table>
En una publicació recent ja m’he referit al fet més important de 1915, la primera arribada del ferrocarril a Castelló. Ací ens referirem a altres fets, esdeveniments, successos i circumstàncies d’aquell any.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span><span lang="CA"> </span><i><a href="http://www.villanuevadecastellon.es/sites/villanuevadecastellon.portalesmunicipales.es/files/Llibre%20Centenari%20Trenet_0.pdf">Centenari
de l’arribada del trenet a Castelló</a>: 1915-2015</i>, Ajuntament de Villanueva de Castellón, 2015.
També podeu llegir l’edició facsímil de la crònica <i><a href="http://www.villanuevadecastellon.es/sites/villanuevadecastellon.portalesmunicipales.es/files/Facs%C3%ADmil%201915.pdf">11
de julio 1915</a></i>.</span><o:p></o:p></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Qui era qui?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’alcalde era Vicente Alandes Soro; el secretari, Federico Picornell Lorente; el president de la Reial Séquia, Ricardo Martí Caldés.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El mes d’octubre és nomenat jutge municipal Vicente Domingo Llagària Soro, pare de l’advocat Eduardo Llagària, i suplent Alberto Martí Martí. El secretari del jutjat era Eduardo Simarro Ortiz. També és nomenat notari Dionisio Grima Lloret.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El rector era don Rafael Gallart, els vicaris eren Vicente Laques Crespo, Vicente Rosell Llavarias i José Pla Garcia.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els metges de Castelló eren Francisco Lacasa Pascual, José Pérez Cabello i Àngel Llàcer.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A Castelló hi ha ensenyament públic i privat. A l’Escola Nacional hi havia la mestra de pàrvuls Josefa Momparler, la de xiquetes Mercedes Ballester i la de xiquets, de Miguel Badenes. A banda de les dominiques també feien classe particular Aurelio López i Salvador Garcia Vidal.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hi havia dues farmàcies, la de Braulio Moscardó Prades i la de José Roig Mendoza.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Els polítics</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les persones més influents de Castelló eren Elies Varó Marqués, Vicente Alandes Soro, Pasqual Serra Bataller, Severino Torres Baixauli, Federico Soro Gregori, Rogelio Martínez Soro, Eusebio Peris Caldés, Pasqual Uberos Soro, Valeriano Soro Pla, Salvador Franco Liñana, Juan Franco Talens, Ricardo Vidal Climent, Ricardo Martí Caldés, Francisco Ferri Martí, Juan Gallego Muñoz i Vicente Pons Garcia. Eren terratinents, comerciants, arrendataris o procuradors. Els uns eren liberals i els altres conservadors. Tots els esmentats ocuparen en algun moment de la seua vida les més altes magistratures municipals i de les comunitats de regants.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A l’esquerra hi havia els republicans, entre els quals destacava el veterà Salvador Martorell Fuertes. Al diari <i>El Pueblo</i> escriu un parell de vegades des de Castelló José Torregrosa Arbona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la dreta hi havia els carlistes, que formaven una Junta Local Jaimista, presidida per Rafael Soro Bo; tenien un casino, el Círculo Jaimista, que presidia Bautista Chafes Bohigues. N’eren vocals Manuel Gil i Vicente Ribes. També hi havia Juventud Jaimista, que presidia Luis Martí Bas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Naixements</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhGZB1YBbkrdqutZO9qoEZPMKD8ew2eFb52LWGTgOqFAS8SHNP0lOivobtmK7jPK8htdDlG2bbvC2S5mpU0SlIp0HKZGPq43w-0scjEOAeKB4rJis2Y8mThw1GIJifJ_uME3G6U7E_-WqA/s1600/Roig+Agrasot%252C+Jose.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Pepe Roig" border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhGZB1YBbkrdqutZO9qoEZPMKD8ew2eFb52LWGTgOqFAS8SHNP0lOivobtmK7jPK8htdDlG2bbvC2S5mpU0SlIp0HKZGPq43w-0scjEOAeKB4rJis2Y8mThw1GIJifJ_uME3G6U7E_-WqA/s200/Roig+Agrasot%252C+Jose.jpg" title="Pepe Roig" width="145" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">José Roig Agrasot</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquell any van nàixer, entre altres, Pepita Martorell Martínez, a la qual ja m’he referit en un altre lloc <span style="font-size: xx-small;">(2)</span>, Salvador Climent Reig —que fou alcalde de la vila—, Francisco Ribes Soro —que fou tinent d’alcalde—, Higinio Candel Martínez —que fou president de la Societat Musical—, Maria Aranda Català, Isabel Benetó Caldés, Josefa Candel Pareja, Federico Gómez Tormo, Vicente Pons Torres, Joaquín Sala Aviñó, Amparo Soro Franco, Eliseo Pausà Francés, Hortènsia Talens Guixart, Arcadio Aràndiga Garcia i la que seria la seua esposa Genoveva Martorell Candel... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però el qui amb el temps seria el castellonenc més estimat de la seua època va ser José Roig Agrasot, nascut el 5 de desembre de 1915 i conegut com “el practicant Pepe Roig”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’Ajuntament li dedicà una plaça uns anys després del seu decés, ocorregut el 26 de juny de 1967.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></span>
<span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ibídem</span></i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">, pp. 7s.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br />L’oratge</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per als castellonencs de 1915 eren tan incomprensibles les lleis del mercat com els fenòmens meteorològics. Els primers dies de l’any ja hi va haver una riuada del Xúquer que va destruir un pont provisional conegut com “del Rei” a la carretera de Madrid i, per tant, s’interrompé la comunicació entre Alberic i Castelló. A Antella i a Alzira el nivell de les aigües del riu superava els 4 metres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 23 de febrer els alcaldes de Castelló, Alzira, Carcaixent i Algemesí telegrafiaren al senyor governador i l’informen que un vendaval havia deixat els arbres sense taronja. I Els últims dies d’abril hi va haver un temporal d’aigua. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Les collites</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La collita de l’arròs va ser molt bona, a pesar de la malaltia de la “roja” que afectava les tiges de l’arrossar. La varietat més abundant s’anomenava Benlloch, però també es cultivava l’arròs Pesetero, Bomba i Amonquili. Una representació de Castelló acudeix a l’Assemblea arrossera celebrada a València el 18 de febrer. El 6 d’abril <i>Las Provincias</i> publica en primera pàgina una carta de José Cifre Uberos des de Castelló, on comença dient que “Entre los cosecheros de arroz de esta villa reina el mayor disgusto, por el mal que indirectamente se les hace á ellos confundiéndoles con los acaparadores”. Opina que, si hi ha excés d’arròs, el govern hauria de permetre la seua exportació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 25 d’abril el corresponsal del <i>Diario de Valencia</i> informa que els arrossars s’acabaran d’embassar en la primera desena de maig; també, que el blat es ressent de l’excés d’humitat a causa de les pluges persistents dels últims dies. De manera semblant informa <i>La correspondencia</i> de l’endemà, que afig que el temporal d’aigües també fa estralls en els planters d’arròs, que necessiten sol; en els tarongers la pluja és beneficiosa, però està caent fruita dels arbres a causa de la humitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 10 de maig ja començaren alguns llauradors els treballs de plantació d’arròs “teniéndose la seguridad de que si cesan las lluvias, la plantación se generalizará en todo el término á fines de la semana actual” (informa <i>La correspondencia</i> de Valencia de l’11 de maig).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mitjan juny “está en todo su apogeo la siega del trigo, añadiendo que en las partidas segadas no cunde mucho el grano, porque las últimas lluvias causaron mucho daño”. La collita és prou bona “á excepción de algunos campos, que por estar completamente encamados, no rendirán lo debido” (<i>La correspondencia</i> del 14 de juny).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la primeria d’agost l’arròs presenta molt bon aspecte, i es va fer una reunió per tractar de constituir una entitat de préstec que salvara el petit propietari arrosser de la usura de la qual n’era víctima.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Comunicacions</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 7 d’abril l’alcalde de Castelló remet al governador certificació de les dues actes de subhasta de les obres d’eixample i millora del camí de Santa Anna. Els més beneficiats en foren els usuaris dels banys de Santa Anna, que viuen una època d’esplendor. Amb l’arribada del ferrocarril, la direcció posava a disposició dels clients un carruatge que els duia de l’estació al balneari. La temporada oficial començava l’1 de juny i acabava el 30 de setembre, dies en què fins i tot hi havia un metge, el doctor Bernardo Landete.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxTIxqJduIl_zbcH2m83xmfmkUFk2amcGdQZcGuw6JHbNBNnRgR0jSSpTppkJU-e7RUxAhPYmjOOYVrUO1Ypv0T-59GoMUqhxmjpWd2YTvMgQSAVxRR6Y_5jFewPEU4EW272c6AjWjQg4/s1600/SataAna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Diario de Valencia, nº1523, 1915 maig 30, p. 8" border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxTIxqJduIl_zbcH2m83xmfmkUFk2amcGdQZcGuw6JHbNBNnRgR0jSSpTppkJU-e7RUxAhPYmjOOYVrUO1Ypv0T-59GoMUqhxmjpWd2YTvMgQSAVxRR6Y_5jFewPEU4EW272c6AjWjQg4/s400/SataAna.jpg" title="Diario de Valencia, nº1523, 1915 maig 30, p. 8" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Diario de Valencia, nº1523, 1915 maig 30, p. 8</span></b></td></tr>
</tbody></table>
Sobre el riu d’Albaida hi havia un pont de propietat i gestió privada. Per travessar-lo calia pagar un pontatge. La Sociedad Puente de Villanueva de Castellón, presidida per Antonio Aparicio Llorca, solia fer junta general en els primers dies de l’any.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A banda del tramvia a l’estació de la Pobla, hi havia un servei de carruatges d’Alberic a Xàtiva per Castelló. El bitllet del tramvia costava 35 cèntims; el del carruatge, una pesseta.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Vària</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh-Qd3HHXe-UPfZziko9E6musKi5N9Eg8PMzza1z8ObOGGrHoBU1zDX95BqDNHYO5ziefsLzG6f1jVF9QvA4lx5vBjDGI-LVi0kNzFMu_thzAqILhRgDS4R4SkkLlplVIOho3Oi1grmCoV/s1600/2015-08-03+19.15.30-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img alt="Al número 5 de la plaça de l'Església estava la caserna de la Guàrdia Civil fins a l'any 1915. I molt abans s'hi trobava l'Hospital de Sant Jaume. " border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh-Qd3HHXe-UPfZziko9E6musKi5N9Eg8PMzza1z8ObOGGrHoBU1zDX95BqDNHYO5ziefsLzG6f1jVF9QvA4lx5vBjDGI-LVi0kNzFMu_thzAqILhRgDS4R4SkkLlplVIOho3Oi1grmCoV/s200/2015-08-03+19.15.30-1.jpg" title="Al número 5 de la plaça de l'Església estava la caserna de la Guàrdia Civil fins a l'any 1915. I molt abans s'hi trobava l'Hospital de Sant Jaume. " width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><b>Al número 5 de la plaça</b><br />
<b> de l'Església estava la </b><br />
<b>caserna de la Guàrdia </b><br />
<b>Civil fins a l'any 1915. </b><br />
<b>I molt abans s'hi trobava </b><br />
<b>l'Hospital de Sant Jaume. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquest any també es va inaugurar la caserna nova de la Guàrdia Civil, construïda al carrer de Sant Doménec sobre un solar adquirit el 16 de gener. S’hi va traslladar des del nº 5 de la plaça de l’Església, on es trobava també el “fielato” de consums. Aquesta casa va ser adquirida en pública subhasta el 15 de juliol per Salvador Chinesta Granero.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El corresponsal del Diario de Valencia denuncia el 25 d’abril la falta de civisme d’alguns castellonencs, que havien arrencat alguns dels arbres que s’havien plantat al camí del Cementeri durant el pas de Pasqual Serra Bataller per l’alcaldia (1907-1908). Tot ve a propòsit de l’anunci de la construcció d’un camí que uniria l’estació amb la carretera (la futura Gran Via) i de la celebració de la Festa de l’Arbre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifkxykTnNOUzDpdgQy5YPtED8jNVe_C9CN71UmmNNOrDHo-wmbaK9PDkEBHH3oyr7Tx7ZIEKPNR047gnZ8JT59w75h5wQshL0afNeagw6qNKF_SCQsHN3X8Ze66vw7h8Q7IEx9UQPzyoR1/s1600/vila2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Ordenanzas y reglamento del Sindicato y Jurado de Riegos de la Comunidad de Regantes de la acequia de la 'Villa' de Villanueva de Castellón" border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifkxykTnNOUzDpdgQy5YPtED8jNVe_C9CN71UmmNNOrDHo-wmbaK9PDkEBHH3oyr7Tx7ZIEKPNR047gnZ8JT59w75h5wQshL0afNeagw6qNKF_SCQsHN3X8Ze66vw7h8Q7IEx9UQPzyoR1/s200/vila2.jpg" title="Ordenanzas y reglamento del Sindicato y Jurado de Riegos de la Comunidad de Regantes de la acequia de la 'Villa' de Villanueva de Castellón" width="143" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b>Ordenanzas y reglamento </b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b>del Sindicato y Jurado de </b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b>Riegos de la Comunidad </b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b>de Regantes de la acequia </b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b>de la 'Villa' de Villanueva </b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b>de Castellón</b></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
En 1915 s’edita <i>Ordenanzas y reglamento del Sindicato y Jurado de Riegos de la Comunidad de Regantes de la acequia de la 'Villa' de Villanueva de Castellón</i>, [Imprenta de V. Climent Vila, Valencia] s.d. [de 28 de novembre de 1913, aprovades per R. O. de 30 de novembre de 1914]. El president era Salvador Montón.
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 25 de gener Govern Civil acorda la demarcació de la mina “Josefina”, nº 734, al terme de Castelló. Deu ser la mina de lignit d’Arturo Boïgues Sempere.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El conflicte de les aigües</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la primeria d’agost revifa el conflicte d’aigües amb la Vall de Càrcer. Veïns de la Vall van volar amb dinamita un tros de la séquia d’Escalona, a l’Arcada del Riu, i van causar uns danys valorats en 3.000 pessetes. Davant de l’atemptat una comissió, constituïda pels diputats La Iglesia i Muga, l’exdiputat Eduardo Llagària, l’alcalde de Castelló i el president de l’Escalona, va viatjar a Madrid i va visitar el president del Govern i els ministres de la Governació, Guerra i Foment, per tal de demanar-los una solució al conflicte. El senyor Dato va prometre resoldre l’afer en el següent Consell de Ministres. Sabem, però, que no va resoldre res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Entreteniment</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 1915 hi ha els següents casinos: Casino Reformista, Centro de Unión Republicana, Círculo Castellonense, Círculo Legitimista, Club Castellonense i l’Obrera. Ens consta que també hi havia dos clubs taurins: el Belmonte i el Gallito.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En alguns casinos es jugava a jocs prohibits.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al teatre Ideal, inaugurat en 1914, es fan espectacles variats i cinema. El teatre Club Castellonense havia sigut clausurat per no reunir condicions el local, però de fet seguix funcionant, amb gran risc del públic. Té inutilitzades les portes d’eixida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Les festes</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A banda de la gran festa de l’arribada del trenet a Castelló l’11 de juliol, se celebren les festes acostumades. El Diario de Valencia del 7 de juny informa sobre la gran solemnitat amb què es va celebrar el Corpus Christi. La vespra, 2 de juny, va haver-hi cercavila i serenata a càrrec de la Lira, i en la missa major de l’endemà es va cantar la missa coral de “Gloria” de Salvador Giner, dirigida pel prevere organista Vicente Rosell. Hi va assistir la Corporació Municipal “precedida de los maceros con gramallas”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les festes patronals es van celebrar els dies 24, 25 i 26 d’octubre. Misses solemnes amb eloqüents oradors sagrats, processons, focs d’artifici i bona música constituïen la festa. La Lira feia una serenata i dos concerts. La cosa més nova de l’any va ser la benedicció d’una imatge de la Puríssima, regal de les senyores Concepció i Francesca de Paula Soro [Benetó].</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les Congregacions Marianes celebraren la festa el 14 i el 15 de novembre.</div>
<div style="text-align: justify;">
També es va celebrar la Fira de Santa Llúcia durant cinc dies. Els diaris deien que, com que el tren ja arribava, “se espera que la concurrencia de forasteros ha de ser muy grande”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La Lira</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És ben segur que en 1915 la Lira Castellonera ja fa concerts al Teatre Ideal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
L’11 de juliol, Alberto Martí, escriu al <i>Diario de Valencia</i>, sobre la necessitat de proporcionar-los, als músics de la Lira, uns tratges d’hivern, perquè “allá por el Diciembre, cuando se celebra nuestra popular feria, tienen que presentarse ante el público como disfrazados con los trajes blancos del verano, que son los únicos que tienen”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Proposa que don Salvador Montón inicie una subscripció popular, a la qual haurien de contribuir en primer lloc les societats locals “mas los señores de Baró, Alandes, Serra, Baixauli, Soro, Martínez, Peris, Uberos y otros varios”. I amb el seu producte caldria comprar-los unes guerreres d’hivern.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Successos</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 4 de gener la Benemèrita va detenir el roder José María Ibarra, que havia fugit el 27 de desembre anterior del càrcer de Cocentaina i s’havia dedicat a fer maleses per Castelló i la redor. El van trobar dins d’una barraca i portava un revòlver, un coltell llarg, una navaixa i una capsa de càpsules.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 6 de febrer de La correspondencia de Valencia informa sobre la resolució del juí promogut contra Miguel Gil Huertas. L’acusat, “confiado con las bondades de su caballo, iba tranquilamente por Villanueva de Castellón”, però l’haca va fer una espantada i va atropellar dues xiquetes que jugaven al carrer. “Como el rucio retozón no pudo ser procesado, pagó los vidrios rotos su pobre conductor”, diu el diari. Defensat hàbilment per Eugenio Roldán i gràcies a un informe favorable del veterinari Juan Izquierdo, el fiscal va retirar l’acusació i el carreter va quedar lliure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 5 de la vesprada del 6 de juny, el sergent de la Guàrdia Civil Amadeo Romà Cervera, avi d’Amadeo Romà Martorell, i el guàrdia Rafael Zarraquina Magalló trobaren en un arrossar de la partida de la Paixarella el cadàver de Vicente Sánchez Aranda, de 45 anys. La víctima i dos més, tots tres veïns de la Llosa, pescaven amb xàrcia al riu Xúquer i van ser pillats per dos guardes de la pesca fluvial. Quan els donaren l’alto, pegaren a fugir i els guardes dispararen les terceroles i un dels projectils li va arribar a la susdita víctima. Tant els guardes com els furtius van ser detinguts.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjjgiOJjA2l3OUEQZ_JVXnxR9bB2ciCTeSdgr-Er98-i2cvqeo-IxaDjkjfoZLQ7a125beVijKdzAT7uRZjMN9L4KyoZW7EaRc-SwTlcq5XjEbqOJynHGzPcKdSGpwWnHWWLHJaxjN2tlS/s1600/2015-08-03+19.16.54-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img alt="En esta casa del carrer del Ravalet vivia Ludgarda Daràs Adrián" border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjjgiOJjA2l3OUEQZ_JVXnxR9bB2ciCTeSdgr-Er98-i2cvqeo-IxaDjkjfoZLQ7a125beVijKdzAT7uRZjMN9L4KyoZW7EaRc-SwTlcq5XjEbqOJynHGzPcKdSGpwWnHWWLHJaxjN2tlS/s200/2015-08-03+19.16.54-1.jpg" title="En esta casa del carrer del Ravalet vivia Ludgarda Daràs Adrián" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;"><b>En esta casa del carrer del </b></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><b>Ravalet vivia Ludgarda Daràs </b></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><b>Adrián que el 19 d’abril de </b></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><b>1914 va rebre 5 destralades de </b></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><b>José
Pellicer Martínez.</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA">
</span></span></b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El mes de juny comença el juí contra José Pellicer Martínez, acusat de robatori amb homicidi en la persona de Ludgarda Daràs Adrián. Els fets van ocórrer al carrer del Ravalet de Castelló el 19 d’abril de 1914. El defensor, Leandro Garnelo. El presumpte homicida li va assestar 5 destralades. El 10 de juny el jurat va pronunciar un veredicte de culpabilitat i va ser condemnat a cadena perpètua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Cap a la darreria de setembre el llaurador Rafael Tormo Puchol, que havia pujat dalt d’un arbre, va tindre la desgràcia de caure des de les rames més altes. Fou arreplegat moribund.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
El primer accident de trens a Castelló va ocórrer el 5 de desembre, quan encara no feia cinc mesos de l’arribada del primer ferrocarril. El tren nº 4 va xocar a l’estació contra tres cotxes de tercera “que sufrieron importantes desperfectos, saltando de la vía y derribando la tapia de la estación”. No hi va haver desgràcies personals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, per últim, el 30 de desembre, a les 7 de la vesprada, la guàrdia civil va matar el criminal José González Jiménez, àlies Guixa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b></b><br />
<div style="text-align: justify;">
<b><b>Autor: Francesc Xavier Martí i Juan.</b></b></div>
<b>
</b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-53576536546232959922015-04-04T13:01:00.000+02:002015-04-04T13:01:06.468+02:00El Pellero<div style="text-align: justify;">
Anava pensant des de fa un temps en reprendre eixe agradable però dur treball d'investigació per a seguir endavant amb Memòries de Poblet, i encara que vá a costar-me per ma mala salut de ferro, vullc intentar-ho encara que haja de ser a un ritme més pausat i sense presses .</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pensant en això, torne una miqueta a la crònica del que érem, els nostres costums i els oficis que s'han perdut gràcies a la modernitat que ens atabala tantes vegades i a la nostra nova i accelerada vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHN-qUNhRG9RbG4L4GkYmIgDXJSdJDgfSNlRkjtpif0pi9UPSh46fu-SrcGZYToK7bgeZb6d9gatt7mNQhTeNzJdXLC2Yeww04VBnHrALa4n8ks-KdQIZzFFrZ8ke6r7tNAFeOrVBmVL_q/s1600/i+les+gallines.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHN-qUNhRG9RbG4L4GkYmIgDXJSdJDgfSNlRkjtpif0pi9UPSh46fu-SrcGZYToK7bgeZb6d9gatt7mNQhTeNzJdXLC2Yeww04VBnHrALa4n8ks-KdQIZzFFrZ8ke6r7tNAFeOrVBmVL_q/s1600/i+les+gallines.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>La familia de la ploma</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Recorde quan anava a l'escola i després tenia una feina ineludible totes les vesprades (si no plovia, que ací tots sabem que no plou ni quan plou, i quan ho fa es per fer un desastre quasi segur) i havia d'eixir als horts a segar, per a portar sempre un saquet (de vegades considerable) d'herba per als animalets domèstics que habitaven la terrassa de la casa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Solia portar llicsons, paraelles, corrinxoles, conillets, cua de cavall, dent de lleó, vesses, i moltes altres, procurant sempre que foren les que millor es menjaven.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg65cX-I6bEGnbQE4396tLoZxLdb4qPMD0hPmAO5h3zBJb9RB6tBuIazRkyiDDmtYO4esMo7oTCK8gtzoJ2FPRAThgsqRV89wSGrBDbNMwCbAv5fMVfyBE68B4FaFu58S6jKfC8hpkvhqtC/s1600/ous+a+casa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg65cX-I6bEGnbQE4396tLoZxLdb4qPMD0hPmAO5h3zBJb9RB6tBuIazRkyiDDmtYO4esMo7oTCK8gtzoJ2FPRAThgsqRV89wSGrBDbNMwCbAv5fMVfyBE68B4FaFu58S6jKfC8hpkvhqtC/s1600/ous+a+casa.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>I molts ous</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No érem els únics en tindre de tot a casa. Quasi totes les cases del poble estaven habitades al seu corral, terrassa o pati, per una més o menys abundant col·lecció de gallines, ànecs, polits, coloms, tórtores, conills, i alguns fins per un porc o un bou. De tot hi havia per ahí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Era una forma de complement necessaria de l'economia domèstica, una forma treballosa però barata de disposar d'ous, carn, etc... A casa, per al meu capritx, també hi havia una gabieta amb conillets d'índies (cobais), amb els quals a més em deixaven jugar, encara que deixant-me clar que res de encapritxar-se, que eren per a l'arròs caldós.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyl3zswPvVzDGo1s7fzZQ6XqAGcKZfVdCn7m4Liw5MCdLC-1rhpo8yp_meKIXg_iYqHpjzQ7VMwBp24BYpFMmo7V33tqtdD7a75if4ix4AMmB9lwiQ0xZqaPS1hJu8W6FfkwOl0MDPhkWa/s1600/conillera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyl3zswPvVzDGo1s7fzZQ6XqAGcKZfVdCn7m4Liw5MCdLC-1rhpo8yp_meKIXg_iYqHpjzQ7VMwBp24BYpFMmo7V33tqtdD7a75if4ix4AMmB9lwiQ0xZqaPS1hJu8W6FfkwOl0MDPhkWa/s1600/conillera.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>La conillera de fusta</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
S'alimentaven amb eixa herba que buscàvem en els camps dels voltants, i també de peladures, corfes i de les sobres de casa, comptant que n'hi hagueren, que de vegades ni això. A casa, les gallines eren per a ous, que sempre hi havia a mansalva, i per al perol. Eixe era un nou luxe que ja ens podíem permetre, que ma iaia Conxa em contava que en els seus temps, a la Pobla, venien els pollastres al ric del barri, el del molí arrosser del final del carrer, que deia que "els rics es mengen el que els pobres no volen", encara que la veritat era tan diferent com que amb els diners que cobrava la iaia pel maleït pollastre comprava per a poder menjar sardines diversos dies tots els de casa en comptes d'una sola menjada amb el pollastre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTVEH0hyphenhyphen9aqhCYKIGRRb0Zwl72rcSRoh991LFY2GVQHdP_WkjVjKs1QDclRCK7wbKLeOQ8buPdtLtHe84DyG4fFYLOQ9_qxwGZ5jM0-Y4FgaNEUm7LWiW7hx9hi0uSqeMHVMWXr3Og72d4/s1600/pells+conill.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTVEH0hyphenhyphen9aqhCYKIGRRb0Zwl72rcSRoh991LFY2GVQHdP_WkjVjKs1QDclRCK7wbKLeOQ8buPdtLtHe84DyG4fFYLOQ9_qxwGZ5jM0-Y4FgaNEUm7LWiW7hx9hi0uSqeMHVMWXr3Og72d4/s1600/pells+conill.jpg" height="122" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Pells de conill</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Els conills eren tots per a la cassola, encara que de vegades, molt poques, es venia algun al veïnat, i tots vam arribar a dominar l'art de tallar-los el coll i pelar-los, que al pati de casa encara es troba instal·lat al seu lloc un suport de ferro ben fort que li vaig fabricar de jove a ma mare perquè poguera penjar d'ell els animals i pelar-los sense doblegar l'esquena, que ja la doblava massa en altres menesters i en el magatzem encaixant taronja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els criàvem en gàbies construïdes a base de qualsevol llistó que es trobava, fil d'aram, claus o tatxes, i tela metàl·lica que fabricaven enrollant cables, i que es comprava prou barata. Els caixons per a criador, reciclats de caixons vells de taronja dels abundants magatzems del poble, incloses les tatxes, que les recorde redreçar a martellades contra una pedra o el rastellet de la vorera per estalviar la compra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtbE23ptr6LGhkFR7IhRedw_7ws59WFIL8CdaHD8zqG73eMuoXpWW66InE596i-xhAhE6NSiEj08ToqRelhOG1UL21JPqtmXJeTWA_KWqEbeaYYpclOONZD1ZMCPQV3HE2cDcbhhKVMI1h/s1600/caixa+de+pells.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtbE23ptr6LGhkFR7IhRedw_7ws59WFIL8CdaHD8zqG73eMuoXpWW66InE596i-xhAhE6NSiEj08ToqRelhOG1UL21JPqtmXJeTWA_KWqEbeaYYpclOONZD1ZMCPQV3HE2cDcbhhKVMI1h/s1600/caixa+de+pells.jpg" height="200" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: inherit;">Caixa de pells sense netejar</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
De conills n'hi havia de tots els pelatges, els més normals grisos i marrons, però també havien blancs, amb taques negres, i fins i tot totalment negres, encara que eren menys freqüents. I ací sorgia un subproducte de la matança domèstica que també ajudava a l'economia de casa: la pell del conill. Amb elles es nodria la indústria de la pell per a la confecció de peces de vestir, abrics, folres, colls, estoles, i moltes més coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I ací apareixia el nostre ofici perdut, amb un pintoresc personatge imprescindible per a relacionar la producció a xicoteta escala amb la indústria, i que era el Pellero. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi havia prou, jo encara he conegut diversos, encara que tots eren llavors forasters, però al poble recorde a dos, un que ja ho havia deixat per eixa època dedicant-se a altres oficis, el senyor Pepe Sebastiá, bon amic, i que moltes vegades m'ho contà personalment com ho feia de jove, i al pare d'un amic meu i també gran persona, el senyor Gonzalo Tolsá. Si havien més, no ho recorde, era jo molt jove.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilQ7FONgB6PgUfPqZ8cIQSpXBHxvu7HAAnYHYd1GtAOTVunpT2Zxou1d6AWXBsWybiIkMiRarUFqwBevogbQzOJMuOq9DAMlSP-IC87fwchsCt5eL3C0Z6S78kdGwUY9maMXlC5PthGL7W/s1600/pellero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilQ7FONgB6PgUfPqZ8cIQSpXBHxvu7HAAnYHYd1GtAOTVunpT2Zxou1d6AWXBsWybiIkMiRarUFqwBevogbQzOJMuOq9DAMlSP-IC87fwchsCt5eL3C0Z6S78kdGwUY9maMXlC5PthGL7W/s1600/pellero.jpg" height="157" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan pelaves un conill, la pell es treia estirant amb força, i eixia sencera i del revés, el que era bo perquè s'assecara el inerior a l'aire sense deteriorar-la, i la forma de conservar-la era molt simple: es llançava contra la paret del corral amb força, en una zona buida, i es quedava estirada i enganxada allà durant uns dies, fins que se sentia pel carrer eixa veu de <b><i>"El pelleeerooooo¡¡¡ es compren pells de coniiiiiiiiill''</i></b>. Quasi sempre passava dissabte, i fins i tot el mateix diumenge, aprofitant les matances per a la paelleta dominical. Hi havia moltes famílies que mataven el conill prompte per aprofitar la visita i arribar a temps quan passava i no deixar la pell tota la setmana fins al següent viatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiPl3gLYyXwA9dqnBs_5QXiBKkmi1_DrmEPWl7xneJ4SZyo7FDB-mrd987cUpv3PXe3TuyxdgoWgq3ajI-MeXCI3nCLsDCROU-mVRSvkgekuIcKFWfB5_H7oOqONzz7Ut1eOKK06ClQTPM/s1600/pelant.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiPl3gLYyXwA9dqnBs_5QXiBKkmi1_DrmEPWl7xneJ4SZyo7FDB-mrd987cUpv3PXe3TuyxdgoWgq3ajI-MeXCI3nCLsDCROU-mVRSvkgekuIcKFWfB5_H7oOqONzz7Ut1eOKK06ClQTPM/s1600/pelant.jpg" height="149" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Pelant el conill</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El Pellero carregava les pells en un sac o un atre estrí a l'esquena. En arribar, revisava minuciosament la pell per assegurar-se que no tenia esgarranys o estava en mal estat, i segons el diagnòstic, es fixava el preu. Per una pell normal, es pagaven al voltant de 2 quinzets (50 cèntims de pesseta), i si eren blanques o negres sense taques, es podia arribar inclús a la pesseta. Les molt seques, amb forats, esgarranys, etc, de vegades no es pagava res, o com a molt 10 o 20 cèntims. Eren pocs diners, però de vegades arribava per a l'esmorzar d'un dia, que a sovint era el seu menjar principal. Ma mare de vegades em donava eixos diners per anar al cine o per a llepolies, que en la meua època ja no eren tan importants per a l'economia casolana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQy1xiZa_PT5YMso2Yh0Xq1r4wR9E79YHJq-e63dIt1Hc7CgEe-VlYsqzOAFAacO4Gzx2qGAycHjHTxLK1NoQPwuZ9zpfxp8IUc-4s47-0IgmsKTWhyphenhyphenCicshcF4HvoGKa7GOA1pSZONOU/s1600/pelat+i+pell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQy1xiZa_PT5YMso2Yh0Xq1r4wR9E79YHJq-e63dIt1Hc7CgEe-VlYsqzOAFAacO4Gzx2qGAycHjHTxLK1NoQPwuZ9zpfxp8IUc-4s47-0IgmsKTWhyphenhyphenCicshcF4HvoGKa7GOA1pSZONOU/s1600/pelat+i+pell.jpg" height="149" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Conill pelat i pell girada</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
De fet, tot era proporcional a eixos preus, fins i tot al que es guanyava com a sou en l'època. El que no era molt proporcional era la quantitat d'hores que havia de treballar llavors la gent per guanyar-se eixe sou. Calia passejar molt, veure i discutir amb molta gent i tirar-li hores, per a poder ficar al sac pells suficients amb les que traure un jornal, i que després calia netejar de restes raspant i salar per a conservar-les fins dur-les a vendre a la fàbrica de pells, allà on estiguera, on serien curtides i treballades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En els últims anys del Pellero, quan ja eren menys les cases on podia comprar perquè s'anava abandonat la criança domèstica, quasi sempre es va acabar recorrent al baratar, i es canviaven les pells per caixes de mistos segons el seu valor, i que les ames de casa havien de comprar de totes maneres. A poc a poc, un dia vam deixar de veure'ls i les pells van passar a ser un fem domèstic més mentre a casa seguirem tenint animals, poc de temps com tots. Passaren en pocs anys de ser una ajuda a casa per a ser una molèstia al veïnat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Temps era temps...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-41597252806778612392013-12-26T18:32:00.002+01:002013-12-26T18:32:45.647+01:00Vicentica (4)<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recorde quan vaig conèixer al meu home. Ell era també d'ací del poble i els seus pares també. Jo tenia catorze anys, i ell anava a fer 18, i mira, ens vam conèixer i ens vam fer amics.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aleshores passejàvem pel carrer major, per tot, i els xics passejaven en grups en una direcció, en quadrilles, i les xiques igual però en l'altra direcció, i es miraven, i si s'interessaven alguns, doncs procuraven trobar-se, fins que si s'agradaven, acabaven ajuntant-se. </span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ens agradava molt la música, i sempre que hi havia ball anàvem. Hi havia vegades que era només un amb un acordió, i altres que era amb orquestra, que ací sempre hi ha hagut bons músics i els músics joves s'ajuntaven per formar orquestres i tocar. Recorde l'orquestra Rall, i hi havia més. Quan em vaig posar a festejar amb ell, ja te dic que encara no havia fet els quinze anys. Festejant i també, passejant i quan podíem ballant.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després, quan les famílies ho van aprovar, ja va demanar el meu home l'entrada a casa, i la hi van donar. Llavors ja érem nòvios oficials, i venia cada dia a casa a festejar, que no era com ara que agafen el cotxe i se'n van i vénen quan volen, eh? Aleshores no, el xic anava a casa i estava un ratet a poqueta nit, i així fins que em vaig casar.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">D'estar sols, ni pensar-ho, ni pensar-ho. Sempre hi estava la mare. Hi havia mares que quan el xic se n'anava, deixaven que la xicaa isquera a acompanyar-lo a la porta, i algunes eixien. Ma mare feia: "Quan s'alce d'ahí que agafe la porta i fins demà, però tu ací assentadeta". Ni tan sols anar a la porta. Les coses eren així.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ma mare no volia per si de amagat ens donàvem algun beset, que això passava, eh?, Els homes s'acostaven un poc, però res més, però ma mare això no ho consentia: "Tu ací, ací sentadeta", i ell agafava la porta. Jo em vaig ajuntar amb totes les germanes, les tres, amb la major i amb la més menuda, totes festejant, els tres nòvios a casa. Quan la menuda es va posar a festejar, la major ja s'havia casat, però com vivien a casa tots junts, ja era com si foren els tres, tots a casa festejant.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recorde el dia de la meua boda, molt, ja ho crec. Jo em vaig casar de blau marí, i el meu home estava molt guapo amb el seu traje marró, de lo més modern. Estava molt guapo, i encara tinc el retrato, que el tinc a dalt, si no te l'ensenyaria, però les cames ja no em deixen fer molts viatges. <br /><br />Hui es casen totes de blanc o de marfil, però llavors no. De blanc es casaven les riques, però les altres havíem de triar un vestit de color que després poguérem gastar per mudar quan fera falta, que no podíem tirar els diners per una sola vegada d'usar-lo.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els rics podien fer una boda amb banquet, que els pagaven tots els homes, amb molts convidats, però els altres ens arreglàvem amb una convidada als amics i a la família com es podia, de vegades amb una paella per dinar a casa d'algun dels nòvios, i nosaltres ens apanyarem amb un entrepà a casa del meu home. Després passaven la bandeja de seguida, que el regal que te donaven era això, diners a la bandeja, i amb això vam tenir per poder fer el viatge, perquè no teníem més.</span></b><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXwYoykAzwx95PdGOJ6hxnPQn6A7KYhkA24YQ8PNVSK3KMrdz2wkLtiAQ7JHsmhHkdRG5j0PGjfLtzeCCZR4BjY1YabjTmprQn2DOqee23RAYpfID9SVX5QQ4SB2F2vAN3NG5MWWMskPft/s1600/boda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXwYoykAzwx95PdGOJ6hxnPQn6A7KYhkA24YQ8PNVSK3KMrdz2wkLtiAQ7JHsmhHkdRG5j0PGjfLtzeCCZR4BjY1YabjTmprQn2DOqee23RAYpfID9SVX5QQ4SB2F2vAN3NG5MWWMskPft/s200/boda.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>De boda</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Nosaltres vam poder anar una setmana a València, en una pensió, i vam anar una vegada al teatre a veure Juanita Reina, que a mi m'agrada molt. Després vam anar a Xeraco a passar una altra setmana a casa d'una parella amiga. <br /><br />Ho vam passar molt bé, i quan vam tornar encara ens quedaven quaranta duros amb els que vam poder passar un poc de temps fins començar a guanyar diners altra vegada en la botiga.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan jo em vaig casar, de seguida ens vam posar a viure a casa amb els pares. A ells els va paréixer bé, i a ma mare encara li va paréixer millor, perquè amb lo xicoteta que era la casa, i ja hi vivien la meua germana major i el meu cunyat. La casa de dalt de la botiga era prou gran.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aleshores, la missió de les xiques era casar-se. Si no es casaven, no era com hui que van a treballar, ixen i viuen. No era igual, ni pensar-ho. De aleshores a ara, ni pensar-ho, no s'assembla en res, per sort, no et cregues, per sort, que ara les dones són algú. Aleshores no eres res sense un home.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo vaig festejar des de l'any 35 fins que em vaig casar l'any 47. No cregues que era molt de temps. Algunes tardaven més, era el normal. Podria haver sigut més curt el festeig, però es va posar la guerra pel mig i el meu marit va haver d'anar i ja te dic que el van ferir, així que al final festejarem fins al 47, que ell ja estava bé i ja tenia muntada la botiga. Molts em deien: "Vicentica, i ara que faràs?", quan el van veure fotut de les cames. Però jo estava enamorada d'ell i sempre ho vaig tenir clar.</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El vaig esperar, el vaig cuidar, ens vam casar, i m'ha anat molt bé. Sempre va ser el meu home i mai em vaig arrepentir, perquè he tingut una bona vida i una bona família, i això és el que importa. <br /><br />Hai, quins temps...<br /><br /></span></b>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-80524419186042865012013-12-23T20:00:00.001+01:002013-12-23T20:00:10.440+01:00Vicentica (3)<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El tema de l'herència era un poc complicat quan la família era més o menys llarga. Per ací no hi havia diferències per ser fill o filla, ni per ser el major o el menor. Tots els fills eren iguals i les herències es repartien, encara que no es podien tallar amb un ganivet.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Amb això te vull dir que cap herència es pot fer sempre en parts iguals per a tots, i com normalment els "arreglos" es feien pels propis hereus, se solien posar d'acord en el repartiment, i a uns li interessaven més terres, a altres cases, altres volien diners i a altres potser els era igual. Però en partir l'herència, es procurava que totes les parts tingueren un valor paregut i no partiren finques si podia ser.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6c5pV-5vOJ-URi1YfyLkvX5_yXImyAh5zB5CZpMTv5M_PUZwii8VU0SDZQzrz1_8trvZfJuyEEXlOK1-ASTSbXPtwjXumTQpIoCdA7IPjXne7zgarxD82ZK85Cr9_j39WMurQryBog4SY/s1600/001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6c5pV-5vOJ-URi1YfyLkvX5_yXImyAh5zB5CZpMTv5M_PUZwii8VU0SDZQzrz1_8trvZfJuyEEXlOK1-ASTSbXPtwjXumTQpIoCdA7IPjXne7zgarxD82ZK85Cr9_j39WMurQryBog4SY/s200/001.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Castelló, més llarg que redó.</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>També es tenia en compte el que es deia millorar. A lo millor, un dels fills havia estudiat i tenia una carrera, i llavors hi havia un altre que no tenia i es dedicava a la terra, llavors milloraven a este fill que no tenia carrera, perquè l'altre tenia carrera i guanyava un sou fix i tenia més diners, llavors li milloraven la seua part de terra o de cases donant-li més que l'altre, perquè tots al final quedaren en unes condicions més emparellades.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hi havia potser un germà que estava estudiant o que no li agradava la terra, o que no podia per alguna cosa, se li donava un poc més per compensar-ho amb qui ja treballava o en el que havia acabat la carrera. A lo millor un germà o germana no s'havia casat, i era el que havia mantingut més anys el patrimoni familiar o havia cuidat més dels pares, doncs a eixe se li millorava i agafava un poc més d'herència per a compensar.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Normalment no solia haver problemes, encara que de vegades sí que els hi havia i acabaven en pleits o no es tornaven a parlar en la vida per l'herència. Eren tots de la mateixa mare, però acabaven en pa i ceba. Com el rosari de l'aurora. També passava.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVts9aEfjtCzkV0X8umUbE3utbcbKFgPM6r3DvxZkWr-HgmqSMRlzKl49M-a7r0jln2gcKW1TH__1YIApYaxaBpE3GNIJQtvkvGGAsDp8ZPuNKpBRlHJ4aiNw6LbbDPFd2YM1TYWFy9TT_/s1600/lagarto.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVts9aEfjtCzkV0X8umUbE3utbcbKFgPM6r3DvxZkWr-HgmqSMRlzKl49M-a7r0jln2gcKW1TH__1YIApYaxaBpE3GNIJQtvkvGGAsDp8ZPuNKpBRlHJ4aiNw6LbbDPFd2YM1TYWFy9TT_/s200/lagarto.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">Bon sabó.</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ma mare era pobr</b></span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">a, i quan ella va faltar, seguíem tenint només la caseta, així que la vam repartir per a les tres germanes. Entre les tres la valorem, i al final se la va quedar una de les meues germanes i ens va anar pagant a poc a poc a les altres dos la nostra part, sense que tinguerem cap problema. <br /><br />Ma mare no va deixar testament, perquè sabia que no tindríem cap problema entre nosaltres i ho repartiríem tot per igual, i no hi havia tant perquè ens barallarem.</b><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No era tan difícil com pareix. No sempre eren les cases per a les filles i les terres per als fills, ni de bon tros. Si la filla estava casada i el marit era llaurador, o si a ella li agradava la terra encara que fóra soltera, se la podia quedar com els homes sense cap diferència, o a lo millor algun dels home no volia treballar la terra o tenia un ofici o carrera i preferia agafar casa en comptes de terres. Això era arreglo entre fills, i era igual si eren xics o xiques.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Eixes coses quasi sempre estaven ja mig arreglades des d'abans. Quan un fill es casava i es volia arreglar ell sol, li donaven ja una quantitat de terres per a ell i que s'administrara, separant-ho del patrimoni de casa. Llavors quedaven reduïdes les terres dels pares i ja es deixava acordada la seua reducció de l'herència quan fóra. Al final, si tot anava normal i els fills s'anaven independitzant, ja només quedava a repartir el que tingueren els pares de vells, que eren quasi sempre la part menor i ja estudiada per al repartiment.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXirETVfFsRHENM1mtSucZkGi4fWfWwXooLadO4Kv4H687vN0PbPVRQdzU4TWId462geIH62bTJnbuNlKS4YEuw3Zxsormlw2VMRkSxSBkK2nQKF6pb9HzKIEv8IAdDWg2c5umyd-zmrbU/s1600/icupons.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXirETVfFsRHENM1mtSucZkGi4fWfWwXooLadO4Kv4H687vN0PbPVRQdzU4TWId462geIH62bTJnbuNlKS4YEuw3Zxsormlw2VMRkSxSBkK2nQKF6pb9HzKIEv8IAdDWg2c5umyd-zmrbU/s200/icupons.jpg" width="131" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">I donaven cupons.</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cada vegada hi havia menys, però el que quedava era per al repartiment. Alguns volien treballar la seua part, altres a lo millor la venien, si podia ser entre els propis germans per a no desfer el patrimoni familiar, però de tot hi havia. Si no s'atenien, doncs cases riques hi ha hagut que s'han desfet. Uns fills han sigut més treballadors o els han eixit bé les coses, a altres menys bé i han acabat venent-ho tot, perquè les coses vénen així, passa de tot.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sempre han hagut coses, perquè encara que eren parts iguals, potser a algú no li semblava bé perquè creia que les seues terres no eren tan bones com les de l'altre, o l'altre li havia tocat alguna fanecada més, o perquè a algú no li semblava bé els arreglaments que havien fet abans els pares. En este món hi ha gent per a tot.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A l'hora de la veritat, quan va faltar el meu marit, a un dels fills no li va parèixer bé la seua part i vam tindre mal humor per això, un poc de mal humor per això, encara que no va arribar la cosa a majors, perquè era una correcció del seu pare i cap germà podia dir res de que un altre haguera intervingut, però a mi em va afectar prou.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_NBBGZlwTemJNkuqwapsX57ZL2zFvupwqlqJk30ZzT5QKyiTfoQfe662sGwgeZcuGfEUggregZiMLlq_t95Zh31eg7_ywJc0nBpLObkPcQGZZsKhfW7f618fiS0k6MhlXVg5pnJE09SwD/s1600/botiga1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_NBBGZlwTemJNkuqwapsX57ZL2zFvupwqlqJk30ZzT5QKyiTfoQfe662sGwgeZcuGfEUggregZiMLlq_t95Zh31eg7_ywJc0nBpLObkPcQGZZsKhfW7f618fiS0k6MhlXVg5pnJE09SwD/s200/botiga1.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La botigueta.</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Nosaltres no teníem terres. El meu marit era llaurador de jove, però el van ferir en la guerra i tenia els dos peus malament, i com ja no podia treballar a la terra perquè eren les dos cames malament, doncs va decidir posar una botiga. Una botiga d'ultramarins quan es va acabar la guerra, i les coses li van anar bé. Llavors encara érem solters, i després quan ens vam casar vam continuar amb la botiga, i ens va anar prou bé.<br /><br />Després quan va morir Franco i va entrar el rei, que encara teníem prou poc encara que no vivíem gens malament, al meu marit li van donar una paga per haver sigut mutilat de la guerra a la zona republicana, i amb el que li van donar i el que havíem anat guanyant, vam començar a comprar cases del poble.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Entre el que vam anar comprant i el que vam heretar del meu germà major que va morir sense fills, al final li deixarem al meu fill gran dos cases, al xicotet tres pisos, i a la meua filla la casa on viu i la de la botiga, que llavors ja la portava ella amb el seu pare, i que anys després l'ha acabat tancant quan s'ha jubilat, perquè el seu fill, el meu nét, és advocat, i no la volia, així que la va tancar al final.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tota una vida, ja t'ho dic, a la botiga, des de que érem nòvios. Que com era quan érem nòvios?, T'ho explique una miqueta, si vols ...</b></span>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-42722293120756170802013-04-01T13:15:00.000+02:002013-04-01T13:15:26.432+02:00Vicentica (2)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXISBqVIFT5c5Vd5MjwLy8FaStKzvbSbsPRaqnvir1EdpiAG12HSy3G-myRgmeHL6Eus1nuP-qgjaoyrDrHYqRjb5pcskCp0VEEnla0midcJmKF0qT4Rhd6NIbZa6sLbiGv8-TSOXHXMEy/s1600/bancal1957.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXISBqVIFT5c5Vd5MjwLy8FaStKzvbSbsPRaqnvir1EdpiAG12HSy3G-myRgmeHL6Eus1nuP-qgjaoyrDrHYqRjb5pcskCp0VEEnla0midcJmKF0qT4Rhd6NIbZa6sLbiGv8-TSOXHXMEy/s200/bancal1957.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Collint creïlles al 1954</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com et Deia, la meua germana major era quasi cinc anys major que jo, i a ella li agradava més anar a la taronja, i a l'estiu a totes les collites que es feien en el camp, que llavors no hi havia tants tarongers com ara, i es feia més verdura. Per tant a ella li agradava més anar a collir bajoca, tomaca, a desullar, i tot això. No era ella sola, eren un muntó les que anaven al camp, i a ella li agradava més això, que es guanyava més.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A mi em pareixia millor allò altre, perquè venia l'hora de dinar i dinaves, la d'esmorzar i esmorzaves bé, i es menjava millor que a casa, i a mi m'agradava més això encara que guanyara menys, i així vam estar, fins que em vaig casar.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMUYxQr7GVJK148G9hL70w14WZS_2izLbcGAo1bro5PLgbT34mt85vu5GV3g3QrUv2BSPoc_9YBY8yIWSnz6aDJ1QoxCXt3Xi5YktQ8ci5Jv7EXRvVsd_5uc5W6AoutRMiWxTfriNCp3HJ/s1600/magatzem.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMUYxQr7GVJK148G9hL70w14WZS_2izLbcGAo1bro5PLgbT34mt85vu5GV3g3QrUv2BSPoc_9YBY8yIWSnz6aDJ1QoxCXt3Xi5YktQ8ci5Jv7EXRvVsd_5uc5W6AoutRMiWxTfriNCp3HJ/s200/magatzem.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El magatzem de l'Agruna</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La taronja la collien i la portaven al magatzem, llavors era així, així com ara hi ha màquines, llavors eren dones les triadores, i s'assentaven i es posaven tres o quatre cabassos i posaven la taronja menuda en u, després hi havia una altra que era mitjana, una altra més gran,i després la més grossa, i un altre cabàs que era destrio, que si estava picada de la mosca, o ramejada, o el que fóra, llavors era destrio. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJnqBXNE0Omx9SI0XAiq1qSdE0rcS7M3Lu6SKtcdTKnCSxs8QpGdL5BAsRFUxiwqoviphWmHEb1AWXviMtTuc95yHArfsd8KGIRn_eR0wSl_wGVrbJg75NR-OfqzqmrxwqkLgNgr0RVYQ/s1600/triant.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJnqBXNE0Omx9SI0XAiq1qSdE0rcS7M3Lu6SKtcdTKnCSxs8QpGdL5BAsRFUxiwqoviphWmHEb1AWXviMtTuc95yHArfsd8KGIRn_eR0wSl_wGVrbJg75NR-OfqzqmrxwqkLgNgr0RVYQ/s200/triant.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Triant taronja</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després estaven les empaperadores, que agafaven la taronja i l'empaperaven, així com ara no sé si les empaperen. Llavors s'empaperaven, ara pense que no. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el magatzem estava la fusteria, que feien les caixes amb espitlleres perquè es vera la taronja, i les encaixaven en elles i eren per a enviar-les fora, unes en tren i altres amb vaixell.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgitUMRoUSbEnc_99u199If9rX5-6dRmdDwlxbdWnA4srutE7pJM996srdLkGaVCfgpZZZNzpjuNCW5fqQcvxdWyjjQoVUE_IUVCyzFnARO3aS4UjV-Yvm_xmIb_H3PS5P4ZoqnHyqkYVNe/s1600/empaperant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgitUMRoUSbEnc_99u199If9rX5-6dRmdDwlxbdWnA4srutE7pJM996srdLkGaVCfgpZZZNzpjuNCW5fqQcvxdWyjjQoVUE_IUVCyzFnARO3aS4UjV-Yvm_xmIb_H3PS5P4ZoqnHyqkYVNe/s200/empaperant.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Empaperant</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el magatzem treballaven totes les dones que podien entrar, el mateix si eren fadrines que casades, i una era la meua germana, i una altra ma mare, que en el temps de la taronja també anava a la taronja, eh? </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I després, tot el que havia de llavar, quan arribava a casa ho llavava, perquè teníem un pou i una pica gran que vam posar per a poder llavar a casa, i encara ho llavava com podia, per a no perdre la clientela per a quan no hi havia taronja.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB2KYdtqvLDAXyXWDIGB6mk9COQPBvai1P86HdRZ395eWjPUxiX6fD0RsUHX1Hoe0_c8mWpUaEH7QqyCKwj36k5lDNCOAH1OO-kJQvcQG0e2f5kzu47N8pKYgEBVFFAq64BL0cLChsOmFJ/s1600/fusters.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB2KYdtqvLDAXyXWDIGB6mk9COQPBvai1P86HdRZ395eWjPUxiX6fD0RsUHX1Hoe0_c8mWpUaEH7QqyCKwj36k5lDNCOAH1OO-kJQvcQG0e2f5kzu47N8pKYgEBVFFAq64BL0cLChsOmFJ/s200/fusters.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La fusteria del magatzem</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el poble hi havia llavadors grans i amplis, en l'ermita, en l'escorxador, que estava anant al institut, i ara no em recorde però hi havia més, crec que sols queda el de la fàbrica i fet pols, i en ells corria molta aigua, i així es podia llavar roba blanca i de color sense problemes. <br /><br />Se n'anava allí i es llavava, i quan tancaven les séquies per netejar-les, llavors se n'anava al riu a llavar, o s'apanyava una a casa si podia com nosaltres, però la roba gran calia anar al riu, que la pica no donava per a tant.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8ZQpbPQz82r8reSHP02dLgeQvsRRZIHqpnZNFZywcSj9OQYJrP_4std794lbgvRNMer7uFY_lAgkuGujuQtoKR-1OOA3VAYvURTcacakSnsM9mHZBp6kUUCXNF5_kukzbTfa4EBFT9H4/s1600/puerto1925.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8ZQpbPQz82r8reSHP02dLgeQvsRRZIHqpnZNFZywcSj9OQYJrP_4std794lbgvRNMer7uFY_lAgkuGujuQtoKR-1OOA3VAYvURTcacakSnsM9mHZBp6kUUCXNF5_kukzbTfa4EBFT9H4/s200/puerto1925.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">Carregant al port</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Totes les que podien entrar en el magatzem de taronja, entraven, perquè la taronja és de temporada, de temporada d'hivern, com ara, no tan llarga com ara, i llavors les persones s'apanyaven com podien a casa per a poder anar a treballar i es podien arreglar un poc les economies de les cases, que llavors la majoria eren arrendades, i calia guanyar un poc de diners per si de cas, que encara que tingueres algun bancal de verdures o d'arròs, a vegades amb qualsevol temporal se n'anava tot a fer punyetes i et veies aigüa al coll, i si eres jornaler més, així que tots els de casa havien d'arriar amb el que pogueren per a estalviar un poc, i moltes vegades, quasi totes, ni així es podia. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoeewtrC3S1TBSFu5n1Zun4Ddj-Qnk5Be7_Z5igCBWckWaLHe2WrK2Wy-cR4WdJt3GT3ZF103eNSRaq7GTA79Ta86GZDlyv5XPkxML5g1MR-Q6J054UkN0xScZ5T1Edn7N1I9jjOrFcIeR/s1600/llavant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoeewtrC3S1TBSFu5n1Zun4Ddj-Qnk5Be7_Z5igCBWckWaLHe2WrK2Wy-cR4WdJt3GT3ZF103eNSRaq7GTA79Ta86GZDlyv5XPkxML5g1MR-Q6J054UkN0xScZ5T1Edn7N1I9jjOrFcIeR/s200/llavant.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Llavant al riu</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No et cregues que sempre ha sigut com ara, que amb la crisi que hi ha, no veig molta gent passant ni la mitat de necessitats que els millor arreglats dels jornalers de llavors. Allò si que era roín, que hi havia molta misèria, molta, massa misèria.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ara hi ha molts camps del terme que s'estan abandonant perquè les collites no valen prou per a pagar els gastos y no es poden mantindre. Llavors quasi totes les terres del terme eren propietat d'unes quantes famílies, 5 o 6, no et cregues que més. Els que les treballaven eren arrendadors i pagaven uns bons diners a l'any, passara el que passara. Alguns, pocs, anaven a mitges amb els amos de la terra. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeLonUQ_PcYMIPhZIDbiEqZB4kkzOyjeXKMbhoLLXpFXhE8r2gwJ_nNQf1jQg0vlLnht5dXMuehwiUnsnBUS7Mzbb_qfwuGN6UcQ4AgIbj8bru3juFSWNi_KCm5dyM_U1SOeOe-jBGg3Sj/s1600/picaportland.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeLonUQ_PcYMIPhZIDbiEqZB4kkzOyjeXKMbhoLLXpFXhE8r2gwJ_nNQf1jQg0vlLnht5dXMuehwiUnsnBUS7Mzbb_qfwuGN6UcQ4AgIbj8bru3juFSWNi_KCm5dyM_U1SOeOe-jBGg3Sj/s200/picaportland.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Pica de formigó</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Amb les cases del poble, quasi que era igual. Hui quasi tots viuen en sa casa o en lloguer en una casa ells sols. Llavors hi havia casa que pareixia un magatzem de gent, amb diverses famílies juntes per a poder arrendar una sola casa, i allò era una inquisició. Fins a les casetes xicotetes del camp estaven plenes de gent, i treballant tot el dia com a burros, a penes es podia menjar, quan es menjava, quan es menjava, que per a molta gent no era sempre.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els temps van anar canviant i les finques es van anar repartint per les herències, igual que les cases, i després, quan molts fills i néts hereus havien anat estudiant fora i tenien bones ocupacions, de metges, d'advocats, del que fóra, van anar venent a la gent que treballava la terra i a poc a poc es va arribar que quasi tots tingueren un poc de terra seua que treballar junt d'anar a jornal el que pogueren, i el poble va millorar molt.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Abans, passava el contrari. Els rics es casaven entre ells, el fill d'un ric amb la filla d'un altre o al revés, i les terres s'anaven ajuntant i tenien més, com les cases i tota la resta. Després es van anar acabant els casaments per interés. La gent rica va començar a casar-se amb qui li donava la gana perquè es volien, i no per a ajuntar herències com abans. Abans eixes bodes les arreglaven les famílies, entre amics, i era més fàcil que si ho intentaren ara. Llavors, les dones eren pudoroses, i no eixien de casa més que per a anar a missa i amb companyia, i res de discoteques ni de balls. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan les manaven casar-se, ala!, a l'altar i mut. Si es resistien, les amenaçaven de ficar-les monges. A més d'una li ha passat. Després passava el que havia de passar, que tot eren embolics de faldes i pantalons d'amagat. Ara les coses són normals i naturals. Llavors, era un niu de rates quasi tot en les famílies amb diners i terres.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>T'he d'explicar un poc com era tot això de les herències, que no era a vegades tan fàcil com partir. <br /><br />T'ho vaig a contar...<br /><br /></b></span></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-69792985649632181472013-03-03T12:30:00.001+01:002013-12-23T13:43:28.000+01:00Vicentica (1)<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Jo vaig nàixer l'any 1920 en Castelló, en una altra casa, no en esta, perquè vaig canviar almenys 3 o 4 vegades de casa des de que vaig nàixer fins que em vaig casar, en la que llavors era la casa dels meus pares i dels meus iaios.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>La meua iaia descendia de Castelló per son pare i de Senyera per sa mare, però els meus altres iaios eren d'Alberic, encara que el pare de mon pare tenia de segon cognom Pol, que no és un cognom de per ací, i ell deia que els seus iaios descendien de Sant Sebastià, però mira quant de temps farà d'això. La meua tia deia que eren una família de tractants, ja saps, d'animals, que portaven cavalleries d'ací cap enllà, i que es van quedar a viure ací, perquè el meu iaio tenia germans ací, tenia la seua família ací.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>La casa en què vivien era arrendada. Llavors quasi totes les casa eren arrendades. Quan ma mare es va casar, inclús es va posar a viure a casa de sa mare, a casa de la meua iaia, però jo ja no vaig arribar a conéixer-la, a ella, a la meua iaia. Llavors això era normal, que la gent es casara i se n'anara a viure amb els pares, perquè el poble, en personal, no ha evolucionat quasi, sempre està per l'estil, però en cases llavors havien moltes menys, poques cases, i per això es posaven a viure en companyia dels pares, o dos famílies en una casa, en aquells temps era així. Hi havia cases de tres famílies, jo les he conegut. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Després el poble ha anat creixent, la gent ha fet obra i el poble s'ha anat fent gran i les famílies han anat adquirint cases i s'han anat separant. Per això el poble ara és molt més gran, però de gent som per un estil, quasi que els mateixos, menys per uns pocs que han vingut de fora, quasi tots estrangers, que per a mi han fet molt bé. Els que conec em pareixen bona gent, i cal conéixer-se entre tots. Sóc ja molt vella, però m'agrada que vinga gent nova. Per ací tenim en el veïnat una família del Marroc i una altra Colombiana, i els conec a tots i són molt bonics. Els xiquets són preciosos i molt alegres, i a més ja parlen tots en valencià i pareixen de Castelló. Això és bo, i a més obliga que l'amistat entre ells que són amics de l'escola i del carrer es transmeta a les seues famílies i la relació de veïns siga cada vegada millor.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Mon pare treballava en les carreteres. Va morir l'any 33, tenia 45 anys, va morir molt jove, i llavors les carreteres eren quasi totes de pedra, quasi cap estava empedrada. A una distància com d'ací a ací tiraven muntons de pedres, i quan es feien clots, llavors eren els carros, que cotxes quasi no havien, mon pare amb un cabasset anava tirant la pedra al clot i després, quan tenia un tros gran repartit, agafava un ruló d'eixos que aplanen i el passaven. Això era per a la Diputació, que ell no treballava per a l'Ajuntament, i treballava tots els dies. Mon pare tenia el seu jornal tots els dies, però treballava en això, encara que va faltar molt jove.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>També era llaurador, i quan acabava el jornal també anava al camp i feia algunes collites, i criàvem animals a casa. El que ara diem el pati era llavors el corral, i en el corral criàvem animals, i ell encara feia herba en el camp. Portava herba del camp i junt amb altres coses de menjar, teníem conills i gallines. Feia de llaurador, però ell era això, caminer.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>En la casa on jo vaig nàixer vivia la meua iaia, la mare de ma mare, i un germà seu, i ma mare, que era la més xicoteta de tots els germans, que va tindre crec que sis, es va posar en companyia de sa mare, i allí van nàixer tres xiques, que jo tinc dos germanes, una que ja ha faltat, la major, la més xicoteta i jo que era la segona, vam nàixer allí, i estant allí va vindre la guerra i als rics, com eren tan rics i hi hi havia tants pobres, per tant en la guerra civil els van confiscar les casa i es confiscava la terra, i llavors en els tres anys de guerra nosaltres no vam pagar arrendament. Estava confiscat per, per l'ajuntament que hi havia llavors, però ma mare, el que pagava d'arrendament, perquè mon pare ja havia faltat, ho gastava a arreglar la casa, es gastava els diners en la casa, però quan es va acabar la guerra, els amos en general van fer pagar els tres anys d'arrendament, sinó et tiraven al carrer, i vam pagar els tres anys d'arrendament i continuem vivint en la mateixa casa. Si l'amo volia vendre la casa, et tiraven al carrer, no hi havia res, no era com ara que si te fan parlar, no passa res, llavors et tiraven al carrer i Au</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Llavors la meua germana major ja s'havia casat, i es va posar en companyia de ma mare, però el meu cunyat, que en pau descansen tots, es va comprar una altra casa i llavors ens en vam anar tots a l'altra casa, i eixa casa la vam deixar i la van vendre. Ens van dir de comprar-la, però era una casa ja molt vella, i el meu cunyat va dir: "Jo per a comprar una casa m'arrisque un poc i compre una més, més bona". I així ho va fer i continuem vivint tots junts.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>La meua germana major es va casar abans de la guerra, quan va faltar mon pare, la meua María tenia 18 anys, jo tenia 12 i la més xicoteta tenia 8, i després, quan es va acabar la guerra, va vindre allò de l'estraperlo, que es feia estraperlo, i es venia arròs, les collites, els que tenien, perquè tenien, i ma mare que era molt decidida i deia: "Jo vull viure en ma casa" i nosaltres li traginàvem l'arròs a la nit i, llavors, venien al de matí d'Alzira uns quants hòmens i dones, venien i compraven l'arròs per a canviar-lo amb oli, canviar-lo per menjar, eh? I a poc a poc vam aconseguir per a comprar-nos una caseta, xicoteta, però la nostra, i ens en vam anar a viure en ella, i jo ja vaig eixir d'allí per a casar-me, i després em vaig posar a casa dels meus sogres, encara em vaig tornar a posar en companyia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>El germà de mon pare que era fadrí i vivia amb nosaltres era també llaurador, i treballava terra arrendada, i quan va morir mon pare, que ma mare es va quedar molt pobra i desemparada, a nosaltres no ens faltava de res, però de res, però dos anys després de faltar mon pare, al pobre li donà una cosa d'eixes, una angina de pit, i es va morir en redó. Quan es va morir el meu tio, com la terra era tota arrendada i nosaltres érem tot dones, es va acabar tot, a treballar en el que podíem.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Quan vivia el meu tio, l'entrava a casa tot l'arròs, i el pujava a la cambra, que l'anomenàvem cambra, eh? I el posàvem allí, i després venien els moliners i compraven l'arròs, i de seguida pagava l'arrendament de la terra, i el que sobrava era seu, que treballaven per compte d'ells, per tant eren els guanys, el que eixia de més era per a ells.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Després, ma mare faria faena per a algunes cases, i a llavar la roba, que llavors hi havia llavadors, i aigua corrent no tenien en cap casa. Llavors, havien dos o tres cases que ma mare els llavava la roba de la setmana, i jo que tenia 12 anys, ja els havia fet, em van posar en una casa de passejadora. Llavors els xiquets xicotets no tenien carrets. Així com ara tots van en carrets quan naixen, llavors et contractaven de passejadora, agafaves el xiquet i eren passejadores per a tindre els xiquets, i jo a eixa edat ja estava passejant un xiquet, menjaves i a més et donaven un xicotet jornal.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Jo vivia a casa amb ma mare, però al de matí me n'anava a la casa del xiquet, i ja tenia jo cuidat del xiquet, i et posaven un devantalet perquè es vera que eres passejadora. Totes les famílies riques tenien passejadores per als seus xiquets. Totes les que podien fer-ho. A mi em pagaven tres duros al mes, que estava prou bé. A més, ajudava en els xicotets treballs de la casa, i em deien que era bona xica, que no protestava ni contestava "Visantica, fes açò", i ala, jo ho feia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Jo vaig ser l'única de casa que vaig treballar en això. La meua germana era major, tenia cinc anys i mig més.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-62957847871167079312012-12-15T18:16:00.000+01:002012-12-15T18:16:56.398+01:00L'Ermita<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg45fbOTyEIChkDfjwo08DkE2C0Ju_L82X92AUHqwqzOq1VQjTH3gmBvQI-SOMKD1-Pz0Nwc0i2hO8hJEsCeYsbSaq6t56ifShKRZHwJs6aKmVSb6guyr4dOf9CXeP_0umfTYec14ZCLk2h/s1600/Ermita.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg45fbOTyEIChkDfjwo08DkE2C0Ju_L82X92AUHqwqzOq1VQjTH3gmBvQI-SOMKD1-Pz0Nwc0i2hO8hJEsCeYsbSaq6t56ifShKRZHwJs6aKmVSb6guyr4dOf9CXeP_0umfTYec14ZCLk2h/s200/Ermita.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">La plaça de l'Ermita</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És un dels llocs emblemàtics de Castelló, entranyable a més per als que hem nascut prop d'ella i ens hem criat a l'ombra de la seua espadanya, escoltant el so de la seua pobra i popular campana. <br /><br />De l'ermita sabem tot, perquè fins al més xicotet detall de la seua història es troba perfectament documentat i arxivat des de la data de la seua construcció, feta en 1772 a expenses principalment d'Antoni Bella, i que hui continua presidint la bonica plaça que porta el seu nom.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però fins ací podem parlar. L'actual ermita no és l'original. Ni tan sols ocupa la seua mateixa ubicació, i de la seua predecessora sabem massa poc. Hui no coneixem on estava exactament situada. Només sabem que estava junt amb el camí d'Alcocer, el que és l'actual carrer major del poble, quasi segurament en el tram de l'actual carrer de Cervantes, però ni això és segur. <br /><br />És molt antiga, com es pot reconèixer al saber que quan en 1590 es va fundar el convent monestir de Sant Vicent Ferrer, en la que és actualment la plaça de l'Ajuntament i hui desaparegut, els frares que van acudir a la mateixa es van allotjar uns dies en ella mentre s'acabaven les últimes obres.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A pesar de ser una construcció religiosa, ni la primera ni l'actual ermita eren de propietat clerical. Ambdós van ser construïdes a costa de donatius de la gent de Castelló. La seua missió: d'una banda, poder deixar les seues oracions per a la protecció de les seues collites, i baix l'advocació de Santa Bàrbara patrona dels artillers i protectora contra les tempestes, i també de Sant Joan Evangelista, el deixeble amat de Jesús. <br /><br />L'Ermita no tenia rendes ni béns vinculats a ella. Només oferia a l'ermità habitació i almoines a canvi del seu treball de cuidar-la i tocar la seua campana. Totes les decisions vinculades a ella eren preses pel consell municipal, que fins a 1707 eren els Jurats de la vila, i a partir d'eixe any, l'Ajuntament.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisHGkujKImXEI51wweAMrYQWQ5hW2sELzNnC112S4nf3CygLvQimw8QwLuT2KBr_NDBvokqug-tcglZJ28jIi9lVuTTDimXUbxBSXTpU8mW0_V8bendczT_ypcFF1f6n7u6ZA1J4uqoG-e/s1600/barca+alcocer+reduida.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisHGkujKImXEI51wweAMrYQWQ5hW2sELzNnC112S4nf3CygLvQimw8QwLuT2KBr_NDBvokqug-tcglZJ28jIi9lVuTTDimXUbxBSXTpU8mW0_V8bendczT_ypcFF1f6n7u6ZA1J4uqoG-e/s200/barca+alcocer+reduida.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La barca d'Alcosser al 1903</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El que sí que està clar és que per la seua ubicació, junt al camí d'Alcosser, el seu ermità tenia dos funcions principals, ambdós relacionades amb la seua campana. D'una banda, havia de ser tocada els dies amb mala visibilitat per ennuvolat, per pluja o boira, per a assenyalar els viatgers de la important ruta que conduïa des de la barca al poble, qual era la direcció correcta que havien de seguir. <br /><br />D'altra banda, s'havia de deixar sentir els dies de tempestat, perquè es tenia la creença general de què el so de la campana desfeia les tempestes, junt amb la protecció de la Santa. Era un edifici important en la seua època, ben ubicat i definit en la seua responsabilitat. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWMIuLjb1ynfHIHMyIcH8XSFo6fpKoZFjj1X6oKtvYAqkiggzQvdv6vMpJ2Key2MrVYXa7H3MmPRchkAB5jlPgSm2MkEMPvnZv-qGlfPCu-vF2nG6ETgNvvSR8BaPvWNdfwEfzqGlrbtQ/s1600/calvari01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWMIuLjb1ynfHIHMyIcH8XSFo6fpKoZFjj1X6oKtvYAqkiggzQvdv6vMpJ2Key2MrVYXa7H3MmPRchkAB5jlPgSm2MkEMPvnZv-qGlfPCu-vF2nG6ETgNvvSR8BaPvWNdfwEfzqGlrbtQ/s200/calvari01.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El Calvari amb l'Ermita</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A principis del segle XVIII, el seu estat era quasi ruïnós, inclús quan va ser estudiat en profunditat per l'obrer de la vila de Xàtiva, cridat per a això, la va declarar en perill de caure afonada. Les autoritats de Castelló es van fer càrrec de reformar-la en profunditat, a pesar de l'elevat pressupost. Sabem inclús qui es va fer càrrec de les obres, Domingo Ortiz, obrer de la vila, encara que no se per què les va iniciar poc després un cert Jaume Corbera al juny de 1706, havent sigut nomenat ermità amb dret als corresponents emoluments i habitació en l'ermita. <br /><br />Sabem que per la seua poca diligència en les obres, es va revocar el seu nomenament i drets, i se li van donar a un cert Joseph Omedia, diaca. Pareix que tampoc va ser el que esperaven, i el 30 de desembre del mateix 1706 es nomena ermità al llaurador Agustín Fito i s'autoritza que sa mare visca amb ell mentre l'ajuntament no necessite la seua habitació en l'Ermita. En 1715 va ser destituït i es van nomenar Juan Grau i Mateu Lloret, veïns de Castelló, perquè l'habitaren per a tota la vida sempre que compliren fidelment i honestament les seues obligacions.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSkGe4MEDDwmhkKPQqaYSshL01Fr26qhcqcQisix512qMOG92yFuKXGqhU1CgJxhlNWtMDnagtnvZYy-4PZOU8_qSkG1K3pLuyTN5NDCao1aTXwUlXrYIczi0jHGihqaV7Bze80WtFMGKB/s1600/capella01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSkGe4MEDDwmhkKPQqaYSshL01Fr26qhcqcQisix512qMOG92yFuKXGqhU1CgJxhlNWtMDnagtnvZYy-4PZOU8_qSkG1K3pLuyTN5NDCao1aTXwUlXrYIczi0jHGihqaV7Bze80WtFMGKB/s200/capella01.jpg" width="161" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La capella de la Sang</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sabem també que al juny de 1725 es va recompondre el seu campanar, i així, entre pedaços i cures, va arribar al dia del 23 de març de 1748, dia d'infausta memòria en totes les terres de les nostres comarques de la Ribera i la Costera. Eixe dia, un enorme terratrèmol les va assolar. Castelló va ser un dels pobles que van eixir millor lliurats. <br /><br />La vella Ermita es va afonar, i amb ella el coronament del campanar del convent de Sant Vicent, i la capella de la Sang va quedar quasi destrossada, apuntalada segons les cròniques. Es van apuntalar 11 cases, dos es van afonar, i es va taxar els danys en 16.000 sous. Va ser el dia en què el convent Castell de Montesa va quedar totalment destruït, es va cobrar la vida de nou monjos, i va passar a ser una de les nostres principals ruïnes històriques valencianes.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A pesar d'això, l'Ermita no degué ser una ruïna total, ja que sabem que al febrer de 1751 es va nomenar nou ermità a Juan Chornet, amb obligació de resar diàriament el rosari, tocar la campana sempre que haguera ennuvolat i cuidar de la neteja del que quedava aprofitable de l'ermita, i amb autorització per a demanar almoina de pa els dijous i diumenges, i els altres acostumats pels anteriors ermitans. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzv9pE7AfubL4QGFh6-OiiUJ0WyRIBJEVP2i9143UNLVOINq-9UQfTrr09To5sfzviw-G_Hjut3hnrv9t292hETfD2ByNhczC0tI1XnriU68vY_sQg3SwiZMP8usszuHsX75JUJGkdCs9Z/s1600/castellodesdecamilabarca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzv9pE7AfubL4QGFh6-OiiUJ0WyRIBJEVP2i9143UNLVOINq-9UQfTrr09To5sfzviw-G_Hjut3hnrv9t292hETfD2ByNhczC0tI1XnriU68vY_sQg3SwiZMP8usszuHsX75JUJGkdCs9Z/s200/castellodesdecamilabarca.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Entrada a Castelló des de la barca</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Mentrestant, i junt amb les antigues eres de l'ermita, part de les quals es van acabar convertint en l'actual plaça que porta per nom el seu, el de l'Ermita de Santa Bàrbara (va nàixer com a tal plaça en 1825. En el cens de 1848 només havia construïdes al voltant d'ella una desena de cases, i en 1840 el naixent barri del Calvari, amb l'ermita, distava encara del nucli urbà de Castelló uns 150 passos), es va construir, a costa d'Antoni Bella, que va aportar patrimoni i treball personal, una nova Ermita que va quedar totalment acabada en 1772. <br /><br />En 1775, el 12 de desembre, Antoni Bella va ser nomenat ermità perpetu durant tota la seua vida, com a reconeixement a la seua labor, perquè gràcies al seu esforç es va poder construir la nova Ermita. Per això, es va poder tornar a dir missa i reprendre totes les activitats religioses que allí se celebraven.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEHAJ1j4AgknZQo5mGBqzn7W_BZYz7sr5M1-kDq6FW35lk_fhirP9Hzo3HSYQzg7i6mFj805DoAyLL7_haCKM6SaNqbcRSA9VVi24X_O8JSvxUDBK7NTzVBnMuirSR31akzYHVFBj1qqB6/s1600/font.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEHAJ1j4AgknZQo5mGBqzn7W_BZYz7sr5M1-kDq6FW35lk_fhirP9Hzo3HSYQzg7i6mFj805DoAyLL7_haCKM6SaNqbcRSA9VVi24X_O8JSvxUDBK7NTzVBnMuirSR31akzYHVFBj1qqB6/s200/font.jpg" width="151" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El pou de la plaça</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El 7 de gener de 1806 es nomena per primera vegada un "encarregat", ja no ermità, sent Salvador García, i el 6 de març d'eixe mateix any es col·loquen en la nova plaça els primers fanals d'enllumenat públic. <br /><br />Desconec quan va ser construït el pou de la plaça, però sabem que en 1904 va ser reparat, i es va demolir en 1968. L'actual és només una reconstrucció decorativa del vell cor que abastia d'aigua al recent nascut barri del "Calvari".</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'Ermita sempre ha prestat servici en favor de Castelló. Durant segles, les dependències de l'ermità van ser alberg de pelegrins, en l'epidèmia de còlera de 1865, van ser hospital amb 10 llits, en 1886 es van utilitzar com a escola, l'Ermita era l'arribada del tradicional "Viacrucis" local d'on va nàixer el nom del barri, el Calvari. </b></span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />En 1892, es va traslladar junt a ella, ocupant la vivenda de l'ermità, l'hospital municipal des del seu antiquíssim emplaçament junt a l'ermita de la Sang, en l'actual Plaça de l'Església, i que en 1949, sent alcalde Vicent Grimaltos, es va convertir en Centre Maternal d'Higiene. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg03Yu17yWttMsqRLp5ywvNpoWm-MEjdMF_2kcektgIKBm5WKsCpJJ0WiesRhyBp3BO1mwqum5b6oUVxybtRO1FGxB0gLiI336lPiLBukKCzhUOxwQGGD_BGnY1HDJ4Pnb7LbpGTJ_Awf_R/s1600/hospitaliermita.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg03Yu17yWttMsqRLp5ywvNpoWm-MEjdMF_2kcektgIKBm5WKsCpJJ0WiesRhyBp3BO1mwqum5b6oUVxybtRO1FGxB0gLiI336lPiLBukKCzhUOxwQGGD_BGnY1HDJ4Pnb7LbpGTJ_Awf_R/s200/hospitaliermita.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>L'Hospital junt a l'Ermita</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Esperem que meresca durar molts més segles presidint amb la seua espadanya la meua amada plaça de l'Ermita. Esperem que es repare prompte eixa mateixa espadanya, que a simple vista s'aprecia com va perdent la seua verticalitat cedint cap al carrer, i que la seua xicoteta campana continue sent la veu cantadora de les festivitats que se celebren al seu voltant.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una d'elles, l'antiga festivitat de la Santa, les festes de Santa Bàrbara Segons el santoral, el 4 de desembre és Santa Bàrbara El xicotet barri nord de la població, va fer nàixer entorn de l'Ermita totes les seues festivitats profanes i religioses. <br /><br />Els seus festers celebraven la tradicional "arreplega" amb donatius de diners i collites per a celebrar la seua festa. L'última vegada que es va celebrar va ser en 1960, i la festa va tindre lloc el 26 de desembre. Durant quasi tot el segle s'havia celebrat la festa el dia 4 de gener, o el primer diumenge després del dit dia. Posteriorment, s'han anat dissolent.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Actualment, s'estan intentant recuperar, i el present any s'han celebrat a partir del 4 de desembre (amb una missa en l'Ermita), englobats amb els dies de celebració de la fira de Santa Lucía, i pràcticament reduïts a mers actes religiosos amb una sola cucanya infantil el dia 8 i una mascletada el dia 9 ambdós en la plaça. <br /><br />És millor una celebració tan pobra amb quasi nul·la intervenció del veïnat, que deixar que desapareguen.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-57991904039515963042012-11-13T19:11:00.001+01:002012-11-13T19:11:15.812+01:00París o el cel.<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És l'emigració un simple fenomen social que observar? Durant anys, he observat les reaccions de la gent enfront d'este fenomen en un país com el nostre que ha sigut un gran receptor d'emigrants de tot el món, d'origen canviant segons diferents anys i conjuntures, i no han deixat de sorprendre'm.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNVnySaca6KX0of3O0-wcwGIZEszdG_W_AVIJx25zXyhrYQVjmk2M9k52Hjn4eocbZZqQ-Inc0qmC1LQ_8M-GScYBt5j9vsIzkmyJ5a9HV3HOkMIvmmVceHrUKGT1rdhSw-KYn1cEjHjAC/s1600/taronjacamio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="129" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNVnySaca6KX0of3O0-wcwGIZEszdG_W_AVIJx25zXyhrYQVjmk2M9k52Hjn4eocbZZqQ-Inc0qmC1LQ_8M-GScYBt5j9vsIzkmyJ5a9HV3HOkMIvmmVceHrUKGT1rdhSw-KYn1cEjHjAC/s200/taronjacamio.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si repassem ràpidament la història recent, fa molt poc que les coses funcionen així. Espanya era origen, i no destí, d'emigració. En els principis de segle, i fins als anys 20, el destí dels espanyols eren Cuba i Argentina sobretot. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després, al final de la guerra civil, l'emigració forçosa de l'exili, Mèxic, Rússia, França, etc... En els finals dels anys cinquanta i tots els anys seixanta, inclús principis dels setanta, Alemanya, Suïssa, França i altres països europeus.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNCqZ7R9gzj_eLDRxWMVbFCp-f_STulCoFlGvsfgPLufvoteI7Ya3afikWffsoLzPPnogfcx2klRjkKlL0s_FFjy5gN1DwbNx-tAjx3GDsnd4xK03VfumXZiD_FJHamuDk0HS6jY0-2EGr/s1600/big_19575192_0_800-568.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNCqZ7R9gzj_eLDRxWMVbFCp-f_STulCoFlGvsfgPLufvoteI7Ya3afikWffsoLzPPnogfcx2klRjkKlL0s_FFjy5gN1DwbNx-tAjx3GDsnd4xK03VfumXZiD_FJHamuDk0HS6jY0-2EGr/s200/big_19575192_0_800-568.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La postguerra no va ser fàcil per als nostres iaios i pares. Diners i treball hi havia molt poc, i en el seu repartiment eixien a porcions molt escasses, els que podien tindre-les. </b></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Castelló cal reconèixer que es troba entre els pobles més privilegiats de l'època, per la seua ubicació i per la forma ancestral del treball en el camp. Els hòmens eixien a boqueta nit a buscar treball en els llocs de costum del poble, sobretot l'Obrera, i els principals bars i casinos del poble. Els que no l'havien aconseguit, tornaven a eixir de bon matí a veure si eixia alguna cosa d'última hora. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXISBqVIFT5c5Vd5MjwLy8FaStKzvbSbsPRaqnvir1EdpiAG12HSy3G-myRgmeHL6Eus1nuP-qgjaoyrDrHYqRjb5pcskCp0VEEnla0midcJmKF0qT4Rhd6NIbZa6sLbiGv8-TSOXHXMEy/s1600/bancal1957.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXISBqVIFT5c5Vd5MjwLy8FaStKzvbSbsPRaqnvir1EdpiAG12HSy3G-myRgmeHL6Eus1nuP-qgjaoyrDrHYqRjb5pcskCp0VEEnla0midcJmKF0qT4Rhd6NIbZa6sLbiGv8-TSOXHXMEy/s200/bancal1957.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si era època de collida de taronja i havia plogut o hi havia hagut rosada, es podia fàcilment arribar al migdia sense res. Es podia tirar deu o dotze dies plovent i ningú veia un sol duro, perquè el treball es concentrava en el camp, si exceptuem els magatzems, on sempre treballaven els mateixos i a més portaven el mateix ritme que els collidors. </b></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>S'aprofitaven els dies com es podia, es criaven animals, es fabricaven molts les seues pròpies espardenyes, o cordes, o buscaven de totes maneres ocupar-se a satisfer algunes de les seues pròpies necessitats.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan la collida era en el terme de Castelló, tot molt bé. Però després venien les eixides. Recorde les vegades que mon pare m'ha contat haver anat de xiquet a peu fins a la finca de "el pinar dels frares" en terme de Rafelguaraf afrontant amb el de Barxeta i Simat (La zona oficialment coneguda com el Reialenc és un enclavament de Xàtiva dins dels termes de Carcaixent, Rafelguaraf, Simat, Barxeta i Xàtiva, i que té part en tres comarques). Se n'anava a peu, amb bicicleta o com es podia, i això no entrava en el jornal.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfV3rymxtenXHWoqpoG8k7Cqx0WjRlEO8hQjKXP2kf5R3vFJ75wanj7j8mrlHwenK4pSEawG21IqXxkXo7CYr3h2ElW0KbZP4ewCSfQorxnkFRAbilsqx5LNhMv2d56BlQ-ViwMTDsdJm8/s1600/botigaanys60.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfV3rymxtenXHWoqpoG8k7Cqx0WjRlEO8hQjKXP2kf5R3vFJ75wanj7j8mrlHwenK4pSEawG21IqXxkXo7CYr3h2ElW0KbZP4ewCSfQorxnkFRAbilsqx5LNhMv2d56BlQ-ViwMTDsdJm8/s200/botigaanys60.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>S'eixia de bon matí, i a vegades es tornava després de les set o les huit de la vesprada, per a guanyar entre 25 i 30 pessetes diàries. Perquè vos feu una idea, un quilo de sucre valia 15 pessetes, mig jornal de l'any 56. Es podia malviure gràcies a les xicotetes auto collites, l'ajuda entre veïns, i l'ajuda de les botigues, que fiaven el gènere. "Apunta-ho al meu compte que ja et pagaré" eren les paraules més emprades. Tots ells mereixen un homenatge pel seu comportament i tolerància amb els seus veïns.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La situació s'anava agreujant o millorant segons temporades, i la gent es va veure abocada a intentar-ho tot, optant molta gent per l'emigració. El màxim va arribar a principis dels 60 en Castelló, i va tindre una cimera en l'hivern de 1963, després de les grans gelades del nadal de 1962 que van arrasar collites i arbratge. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf6BJHDqMQLGX5nPPalFYbsFj_bV7d-5cq-PFCTlU1iPrlsDUKrmmZyUJreFgER4F5Jmnue2YOQwcTEcE76aF-teofD3aUiBgxSfN4htCwd-_ACZyhFNRh6qoVxW_FMmMaxqTIb7T9DzH9/s1600/817_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf6BJHDqMQLGX5nPPalFYbsFj_bV7d-5cq-PFCTlU1iPrlsDUKrmmZyUJreFgER4F5Jmnue2YOQwcTEcE76aF-teofD3aUiBgxSfN4htCwd-_ACZyhFNRh6qoVxW_FMmMaxqTIb7T9DzH9/s200/817_001.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Va ser quan els meus pares van anar a París. Se sentia parlar de sous de fins a 7000 i 8000 pessetes mensuals al nostre país veí. Es viatjava sobretot amb tren o amb autobús sobretot quan ja es van establir línies regulars. Els primers a anar als cinquanta van córrer més riscos. Els dels seixanta, ja anaven tenint en destí familiars o amics que els garantien un poc d'esperança i ajuda a la seua arribada.</b></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">Una maleta amb escasses pertinences, algunes mudes, algun rastre de botifarres o altres escassos menjars per al viatge, que l'autobús garantia seria d'una tirada, a vegades no, 24 o 36 hores de ruta, quasi sempre amb arribada prevista en dissabte o diumenge, perquè se'n poguera anar a esperar en l'estació d'autobusos de Port Maillot majoritàriament. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhk5lsEqfuV7ypnAdvPO9WLQzz4xhW4XGGm0K-orvNE8biJb5J6oD2iYhdNm6xP7-8jPTT1ouh6PP1FcjfTW02dOlxp-Q3frgtBFh2Pzr6qs27M3azBvUZVXOE85mghyphenhyphen-gGt38adzqu8Ly/s1600/073_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhk5lsEqfuV7ypnAdvPO9WLQzz4xhW4XGGm0K-orvNE8biJb5J6oD2iYhdNm6xP7-8jPTT1ouh6PP1FcjfTW02dOlxp-Q3frgtBFh2Pzr6qs27M3azBvUZVXOE85mghyphenhyphen-gGt38adzqu8Ly/s200/073_001.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cada un s'allotjava on i com podia al principi, hotels barats, pensions, habitacions que rares vegades tenien més de 3 x 3 metres i poques o cap comoditat, servicis comunitaris i escassos. A més, no era barat, perquè arribava a costar fins al salari de dos setmanes. Calia buscar habitacions de les del "sèptim cel", porxes de pisos molt alts sense ascensor ni comoditats.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Pujar la bombona de butà, bosses de compra, o el fill xicotet, calia prendre-ho amb paciència i filosofia del xino xano, escaló per escaló fins al sèptim. No suposava una gran calamitat, S'estava acostumat al dur treball abans de l'arribada al cel de París. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG-OMcDBnucNaRGrDEzLm_WLuqktmgT5qhJdG5yHA6i8TFZKdPwuUEABVfX_xMhMjOk_3DLRniRsejx3aJhBm49IwU24LdzJB7qXl8L0a0ezklGeFbpyYzNkgCRAFNwYpP2Z0OY2kXBvKC/s1600/714_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG-OMcDBnucNaRGrDEzLm_WLuqktmgT5qhJdG5yHA6i8TFZKdPwuUEABVfX_xMhMjOk_3DLRniRsejx3aJhBm49IwU24LdzJB7qXl8L0a0ezklGeFbpyYzNkgCRAFNwYpP2Z0OY2kXBvKC/s200/714_001.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan s'arribava a França, una de les primeres obligacions era anar a la comissaria a fer-se els papers: el Recepissé. Primer se t'entregava un provisional, una espècie d'identificació que havia de renovar-se cada mes. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després, et presentaves en l'empresa en què trobares treball perquè t'arreglaren els papers, i en les oficines del Ministeri de Treball et facilitaven la carta de treball, que ja et permetia moure't lliurement per França.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Als sis mesos, et donaven la Carte de Sejour, permís de residència que calia visar cada tres o sis mesos, o a l'any, fins que et donaven la residència definitiva. Molts matrimonis deixaven els seus fills en el poble a cura dels iaios o tios, alguns els portaven amb ells a l'emigració. Només durant les vacances podien descansar un poc en la seua terra i veure'ls durant uns dies.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidS7Xdho91NNbGvqiUVZaDmfuYF4uov3d3tK1tI_jOqUWtBBDKnZlv6fdP52J6MFLR2u5vsvezWL9gHKjPxkLPaVdIbJ8OIVPFHzKw3u3s2bRrqhoqtsf0ehNVnrEe4sN4DjiC-CgiOu30/s1600/986_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidS7Xdho91NNbGvqiUVZaDmfuYF4uov3d3tK1tI_jOqUWtBBDKnZlv6fdP52J6MFLR2u5vsvezWL9gHKjPxkLPaVdIbJ8OIVPFHzKw3u3s2bRrqhoqtsf0ehNVnrEe4sN4DjiC-CgiOu30/s200/986_001.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Treballar a París suposava guanyar bons diners. Hi havia una enorme diferència sobre el que es podia guanyar en el poble, però el nivell de vida tampoc era el mateix allí que ací. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els que van saber estalviar i gastar el necessari, van fer notar els seus guanys, i quan van tornar al poble van poder comprar una casa, o terres per a fer un poc d'hisenda. Molts, la majoria, anaven enviant diners als seus familiars en Castelló perquè els anaren arreglant una casa, o per a qualsevol altre menester.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La major dificultat era l'idioma. Per als valencians, per la semblança en la pronunciació de les paraules, no ho era tant, però així i tot, quan entraves en una botiga i demanaves qualsevol cosa, si no t'entenien perfectament, el típic: "Pas comprí!". Havies de triar entre anar-te avergonyit o fer-te entendre per senyes muntant el número. Si volies ous, a imitar moviments i sons de gallina. Si ho hi havia a la vista, valia assenyalar-ho amb el dit. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No sé si pixar-me de riure o posar-me a plorar recordant el meu tio amb una bombona de gas butà al muscle pel carrer preguntant als transeünts amb la seua bella parla de Chella "Vous sabes ande venden gas?" i als francesos alçant els muscles "!Pas comprí!". I és que la bombona no deixava clar el que es buscava. En algun cas s'escoltava algun caritatiu "espagnol de merde!" que demostrava la seua gran consideració.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFL4xEhHm9__ZMtDaierF6VjCwQnN_jm1gxD7OSWi5jDcsSaFBsmlXbi0rqBP3Z2Edqp_waUNdHYto4jwDeL2qWKaODl3a9R4ICvavfPEKZV9vJ9ZrT6cVANvoA3ci-MrfD9ZuG3w5YDRJ/s1600/CITROEN+DS+19-PARIS+01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFL4xEhHm9__ZMtDaierF6VjCwQnN_jm1gxD7OSWi5jDcsSaFBsmlXbi0rqBP3Z2Edqp_waUNdHYto4jwDeL2qWKaODl3a9R4ICvavfPEKZV9vJ9ZrT6cVANvoA3ci-MrfD9ZuG3w5YDRJ/s200/CITROEN+DS+19-PARIS+01.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els primers treballs eren sempre de molt baixa qualitat, dels que no volien fer els francesos i s'anava millorant amb el temps a altres de millor categoria i estables. Des de bugaders, jardiners, fins als més privilegiats que entraven com a empleats en una fàbrica, com a obrers o netejadors d'oficines. Les dones, en la seua gran majoria, entraven com a criades "bone tout a faire" a cases particulars. Treballs a hores quasi sempre o a tot el dia en alguns casos, o feien algunes hores a canvi d'hostatjar-se en una xicoteta xambra - traster en el semi-soterrani o el porxe, i reconvertida en vivenda. Recorde el cas del nostre amic Nicolás, que portava diversos anys a París amb la seua esposa i es va comprar un bonic cotxe de segona o tercera mà, un Citroën Tauró DS-19, i amb el que ens réiem comentant que el cotxe era més gran que l'habitació on vivien ambdós.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Mon pare va treballar any i mig en la fàbrica Renault, el meu tio diversos anys, crec que almenys 5, en la de Citroën. Era curiós que només contractaren en elles a agricultors i treballadors sense oficis fabrils. Deien que eren els més fàcils d'ensenyar i els treballadors més durs. Entraven de simples aprenents, i sempre acabaven mostrant bones capacitats i pujaven a poc a poc de categoria i inclús arribaven a ser oficials de qualitat. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'adaptació als nous horaris, nous menjars i costums, van ser també llistons que superar. Resultava molt nou la guerra encoberta fins ben entrats els 60 després de l'abandó de l'Algèria colonial amb les accions terroristes contínues a París i altres grans ciutats franceses de l'OAS i amb elles el rebuig dels “pied noir”, francesos nascuts en l'abandonada Algèria que van arribar a la metròpoli després de ser forçats a deixar arrere la que va ser la seua vida durant generacions i els seus béns i hisendes. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-VkdN7LNyNfWisGeb6GmYMBljybANWTOD464m4ML6IqtJchVtKgu543rABNWhw0CEXwB1vxQA-V8q8WiqsRPrnNotr_KwIW2K-u5SK92pJCDRvtr675xMoUSOl0nfzamqRlJXVOK2xQZV/s1600/mayo-68.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-VkdN7LNyNfWisGeb6GmYMBljybANWTOD464m4ML6IqtJchVtKgu543rABNWhw0CEXwB1vxQA-V8q8WiqsRPrnNotr_KwIW2K-u5SK92pJCDRvtr675xMoUSOl0nfzamqRlJXVOK2xQZV/s200/mayo-68.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Veure i superar el que va ser la vaga general de maig del 68, que va durar més d'un mes. No sols la novetat de les vagues, sinó el romandre sense treballar i amb les fàbriques ocupades per piquets durant tant de temps i sense veure un jornal. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Conèixer allí la vaga de la mineria asturiana que va tindre en vetla a les autoritats de l'Espanya franquista durant molts mesos i de la que no teníem la menor idea fins a veure imatges i relats en la premsa francesa.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'enyorança de la pròpia terra, que portava a ajuntar-se centenars d'espanyols els caps de setmana en el Bois de Boulogne, Trocadero, i altres llocs habituals, bells i, per descomptat, gratuïts, per a passar hores i hores parlant del el nostre, de la nostra vida a casa i de les nostres famílies, tirant pestes d'una vida a què enyoràvem tornar com més prompte millor.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Observar i viure un sistema diferent de vida, distintes formes d'organitzar-se, pensar i tractar els diferents esdeveniments socials i culturals, tot això va servir perquè molts valoraren tant els nous coneixements i els aplicaren a la seua vida quan van tornar tant com el grapat de francs que van guanyar.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La riquesa d'una persona no sols es troba en els diners, va molt mes allà. L'oportunitat d'aprendre d'una cultura diferent de la nostra enriquix. Alguns ho van aprofitar, mentre altres van oblidar massa prompte que un dia es van convertir en emigrants.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El tracte als espanyols, com he comentat, no era molt caritatiu. Nosaltres tenim un caràcter diferent i acollim amb més humanitat als nouvinguts. O així era abans. Pareix que l'haver-nos convertit en país d'acollida en compte de ser d'emigració ens ha canviat la mentalitat. Hui es veuen brots de xenofòbia entre els que van estar en el mateix lloc que els rebutjats. Abans havíem d'aguantar ser rebutjats i despreciats. Hui rebutgem i despreciem. Pobre món.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-36716514889944125472012-10-17T13:15:00.001+02:002012-10-17T13:15:54.950+02:00I la vida seguí.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCNLi-Q5QkIoEpTKVXDipBTnGzxbsQu8pum6o3rooaOA5u_jl7p9aRgfi4UdU1EjB40LH8GCE_BXuz-2dfcZVz6ruM_prVhuo_n2MAIRwWA8sbU0y1QuHBrgflysuwsuJzuRfriQtxAsl5/s1600/Senyera+i+Castello.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCNLi-Q5QkIoEpTKVXDipBTnGzxbsQu8pum6o3rooaOA5u_jl7p9aRgfi4UdU1EjB40LH8GCE_BXuz-2dfcZVz6ruM_prVhuo_n2MAIRwWA8sbU0y1QuHBrgflysuwsuJzuRfriQtxAsl5/s200/Senyera+i+Castello.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els de Castelló i els de Senyera sempre ens hem portat molt bé. Pots dir quasi que som del mateix poble des de sempre. Sempre hem sigut dos pobles molt agermanats, i la gent de Castelló és de Senyera i la de Senyera és de Castelló. Els meus amics i jo anàvem molt a Senyera i ho passàvem molt bé. Quan tocava anar al cine, quasi sempre era en Castelló, que els cines eren més importants i grans que el d'allí i solien portar millors pel·lícules. No obstant això, solíem anar a passejar, i així vaig conèixer jo a la meua dona. Ella és d'allí, però a més treballaria a un magatzem d'ací, i així ens vèiem a vegades també durant el dia si jo estava en el poble per la faena.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKIRwW-kqXT72RzCbB6prDuSzTmFPcNsxpDn7jX9_gYQ6a2LziXzB-rhyhqK5EFYU8YVvl1ebfjumEkQWafDI_wivS3_oajyON2kzUw2tawqjutgcmFAuoro5u1z4-NlQtaGofKkSXdIRA/s1600/california.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKIRwW-kqXT72RzCbB6prDuSzTmFPcNsxpDn7jX9_gYQ6a2LziXzB-rhyhqK5EFYU8YVvl1ebfjumEkQWafDI_wivS3_oajyON2kzUw2tawqjutgcmFAuoro5u1z4-NlQtaGofKkSXdIRA/s200/california.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Així, que a la que em descuide a l'anar a Senyera, vaig i em pose a festejar. Així és l'assumpte. En aquella època, cada un es muntava el festejar com podia. Supose que hui es festeja en una hora més que llavors en un any. El nostre festeig va ser curt per al que es portava llavors. No sé tampoc si allò era festejar. Per a anar al cine, havies de portar a més a la cunyada o a la sogra darrere, o no anaves al cine. Si anaves al cine, la cunyada o la sogra darrere. A soles? Impossible. El mateix que això d'ara, agafar el cotxe i anar-se per ahí. Em ric jo. Què hem de fer? Em va tocar a mi viure aquella època, i tampoc et sé dir si és millor o pitjor que això d'ara. No ho sé. Al final, jo estic satisfet de com ha ocorregut tot i com me n'ha anat a mi.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGvsQh9OB3TSvn9xL6UTlST357K5KQ9gMdmproT03l6rUf-kCUbx4dgIQXrDlemCk9S1yz6nvjyAl5mQuUz0sxIw9vEKq7_3R-9nUzXfhJ3_Se7AKlMnCi-XGeeqPT7eonfLKzkIM2oHKU/s1600/festeigambcarabina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGvsQh9OB3TSvn9xL6UTlST357K5KQ9gMdmproT03l6rUf-kCUbx4dgIQXrDlemCk9S1yz6nvjyAl5mQuUz0sxIw9vEKq7_3R-9nUzXfhJ3_Se7AKlMnCi-XGeeqPT7eonfLKzkIM2oHKU/s200/festeigambcarabina.jpg" width="143" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo sóc dels que he festejat poc, perquè només van ser set anys, que la majoria eren com a mínim deu i havien que més, que jo conec a un que encara viu que va festejar trenta anys, i no sé si encara festeja, perquè no s'ha casat. (Deixa que em ria una estoneta).</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo vaig demanar l'entrada a casa de la nóvia. Supose que ara ja no es fa això. Jo vaig tardar molt. En el meu cas, vaig tardar un muntó, un muntó, però un dia, quan ja m'estava cansant d'anar pels cantons i tal i qual, va ser la meua dona la que em va dir: "escolta, que diu ma mare que ja està bé d'anar per ahí, que a veure si algun dia et decidixes a fer alguna cosa". Total, que al final un dia et presentaves per allí a dir-los el que ja sabien des d'un muntó de temps abans, com si tot no estiguera ja preparat, perquè a més em coneixien a mi i a tota la meua família des de sempre, massa que ens coneixien. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Al principi no, perquè cada vegada estaves per un cantó, però al final sempre estaves en la mateixa cantonada, que a més era la del costat de sa casa. En el meu cas, junt amb la finestra de l'habitació dels meus sogres. Una vegada, va eixir la meua sogra en una hora com a mínim deu vegades a tirar un poal d'aigua al carrer, com el que no vol, del poc que es fiava. Mira tu si em coneixien. Al final, vaig entrar i em van autoritzar a entrar a casa com a nóvio formal, així que li ho vaig tindre que dir als meus pares, i després els vaig acompanyar a presentar-los als meus sogres com si no els conegueren de tota la vida, i ja estava tot l'embolic armat, ja anava tot en marxa, vaja.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfylZPbH_5CDiRvEUi1b-M76nVKJQzt1uOLjM24rjofTBPOIKOXknrTOVWRXx-a1zj4RZ9Awczn8cnZQUhCF6Em8HMyifxbH561WbTS7DTBBLlmAniyn_7tyjGougIMw3R9DKtr8rBsnhM/s1600/taulaboda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfylZPbH_5CDiRvEUi1b-M76nVKJQzt1uOLjM24rjofTBPOIKOXknrTOVWRXx-a1zj4RZ9Awczn8cnZQUhCF6Em8HMyifxbH561WbTS7DTBBLlmAniyn_7tyjGougIMw3R9DKtr8rBsnhM/s200/taulaboda.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hui ho feu diferent, que jo tinc tres fills i ho sé. Amb la xica mai podies estar a soles, però que hem de fer?. A poc a poc, les coses han canviat. Amb els meus fills, ja va ser diferent, encara que no tant com ara. Encara que ara jo sé que encara queda algun que fa les coses quasi com abans. Però ja et dic, jo no ho veig millor ni pitjor. Cada un té l'època que li ha tocat, i els costums canvien entre generacions. Ni milloren ni empitjoren, canvien simplement segons els temps i res més.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan em vaig casar tenia uns poquets estalvis, que els vam gastar quasi tots a comprar els mobles de l'habitació de matrimoni i quatre coses més per a la casa, i per a preparar la boda, que la vam fer a casa de mon pare amb la família i amics, com es feia llavors, amb una bona paella per a tots. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyjF-VSKHSG4a5We-StyrzpvrCoP6hkDXk9o3hNS1rddOe3dg3tU-G2tZSSj79b8zPII0qUDo7_nHFw3xl0oks3BHW0kl50ysZlhyphenhyphenKVX1wpW47C1B1zuc93_gfoVViKJWKkXeixer3FPN8/s1600/Perell%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyjF-VSKHSG4a5We-StyrzpvrCoP6hkDXk9o3hNS1rddOe3dg3tU-G2tZSSj79b8zPII0qUDo7_nHFw3xl0oks3BHW0kl50ysZlhyphenhyphenKVX1wpW47C1B1zuc93_gfoVViKJWKkXeixer3FPN8/s200/Perell%C3%B3.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A penes teníem diners per al viatge de nóvios, i ens en vam anar a passar una setmana al Perelló, a una casa que ens va deixar un amic, i ens en vam anar en taxi. Ens vam passejar tota la contornada des de les Palmeretes al Perellonet, i van ser uns dies molt bonics, i estalviant el possible, perquè amb el que els amics ens van donar en la boda i el poc que teníem, no sols vam passar eixos dies, sinó que vam poder arreglar-nos un poc millor la casa i comprar uns pocs mobles més per a fer una saleta d'estar i vam comprar una ràdio xicoteta a lletres.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan jo em vaig casar, ens en vam anar a viure primer a casa dels meus pares, que era abans la de la meua iaia, que tenien lloc perquè ja t'he dit que era gran, i perquè a més el meu germà major ja s'havia casat amb una xica de Carcaixent, i se'n va anar a viure a Carcaixent, i la meua germana major, la filla de la primera dona de mon pare, que era la meua tia com t'he dit, s'acabava de casar amb un xicotet constructor del poble, que tenia casa pròpia, i se'n van anar a viure allí. Els ha anat molt bé en la vida i van tindre tres fills. Ell va morir fa ja uns anys, però la meua germana afortunadament seguix per ací amb nosaltres en el poble, i el seu fill major i la seua família viuen en sa casa amb ella. Està molt bé. El meu germà el van soterrar l'any passat a Carcaixent i ja era viudo diversos anys, però també va viure magníficament.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La meua altra germana també va comprar una casa al casar-se uns anys després que jo, igual que va fer l'altre germà. Quan vaig poder, amb el que vam anar estalviant del que guanyàvem la meua dona i jo, que va ser prou amb les llargues temporades a França, nosaltres també ens vam comprar una casa, així que quan dos anys després d'això, l'any 68 quan va faltar mon pare, la casa es va quedar buida, i com era arrendada des de l'època del meu iaio, encara que es pagava una misèria perquè eren rendes molt velles, li la vam tornar a l'amo, perquè ja no ens feia falta a cap dels germans. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo m'ho vaig pensar un poc abans de comprar el meu pis, perquè em podia haver quedat amb la casa i el seu arrendament tan barat, perquè la casa estava en molt bon estat i era molt gran, però al final, com volíem passar-nos ja a una vida més moderna i amb les llargues temporades que passàvem fora, vam decidir que era millor canviar-se a un pis, que és més manejable i fàcil de portar, i més còmode encara que no tinga tant de lloc, encara que este és gran, que té uns 125 metres quadrats i un traster gran.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo sóc l'únic de la família que visc en un pis d'una finca, perquè els altres tenen casa. A mi em va costar molt barat per al que hi ha hui, perquè no va arribar al milió de pessetes entre tot. Vam pagar quasi la mitat amb els estalvis que teníem i la resta ho vam fer amb el banc en un préstec a 18 anys del Banc Hipotecari, que crec que hui no existix, així que els pagaments eren anuals i els vam fer molt fàcils.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Així que ja veus en el poc que cap tota una vida. Ara, com els meus fills van al seu aire, la meua dona i jo tenim uns pocs estalvis, i cobrem pensió part d'ací i part de França, per tant a procurar gaudir dels néts el temps que ens quede. Ja ho veus que no som rics, però tampoc pobres ni de lluny i vivim molt bé. Com a pesar que ja tenim una bona col·lecció d'anys i tenim un cabàs d'alifacs, estem bé de salut (i que dure), ens apanyem sols i encara tirem alguna mà als fills amb els xiquets, estem molt a gust. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ja veurem el que ens porta el futur a més de més anys i alifacs.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-40410311552356761822012-09-24T11:58:00.000+02:002012-09-24T11:58:26.463+02:00Herències i Joventut<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És prou fàcil d'explicar. D'eixes terres, en alguns casos encara les tenen fills que han repartit l'herència, en altres casos, néts, però cap d'ells va al camp. Tots van estudiar, hi ha metges, advocats, i de tot, i molts se'n van anar a viure a València, i ací no vénen gens o quasi res, tenen encarregats i coses d'eixes. Molts d'ells, com els seus fills són també metges, arquitectes, advocats, farmacèutics, o de tot, i no volen saber res de la terra, han acabat venent-la tota o tota la que han pogut, perquè a més que no la volen, hui la terra ja no és negoci.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzv9pE7AfubL4QGFh6-OiiUJ0WyRIBJEVP2i9143UNLVOINq-9UQfTrr09To5sfzviw-G_Hjut3hnrv9t292hETfD2ByNhczC0tI1XnriU68vY_sQg3SwiZMP8usszuHsX75JUJGkdCs9Z/s1600/castellodesdecamilabarca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzv9pE7AfubL4QGFh6-OiiUJ0WyRIBJEVP2i9143UNLVOINq-9UQfTrr09To5sfzviw-G_Hjut3hnrv9t292hETfD2ByNhczC0tI1XnriU68vY_sQg3SwiZMP8usszuHsX75JUJGkdCs9Z/s200/castellodesdecamilabarca.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tot el que hem parlat que abans, amb 20 fanecades un ja era patró, era podríem dir ric en aquell temps o almenys podia menjar molt millor que els altres, hui m'atrevisc a dir-te que amb 100 fanecades no ho podries ni somiar. Hui, u cull taronges i es porta, podem dir, la mitat de les taronges a casa com a sou. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Perquè hui no valen diners, i això que els sous deixen ara molt que desitjar del que han sigut uns anys arrere. Abans, amb el que valia una arrova, ens pagaven tot el dia de sou i sobrava diners, i agafàvem fins a 60 arroves a vegades si era una bona plantonada. Hui la mitat del valor del que agafes te'l emportes a casa o potser més, mira si la diferència és menuda.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És el que tenen a més les herències. Repartixen la hisenda segons com en cada família, uns s'emporten més terres, altres més cases, i a més depenia de com eren els camps, que valia molt més un bancal de tarongers que de terra blanca per a collites, i eixes més que si eren arrossars. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWMIuLjb1ynfHIHMyIcH8XSFo6fpKoZFjj1X6oKtvYAqkiggzQvdv6vMpJ2Key2MrVYXa7H3MmPRchkAB5jlPgSm2MkEMPvnZv-qGlfPCu-vF2nG6ETgNvvSR8BaPvWNdfwEfzqGlrbtQ/s1600/calvari01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWMIuLjb1ynfHIHMyIcH8XSFo6fpKoZFjj1X6oKtvYAqkiggzQvdv6vMpJ2Key2MrVYXa7H3MmPRchkAB5jlPgSm2MkEMPvnZv-qGlfPCu-vF2nG6ETgNvvSR8BaPvWNdfwEfzqGlrbtQ/s200/calvari01.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Les cases de camp valien menys que les de poble, i uns fills es beneficiaven més que altres, com sempre passa. Però el resultat pitjor és que la hisenda es va repartint de generació en generació i perdent valor a més. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hui ja hi ha moltíssims fills de rics que són professionals de les seues carreres com qualsevol altre quasi, perquè el que els queda de terres i la resta de herència a penes val res.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Nosaltres érem cinc germans, i no vam tindre eixe problema. L'herència era tan xicoteta que no valia la pena repartir-la. Totes les terres van caure dins del que hui és el nostre frustrat polígon, així que ens les van comprar quan encara vivia mon pare, i quan este va faltar, el poc que hi havia ens els vam repartir entre els germans. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quant va passar això tots feia molts anys que teníem la nostra pròpia casa. Veuràs, la terra de mon pare, que a penes eren cinc fanecades, les va comprar quan el propietari de què ell era parcer es va fartar i va voler vendre-la. Va reunir els parcers i els va dir que si la volien comprar ells, estaven els primers de la llista i a molt millors preus de què valien llavors les terres. Es va portar molt bé aquell home. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com mon pare no tenia gaires diners per a quedar-se-les totes les deu fanecades de què era parcer (ni cap d'elles), les va comprar i després va vendre la mitat. Les va comprar a 1000 pessetes la fanecada i no tenia un duro, perquè només guanyava el més just per a donar-nos de menjar a tots els de casa. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tC-Ijn-5E8g5M8habfAyQUjO_HPQlgZm22uol-9mk0KGh9r5MpxLGJe6xf77fSd1d1zSUbE5qw7PsXi3YxI6lyHjgWXPBZlKyp19Oq2PotAa9iYNDv57SILvyFN0rd8Q0Sn6r5nm2Ipq/s1600/milicians.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tC-Ijn-5E8g5M8habfAyQUjO_HPQlgZm22uol-9mk0KGh9r5MpxLGJe6xf77fSd1d1zSUbE5qw7PsXi3YxI6lyHjgWXPBZlKyp19Oq2PotAa9iYNDv57SILvyFN0rd8Q0Sn6r5nm2Ipq/s200/milicians.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com no tenia els diners, un amic li va dir que com la terra eixa podia valdre quasi 5000 pessetes la fanecada, si volia ell posava els diners i després es repartien les 10 fanecades entre els dos. Es va quedar les cinc per a ell i de les altres cinc li va fer al seu amic com una espècie de traspàs de poders, i així va ser propietari de cinc fanecades gratis i a l'altre li van eixir les seues per la mitat del que valien o menys. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuM9tBRoFb32idR-QhBjzMjcrLk1kQ-0ToKh4SPL7jTi37L6iJP3yrwiJqHVC4yUEz-GAusH7-td72f34_3NIwk9_lUO3rEsyKAzK_CqSG5JVJVKiw5sRvGSS6DNYkw3vgNB1yYSsA5KIu/s1600/espadatrinxeres01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuM9tBRoFb32idR-QhBjzMjcrLk1kQ-0ToKh4SPL7jTi37L6iJP3yrwiJqHVC4yUEz-GAusH7-td72f34_3NIwk9_lUO3rEsyKAzK_CqSG5JVJVKiw5sRvGSS6DNYkw3vgNB1yYSsA5KIu/s200/espadatrinxeres01.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Bo, deixem això de les terres i tornem al que anàvem. Ja et vaig dir que sent jo molt xicotet mon pare es va anar a la guerra. No sé quina edat tindria llavors mon pare, però els anomenaven la Quinta del Sac. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Saps per què els deien la Quinta del Sac?. Perquè pràcticament no anaven a la guerra, els van fer anar a la guerra però en compte d'agafar un fusell, se van anar a cavar trinxeres i fer refugis, i se n'anaven a la guerra i en compte de bolics portaven les coses seues en un sac al coll. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per això van ser la Quinta del Sac. Ho he sentit això moltes vegades, i anaven al front en un camió a cavar trinxeres. És curiós, però fa pocs anys vaig anar amb el meu fill de visita per aquella zona, i encara estan quasi totes les trinxeres, refugis, búnquers, i ara van turistes i excursionistes a veure'ls com una relíquia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTBXgt_2GU4amqQcpGn4XTA33-Uy4iD-Xgj_oDGe3PxmFtG3W6-6Rtb1j6el081oRP6iQ4-btg50L6m87Uh2WjSG0SlgLeBDMy1Glmg3UU4yPQG-Vb96l3po3heSXZ0D4908TQPUKcpw92/s1600/espadatrinxeres02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTBXgt_2GU4amqQcpGn4XTA33-Uy4iD-Xgj_oDGe3PxmFtG3W6-6Rtb1j6el081oRP6iQ4-btg50L6m87Uh2WjSG0SlgLeBDMy1Glmg3UU4yPQG-Vb96l3po3heSXZ0D4908TQPUKcpw92/s200/espadatrinxeres02.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Van anar a la zona de la serra d'Espadà i jo també vaig anar una vegada al front. Va eixir un dia un camió ple de dones que totes tenien l'home fent trinxeres en la serra d'Espadà. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Em recorde com si fóra ara. Estàvem a casa de la iaia, i vaig escoltar que a les dos o les tres del matí havia d'eixir un camió que era dels que abastien els hòmens en eixa zona i moltes van anar a veure els seus hòmens, després de no sé quins arreglaments amb el conductor. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0SDDilykRwYzbC-zMDi-XNAvEizB_0k_5Bw-S4ne9npTjMdD830hYwWn7OZjF80Xnb4WvpFQbfOo3_RCKUBaGkNb1OZ74rl4JdCl9sosrbRh5A5ev0qYbYCLu0tH1TWaC75Nx663iopcG/s1600/espadatrinxeres03.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="126" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0SDDilykRwYzbC-zMDi-XNAvEizB_0k_5Bw-S4ne9npTjMdD830hYwWn7OZjF80Xnb4WvpFQbfOo3_RCKUBaGkNb1OZ74rl4JdCl9sosrbRh5A5ev0qYbYCLu0tH1TWaC75Nx663iopcG/s200/espadatrinxeres03.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo me'n vaig anar amb ma mare, perquè quan va intentar eixir de casa jo estava despert esperant-la junt amb la porta, i com ens van dir que no hi hi havia perill en la zona, va preferir emportar-me que muntara un bon rebombori si intentava deixar-me.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaZCrpEkVRoL5n-_Dxw_QMyoRisEjBQsXXKX0qM-2UF6rIuVp22YcKBsa1PTKk5W1Pcf2soIi2fGDntBsJaOE079FqJzX1MbHCd5VE7stEQgQexvX3KU-p-lrU4of07PN_Gz4srn8jxj29/s1600/espadatrinxeres04.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaZCrpEkVRoL5n-_Dxw_QMyoRisEjBQsXXKX0qM-2UF6rIuVp22YcKBsa1PTKk5W1Pcf2soIi2fGDntBsJaOE079FqJzX1MbHCd5VE7stEQgQexvX3KU-p-lrU4of07PN_Gz4srn8jxj29/s200/espadatrinxeres04.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ens van deixar arribar només fins a Casinos, perquè allí ens va parar la policia militar, i dormirem en una pallissa tots, catorze o quinze dones i jo l'únic xiquet. L'endemà, vam anar a Alcublas que era on ens van dir que estaven els hòmens. <br /><br />Allò va ser un festorro i crec que al tornar ja hi havia algun xiquet en procés en el camió. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Mare de Déu, com em recorde, i si em preguntes el que vaig sopar anit, no t'ho diria, però em recorde de tot això i era un mocós.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6bsgiiR9cuQ6NHwvlZYEKaAbmzyiQzi9jT169X9PgJgAnoY8Acg-EKjDPWbeErSo7S4_y9Cc2bhEq47Ym50d9Si_x9MskFmBm0V4Bpjhz79w-Tteu0Jyxpk3u0uPKc77uAv3ipeHOBiCu/s1600/voltantde1950.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6bsgiiR9cuQ6NHwvlZYEKaAbmzyiQzi9jT169X9PgJgAnoY8Acg-EKjDPWbeErSo7S4_y9Cc2bhEq47Ym50d9Si_x9MskFmBm0V4Bpjhz79w-Tteu0Jyxpk3u0uPKc77uAv3ipeHOBiCu/s200/voltantde1950.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo sóc el segon dels germans, perquè resulta que mon pare es va casar amb dos germanes. No poses eixa cara d'espant. Mon pare es va casar amb una dona, i va nàixer la meua germana major. Quan la xiqueta tenia quatre anys, la seua esposa va morir. Poc després es va casar amb la seua germana, que era ma mare. Sí que tots els cinc germans tenim els mateixos cognoms, però la meua germana és d'una altra mare. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan tot això, ja vivien en l'hort. Ma mare es va fer càrrec de la xiqueta, que sempre ha sigut la seua filla i la nostra germana per a tots els efectes, per al bo i per al pitjor, i per a la pobra herència de mon pare, que era per descomptat el seu.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2M4889Er8rhWp-FdVDE1hvvQU3wrRsLQqVieNSVzprPul3xZm8fy9G73kuhBnnLN4QHNhUkOK6f6Io5Zzom1vNTk1_qisePilhOiS81SAJoPDUYkT5cZ4nPXhbagbQ9aH9l3ZbqvynnN/s1600/estiu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW2M4889Er8rhWp-FdVDE1hvvQU3wrRsLQqVieNSVzprPul3xZm8fy9G73kuhBnnLN4QHNhUkOK6f6Io5Zzom1vNTk1_qisePilhOiS81SAJoPDUYkT5cZ4nPXhbagbQ9aH9l3ZbqvynnN/s200/estiu.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No és que s'estilara casar amb la germana si moria la dona, d'això res. Però en la família de ma mare eren huit germanes i un germà, i ma mare va ser la que es va fer càrrec d'ajudar a sa germana i cuidar de la seua neboda mentre va estar malalta, que van ser crec que quasi dos anys, i volia la xiqueta amb bogeria, així que era la seua tia però ja feia de mare des de prou de temps. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Així que al final es van casar ella i mon pare. Després va resultar que només altres dos germanes es van casar, així que les cinc restants es van quedar fadrines. Unes es van posar a servir, altres cosien i més coses, i totes vivien en la casa dels meus iaios. Però ja et dic que d'ells se poques coses, perquè Algemesí quedava lluny per als mitjans de llavors, i la comunicació era escassa. A més, als xiquets tot això ens interessava poc o menys.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBaZDAAzgofKXmPv0ZaJeH9sxAUunxshDz1jcdNP8f7uhtQq8olrJcGkHyp-UnFAOysRSviT74TGEur3kSJECJcJwP-kF3iDndo4lzgnvSvDIcMdxdd_y9KSNVSp1H0UU5qkkTXI4ujxPR/s1600/migracioanys60-02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBaZDAAzgofKXmPv0ZaJeH9sxAUunxshDz1jcdNP8f7uhtQq8olrJcGkHyp-UnFAOysRSviT74TGEur3kSJECJcJwP-kF3iDndo4lzgnvSvDIcMdxdd_y9KSNVSp1H0UU5qkkTXI4ujxPR/s200/migracioanys60-02.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Abans això de servir en la casa dels rics era normal, perquè mig poble treballava per a ells en la casa o en el camp. Hui ja no queda quasi res d'això. Abans no hi havia els treballs i les empreses d'ara, i la gent es llogava cada dia per al què podia o treballava fix per a un amo. Cada un buscava el que més li apanyava. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo per exemple, preferia anar sempre per al mateix que anar buscant coses cada dia. Si sempre anaves per al mateix, tu el coneixies millor a ell i ell et coneixia millor a tu, i estaves més tranquil. Primer anava cada vegada per a u, però després vaig tindre ocasió de poder quedar-me sempre per a la mateixa família i ho vaig fer. No em va anar malament. Fins que em vaig casar, sempre per a ells.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidDSe8snpRWUbsotgl2HluL9eL4TRdKj_E2DykvCgeBqmjiHQr9IPC_5jotY3dV5H3RQpabGYy0VDm5bj-8HakY-bfaOlXyic2n3M-UAtc1ez6YV5PWf7gaDMN4u_HREmvP1UoIi-qeB0l/s1600/verema63.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidDSe8snpRWUbsotgl2HluL9eL4TRdKj_E2DykvCgeBqmjiHQr9IPC_5jotY3dV5H3RQpabGYy0VDm5bj-8HakY-bfaOlXyic2n3M-UAtc1ez6YV5PWf7gaDMN4u_HREmvP1UoIi-qeB0l/s200/verema63.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan em vaig casar ens en vam anar uns anys la dona i jo a França, tots els anys per a una bona família, amb la que començàvem amb la fruita i després passàvem a la verema, i després treballava un temps en la cava de la família, amb el que la temporada era llarga i guanyàvem molts diners. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després, vam començar a anar-nos-en ja a l'abril per a treballar en el camp, i allí agafàvem maduixes, tomaques, creïlles, el que haguera segons temporada. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKHucqYON2Kwm15Lmz1RyYm-oi_r3ozJvhW8UDJmFLxkx97t8emyG2gK5uAAGdyL2KmCDz8SeGyqPkh22dqekD_eStDWYRnehLguMW1hK9RQOZP96_zmC14uNNlw_iyLi2ae__DoHTIYQ/s1600/verema61.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKHucqYON2Kwm15Lmz1RyYm-oi_r3ozJvhW8UDJmFLxkx97t8emyG2gK5uAAGdyL2KmCDz8SeGyqPkh22dqekD_eStDWYRnehLguMW1hK9RQOZP96_zmC14uNNlw_iyLi2ae__DoHTIYQ/s200/verema61.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ja veus, ens vam casar l'any 61, i hem estat fent la mateixa marxa més de vint anys, i amb el que hem anat guanyant, hui jo em considere el més ric i feliç dels hòmens.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Et vaig a contar com vaig conèixer la meua dona i com festejarem. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però bo, deixem eixa història per a la pròxima xarrada.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-33695652602134749692012-09-15T18:37:00.001+02:002012-09-15T18:40:32.275+02:00Jo vaig nàixer a l'hort.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiurF8ikquE9zul28mWXnZPqLv2HdGslCyVcq23EKsQqKqfVscI202pqba3pLeR8HnhHeABPqUdVHP8kgYMlKH9e_W2u5YaI3AU3KjI3weWjeFNzWlFDzjkoirmoQA6jJIlaVFhgLwtju3/s1600/menutjugant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiurF8ikquE9zul28mWXnZPqLv2HdGslCyVcq23EKsQqKqfVscI202pqba3pLeR8HnhHeABPqUdVHP8kgYMlKH9e_W2u5YaI3AU3KjI3weWjeFNzWlFDzjkoirmoQA6jJIlaVFhgLwtju3/s200/menutjugant.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com vols que et conte la meua vida a la meua manera, ja saps que em dic Pepe. Jo vaig nàixer l'any 1932 en una casa de camp, que era un hort, que estava en terme de Carcaixent, però acostada al de Castelló, per ací per la part dels Foies, que mon pare estava allí de masover que deien, o siga, d'encarregat de la finca i això, i allí vam estar fins que va vindre la guerra que, que quasi, bo, estava així, i quan va vindre la guerra ja mon pare se'n va anar al front i nosaltres ens vam vindre a viure al poble a casa la iaia, que la iaia vivia ací en Castelló, i allí vam estar fins que es va acabar la guerra, bo, ja no, ja no vam tornar a l'hort, ja no vam tornar més, després ja van posar un altre inquilí allí i allí no vam tornar més.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Zs776fL7Ifv5xP5Erd6EUW2Oqi6dVoqvGmKjJKb7IuZYJF257Ad2kflaLGkgNSHqrkr5RXDLyS8TXs-IQ9gogRCjHNuSj6mMNibqASokpjzCpfA1L2fsFuoqt9VOz4NK5KV_kyjaQHGG/s1600/rodalaroda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Zs776fL7Ifv5xP5Erd6EUW2Oqi6dVoqvGmKjJKb7IuZYJF257Ad2kflaLGkgNSHqrkr5RXDLyS8TXs-IQ9gogRCjHNuSj6mMNibqASokpjzCpfA1L2fsFuoqt9VOz4NK5KV_kyjaQHGG/s200/rodalaroda.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Vam vindre a casa de la iaia per ma mare, perquè la iaia per mon pare vivia a Algemesí, vivien a Algemesí, que crec que eren d'allí, però no ho tinc molt clar, però vivien allí, però la iaia materna vivia ací, que jo quasi no em recorde d'ella perquè ja veus, quan va vindre la guerra jo tenia uns quatre anys, i a penes em recorde. Em recorde quan a penes, em recorde perquè, encara hi ha una anècdota que em recorde d'ella, molt bona, que et vaig a contar si em deixes.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Resulta que a mi m'agradava molt, collons, m'agrada encara molt, la llet. La llet m'agradava molt, i jo sempre anava darrere de la meua iaia perquè ma mare estava treballant, i jo sempre "Que vull, que jo vull lleteta, jo vull lleteta", i la meua iaia, farta, diu, un dia em diu "llet de mico, et vaig a donar...". I jo li dic, "de mico també m'agrada" (i es riu) em recorde jo d'això, ja veus que quan va vindre la guerra era un mocós de quatre anys, i després, clar, ma mare m'ho hi ha contat a vegades, però jo em recorde, que li vaig dir que de mico també m'agradava. No deixa de ser un trellat, però és de veritat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS6PCA4MSU2k1lHYSxKfiHCm82t16JtSrm0q4RGSdO2Lt9qR4BKo1MGwz4thvttYWIvFpxlyPD48Hsi1B5kbZaKVxNM9Hybp6cDh-TvNI2XPhzPakWQD7Q9C74KyTVNSLi2tQNpbENRhZd/s1600/hort.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS6PCA4MSU2k1lHYSxKfiHCm82t16JtSrm0q4RGSdO2Lt9qR4BKo1MGwz4thvttYWIvFpxlyPD48Hsi1B5kbZaKVxNM9Hybp6cDh-TvNI2XPhzPakWQD7Q9C74KyTVNSLi2tQNpbENRhZd/s200/hort.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En eixa casa de camp que vivíem mon pare treballava allí, crec que com a mitger. Feia tot el treball de l'hort, que era una finca prou gran que l'amo era, crec que era de València, no em recorde com es deia... i de malnom, del malnom que tenia, sí que em recorde crec, em pareix que li deien Sapatones de mal nom. Mon pare i ma mare, que ja han faltat fa prou anys sí que el sabrien, el nom i cognoms, però jo no em recorde, i tampoc crec que mai m'ho digueren, perquè de veritat ells van estar allí almenys 7 u 8 anys abans que jo nasquera, i amb mi van viure 4 anys més allí.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgexc8ULQvvBq50yx1QIOurpsodWJe4FgsGvIjOvexOXEszwJ0gU7sNHiJgTRlDTxsRtCwPAMVVo4VUXZ1x3bFkgMdA3IgaBcN5Nlw3pJ1f5Jy0OLzIqJLHOrJPU0YMPLcxxl13wyED2N3k/s1600/llaurant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgexc8ULQvvBq50yx1QIOurpsodWJe4FgsGvIjOvexOXEszwJ0gU7sNHiJgTRlDTxsRtCwPAMVVo4VUXZ1x3bFkgMdA3IgaBcN5Nlw3pJ1f5Jy0OLzIqJLHOrJPU0YMPLcxxl13wyED2N3k/s200/llaurant.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Allí en la casa, bo, de la faena de l'hort s'encarregava mon pare, però ma mare, que jo sàpia, per tant en la casa i a cuidar mon pare, em recorde bé, de tot això em recorde, i jo per allí jugant per dalt dels arbres, que d'això a penes em recorde, i d'algunes maldats, que feia moltes, que sí que em recorde, i algunes molt grans, que era molt bord jo, que em recorde. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una d'elles, molt gran, després resulta que li la vaig fer a un cunyat meu, que es va casar després amb una germana meua, que encara està per ací per sort. Resulta que en la faena de l'hort mon pare feia de bracer, i el que feia la faena de l'hort amb l'animal, amb l'haca o el rossí, li deien el tio Milio, portava un xiquet major que jo, tres o quatre anys major que jo, el que resulta que després va ser cunyat meu. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgvxC1iWhxJxUraMYO9iexmIwka7YsG9XdvDiE3Ua-DfOIyCayAlf05k-koPvdacAnAhPnfPgqvz1E69j2AChXfRjVytkr5uHlDegIieNtViyctYz8Mp5iqvpcpHbGULTWPib-ZPc7VVq4/s1600/vesper.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgvxC1iWhxJxUraMYO9iexmIwka7YsG9XdvDiE3Ua-DfOIyCayAlf05k-koPvdacAnAhPnfPgqvz1E69j2AChXfRjVytkr5uHlDegIieNtViyctYz8Mp5iqvpcpHbGULTWPib-ZPc7VVq4/s200/vesper.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llavors, mon pare m'havia avisat que allí havia un vesper en un lloc determinat, unes vespes molt roïnes d'eixes que fan el vesper davall de terra, i em va dir "ací no t'acostes, que hi ha un vesper i se't menjaran", i jo no em vaig acostar. Però vaig fer acostar a l'altre i quasi se'l mengen. Li vaig dir "Vicent, allà hi ha un niu de pardalets en el sòl", i ell se va anar a furgar el niu de pardalets, i quan el va tocar van començar a eixir d'allí vespes i quasi se'l mengen. Si és de veritat, si, que era prou bord jo.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llavors s'estilava molt això de treballar les terres d'altres, i és normal, pensa que en el poble hi hauria 30 o 40 persones que eren propietaris de més o menys terres, i tots els altres treballarien per a ells. Jo he anat molt. Vaig estar més de 10 anys treballant per a la mateixa persona, tots els dies de l'any, que era una persona que té una hisenda gran per a llavors. No érem assalariats de tant al mes, sinó que el dia que anaves cobraves, i el que no, perquè plovia o el que fóra, per tant res. Llavors es treballava dissabtes i diumenges si hi havia faena. Potser treballaves el diumenge i el dilluns no treballaves. Era un ritme de vida molt diferent, tan diferent... Imagina't tu allò si pots, que només fa 60 anys, pareixen potser molts anys, que jo tinc ara 80, per tant quan jo vaig eixir de l'escola, que llavors eixíem jóvens, que jo tenia 12 anys, ja començàvem a treballar. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2f7beBEyPjAwwoJpnPGmhKA42N1CGTWyMvG1C1grnZvn1a_T-tm93pNrTxI-UJXLD0oXsmtBylNmSE47FG_dISebVXaMl9_amaFjgA_-pl1PVzN7cSMGdrX1RG9R86GWb9SKsJyb3tNKI/s1600/plantantarros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2f7beBEyPjAwwoJpnPGmhKA42N1CGTWyMvG1C1grnZvn1a_T-tm93pNrTxI-UJXLD0oXsmtBylNmSE47FG_dISebVXaMl9_amaFjgA_-pl1PVzN7cSMGdrX1RG9R86GWb9SKsJyb3tNKI/s200/plantantarros.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo vaig començar amb mon pare, a aprendre l'ofici, es pot dir que sense cobrar, o siga, sense cobrar res, fins que es podia dir que ja sabies l'ofici. Llavors et començaven a pagar una part del que cobraven els hòmens, i a poc a poc, segons el teu treball s'anava acostant al treball normal d'un home, per tant t'anaven apujant el jornal, fins que ja eres un home, encara que a vegades ja feres més treball que molts hòmens, però havies de saber bé l'ofici i ja tindre una certa edat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Que qual ofici em va ensenyar mon pare? Ni ofici ni benefici. El de llaurador. El que ell sabia. Fer tots els treballs del camp, tots, des de plantar arròs fins a cebes, collir, tots els treballs manuals del camp, que molts d'ells hui les fan les màquines, però llavors no hi havia, només hòmens i cavalls. Treballs que hui fan les màquines els feien els hòmens, treballs molt pesats, si, cavar la terra amb una aixada, buff…, allò era terrible, i es feia, sí, en els horts, els horts hui quasi que no els treballa ningú, o els polvoritzen per a l'herba, els sulfaten per a l'herba i no els treballa quasi ningú, però els que els treballen ho fan les màquines, però llavors els cavaven els hòmens. Jo, jo he cavat molt d'hort, molt, i molts anys, que les últimes vegades ja tenia més de quaranta anys, i sempre he anat a fer totes eixes faenes...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr82TWtTAVdLVDLfMLB1qJqhk15gW-GATdNWFkMr-cTZ86wBenn8NJQC0TINprfrY875MfGiamaeZhh_rFaPM7UD2bFUsBjp46S3uJOf-e8T-4M47-nxybKVFnN7SugTojjchVphIyixvM/s1600/collint.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr82TWtTAVdLVDLfMLB1qJqhk15gW-GATdNWFkMr-cTZ86wBenn8NJQC0TINprfrY875MfGiamaeZhh_rFaPM7UD2bFUsBjp46S3uJOf-e8T-4M47-nxybKVFnN7SugTojjchVphIyixvM/s200/collint.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Nosaltres no teníem res a veure amb la collita, que era de l'amo dels camps. Nosaltres anàvem a jornal, segons es pagara en cada època. Jo vaig començar a treballar a 10 pessetes el jornal, i amb els anys va anar apujant, a 12, després a 25, va haver-hi un temps que va estar diversos anys a 100 pessetes. Per als jornals, Castelló sempre ha sigut un bon poble. En altres, un jornal sempre ha sigut des que ix el sol fins que es pon, no era un horari, però en Castelló no era així, i no em preguntes per què. Ací, la gent treballava molt més dur que en altres indrets, diguem que era un treball més intensiu, però el jornal estava en unes 5 hores de treball. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No obstant això, es rendia més que en altres llocs de sol a sol, i hi havia molts treballs, com el cavar, que solia ser a una espècie d'estall, una fanecada, dos jornals. L'amo estava pendent que es fera com toca i ben fet, però si eres fort acabaves abans que el menys fort, i cobraves pel treball fet. Els jornalers ho preferien així i encara seguix eixe costum en la duració de la jornada.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per ací va haver-hi un temps que el que tenia 20 fanecades ja era un propietari, però els havia de 200 i de més. Crec que no et mentisc si et dic que entre quatre famílies, més de la mitat del terme era d'elles. Algunes encara les tenen, altres s'han anat repartint entre hereus, etc... </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>T'ho vaig a contar un poquet a soles...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-86319328434914893522012-08-09T18:32:00.001+02:002012-08-09T18:40:23.887+02:00Festeig i ma casa.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Saps per què et vaig explicar abans que als dèsset anys ja anava en carro? Pareix trivial, però no. Abans els treballadors érem com l'exèrcit, d'infanteria o de cavalleria, com si això fóra un grau més, però era molt prompte perquè estava prohibit portar un carro fins als díhuit anys, i per això l'amo em deia: "Quan vages a València, si et para a la Guàrdia Civil i et pregunta l'edat, tu digues que tens díhuit anys". I com llavors no teníem encara carnet d'identitat, per tant díhuit anys, avant i Au...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El carnet me'l vaig traure l'any 58 o per ahí, perquè em vaig comprar una moto, i com quasi que era el mateix, em vaig traure el carnet de segona.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkDJ9IVZ4GLpQRzgNPdd1AN495OYL17phgiD14ZqLVTm3wS6O3c1nb42qKTSpR3ggyPJp5AWeQtn2OBDUXvYk_Q9y47dqPPO_bxGOUdtWT8WWXId5RhJRNt7VcMQTirPhcBKevf7XdMNJK/s1600/passeig+novios.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="138" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkDJ9IVZ4GLpQRzgNPdd1AN495OYL17phgiD14ZqLVTm3wS6O3c1nb42qKTSpR3ggyPJp5AWeQtn2OBDUXvYk_Q9y47dqPPO_bxGOUdtWT8WWXId5RhJRNt7VcMQTirPhcBKevf7XdMNJK/s200/passeig+novios.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Passeig en colla</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Anem d'una al que ens interessa. Em vas demanar que t'explicara el festeig. Per tant mira, la cosa va ser que la meua dona em va veure i em va enganyar com els caragols. Llavors eixíem a passejar pel poble, era el que s'acostumava, sobretot pel carrer major, com voleu recuperar ara els diumenges. Llavors era de veritat i tots els dies. Ara tots aneu amb cotxe i els jóvens amb moto. Nosaltres usàvem els peus, que estan per a això, no et cregues. Ací s'estilava passejar, que a més era barat, pegar voltes pel poble. Llavors les xicones anaven en grups d'almenys dos o tres, o més, i nosaltres, paregut per no dir igual. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan alguna t'agradava, buscaves posar-te al seu costat passejant, però abans, buscaves fer-te el trobadís primer, després l'encreuament "casual", i si ella no volia res amb tu, prompte t'arriava allò de "Xe, fora d'ací que no vull veure't." i si no et deia res, al final acabaves primer al seu costat, i al final, fins que et posaves a festejar. Atenció, que ni llavors vos podíeu quedar mai un instant sols, que l'endemà ja anàveu els dos de boca en boca per tot el poble...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg98svS-E26g5CUg6d6t1IMtBzsyZsz0MEFxn9ydLhG8NOnPks6dJMUPaTP3IfbIKKegjYUkU2WGFrqmJNxODz6D0at_78SOe6Jnbfl4DbQGQmE28abOGm4oSLoDYK4xBKcnhlr7m80kBE4/s1600/pascua55.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg98svS-E26g5CUg6d6t1IMtBzsyZsz0MEFxn9ydLhG8NOnPks6dJMUPaTP3IfbIKKegjYUkU2WGFrqmJNxODz6D0at_78SOe6Jnbfl4DbQGQmE28abOGm4oSLoDYK4xBKcnhlr7m80kBE4/s200/pascua55.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Pasqua 1955</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan me'n vaig anar a la mili, ja festejàvem set anys. Ja et vaig explicar que jo vaig demanar a la meua dona dos vegades, primer a la seua tia que era la que vivia en sa casa, i després a sa mare quan vaig anar a Sevilla a posta. Ara, la xiqueta arriba a casa del braç d'un xic i li solta als pares, "Bones, mireu, que este és el meu nóvio". I els pares, que diran, per tant que bé. Llavors, si et posaves a festejar sense demanar la mà, el normal era que al dir la xiqueta allò de "Mire, que jo festege amb aquest xic", li contestaren allò de "No, no volem a eixe, eixe no, no el volem", i si la xiqueta s'oposava, ja estava l'embolic armat, i bé gros. I si no ho deixaven, mai podria entrar a casa, i el festeig seria un infern.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si la mare de la nóvia, o son pare, no el volien el nóvio, no sols tenien tots els problemes de no entrar a casa, sinó inclús per a casar-se, perquè no hi hauria reunió de famílies, ni res, i inclús a vegades la xica se n'anava de casa i no hi havia ni reconciliació després de la boda. Hui els pares no es fiquen en això afortunadament. En el poble ens coneixem tots, i això a vegades és bo i altres vegades és roín. Quan una xica volia festejar, venia allò que si eixe té poc, o té molt, si és bon xic, si és mal xic, que família ve, que casa, si era bona casa o mala casa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCPQXGvGaQi0iYkels-Ey6H-szl0npwcw28VNhfwRlQ-he0hzcEaXfT7ipL_fep-O-5BC_Xj5sQhqPnKzrcu6Cgde6AT32aHttvQgKoqD9m4oZ_de7alUJJRgAA6bmjhq_onUWtcN6XdlM/s1600/ballant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCPQXGvGaQi0iYkels-Ey6H-szl0npwcw28VNhfwRlQ-he0hzcEaXfT7ipL_fep-O-5BC_Xj5sQhqPnKzrcu6Cgde6AT32aHttvQgKoqD9m4oZ_de7alUJJRgAA6bmjhq_onUWtcN6XdlM/s200/ballant.jpg" width="141" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Ballant</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Perquè et faces una idea. Jo tinc un germà més jove que jo, que ja ha faltat fa uns anys. Es va posar a festejar amb una, bo a eixir encara, i mon pare es va assabentar prompte, que en un poble xicotet les notícies corren de pressa, i mon pare li va dir: "Juan, per ahí no vas bé, eixa per a, eixa per a tu no m'agrada.", i ell "Perquè, a mi sí que m'agrada", i mon pare "Els pares aconsellem, i vas malament. Conec la seua família, conec els seus pares, i així com els pares, així són els fills, que ací ens coneixem tots", i ell, encapritxat amb la xica, i al final no va fer cas de mon pare. Mon pare no posà problemes, que no era d'eixos i volia donar confiança als fills, però el meu germà sí que va tindre problemes, molts, a muntó, seguit, seguit, i la cosa va acabar molt malament. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La xica va eixir una mala indivídua, que se'l va deixar, després va tornar, després se'l va tornar a deixar, en fi... que si haguera cregut mon pare, res d'això hauria passat i no haguera patit tant ni passejat entre llengües durant diversos anys. Encara sort que al final va trobar una xica com Déu mana i va poder ser feliç, però perquè ella va fer ulls cecs i orelles sordes a la història d'ell i va saber veure el fons, que valia la pena, que sinó...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>També havien arreglaments que eixien bé, però perquè eren arreglaments sense forçar, només per a fer fàcil l'acostament. A vegades dos mares s'ajuntaven, "El meu xic i la teua xica farien bona parella, vols que ho arreglem?" i la mare del xic li deia, "Mira, veus aquella xica?, si t'agrada, no et rebutjarà". No eren forçats, no, però sí que eren arreglaments, clar. La majoria de les vegades, era pels problemes que tots sabien. El que els xics i xiques es conegueren sense acabar entre llengües era molt complicat, així que sempre acabava intervenint algú pròxim, les mares, les ties, les amigues, qui fóra, per a facilitar l'acostament, perquè les xiques, encara que estigueren sospirant per un xic, no podien donar la mínima senyal sense caure en falta, i els xics, tenien una por mortal al rebuig de les famílies. Si a això li afiges moltes vegades un poc de timidesa juvenil, es podria haver acabat l'espècie amb eixes formes de relació si ningú haguera fet un poc de Celestina quasi sempre.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCwyo4QrBy1xCcKJ1J9tkBp0FDnqWC0oTfUXjpk8O6SN912l9vC2SAW5yz1YnJa6tfvf4mEB8wn2fuVE5IeuWb-5HIwFjaNR8dkgK7lmDv-aAPfJ-382ckcVN46jC814PnG51FogMZSh2a/s1600/boda+16+oct+1954.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCwyo4QrBy1xCcKJ1J9tkBp0FDnqWC0oTfUXjpk8O6SN912l9vC2SAW5yz1YnJa6tfvf4mEB8wn2fuVE5IeuWb-5HIwFjaNR8dkgK7lmDv-aAPfJ-382ckcVN46jC814PnG51FogMZSh2a/s200/boda+16+oct+1954.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Boda al octubre de 1954</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Mira, tu anaves cap a una xica i li deies, "Tu i jo podríem festejar, Vols festejar amb mi?", i ella et Deia posant-te la cara roja, "Bo, m'ho pensaré...". Tu, morint-te de vergonya, als dos o tres dies li preguntaves, " Què, Com has quedat amb el que vam parlar?", i al final, amb sort et deia, "Ei, doncs bé".</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ella tenia el seu problema, i se'n solia anar a sa mare, primer per a veure si li pareixia bé pel que hem parlat, i si li pareixia bé, no podia donar la resposta clara i ràpida, que si pegava la cabotada massa prompte, es desvalorava, i havia de fer-se de pregar per a quedar com toca. És que una dona, perquè te la guanyes, sempre t'ha de fer patir un poc... Si t'ho dóna fàcil, per tant ja no. Pareix que la vols més si et fa patir un poc. Potser, quan eixíem a passejar de nit, sempre amb amics i amigues, potser se n'anava del teu costat a l'altre costat per a fer-te patir un poc, sense dir-te res, i tu et quedaves pensant, "Ai la mare, què hauré fet jo que esta se'n va a l'altre costat." i no havies fet res, només era per a fer-te patir un poc.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I després, el que està clar és que a casa mana sempre la dona, i el que et diga una altra cosa, mentix. Per alguna cosa se la diu ama de casa. Ella és la que dirigix la casa, la que porta els comptes i té els diners. Llavors, a més, havia de ser així per moltes raons. Una de les més importants, és que els hòmens necessiten moure's, eixir, han d'anar als bars a buscar treball, han de relacionar-se, i llavors hi havia poques distraccions de qualsevol tipus. Com resultat, hi havia molts borratxos. Si l'home tenia els diners, imagina el resultat. Així que la dona agafava el jornal, i controlava el que li donava perquè no s'emborratxara, només li donava el justet perquè es prenguera un gotet de vi, que llavors hi havia pocs que pogueren prendre licors, vi del tonell o el cuiro i Au...¡¡¡.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZdljZjnHentwtSO5aPuEeWHJMtCWcTQ5VybGSyEDT3DxZPNddJELmn39IUPu1xGb4f_MRMigiLEIIToedUOlpdVBVEbSkpVUShkDc3OS_Q6Ej3IEVXxJTd-lqYbJf77GPTPNkC6g3VdJD/s1600/alaportadelbardelxato.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZdljZjnHentwtSO5aPuEeWHJMtCWcTQ5VybGSyEDT3DxZPNddJELmn39IUPu1xGb4f_MRMigiLEIIToedUOlpdVBVEbSkpVUShkDc3OS_Q6Ej3IEVXxJTd-lqYbJf77GPTPNkC6g3VdJD/s200/alaportadelbardelxato.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>A la porta del bar del xato, anys 50</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Perquè no l'agafara molt gran, i llavors fan: "Xé, tu, en eixa casa, en eixa casa mana la dona" i mana la dona perquè és necessari perquè jo et diré, el tio de la meua dona també era així, la, la tia de la dona a on estàvem nosaltres, ella manava ella, ell no manava gens, li agradava però ell agafava i deia: "bo, per tant, Nyas...¡¡¡", llavors, li donava dos quinzets, que era mitja pesseta llavors i se n'anava a la taverna i demanava 50 cèntims de vi i posaven el vi i se'l bevia, no s'emborratxava però ell arribava i feia: "posa'm una altra i apunta" si li posava una altra i apuntava allí en la taverna, ja venia a casa, ja...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo també he tornat a casa a vegades prou content. Borratxo no, però prou content, sí senyor, prou content. Per això la dona era sempre la que administrava. Era precís, sí senyor, o haguera sigut la ruïna. Sempre ha sigut així. Ha de ser així. No, és que, és que ha de ser així sí, i, ací hi ha hòmens ara que són molt jugadors de la maquineta, o de les cartes, i això i llavors, el que és jugador la dona té que, ha d'administrar els diners perquè si li'l dóna a ell, aquell ho llança a perdre i és al revés també, hi ha dona que és jugadora també i l'home ha de dir: "eh, orde, açò per a anar a comprar i vull veure el que has comprat i vull veure"... controlar-la a veure tu que és el que fas dels diners, això depén conforme siga u.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És la vida. Eixes coses no canvien amb el temps... </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span> <span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span> <span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-17814722387582563532012-08-01T18:05:00.001+02:002012-08-01T18:16:23.289+02:00Treballant de jove.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGSOa3JrmKX6HQETOREIEkO_1Xb_wgs-m6pl5eWmTlnwUP_8pLYR9zexOxLPzvcYPa6ht9xMQK_vWBeO4XVfq9wL4etvE-REP9KbPX5llWFGoeQinA_f_ws11tEzYfyHhqeZIbNcZljd7A/s1600/Escola+Franquista.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGSOa3JrmKX6HQETOREIEkO_1Xb_wgs-m6pl5eWmTlnwUP_8pLYR9zexOxLPzvcYPa6ht9xMQK_vWBeO4XVfq9wL4etvE-REP9KbPX5llWFGoeQinA_f_ws11tEzYfyHhqeZIbNcZljd7A/s200/Escola+Franquista.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Escola franquista.</b></span></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan jo era xicotet, anava, primer anava, nosaltres l'anomenàvem escoleta de cagons, als xiquets xicotius, bo després anàvem a les escoles del govern.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si, és que les mares, ara les anomenen guarderies, llavors agafaven els xiquets, que sempre anaven sense pantalons i sense res, i els portaven a una casa, a una dona que tenia falta de diners o alguna cosa els tenia a casa a tots allí, allí tots sentadets, i els cuidava, i els xiquets uns cagant, altres cagant, cada u per un lloc, i bo, per tant això, i després van vindre els 6 anys, que als 6 anys ja entraves a l'escola, que eren escoles autoritzades del govern, escoles pagades i ja podies entrar. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5JzhEMAdIgxvpZhpJukSibPvfHoO4zMEkE_ZfJPKzJk4eEMvh7zl3gySYePDQYuVNE9UD0lTnqA6K_enwfNwLRwI6yke5x-11Gebvu_BwppPyClDk6zFE7qAqH1UL8a1Iq6zZRIJxZ_mh/s1600/milicianos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5JzhEMAdIgxvpZhpJukSibPvfHoO4zMEkE_ZfJPKzJk4eEMvh7zl3gySYePDQYuVNE9UD0lTnqA6K_enwfNwLRwI6yke5x-11Gebvu_BwppPyClDk6zFE7qAqH1UL8a1Iq6zZRIJxZ_mh/s200/milicianos.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Milicians a Serra.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Al poc de temps es va acabar la guerra i van començar ja els rancors. El mestre que hi hi havia el van llevar i poc després vingué un altre mestre d'escola, que li anomenaven Don Esteban, Este home, per tant era de la part de Franco, de la Falange, i al principi sempre anava amb la camisa de la Falange, amb les fletxes ací dalt, i clar, com ací érem zona roja deien, que eren dels que havien lluitat contra Franco, que molts no sabien ni contra què lluitaven, que els van agafar en sa casa i encara que no volgueren se'ls emportaven a pegar tirs, obligats els portaven, com a mon pare se se'l van emportar. Este mestre amb la guerra acabada va vindre molt cabrejat, i ens deia als xiquets: "rojos, maleïts rojos".</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjxTJYK84EClbL_nlqKnS1hB4RgAikLKo1wsl9cXTklQvzO56Jo33cN5PAaiAFS2vPSTajiRapjKFWl5rMViTHEx_ShgCFSp3XVg0Ym3tiEov16WQoC4W5W4G28hNiNFD_sDhbyBFIVFmv/s1600/La+Pava.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjxTJYK84EClbL_nlqKnS1hB4RgAikLKo1wsl9cXTklQvzO56Jo33cN5PAaiAFS2vPSTajiRapjKFWl5rMViTHEx_ShgCFSp3XVg0Ym3tiEov16WQoC4W5W4G28hNiNFD_sDhbyBFIVFmv/s200/La+Pava.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La Pava, Junkers JU-52.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si, llavors t'arriaven amb açò (pren una vara) açò que tenien i feien així, claca... No és que ho diga jo, feien així, al cap, amb açò, el regle que tenien els mestres en l'escola, i bo, total, que mon pare em diu, "bo per tant, com ací no t'ensenyen res, fora, a una altra escola encara que siga pagant", i em va traure d'allí. No et puc dir com era abans l'escola, perquè jo només vaig anar en l'època de Franco, que ja vaig començar de veritat l'escola amb la guerra acabada. Quan entràvem ens feien resar i cantar el Cara al Sol. Primer resar i cantar, formant com si fossem militars, tots ferms, i després, a l'escola.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr_1y41jzPXCBskLBGvl-LK9ki_bBlTRFBHNhAHzYna-uxEgAgzrS1EKLUN2M82PNlzSEdiwz1wUewsiVD7ffx9oC2gViJ1zKjMjrsIu0DxLztQLiknLF8Ri5Eu2WIqq1ACCSLHb47J6As/s1600/Refugi_Asilo_Carcaixent+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr_1y41jzPXCBskLBGvl-LK9ki_bBlTRFBHNhAHzYna-uxEgAgzrS1EKLUN2M82PNlzSEdiwz1wUewsiVD7ffx9oC2gViJ1zKjMjrsIu0DxLztQLiknLF8Ri5Eu2WIqq1ACCSLHb47J6As/s200/Refugi_Asilo_Carcaixent+01.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Refugi al Asil de Carcaixent.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>De la guerra recorde algunes coses, encara que era molt xicotet. Sobretot, recorde un avió a què anomenaven "La Pava", Era un avió que venia a tirar bombes, encara que no recorde que tirara cap en Castelló. Ma mare m'agafava i m'amagava davall de l'escala cagadeta de por. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després vaig saber, anys després, que no teníem per què tindre por de la Pava, que venia a tirar bombes a les estacions del tren del Nord, a Xàtiva, la Pobla i a Carcaixent, i allí sí que va fer molt de dany i va matar molta gent, però ací ens amagàvem igual. Per si de cas. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeLWYZwfOPTAkHbajX4FVYhSJfXbGdiuUsFsH-cm0PH7CGn24AiUnypUgp2NbjvvUCxaCWkFPOxvNE7SkxHxcVbxxeszAIOj3-6VNkVOun9Hm1jq8Gj2fLa4Ig9m8n0Wg8-yFnQ5jmHGcU/s1600/bombes+a+Carcaixent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeLWYZwfOPTAkHbajX4FVYhSJfXbGdiuUsFsH-cm0PH7CGn24AiUnypUgp2NbjvvUCxaCWkFPOxvNE7SkxHxcVbxxeszAIOj3-6VNkVOun9Hm1jq8Gj2fLa4Ig9m8n0Wg8-yFnQ5jmHGcU/s200/bombes+a+Carcaixent.jpg" width="129" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Bombardeig a <br />
Carcaixent.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com la part de davall de l'escala era el més resistent de la casa, i ens deien que en els bombardejos no es trencaven mai, per tant ala, tots baix l'escala. Alguns eren tan bèsties que s'amagaven davall d'una taula.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A mon pare se se'l van emportar una nit amb un cotxe a què anomenàvem "El Cangur", que arreplegava a la gent i se l'emportava. No et deien mai on anaven, però quan ja estaven en el destí, els deixaven escriure a casa i dir a on havien anat a parar. Mon pare va anar a parar ni més ni menys que a Llíria. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com ja sabíem on estava, ma mare diu, "Ara anem i li portem de tot". Jo era xicotet, així que de preguntar-me res, m'agafava de a mà, i a un germanet meu, i au, a portar-li menjar a mon pare. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuhesQfbU5HhyphenhyphenJgzvcHvrW29OKKL3mSF5lT8bX69tdAm1Z_rs7BVVhKGLpgb1LKrAKjI8bIHoxEu8hbrVK81QcI7-N_rP7JIAlJ9fdWlT0ovXc1Tx68H6hjsVzqAJ3jso67pRQ6SJxWS1E/s1600/trinchera+y+bunquer+en+Serra.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuhesQfbU5HhyphenhyphenJgzvcHvrW29OKKL3mSF5lT8bX69tdAm1Z_rs7BVVhKGLpgb1LKrAKjI8bIHoxEu8hbrVK81QcI7-N_rP7JIAlJ9fdWlT0ovXc1Tx68H6hjsVzqAJ3jso67pRQ6SJxWS1E/s200/trinchera+y+bunquer+en+Serra.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Búnquer en Serra.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo em recorde quan entrem en Serra, en un magatzem molt gran que era de guardar garrofes, com si fóra un graner gran, i allí estaven tots els hòmens assentats en terra amb una manta, cada un en el seu lloc, i allí estava mon pare, i ma mare li va portar el menjar i després ens vam tornar capa casa, i quan tornàvem se'ns va fer de nit.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Estàvem a Paterna, i ma mare va dir que allí coneixia una dona molt velleta que vivia en una cova, que allí viuen molts en coves crec que inclús hui. Era família llunyana seua, i la vam trobar. La dona era molt pobra i no tenia ni per què sopàrem els xiquets, però vam poder dormir a cobert i seguir camí al matí següent. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoZiDfETsNi73Afs_J816Tlq5EfcltBP57mTNA6O8MykYQKLyx9El7nWoBTrVz7EhKmSiTfNEFDXNSSkPoWCXcTPfZSeUgxESvmceAzWHNsBnyqo6jNaAT7_l7jfXozk_g6VK8D6X6-H4/s1600/Junkers+JU+52.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoZiDfETsNi73Afs_J816Tlq5EfcltBP57mTNA6O8MykYQKLyx9El7nWoBTrVz7EhKmSiTfNEFDXNSSkPoWCXcTPfZSeUgxESvmceAzWHNsBnyqo6jNaAT7_l7jfXozk_g6VK8D6X6-H4/s200/Junkers+JU+52.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Junquers JU-52 restaurat.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A l'eixida de València va passar un camió i va parar als senyals de ma mare. Era només una plataforma amb dos varals, i allí ens pugem els tres molt contents, perquè anava fins a Carcaixent. Quan estàvem més cap ací d'Algemesí, apareix la Pava, el xòfer frena en sec, i ix del camió tirant-se a la cuneta. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Nosaltres, quiets en un racó de la caixa coberts amb una panera que portàvem i tremolant. Al final, se'n va anar la Pava i no va passar res, però jo em vaig cagar damunt. Al final, vaig arribar a casa cobert de merda però content de tornar.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfyctz20AAOvdn8HTkrs9_VWGaXD2FlXrjPmOzXRoxfDNWOEgxV_a3nx2ERegiRfyQ8CdeeiPMhHgI5KbP5jxe-6SpBVqywBgym6uRmJnNG8dMr3PAyX12OqJFUkwacObvZFweruXmoXK7/s1600/Largo+Caballero-en+Badajoz.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfyctz20AAOvdn8HTkrs9_VWGaXD2FlXrjPmOzXRoxfDNWOEgxV_a3nx2ERegiRfyQ8CdeeiPMhHgI5KbP5jxe-6SpBVqywBgym6uRmJnNG8dMr3PAyX12OqJFUkwacObvZFweruXmoXK7/s200/Largo+Caballero-en+Badajoz.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Largo Caballero a Badajoz</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després, a mon pare el van traslladar a Extremadura. Ens contava que no parava de pensar, "Si ací només ens donen de menjar cada dia una ceba per a dos, Què estaran menjant els meus xiquets?". Al final, ell i un company seu que era sergent, es van escapar del front, i passant les mil calamitats van aconseguir vindre des d'allí fins casa, mon pare a Castelló i el seu amic a Sellent. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Segurament algú degué veure'l i es van xivar de seguida, i a les poques hores ja van vindre a buscar-lo. "On està el seu marit?", "El meu marit està a Extremadura en el front", "El seu marit està a casa", "Perquè no entren i ho veuen vostès mateixos". Ma casa era de planta baixa i cambra, i la del costat només planta baixa. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlCg90KY6XyYG2v6mNXLAQzlmSjyOHxlZyc_OlGVFymWUlDFS87WqqIPkycCp8uFzNo3pu2fxiodepm4C8rfKA27U6WddmcZQ-ptOBw2ciYRMqRgdOJLnrpS2wbBzBGiMJBSxGy1oX2z3x/s1600/milicianos1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlCg90KY6XyYG2v6mNXLAQzlmSjyOHxlZyc_OlGVFymWUlDFS87WqqIPkycCp8uFzNo3pu2fxiodepm4C8rfKA27U6WddmcZQ-ptOBw2ciYRMqRgdOJLnrpS2wbBzBGiMJBSxGy1oX2z3x/s200/milicianos1.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Milicians.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El buscaven per totes les bandes, punxaven la pallissa... El que ells no sabien, és que entre la ximenera de ma casa i la del veí hi havia un buit on a penes cabia mon pare, i que no es veia ni des de baix ni des de dalt per culpa de la sutja, però es podia entrar si es coneixia. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'anomenaven el penal, un buit entre les dos ximeneres, obert a una perquè no rebentara l'obra. Van vindre moltes vegades a buscar-lo, van amenaçar d'emportar-nos a ma mare i a nosaltres presos, però no van poder fer res i no el van trobar mai.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVZJ58L_Cvv0ksuWcQTIKnUjGbL-r_BJPp0O2Clo-bfvkr7JOhhWF133IIwC2rkPSZgz-zdAFn-z3PLdXS_2FEkq08uuHbiYdXeTthameCc3MvresSvbUyfF1AASn3wbgwiVO5GgWd6p-/s1600/Cartel+Valencia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVZJ58L_Cvv0ksuWcQTIKnUjGbL-r_BJPp0O2Clo-bfvkr7JOhhWF133IIwC2rkPSZgz-zdAFn-z3PLdXS_2FEkq08uuHbiYdXeTthameCc3MvresSvbUyfF1AASn3wbgwiVO5GgWd6p-/s200/Cartel+Valencia.jpg" width="132" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>València en guerra.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per si ens interrogaven els xiquets, mon pare no va deixar mai que el vérem, ni a l'arribar del front ni mai. Només eixia quan estàvem en l'escola o a la nit a l'adormir-nos, que era quan ens veia. Ho vam saber tot després de la guerra, perquè no poguérem delatar-lo si ens forçaven. Les va passar molt putes durant més d'una any que va estar amagat el pobre. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sempre que algú tocava a la porta, eixia corrent a amagar-se, i sempre assegurant-se que no quedava rastre d'haver-hi a casa més d'una persona, per si de cas. Era un sense viure continu, i més l'amagar-se dels seus propis fills, a qui només desitjava poder abraçar al cap de tant de temps, i tenint-los al seu costat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Bueno, ja està bé de batalletes de iaio. Al final, vaig deixar d'anar a escola ja amb 15 anys, i als 16, a treballar al camp. En això vaig ser un privilegiat. Molt privilegiat. Quasi tots els meus amics ja treballaven als 11 o 12 anys, de carrejadors de taronja, amb alguna que altra varada al cul del cap de colla quan es distreien, i cobrant la mitat del jornal d'home. Mon pare treballava en una casa de llauradors forts, amb moltes terres, i mon pare treballava seguit per a ells, tots els dies allí al mateix lloc. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidU7uuXAMD1oDY-K5pMZjxNtcdw4v_jkFzAEpC9sazj33N0FEYlidKAHP11Ed_B2pl4i3yxXHm6vrJc6JELz64iWLYlyzD5NrC1gdBd9z27fR2Ta-1ZnXlqHhR9lZWDXB9MkBi3OWkQ1_q/s1600/Garbera+de+sacs+de+guano.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidU7uuXAMD1oDY-K5pMZjxNtcdw4v_jkFzAEpC9sazj33N0FEYlidKAHP11Ed_B2pl4i3yxXHm6vrJc6JELz64iWLYlyzD5NrC1gdBd9z27fR2Ta-1ZnXlqHhR9lZWDXB9MkBi3OWkQ1_q/s200/Garbera+de+sacs+de+guano.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Garbera de sacs de guano.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Això era una sort enorme, i quan jo vaig ser bo per a treballar, la carrera que em va donar mon pare va ser eixa, treballar amb ell, i jo, per tant bo, a treballar amb ell, birbar arròs, plantar, segar, i tota la resta. En eixa època no hi havia maquinària, el que havien eren cavalleries, i les terres les treballàvem amb animals, i llavors ja em van donar a mi un rossí grandàs, que un rossí és un cavall molt gran, i un carro. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Als 17 anys ja anava jo amb un carro, i m'enviaven a totes parts, a Xàtiva, a Alzira, a Algemesí, i els viatges costaven un muntó d'hores. A vegades anava al Grau, a carregar guano, que eren sacs de 100 quilos cada u, i carregava 27 sacs en el carro, uns dos mil huit-cents quilos entre guano i sacs. Eixia a les dotze de la nit per a estar allí a mitjan matí i poder carregar, i després cap a casa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3atI8bDTlQgBNSz54mK-EJUppacvID4AiRYeBteLTrZsAA_oJfHoIS0mB_G3wgd_P8yRhnNljmZcQ8t9M_aPdnFowLT-LDZcpIsrY4xCJX3s5fYr1-Rd5a2l97XjJskMziQQsHkC1tJij/s1600/xaruguem.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3atI8bDTlQgBNSz54mK-EJUppacvID4AiRYeBteLTrZsAA_oJfHoIS0mB_G3wgd_P8yRhnNljmZcQ8t9M_aPdnFowLT-LDZcpIsrY4xCJX3s5fYr1-Rd5a2l97XjJskMziQQsHkC1tJij/s200/xaruguem.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Xarugant en dos animals.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan calia treballar les terres per a preparar-les, era amb la xaruga, tirada per tres animals al mateix temps, i amb ells anàvem dos hòmens, i vinga tot el dia a llaurar. Anaven dos animals en llança, un junt amb l'altre, i un tercer davant, el punter. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El punter era un animal de raça belga, portat de Bèlgica, uns rossins grans i poderosos, el doble de grans que els d'ací (el nostre pesava quasi mil quilos i media quasi 2 metres d'alt) i amb dos hòmens i tres animals xarugavem dotze o tretzes fanecades en un dia, vam arribar una vegada fins a les quinze, no cregues. Després van vindre els tractors i ho van fotre tot. Un Ferguson de 27 cavalls portava dos pales, no una com els animals, i en un dia feia, amb un sol home, entre 30 i 50 fanecades segons anessen les coses.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf2AKW3La1sEWRipSvta6xlphNw51VUybRYGQSc3WGQTR8G8vK1YFO8u9yL1RXv2nJwOPNUZziF8GG40fqiGwFrbFioMhMzvE7Gnr2eMc1el2QINW9thkaxIiarIMVQpAZn7dpY9lmC0_j/s1600/roc%C3%AD+Belga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf2AKW3La1sEWRipSvta6xlphNw51VUybRYGQSc3WGQTR8G8vK1YFO8u9yL1RXv2nJwOPNUZziF8GG40fqiGwFrbFioMhMzvE7Gnr2eMc1el2QINW9thkaxIiarIMVQpAZn7dpY9lmC0_j/s200/roc%C3%AD+Belga.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Rossí Belga.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El rossí belga sempre es posava de punter per una raó poderosa: la seua enorme força. Si el posaves en el balancí de la llança, els dos emparellats no anaven igualats. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Havien de ser animals iguals, per a anar anivellats, i el de davant ja era una rècula, que com més força tinguera, més ajudava als altres dos. Hi havia vegades que ell sol feia quasi tota la força. Eren uns monstres poderosos i treballaven molt dur, sent a més molt dòcils i tranquils.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En aquella època, el que tenia 15 fanecades d'arròs i set o huit de tarongers, que això no és gran cosa, ja treballava només per a ell. No necessitava anar a jornal mai i podia viure bé. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZXjc2cghU04k5BN3wZIzT_CzjHsB59CY1UbRSVpebtJXbJwi0LpahnIwyfndCzaAwLRUngT595JPwG60EHDCI6irThDW6m0B9jO8izhFM_0iDQ5rLNjA70myXrkKe9J7kurmArNNAjsLC/s1600/plantant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZXjc2cghU04k5BN3wZIzT_CzjHsB59CY1UbRSVpebtJXbJwi0LpahnIwyfndCzaAwLRUngT595JPwG60EHDCI6irThDW6m0B9jO8izhFM_0iDQ5rLNjA70myXrkKe9J7kurmArNNAjsLC/s200/plantant.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si tenia menys, havia de complementar-ho amb anar a fer jornals i eixir algunes nits a l'Obrera, a llogar-se. Allí anaven els capatassos de les cases o els amos directament, i assenyalaven als que els agradaven "Tu tens treball?", "No", "Per tant demà per a mi", i així fins que tenien els peons necessaris. Però nosaltres mai vam necessitar això.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Nosaltres només teníem 4 fanecades d'arròs i poc més d'una de tarongers, però com mon pare tenia jornal tots els dies al mateix lloc, i després jo també, vivíem molt bé. De dilluns a dissabte, treballàvem per a l'amo, i els diumenges ens apanyàvem amb el nostre de sobra, i no feia falta mai llogar-se. Mon pare va treballar tota la seua vida per a la mateixa casa. Tota la vida a jornal, però tota la vida per a la mateixa casa. I després jo el mateix. Mai vaig eixir a llogar-me. Sempre amb treball per a la mateixa casa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOROI0OqF7M2slIgQrOTJpch8Z973vctXXvU3mpGllzkgiwpbMzq06ODKVMFFJT7dMP894cxuL-n-F8D2TzL99DXsBQuHbd6pFUs52tuUSmZuLAIX-Ctcu-io9R2HhLNGTKOMnNGz6usxI/s1600/ensacant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOROI0OqF7M2slIgQrOTJpch8Z973vctXXvU3mpGllzkgiwpbMzq06ODKVMFFJT7dMP894cxuL-n-F8D2TzL99DXsBQuHbd6pFUs52tuUSmZuLAIX-Ctcu-io9R2HhLNGTKOMnNGz6usxI/s200/ensacant.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Ensacant arròs.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sempre vam treballar les mateixes collites, arròs i taronges, res més. No obstant això, mon pare m'explicava que quan era jove, quasi no hi havia taronja, que se va anar plantant després, i quasi tot el que no era arròs era terra blanca, i se sembrava blat, dacsa, melonar, tomaques, i es feien planters per a casa i tot això. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tenien animals a casa, la dacsa per a les gallines, es feien la seua pròpia farina, i tot això, però amb el temps van passar de tantes complicacions. En la casa del nostre amo, ho van plantar tot de tarongers. Pensa que llavors, inclús el que es podia canviar d'arròs a taronja, es canviava, perquè amb una fanecada de taronja es treia més que amb tres d'arròs.</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyOdVBan6Olm11VUncAcTU_jtKir_mgHJmLfShxhNghH9AZpXmwQeSLiS0QHGLYyVvfWCjkjFHsefWKQgbOZGoR0Su2h2yWVL-vJSbxd0fXr1TMDOuGEtdfBTK2NnXGX0BBioFnGZJrQmD/s1600/pan1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyOdVBan6Olm11VUncAcTU_jtKir_mgHJmLfShxhNghH9AZpXmwQeSLiS0QHGLYyVvfWCjkjFHsefWKQgbOZGoR0Su2h2yWVL-vJSbxd0fXr1TMDOuGEtdfBTK2NnXGX0BBioFnGZJrQmD/s200/pan1.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Castelló i el Albaida.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Encara va quedar terra blanca, però quasi tota era en bancals xicotets que la portaven els seus propis amos, tots jornalers, i quasi tots eren xicotetes collites per a consum propi. Després, amb els anys de la tristesa del taronger, ja van anar canviant les coses i es va repartir més la quantitat de terra blanca dedicada a collites comercials i va disminuir prou el taronger, que ja no és, ni de lluny, el negoci que era. A més, en Castelló ja fa prou anys que no es veu ni un sol arrossar, encara que siga per a mostra. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hui els jóvens no teniu, per sort per a vosaltres, ni la més remota idea del que és un arrossar. És el que més s'assembla a la Inquisició. És quasi l'infern en la terra, encara que ha fet molts milionaris en el seu temps, però ha omplit molts cementeris amb les moltes malalties que provoquen els aiguamolls. I més en aquella època que els metges ni tenien medicines ni sabien el que causava les malalties.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hui és una altra cosa tot. En l'arròs, tot ho fan els tractors, i on el seguixen sembrant, no val ni la pena. Fa poc vaig parlar amb un amic meu de Sueca, que no pot fer una altra cosa amb les seues terres que estan dins de l'Albufera, i em va dir que al traure comptes dels gastos de maquinària, sembrat, adob i jornals (molt pocs), l'arròs se'l menja el dimoni, i ell no sap amb que viuria si no tinguera la seua pensió, que és de la meua quinta i està igual d'arrugat i pansit com jo.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Al final, el millor ha sigut el que vaig fer jo. Quan fa pocs anys la terra estava a bon preu, ho vaig vendre tot, fins una caseta amb bassa que tenia, i no vaig deixar ni un pam sense vendre. Vaig repartir els diners entre els fills, que cap és llaurador ni vol saber res de la terra, i tots feliços. Jo amb ma casa, la meua dona i la meua pensió, m'apanye com puc i Au...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si enyore els temps passats? Els collons. Mai he viscut millor que ara, amb crisi i tot. Ma casa, la meua dona i jo, i a més el meu gos, i amb els néts venint a veure'm i a traure'm algun euro de tant en tant, sóc el més feliç de Castelló, i "que me quiten lo bailao", que deia el gitano...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-44030193871145409672012-07-22T14:00:00.000+02:002012-07-22T14:00:23.889+02:00De Castelló a Sevilla.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jo vaig nàixer l'1 de gener de 1932 a casa dels meus pares, on només vivien ells. No vos estranye el que dic, que llavors hi havia moltes cases on vivien dos, tres o quatre famílies juntes. No hi havia diners per a comprar una casa, i llavors, quan es casaven, els fills es quedaven a viure amb els seus pares, a vegades dos o més germans en el mateix cas, i la casa acabava dividint-se en diverses al mateix temps on cada família s'apanyava com podia i es compartia el que no hi havia més remei que compartir.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlN2AMsFH60SO5rOBGZ9CMJimcCJcUNw_EKzYBEniXSlDLkuD7hrUNFsRcbRA8bZ-y55KPtoj3TKT8hKBQzPGNT-FMeIN6Ye9UGitTvmj1-vgk8v8XKTnmYtDvEMUYA856b9LmC_DtdHr/s1600/liracastellonera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlN2AMsFH60SO5rOBGZ9CMJimcCJcUNw_EKzYBEniXSlDLkuD7hrUNFsRcbRA8bZ-y55KPtoj3TKT8hKBQzPGNT-FMeIN6Ye9UGitTvmj1-vgk8v8XKTnmYtDvEMUYA856b9LmC_DtdHr/s200/liracastellonera.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Paret mitjanera entre la Fonda<br />
i la Venta, enderrocada fa anys.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Pitjor ho tenien ací en el poble els que vivien en casetes de camp perquè no podien ni viure així en el poble, sense aigua ni lavabos ni res i et podria assenyalar algunes que encara existixen en les que et sorprendries si et diguera quanta gent vivia al mateix temps. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No t'ho creuries. Si almenys eren familiars, menys problema, però en molts casos no ho eren, i inclús a vegades eren rellogats o grups de gent que treballaven per a l'amo de la casa. Havia de tot. Si es portaven be entre ells, tira cap avant. Sinó, acabaven a garrotades, i que no fora més..</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La majoria de vegades, en el poble, es casava un germà i vivia amb els seus pares, després la germana i el mateix. Ja eren tres famílies, però si es portaven tots bé, no passa res. Pitjor era quan per un motiu o un altre, a vegades per l'herència, s'acabava partint la casa en dos o en tres. Normalment s'acabava en desastre, i conec diversos casos on els néts dels primers propietaris han acabat comprant parts als seus cosins per a acabar tenint un sol la casa original partida en diverses per eixa raó. Segur que tu coneixes també alguna. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hi ha hagut casos de tots els colorets, inclús ridículs, en els que qui ha comprat una casa per a derrocar-la i fer-la nova, ha hagut d'acabar comprant la del costat perquè les habitacions s'entrecreuaven entre les dos cases tant baix com dalt i no hi havia forma de tirar una casa sense que caiguera l'altra, i llavors s'ha assabentat que originàriament eren només una que es va partir. Encara queden més de quatre per ací.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYCZWK_rMmGYoBHrT5Y9sdR0erm9T4MVrcp1cpxWDECFO1LxGbhmVQ7VRAsvpCkMgXCMFR_ASVRr1fFne5zbmV7fNbVtNjV6eFnkeZetNbOXW1ZOXY4J7uiH5Xk2P-L_7CxwrknW29HIWf/s1600/casabarca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYCZWK_rMmGYoBHrT5Y9sdR0erm9T4MVrcp1cpxWDECFO1LxGbhmVQ7VRAsvpCkMgXCMFR_ASVRr1fFne5zbmV7fNbVtNjV6eFnkeZetNbOXW1ZOXY4J7uiH5Xk2P-L_7CxwrknW29HIWf/s200/casabarca.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La casa de la Barca, partida en 3</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com hui no passa res d'això i cadascú té sa casa encara que siga arrendada, ens sona rar. Pensa que Castelló, des dels anys 50, s'ha fet molt més del doble de gran que era, però continua tenint els mateixos habitants pam dalt o baix, i hui quasi ningú viu en el camp com no siga en un bon xalet, no en porqueries de casetes com llavors.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A més, el normal era que una casa tinguera una sola escriptura, i si al començar a reformar i partir no s'havia reflectit en ella, després venien problemes en l'herència, i a vegades, alguns han acabat molt malament. Jo conec un que va acabar a escopetades entre cunyats. No era el normal, però tampoc era molt estrany. Una altra cosa eren els arreglaments i millores en les herències quan hi havia prou béns a repartir entre diversos fills. Et vaig a contar un cas molt pròxim: el de la família de la meua dona.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els seus pares van haver d'emigrar a Sevilla per a treballar en una gran finca d'arrossars com a encarregats i masovers. Es van emportar a dos fills i dos filles, i la meua dona es va quedar amb una tia viuda ací en el poble per a cuidar-la i que no estiguera sola. Amb els anys, el meu sogre es va fer allí amb terres i dos cases. Amb l'herència, va repartir les terres igual entre els quatre i als fills els va millorar amb una casa a cada un amb l'excusa que ells van treballar més que les filles per a fer el patrimoni. Llavors, encara que les dones treballaven allí en el camp i en la casa, no se les valorava molt. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxtQ2qNN7l4YdX6BTjgK8s5f7WLxiL0tl5UZxKsFsdirioGZD_cion1PTAzb3XQZsMKnqALiB9dVgyEK6u3q3OCwJCsvu7y1TYbxr1IlSEqYwyOAJzumtv6-LX_7y-e94gF53_LQHutFjD/s1600/palaciosyvilafranca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="119" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxtQ2qNN7l4YdX6BTjgK8s5f7WLxiL0tl5UZxKsFsdirioGZD_cion1PTAzb3XQZsMKnqALiB9dVgyEK6u3q3OCwJCsvu7y1TYbxr1IlSEqYwyOAJzumtv6-LX_7y-e94gF53_LQHutFjD/s200/palaciosyvilafranca.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El poble dels anys 50</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ells se van anar a convertir un mas, que criava bous i res més, en terrenys d'arrossars, que llavors era bon negoci. Com el meu sogre entenia molt d'arròs, els va anar molt bé i van fer patrimoni. Se'ls anomenava colons, i al final, tota la família de la meua dona es van quedar allí, són ara els sevillans, i ella ací a soles. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Abans anar i vindre era una aventura de dies. Ara, vas al matí i tornes a la vesprada, com un rellamp. Quan es va casar la meua última neboda, bo, de la meua dona, ens en vam anar divendres a la vesprada, vam estar el dissabte de boda, i el diumenge a mitjan matí per a casa. Pareix com quan abans anàvem a la fira de Xàtiva a peu. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibcHfQDLIcL_z1e1U6R9wtw_M6tGzx0UocZZ9k2PVjz3yIjgu195-pEPDhxyw_1t2PKQ7AgYLPSeL1ZZ6NCaRMP4cQSkP01cCeafawGYdttPWAeoJ8WHt6AdMmRvlAWn3BGX0MIehpalcX/s1600/palaciosyvilafrancahoy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibcHfQDLIcL_z1e1U6R9wtw_M6tGzx0UocZZ9k2PVjz3yIjgu195-pEPDhxyw_1t2PKQ7AgYLPSeL1ZZ6NCaRMP4cQSkP01cCeafawGYdttPWAeoJ8WHt6AdMmRvlAWn3BGX0MIehpalcX/s200/palaciosyvilafrancahoy.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Los Palacios y Villafranca actualment</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És a Los Palacios y Villafranca (dos pobles veïns que s'uniren en un), uns 25 quilòmetres més cap enllà de Sevilla cap a Jerez, als maresmes, a quatre passes de El Rocío i de Doñana, però amb el riu Guadalquivir per el mig. Ara es un poble preciós, i ja li peguen a totes les verdures com ací a demés del arròs. Fan uns melons d'Alger de categoria, t'ho dic jo. Allò es una meravella de lloc i molt bona gent. Es palpen els diners per aquell rogle. Ara, fa calor de collons.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A altres els va pegar per França o Suïssa, però els que se'n van anar cap a Sevilla des de tota la Ribera s'han fet quasi rics o sense el quasi, transformant aquelles terres que només servien per a criar un poc de bestiar amb banyes o cavalleries, que a més no era per a menjar. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La gent d'allí no tenien ni idea d'una altra cosa, i els d'ací van descobrir com es plantava l'ou de Colom, amb terres verges i aigua per a ofegar sardines. L'arròs es criava com si l'unflaren amb manxa. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh__gh8P5caQenUtwP-P6V30QnBdWZ9GhitqE0zK9CfFLE4DUkYyVtYQCIStRKQ9KVG-n-mrWqbUYGuWH1pdmQniBqZ3hErpHCVopv_xRoO8zCoMv-hFl_8-COHzlT2BnwqFa418FXtNO1/s1600/03-febrero-2012.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh__gh8P5caQenUtwP-P6V30QnBdWZ9GhitqE0zK9CfFLE4DUkYyVtYQCIStRKQ9KVG-n-mrWqbUYGuWH1pdmQniBqZ3hErpHCVopv_xRoO8zCoMv-hFl_8-COHzlT2BnwqFa418FXtNO1/s200/03-febrero-2012.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>3 de febrer del 2012</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els meus sogres i cunyats se les veien negres per a menjar a Castelló, i ara són quasi quasi senyorets andalusos. No et cregues, no sols anaven pobres. El famós Puchades, el futbolista, que era de Sueca, va invertir el que va guanyar en terres de la zona per a fer arrossars i es va fer multimilionari, i hi ha més gent, molta. Si te'n vas cap a la Ribera Baixa, són moltes les famílies que van fer el mateix en tots els pobles. En totes les marjals del Guadalquivir hi ha més valencians que sevillans, però de lluny. Hi ha pobles que es parla més valencià que una altra cosa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfJLMpLVMLsmskzGCxgjg7meCLkOVe8NmMiNp-Hk9z7r5Cpbrvs3HHkyyfw0Vqs7dJxQK3flf15OQ9Vp50-CWt41RsqlZo2XWw1TziZ0So5suAaIsbnLzf_g78jBEOwe3pqKKwpVbEpesM/s1600/segant+a+sevilla.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfJLMpLVMLsmskzGCxgjg7meCLkOVe8NmMiNp-Hk9z7r5Cpbrvs3HHkyyfw0Vqs7dJxQK3flf15OQ9Vp50-CWt41RsqlZo2XWw1TziZ0So5suAaIsbnLzf_g78jBEOwe3pqKKwpVbEpesM/s200/segant+a+sevilla.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Segant a Sevilla als anys 50</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tornem al que estàvem. Quan jo vaig conèixer la meua dona, que festejàrem 7 anys, ella vivia a casa dels seus tios, amb la germana de sa mare. No, van ser més, perquè eren 7 anys quan me'n vaig anar a la mili, i ens vam casar quan vaig tornar del servici. Quan ens vam casar en ma casa no quedava lloc per a mi, que ja vivien en ella els meus pares, dos germans i una germana amb els seus consorts i ja hi havia un parell de nebots pel món, així que va vindre el primer problema. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La tia va plantejar de seguida que visquérem allí amb ella, però a mi no em pareixia bé perquè tenia com a nebots als quatre germans de la meua dona i dos més, i no era qüestió d'arreglar una casa que després fóra per a altres. Però la tia ens va agafar l'endemà als dos i ens va portar a la notaria. Allí, va posar la casa a nom de la meua dona i va dir, "problema solucionat".</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A més, amb la casa de garantia, vaig poder traure un préstec de 30.000 pessetes a pagar en deu anys, amb el que vaig obrar en la casa i em vaig casar d'amo i senyor. El vam anar pagant a poc a poc. La tia va viure amb nosaltres, però cal reconèixer que no era una vella problemàtica. Era molt bona persona. A més, la meua dona quasi que s'havia criat sempre amb ella i es volien com a mare i filla. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com ella no va tindre fills, la meua dona sempre estava en sa casa, fins que va acabar fent-li una habitació per a ella, així que va ser normal que quan tots se'n van anar a Sevilla, ella es quedara amb la seua tia. Ella la cuidava, però no com una criadeta, sinó com una filla, que era com la tractava la seua tia, que l'adorava. Es volien molt les dos.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdZvqP6af5OD8iMTUwC4dEngaAxFtneYIJPifGy25jpUsdMF1yxzSURQ86Cvc9-9IpaQsd0kdmqfDXINHk6Uq5Svt4MdYU5DSNM-huLM16hM45waxCdVE_y9J5lYQKJPYa_J17DPhOwQbG/s1600/camino+del+Rocio2+012.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdZvqP6af5OD8iMTUwC4dEngaAxFtneYIJPifGy25jpUsdMF1yxzSURQ86Cvc9-9IpaQsd0kdmqfDXINHk6Uq5Svt4MdYU5DSNM-huLM16hM45waxCdVE_y9J5lYQKJPYa_J17DPhOwQbG/s200/camino+del+Rocio2+012.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Camí de El Rocío 2012</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després, com ella va cuidar de la seua tia sempre fins que es va morir, la tia li ho va deixar tot a ella. No sols la casa, sinó una caseta de camp i unes poques terres que tenia, tot per a ella que la va cuidar. Els altres nebots no van tindre res, ni ho van reclamar, com ella tampoc va tindre res d'això dels seus pares de Sevilla, en el que no va participar, i ningú va posar cap problema a res amb les herències. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Això no ho va inventar la família de la meua dona. Era prou normal que les famílies "prestaren" un fill o filla als parents fadrins perquè no estigueren sols (i els alleugeriren les seues pròpies càrregues de fills) i al final estos acabaven heretant als que havien cuidat. D'eixos et puc explicar muntons.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La seua tia feia de mare, així que la petició de mà li la vaig fer a ella, que això llavors era molt important. Jo he tingut sempre dos sogres, sa mare i la seua tia, dos per falta d'una. Llavors, quan festejaves havies de demanar l'entrada a casa de la nóvia, i això era passar una vergonya molt gran, i jo la vaig passar dos vegades. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Primer vaig anar a casa de la seua tia, "Bones, que ací estic jo, que sóc Antonio i vull ser el nóvio de la seua neboda". Ací ens coneixem tots, que Castelló és xicotet. "Jo vull que la meua neboda es case amb un xic que siga bon xic i treballador". Jo li vaig dir: "Bon xic i treballador sóc jo, que tot el que és treballador és perquè és bon xic, perquè el que és roín no és treballador."</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVwTCEPub3KFGZRX3VpE4A2YZ6AkxMN_-2-_YSrAcLkXykKgv3hEZILVCA4YNojtcraz7ZIbfLwOTEHcOp0YX3_jYl0oi5fyHi5B_ieLaZXKQPH215NnNay91GCo7xxlOtYsIsU7XwclIv/s1600/marjals.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVwTCEPub3KFGZRX3VpE4A2YZ6AkxMN_-2-_YSrAcLkXykKgv3hEZILVCA4YNojtcraz7ZIbfLwOTEHcOp0YX3_jYl0oi5fyHi5B_ieLaZXKQPH215NnNay91GCo7xxlOtYsIsU7XwclIv/s200/marjals.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Maresmes a <br />
Los Palacios yVillafranca.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I no es va acabar ací, perquè em va tocar anar a Sevilla a demanar-la a sa mare, amb com sóc de vergonyós jo. "Tú et portaràs bé amb ella i tot això, veritat?" i jo, "Sí". I cap a Castelló una altra vegada. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A tot això, crec que anem a pams i comencem la casa a mitja alçària. Perquè de jove no hem parlat gens i jo recorde fins a l'escoleta de cagons. Quan vulgues, parlem d'això. Perquè a l'escola jo vaig començar a anar amb la guerra acabada, i abans, a l'escoleta.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Bo, per tant, comencem amb això...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-90314487545395775632012-07-10T12:37:00.001+02:002012-07-11T12:44:58.932+02:00Ferramentes de segar.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWAqMuVGOe1keSv_VaF1jN_XvYe7SluBW80qHULyZbK1cB_ZSYiKvcmFver9_nLvENkB_vYyCGG4L_qGztnS3PCqbpBsM4JFt-btjFkSflloOJ9RjaoPLNVYZEjOppPKPnr030RxXxqyub/s1600/corbella.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWAqMuVGOe1keSv_VaF1jN_XvYe7SluBW80qHULyZbK1cB_ZSYiKvcmFver9_nLvENkB_vYyCGG4L_qGztnS3PCqbpBsM4JFt-btjFkSflloOJ9RjaoPLNVYZEjOppPKPnr030RxXxqyub/s200/corbella.png" width="131" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Corbelles</b></span></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La corbella és una ferramenta que s'empra per a segar herba o collites com el blat, arròs ... i que consistix en una fulla corba de ferro acerat, dentada per la part còncava. Un dels extrems acaba en punta i l'altre en una espiga enclavada en un mànec de fusta. L'ús comporta un cert perill quan se subjecta l'herba i la corbella talla per davall dels dits, per a això s'utilitzaven didals de pell per a no ferir-se'ls. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan la mà esquerra s'ompli d'herba es deixa en el sòl i forma el que s'anomena un falcat. Després, els falcats (6 u 8) s'ajunten formant una gavella o una garba que es lliga amb un vencill de la mateixa herba. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sovint la corbella topava amb les pedres i es trencava alguna dent, pel que perdia efectivitat, llavors calia anar a casa del ferrer per a dentar-la amb un martell i un tallaferro especial. Recorde de xiquet i adolescent haver vist centenars de vegades el procés darrere de ma casa, en el taller dels germans Grau. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBVsU8noGpJNCVPxuy85_9qa306dhyBOKyEZoklN634bhX7M37FUW0E3aNov0n9ixdyMP46hrs6LsFNsVK3MFDhJmgB2fBeIDnRdSSFc4u8kzEQMo510C9HNRiEG_FvfGTU-pzU_21jFVr/s1600/enclusa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBVsU8noGpJNCVPxuy85_9qa306dhyBOKyEZoklN634bhX7M37FUW0E3aNov0n9ixdyMP46hrs6LsFNsVK3MFDhJmgB2fBeIDnRdSSFc4u8kzEQMo510C9HNRiEG_FvfGTU-pzU_21jFVr/s200/enclusa.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Enclusa</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Era un treball que solia fer Federico, el major d'ells. Primer, adreçava cuidadosament la punta d'espiga i treia el ferro del mànec. Després, venia el treball de passar per la farga per a destempler el ferro i poder treballar-lo, i si feia falta, el retocava un poc en l'enclusa abans de passar-lo un poc per la pedra d'esmolar amb aigua. Després, sobre el seu suport especial, venia el treball que per a mi era tot un art, el de fer, u per un i colpejant cuidadosament perquè totes fossen iguals, les dents amb el martell i el tallaferro. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Finalment, tornada a la farga per a calfar el tall i refredar-lo de colp en aigua per a temperar de nou l'acer. Acabava posant de nou el mànec si este estava bé o col·locant un altre nou si feia falta, i tornava a doblegar cuidadosament l'espiga per a fixar ambdós. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Era un dels centenars de diferents treballs dedicats a les eines agrícoles de tota mena del seu ofici de mestre ferrer, un gran artesà que va exercir amb el seu germà Pepe, i que moltes vegades era, més que un ofici, un art. No tardarem molt en parlar de l'ofici de ferrer i la seva gran importància.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El corbeller era un dispositiu al varal del carro, en la quadra o en el cobert per a col·locar una o més corbellas. Els hòmens, habitualment la portaven enganxada a la corretja o en la faixa. És una ferramenta que vaig arribar a dominar prou bé de jovenet, perquè en ma casa criàvem conills, i tots els dies requeia en les meues mans, durant anys, el proporcionar-los l'herba tendra segada pel horts del terme. Hui s'empren massa productes químics i no es podria fer sense matar-los d'enverinament</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzBwmYI21URoDKSkohdCJWEzlkwh26p53xWFDh_G7zyoqPS3f0fcLIvI-aA0RP8o67pOf5DDL7uruIhRIQmyJccA4ao5CynDlrTcl8o3rdtJRkRHQ8JWTPNEuGwIOTaRdSQvjdgoW2htF/s1600/corbellot.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzBwmYI21URoDKSkohdCJWEzlkwh26p53xWFDh_G7zyoqPS3f0fcLIvI-aA0RP8o67pOf5DDL7uruIhRIQmyJccA4ao5CynDlrTcl8o3rdtJRkRHQ8JWTPNEuGwIOTaRdSQvjdgoW2htF/s200/corbellot.png" width="76" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Corbellot</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El corbellot de desbarbar és una variant de la corbella de fulla molt més llarga. Després de segar l'arròs es lligaven les gavelles amb un vencill o lligam fet de la mateixa palla. El treball de 'desbarbar' consistia a separar les espigues de la tija o palla. La persona que utilitzava el corbellot col·locava la gavella entre les cames i amb força i traça la seccionava per complet. Era una feina molt dura, que se solia fer entre tots rellevant-sovint, excepte quan en la quadrilla havia algú de complexió molt forta que estiguera disposat a descarregar als altres del demolidor treball. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Encara podeu conèixer a través dels més ancians les proeses d'alguns d'ells. A mi m'han explicat moltes vegades les d'Eduardo Ferrús, que després va ser tractorista a la Cooperativa i gran amic de casa, i que serrava les garbes d'un sol tall (solen ser necessaris almenys dos) i era capaç de no fer res més en tota la jornada que serrar. Mai he conegut a ningú més fort ni més alegre que Eduardo, que ja fa anys que ens va deixar, gran persona a més de persona gran.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Després les espigues eren transportades a l'era, treball conegut com 'garbejar', per a batre o trillar. Naturalment l'arròs servia per al consum humà i la palla s'utilitzava per a les barraques del planter de tomacar, alimentar al bestiar, recer de les hortalisses durant l'hivern, llit dels animals, per a embalar, etc. Quan acabava la temporada, es greixava bé la fulla per a evitar que s'oxidara, i s'embolicava cuidadosament amb una espècie d'embena de cotó que la preservava durant els mesos en què no era necessària.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxnPH0ynj1fN74ILXsmh-hnbXAPqPKHr9GNRNl2Ws6sxMrv_ECO1RJLc3xl5DjefzFHHOL3aK4wt8TN-ea1zDLL9YLfPxfHT1r_GF08gUNbLarw4Lg8JhiWyvKzgWmdZ1Wh6Dw89J3crfw/s1600/dalla.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxnPH0ynj1fN74ILXsmh-hnbXAPqPKHr9GNRNl2Ws6sxMrv_ECO1RJLc3xl5DjefzFHHOL3aK4wt8TN-ea1zDLL9YLfPxfHT1r_GF08gUNbLarw4Lg8JhiWyvKzgWmdZ1Wh6Dw89J3crfw/s200/dalla.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Dalla</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La dalla és una ferramenta per a segar herba de farratge, cereals... formada per una fulla de ferro acabada en punta amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la corbella, i fixada per un extrem a un mànec de ferro i fusta molt llarg. És molt pràctica si se sap utilitzar amb els braços en posició horitzontal i moviment en semicercle, paregut al colp de manró del joc de pilota valenciana. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>D'altra banda, el bon dallaire ha de tindre molta cura del tall, l'ha d'esmolar, o llussiar, amb una pedra d'esmolar i ha de picar amb un martell especial sobre una xicoteta enclusa. Picar la dalla tenia com a finalitat corregir les rebaves del tall produïdes per les pedres perquè la dalla segava a rinxo terra. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'última vegada que la vaig vore usar va ser fa ja molts anys, segant farratge per a les seues vaques i cavalleries al Tio Manetes, espòs de la meua tia Luisa, cosina de ma mare, hui ja molt anciana i malalta. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Temps era temps...</b></div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-weight: bold;"><br />
</span></span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-24911502787805945702012-06-23T17:29:00.000+02:002012-06-23T17:29:20.617+02:00Figues de pala.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwY9YKoNxOoFqdAomckpGolQ-AzCoqyCXgckC3eoMaNiGOqUjqEEGLjYsyw-HHxOOscq7DyZaAarTZ4hzC8HNVGaTB2fMTkQS_OxhoRcU0RROxFKeqcoai8_AQvMN8FvXHbOG59ksroEJZ/s1600/figuesdepala06.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwY9YKoNxOoFqdAomckpGolQ-AzCoqyCXgckC3eoMaNiGOqUjqEEGLjYsyw-HHxOOscq7DyZaAarTZ4hzC8HNVGaTB2fMTkQS_OxhoRcU0RROxFKeqcoai8_AQvMN8FvXHbOG59ksroEJZ/s200/figuesdepala06.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els últims anys una malaltia assola els palerals del país. Pocs s'han lliurat de la plaga de cotxinilles del Perú (Dactylopius coccus) que extrauen la saba de la palera (Opuntia ficus indica) i la invadixen amb una espècie de teranyina o cotó. Les pales o fulles, a poc a poc, es marcixen i moren. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Alguns pensen que com no ha sigut una espècie nativa de la zona, sinó importada, encara que fa centenars d'anys, la seua desaparició només posa les coses en el seu lloc. Potser sí, però si es perden per sempre, perdrem un poc més que una planta forastera, que ja ni es recorda quan ha deixat de ser-ho, atés que ha enriquit els nostres paisatges i la nostra cultura des de fa segles. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFhIKgZ3d1tRjHenERlCADHhyphenhyphenw26brQv2Xz23bJCNGsOaT4O7X2qGtVbCOtrS-UNAmCCevHreu3iaqXDLIa4gJ0yJs-B0G868Bk1IfW51lxbedbUMtByMXN8QCkD49e7lT_osTMSkD7E8z/s1600/figuesdepala05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFhIKgZ3d1tRjHenERlCADHhyphenhyphenw26brQv2Xz23bJCNGsOaT4O7X2qGtVbCOtrS-UNAmCCevHreu3iaqXDLIa4gJ0yJs-B0G868Bk1IfW51lxbedbUMtByMXN8QCkD49e7lT_osTMSkD7E8z/s200/figuesdepala05.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Són tan familiars les paleres entre nosaltres que els europeus septentrionals les associen als clixés de les cultures mediterrànies i especialment a les islàmiques. Van ser pintades pels romàntics huitcentistes que viatjaven per terres de València buscant reminiscències orientals.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Asalvatjada en la serra, la palera del poble era cultivada en marges i talussos per a evitar solsides i a la vegada proporcionar aliment estacional als humans i a les bèsties. Nomenats són encara els densìssims palerals, autèntiques tanques que rodegen d'aigua en conserva i punxes les cases i les masies. Són una de les més delicioses fruites de l'estiu. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0bPcLhpOKS4jT-aVr7TxRLMxMhyphenhyphenDUuobqHE34uo8ObwOvw7s_aN8Bq-e8f5j05q6-ryZupS7QIwqDbYOdLV7EZ-oXCiPjGHgpYqXq5tyKF5rFRgpSbRgpc_QXLuaZ-cOeDyJe6C7ppK4W/s1600/figuesdepala11.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0bPcLhpOKS4jT-aVr7TxRLMxMhyphenhyphenDUuobqHE34uo8ObwOvw7s_aN8Bq-e8f5j05q6-ryZupS7QIwqDbYOdLV7EZ-oXCiPjGHgpYqXq5tyKF5rFRgpSbRgpc_QXLuaZ-cOeDyJe6C7ppK4W/s200/figuesdepala11.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el mateix lloc on apareixen les espines, prèviament trobem unes xicotetes fulles de curta vida que s'assequen i cauen amb relativa rapidesa. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Les flors del figuera de pala també naixen sobre les pales, sobretot en les seues vores, i són les que formaran el fruit. Com totes les flors dels cactus, són especialment belles i efímeres.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Recorde fa anys el mercat, on almenys dos vegades a la setmana es podien comprar per a ser paladejades les figues per aquells que no volgueren prendre's el treball de collir-les per si mateixos. Hi havia un home, no recorde ara el seu nom, que tots els anys collia i pelava les figues dels contorns pa vendre-les com la delícia que són a tot el poble dient: "Figues de pala, ací se les pele! "</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQcIgIU_lxcqtltHQHUR7SsMH-xddVcucl5QKLaxTGPJkVjIdUNTZAXzGgGsvf6plseB5ehnJRvXhP1ek4j3RHAhb8a4mSfC1UjrLCbG2dwzWHQdOoowvab9FLl5FODHRW0G3YZmfmGubI/s1600/figuesdepala08.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQcIgIU_lxcqtltHQHUR7SsMH-xddVcucl5QKLaxTGPJkVjIdUNTZAXzGgGsvf6plseB5ehnJRvXhP1ek4j3RHAhb8a4mSfC1UjrLCbG2dwzWHQdOoowvab9FLl5FODHRW0G3YZmfmGubI/s200/figuesdepala08.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per bé que el seu consum ha decaigut des dels anys de 1950 fins ara, a l'arribar l'estiu sempre hi ha hagut gent aficionada a fer figues paleres. En esta estació tan propensa a les diarrees, els seus poders astringents són apreciats. Estos eren els passos que seguia el recol·lector:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El principal obstacle de les paleres són les rostes i després el brancatge extraordinàriament compacte que dificulta l'accés al fruits. Per a eixir victoriosos en esta empresa s'han de fer, per tant, les coses amb cervell de llaurador. La primera cosa que caldrà fer és buscar una bona i llarga canya madura. En un espessit canyar, es tria i talla una. Una vegada pelada, amb una navaixa li practica dos talls en el cap de, més o menys, un pam de llarg i aconseguix així quatre tallades que faran de dits. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnzb3mLTUnCOWxXHpI2TOjD2RypXLjJJ4cmvkbfbjtwT2MEefcLkgz-pB58cUwstvdeYMnqeqaQld8z8vv9RheVUN-GSgzgBWfN48_5-S6erFOQtecYSJfRdnrXeY70Xv8ODftd91QUEh7/s1600/figuesdepala01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnzb3mLTUnCOWxXHpI2TOjD2RypXLjJJ4cmvkbfbjtwT2MEefcLkgz-pB58cUwstvdeYMnqeqaQld8z8vv9RheVUN-GSgzgBWfN48_5-S6erFOQtecYSJfRdnrXeY70Xv8ODftd91QUEh7/s200/figuesdepala01.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A continuació li embotix una pedreta dins del buit de la canya, i que expandirà els dits fins a tindre l'amplària d'una figa; li fa una lligassa i ja té l'instrument acabat, el tradicional cóp. Endinsa la canya en el paleral, enganxa la figa, el roda, la dessoca i al cabàs.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Al ser collides les figues, hem d'arrancar-les les punxes, el que també té el seu secret. Si el que vols és disfrutar-les acabades de collir, agafa la falç i talla un grapat de rametes d'arbustos per a confeccionar una granereta. Aboca les figues en el sòl i les agranes, mesclant-les amb la pols del bancal. Amb quatre agranades les espines desapareixen majoritàriament. Si són per a vendre-les, interessa que el seu aspecte siga lluent i atractiu, i per tant, no es realitza l'agranat, sinó que es mantenen en cabassos fins a la seua venda.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_KXa97djl7s1ZGvoNddfVz-gXqWR1x46gHTEJ3RAwagNM6LXmMdTpbi_NA4EZF27uTrqzt0REMgjFu_zqTHBDWaJa8W92qi8NsKiEL-ki0LJbvUdal6P7j6j2nh4bB26OlnVoe2wdG6R1/s1600/figuesdepala07.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_KXa97djl7s1ZGvoNddfVz-gXqWR1x46gHTEJ3RAwagNM6LXmMdTpbi_NA4EZF27uTrqzt0REMgjFu_zqTHBDWaJa8W92qi8NsKiEL-ki0LJbvUdal6P7j6j2nh4bB26OlnVoe2wdG6R1/s200/figuesdepala07.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Fira d'agost de Xàtiva.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ja en el mercat, el nostre home té la seua modesta parada formada per un xicotet banc en què s'assenta, el cabàs de les figues a un costat, i enfront de si un poal gran d'aigua, a què va bolcant les figues del cabàs a poc a poc quan van desapareixent les que té a remulla, perquè l'aigua ablanix les pues fins a fer-les inofensives. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Les seues ferramentes: una simple però esmolada navaixa. </b></span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan algú li demana unes figues, tradicionalment venudes a dotzenes, pren una a una les figues del cabàs amb la seua mà nua, i amb l'altra talla d'una llesca cada un dels dos extrems del fruit. </b></div><div style="text-align: justify;"><b style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</b></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRRn_CXx5iVKQrJo5P2rNOSZITxVn1jfzO5XIqqRbMw8DP6q_-tFiHFFtSgEt98S3yJ_-GbJW-V3bCTRgAtB9Ek9OfIESowboTXwlFqvUePd6N4rcV8q1IygyIV5JDpmeXga6O0nTRIhCv/s1600/figuesdepala03.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRRn_CXx5iVKQrJo5P2rNOSZITxVn1jfzO5XIqqRbMw8DP6q_-tFiHFFtSgEt98S3yJ_-GbJW-V3bCTRgAtB9Ek9OfIESowboTXwlFqvUePd6N4rcV8q1IygyIV5JDpmeXga6O0nTRIhCv/s200/figuesdepala03.jpg" width="200" /></a><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després fa un tall longitudinal en la pell i la desplega arrancant-la del cor del fruit. L'envàs tradicional de venda: el caputxo de paper d'estrassa. Cada poc de temps, es buida el poal d'aigua amb les rostes que continga dels fruits tractats, es buida en l'albelló, i es torna a omplir de la font del mercat, reiniciant el procés. El sistema és el mateix que podeu veure en la foto, de la fira d'agost de Xàtiva.</b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El sabor és deliciós, una de les millors fruites per al paladar. Té centenars de xicotetes llavors, les vinces, que fan molest el seu consum a la gent que les retira de la boca. Són perfectament consumibles i innòcues. En algunes zones de la costa s'estan collint hui per a fer amb les seues delicioses carns cremes de gelat, després de triturar-les i colar-les, fent les delícies de la clientela de gelateries de categoria i restaurants destacats.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVfcFsJnlBP1sQHlDRuJjfkS_bftYxN9Moric_ovXdPKiNqq5Bc5xTE_i50lbaLpTCpInbpvVzicRio5RyEHS4GRcSmAJf7Qq57Rs35Kxv4jVma27ZiyWgvPYsPfno3835BWWIevfLgv1d/s1600/figuesdepala09.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVfcFsJnlBP1sQHlDRuJjfkS_bftYxN9Moric_ovXdPKiNqq5Bc5xTE_i50lbaLpTCpInbpvVzicRio5RyEHS4GRcSmAJf7Qq57Rs35Kxv4jVma27ZiyWgvPYsPfno3835BWWIevfLgv1d/s200/figuesdepala09.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La seua reproducció és molt fàcil. Qualsevol tros de pala (fulla) que plantem (o tirem sobre qualsevol sòl fèrtil) arrelarà i brollarà formant una nova planta. Quan tallem un tros a una pala per qualsevol raó, serà pel tall per on brolle una nova (o diverses) pales. Només requerix ple sol i una terra porosa i ben drenada.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hi ha nombroses varietats de palera, nopal, chumbera, tuna, alquitira, chumbón, choya, penco, tasajillo, etc, o com vulgueu anomenar-la. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMHBMvm1z_dBFDDRSSp2dXKRQs1EDTrouPjVV72Ui0yq01MaTD9CgOr8c1J-OwhCLgs5SrgGyPqOPBxHu4bMJ4HiaJ_9wRlNLWp0hPfVAiv-CqxvtSG0zEBaBaxY70RzyUnZRqt_K5QmNW/s1600/figuesdepala02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMHBMvm1z_dBFDDRSSp2dXKRQs1EDTrouPjVV72Ui0yq01MaTD9CgOr8c1J-OwhCLgs5SrgGyPqOPBxHu4bMJ4HiaJ_9wRlNLWp0hPfVAiv-CqxvtSG0zEBaBaxY70RzyUnZRqt_K5QmNW/s200/figuesdepala02.jpg" width="133" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però hi ha una destacada, que en alguns països es cultiva per això, la varietat 'Burbank's Spineless', molt moderna (i de la que jo he tingut dos exemplars, que vaig acabar havent d'arrancar per invasors en zona no desitjada), i és apreciada per una sola raó: La seua planta no té espines, excepte alguna molt xicoteta en alguns brots, encara que el fruit és idèntic als altres i amb les seues minúscules punxes-pels tan molestes i punxegudes com la resta.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hi ha una molt important aplicació de la figuera de pala, i que també, com moltes altres, s'ha perdut en la nostra comarca, i és la medicinal. A banda de l'efecte astringent que hem anomenat, té un moltíssim més important: és el seu potent efecte antidiabètic. I este efecte no és dels fruits, sinó de les pròpies fulles, les pales. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0TMqxUV2VsZSskq0vrD0gFG9uhmqWU-ob2tyy1oJFW5gHvbWWYbNt1G8UXbZKoGymdIE6pjlcHc37L_DGKO520nrpheo2ipGEYeVWB86qBZ2uJvOhylPye2t3JaIN3HcJAirCcmqTE7Jr/s1600/figuesdepala04.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0TMqxUV2VsZSskq0vrD0gFG9uhmqWU-ob2tyy1oJFW5gHvbWWYbNt1G8UXbZKoGymdIE6pjlcHc37L_DGKO520nrpheo2ipGEYeVWB86qBZ2uJvOhylPye2t3JaIN3HcJAirCcmqTE7Jr/s200/figuesdepala04.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El seu consum és molt senzill. Es tallen, es preparen soles arrancant les rostes, i a partir d'ací es poden liquar i ser begudes o tallar i ser consumides en ensalada o ser cuinades de mil maneres, i a més tenen un sabor agradable semblant la de les bajoquetes. Si no t'agrada la seua textura bavosa, que soles te crua, després de tallar-la la cous en aigua amb sal durant 5 minuts. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>També està deliciosa torrada en planxa o en graella. Es un menjar molt apreciat a Àsia i a tot Amèrica, i ací ens hem oblidat d'ella, inclosos els anys de tanta gana durant la postguerra, que sols aprofitàvem els fruits.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNmATWe_mCTzct7qxlycEmJplw5rkwbnpZ3Bwt5zC_OQmwwlEoZ4asJI6hitTfxpQx2yVHvqyLOtlsKd0n1rDkeCULwhmN1vJC3BXAq88Mkc7Tqolg3ZA29yJn9Sz1sCMHf-u7ZZncaQEl/s1600/figuesdepala10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNmATWe_mCTzct7qxlycEmJplw5rkwbnpZ3Bwt5zC_OQmwwlEoZ4asJI6hitTfxpQx2yVHvqyLOtlsKd0n1rDkeCULwhmN1vJC3BXAq88Mkc7Tqolg3ZA29yJn9Sz1sCMHf-u7ZZncaQEl/s200/figuesdepala10.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És reductor del colesterol i ajuda a previndre l'osteoporosi, controla la gana i reduïx l'acumulació de greixos, sent molt ric en fibres i afavorix la diüresi. Recordem a més que, com tots els cactus, són les fonts naturals d'aigua dolça i potable de les zones desèrtiques o molt àrides. A més, són un excel·lent farratge per al bestiar. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I com més avança la nostra societat, més s'oblida la nostra pròpia cultura i menys importància i valor es dóna al que ens oferix gratuïtament la nostra naturalesa. Com sempre, el més car es el millor i la Mare de Déu de més lluny, fa més miracles.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-86699335647273663202012-06-17T21:46:00.001+02:002012-06-18T08:46:05.260+02:00Molinaes i anguiles.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh46m4WCAztNIPtQmxOnonFeEjePuI1X-lZFDGO_QY8zzmiLepVtN3c16qPwvcljEPino-fMt8TKxAd5sY261jDWv4iw-LbCoWWhPnxeCb_GCp1BDI8TXxKQNhdePdhB5_1qiFwMAmPju79/s1600/sucanguiles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh46m4WCAztNIPtQmxOnonFeEjePuI1X-lZFDGO_QY8zzmiLepVtN3c16qPwvcljEPino-fMt8TKxAd5sY261jDWv4iw-LbCoWWhPnxeCb_GCp1BDI8TXxKQNhdePdhB5_1qiFwMAmPju79/s200/sucanguiles.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Suc d'anguiles.</b></span></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ingredients: Anguiles, alls, pebre roig, ametles, jolivert, vitet, aigua, oli i sal, i si de cas, </b></span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">creïlles</b><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">.</b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Preparació: En una cassola de fang se sofrig l'all tallat en làmines. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Afig el pebre roig i per a evitar que es creme tira-li voltes parell de voltes i rega-ho amb aigua, però sense excés que no s'ofegue.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Al moment, mentre l'aigua està gelada, incorpora les anguiles netes i tallades en trossos d'uns cinc o sis centímetres, també les creïlles tallades a daus si vas a usar-les. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOnnsLaELMudeNXmDKjR3pEOzXrutXfCzqRG49jdKlxzPetYJk0mpQ2-LabIhyphenhyphenlmSjt6v1wMtK7_r0afbESK6lmSxPG3Ovado-tBxFEeCy9ze6cwxFSeABXpAkoehU_ttQJTAKCwuX1vIy/s1600/picaeta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOnnsLaELMudeNXmDKjR3pEOzXrutXfCzqRG49jdKlxzPetYJk0mpQ2-LabIhyphenhyphenlmSjt6v1wMtK7_r0afbESK6lmSxPG3Ovado-tBxFEeCy9ze6cwxFSeABXpAkoehU_ttQJTAKCwuX1vIy/s200/picaeta.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si t'agrada espessir el caldo, és millor que trenques les creïlles que les talles, perquè solten més fècula.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Picar en el morter de fang les ametles, el jolivert i un all. Afig-ho al guisat. Agregarem el vitet, segons vos agrade més o menys coent.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Deixar coure, fins que l'anguila quede blana, quan la carn comença a penes a separar-se de l'espina. Fes que resulte un suc curt i melós. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjap9c0vXl0f_VyUZZtkkj0dm1Afx5gdXI6efin6htdyPFj8II3iNpWelhId0c3KvB24odubBlbvxEeKGg3ANSVdx6PM6LZmDuV8PR2RqpG9VoHoHemI3XZpjH0J0kRgswtAK74G0JzNvJ-/s1600/allipebre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjap9c0vXl0f_VyUZZtkkj0dm1Afx5gdXI6efin6htdyPFj8II3iNpWelhId0c3KvB24odubBlbvxEeKGg3ANSVdx6PM6LZmDuV8PR2RqpG9VoHoHemI3XZpjH0J0kRgswtAK74G0JzNvJ-/s200/allipebre.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>All i pebre.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ja tenim la fórmula més o menys magistral del famós "suc d'anguiles". (Suc ve de sucar, com els valencians anomenem a mullar pa, no de suc). Si disposem de suficient quantitat d'anguiles com per a prescindir de les creïlles, li direm d'una forma més ressonant, "all i pebre".</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Deixarem per als gurmets les eternes discussions de si en la picada han de ser ametles o pinyons, o si ha de portar o no un poc de pa fregit en la picada si no usem creïlles per a espessir el caldo.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Resulta prou artificiós per rar l'oferir una menjar que lligue de prop amb l'Albaida, i més quan el plat que presentem es considera un tòpic de la gastronomia valenciana. És més, existixen en les terres del delta de l'Ebre guisats que recorden el "all i pebre", salsa mestra amb què se solen condimentar les anguiles. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_BUeCMfRqZCEejwBrGDrf-hyzh7GOmxvjp9WDv3hYrRL1waYhLOCETVWvQw70enfHTOpLNU4Ppa6pFm9H6tgy9vgpFEPlcaFXCzCsqjN-K5v0Y4PY6q6rEn3KnznTyNP_viUPzzKE1kgE/s1600/anguiles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_BUeCMfRqZCEejwBrGDrf-hyzh7GOmxvjp9WDv3hYrRL1waYhLOCETVWvQw70enfHTOpLNU4Ppa6pFm9H6tgy9vgpFEPlcaFXCzCsqjN-K5v0Y4PY6q6rEn3KnznTyNP_viUPzzKE1kgE/s200/anguiles.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'explicació, la troben alguns, en l'aportació que a la gastronomia tarragonina van fer els jornalers valencians, molts d'ells castelloners, que seguint el rastre de l'arròs pujaven cap al nord per a participar en la plantada i sega del gra. La mateixa salsa es pot fer amb moltíssims altres peixos i resultar igual de saborosa, però per a mi, com que en l'anguila pareix una altra cosa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si bé esta suposició pot resultar encertada, cal assenyalar que la causa primera d'eixa semblança culinària respon, i amb raó, en l'enquadrament geogràfic que convertix en veïns tots els pobles del litoral mediterrani pròxim, perquè no hi ha cap barrera aïllant i d'altra banda, aporta els ingredients d'una cuina que, si no bessona, és innegablement germana.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYP0cjTJ28hxWy85zmQmGr9Ii5MGboxOIPWDgg8TH5FTdYfHG04w58FHFvXnVcjJzgPYnqNNM3RyDwCqxg4-CayfrQL2MpcuESqgsR7ZNLfypzg1V-ZN9H_oph5II995QTlMxtkNugk6-B/s1600/Etapas+crecimiento+anguila.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYP0cjTJ28hxWy85zmQmGr9Ii5MGboxOIPWDgg8TH5FTdYfHG04w58FHFvXnVcjJzgPYnqNNM3RyDwCqxg4-CayfrQL2MpcuESqgsR7ZNLfypzg1V-ZN9H_oph5II995QTlMxtkNugk6-B/s200/Etapas+crecimiento+anguila.JPG" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La presència constant de zones inundades al llarg de tota la banda costanera abastia d'anguiles, antany més que ara, les cuines de la contornada. En el poble eren les sèquies omplint arrossars, i inclús el propi Albaida, que temps arrere presentava una dinàmica molt diferent, els llocs on es pesca, o pescava millor dit, l'anguila. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Este esvarós peix és conegut també pel singular cicle vital que desenrotlla i que li fa viatjar fins a uns cinc mil quilòmetres, des del mar dels Sargassos, on naix, fins als aiguamolls costaners, prèvia metamorfosi de la larva en angula. Serà en l'aigua dolça, on es desenrotllarà fins a la maduresa sexual, moment en què tornarà una altra vegada a l'Atlàntic per a completar el cicle biològic tornant al seu bressol.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: left;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjynanaRLv5i2TyaSsufNcZVz8lCuAexu8ahafDo_jfUxVEUOSSvhilNE5IA048leDWO4RiAx0cn_u4-KVBbscXn_zCE6VsYaANtwayty5Vqr2Q7X0na9e6P6SaS0SvfeshlF0fMLaUq_ls/s1600/Angules.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjynanaRLv5i2TyaSsufNcZVz8lCuAexu8ahafDo_jfUxVEUOSSvhilNE5IA048leDWO4RiAx0cn_u4-KVBbscXn_zCE6VsYaANtwayty5Vqr2Q7X0na9e6P6SaS0SvfeshlF0fMLaUq_ls/s200/Angules.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És per això que en moltíssimes ocasions, les angules que entren del mar han sigut capturades en nanses en els mesos de novembre i desembre. Resultant unes vegades com a excusa per a pescar, i les menys, com a aliment, ja que l'angula tradicionalment no ha tingut en estes terres la consideració de menjada. Per ací som més de quantitat que de floritures culinàries. S'ha fet més cas dels exemplars d'un certa grandària. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És cert que amb relativa freqüència s'han peixcat exemplars tan grans com el puny i que han arribat a pesar els dos quilos. Correspondrien estos a femelles que al quedar aïllades en algun toll, han sigut privades de l'eixida cap al mar i per tant, de la capacitat reproductora, el que es traduïx en un augment considerable de grandària com si estigueren finalitzant el seu viatge atlàntic. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLQiVZ-fYOEKhUigeV2sEHplizODJD-qApunK4kVwDOX-dUg4IH9hq_S_nahWaSZGv9DEqVEt40Mozi3jKgZ2x8jcN8Bs-lPgwzUtqAa5f-53vBCQ0y_NWFphZXaq7skaRDSq1AeJz2FYl/s1600/nanses.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLQiVZ-fYOEKhUigeV2sEHplizODJD-qApunK4kVwDOX-dUg4IH9hq_S_nahWaSZGv9DEqVEt40Mozi3jKgZ2x8jcN8Bs-lPgwzUtqAa5f-53vBCQ0y_NWFphZXaq7skaRDSq1AeJz2FYl/s200/nanses.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Nanses de vìmet.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però el més habitual són les tendres anguiles mitjanes, al voltant de 40 o 50 cm. Per a pescar l'anguila s'empra la nansa i el mornell (que no es més que una nansa especialitzada), els quals caldrà situar en un lloc "de pas" perquè les peces entren en l'engany, i també la "molinà", potser més en desús, encara que molt més esportiva. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Esta última correspon a una tècnica simple en què s'utilitzen uns efectes del tot senzills. Per a preparar la "molinà" cal proveir-se primer de llambrígols, cucs que es troben en els llocs humits, i sabut és per tots que en les proximitats del va riure sempre s'han trobat ben grossos. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWXiTaSO4Lf6iZDKDYF_zAgG91iMIybkIkE01Nl3LJDAxT7-sK0IglnCtjisyEz2WZWB-1TL0LCdnn9XpKcXC-k-8khTrBZhR7XBvLQiZEqbumhBiFmifPgormQvLtGddbAegqP6V-d_0a/s1600/llambrigols.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWXiTaSO4Lf6iZDKDYF_zAgG91iMIybkIkE01Nl3LJDAxT7-sK0IglnCtjisyEz2WZWB-1TL0LCdnn9XpKcXC-k-8khTrBZhR7XBvLQiZEqbumhBiFmifPgormQvLtGddbAegqP6V-d_0a/s200/llambrigols.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Amb un fil d'empalomar, es passen longitudinalment els cucs, al bèstia, ajudats per una agulla, fins a formar un rastre d'uns metres. Una vegada inserits els cucs, es van formant diverses anelles amb el cordell i finalment es despulla en un punt per a compondre una espècie de ramell. Este, unit per un altre fil a la punta de qualsevol canya resultarà l'arma adequada per a agarrar l'esvarós peix. La "molinà" es peixca de nit, ja que les anguiles tenen hàbits nocturns, i la plomada es para quasi al fons de la sèquia o braç del riu. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAb8B2ITuRDusmulmsWI7dV32naFect_MaS8uCl8qNrNK83CIF8B7sYrUj9SKMC8DH_QaWjvp_gqOzKDFZIxNuom7M3FgCv2fcuJTARVdesZbDH-LZdtBGly4tl3fb0RgcMknWkJkpQ62c/s1600/mornell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAb8B2ITuRDusmulmsWI7dV32naFect_MaS8uCl8qNrNK83CIF8B7sYrUj9SKMC8DH_QaWjvp_gqOzKDFZIxNuom7M3FgCv2fcuJTARVdesZbDH-LZdtBGly4tl3fb0RgcMknWkJkpQ62c/s200/mornell.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Mornell gran (mornella).</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Al notar la mos, el que s'aprecia amb les vibracions de la canya, es trau el fil de l'aigua, i l'anguila, que no solta mos per ser molt voraç, es deixa caure sobre un paraigües obert del revés o en qualsevol altre receptacle emprat per a l'ocasió. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Les peces capturades es porten a casa per a deixar-les en un viver domèstic, que podia ser des d'un bidó fins una pila plena d'aigua. Esta pràctica habitual respon probablement a un mètode de conservació ideal: permet que els animals romanguen a casa vius a l'abast de la cuina i abastix de peix fresc segons la demanda i el moment. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYsUOTbnMXqlhOBuk9_0FBOEgOsRCvwe2t6qgzO1UFPsWjvzBsMg-i5kXi6-l15dbwJAKjcQ5vHo25w2RPMMsXb5YsPLKkRpoDCJ3kigeR5RTU5BzwC3i9m0cHDTbWt4uWM0NmVxs4G9xC/s1600/mornel1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYsUOTbnMXqlhOBuk9_0FBOEgOsRCvwe2t6qgzO1UFPsWjvzBsMg-i5kXi6-l15dbwJAKjcQ5vHo25w2RPMMsXb5YsPLKkRpoDCJ3kigeR5RTU5BzwC3i9m0cHDTbWt4uWM0NmVxs4G9xC/s200/mornel1.jpg" width="132" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Mornell.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però també cal pensar en una espècie de porga dels peixos, igual que es fa amb els caragols. Així, amb un dejuni prolongat i successius i necessaris canvis d'aigua, s'espera que l'animal quede límpid de qualsevol impuresa que haja pogut menjar. Potser perquè estos peixos s'alimenten pràcticament de tot, es creu convenient la seua escrupolosa neteja.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En l'actualitat les anguiles que es venen són quasi totes de piscifactoria i pareixen fotocopiades, i això, desgraciadament, no deixa de ser una garantia per al consum. Donada la intensa contaminació dels nostres rius, segur que quan les anguiles són "naturals" porten la seua dosi residual acumulada en el greix de la pell. El que no mata, engreixa, com sempre. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiylMnZe1iLTn8SfD5yV8ZLbDQb-ZMCYQM-MF1AzErf4dWOF7LZ0iPXFEMp7cyBlxpntX_NIHr3XEnXp_LB-4egeaVpCEB5sW7pVEvnhQyh5xhEeoFiFmLwkUE6VUOH31tFOnCRRs2ZEwhB/s1600/piscifactoria.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiylMnZe1iLTn8SfD5yV8ZLbDQb-ZMCYQM-MF1AzErf4dWOF7LZ0iPXFEMp7cyBlxpntX_NIHr3XEnXp_LB-4egeaVpCEB5sW7pVEvnhQyh5xhEeoFiFmLwkUE6VUOH31tFOnCRRs2ZEwhB/s200/piscifactoria.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Com Fotocòpies d'anguila.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però també com sempre hi ha gustos per a tots. L'última vegada que vaig tindre oportunitat de fer els honors a l'excel·lent peix, va ser el passat any, gràcies a les hores que el meu amic Fili es passava pescant en aigües pròximes a Senyera, i als dos bells exemplars que em va regalar com a fruit d'això. Jo mai he sigut pescador, però presumisc de cuiner acceptable de plats casolans de la terra.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una curiositat que el plat d'anguiles compartix amb altres menjades un tant sectàries, és la recomanació popular del seu consum tan sols els mesos que porten "erra", evitant-se per tant la resta de l'any. La justificació es pot buscar en la coincidència dels mesos sense "erra", de pertànyer als de més basca; maig, juny, juliol i agost, i sent l'anguila un peix gras i al mateix temps condimentat amb coent, pot resultar un poc indigest amanit amb la calor.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdwcgxZ1kHURXbtC-0BoWkalFesU-n8G3tINCDU6j22ZISnbcanbKARVAEzgEK-uYpgg4hHn93Q20X95N1f27OSr2sYrnTMf2H99N37BYjVntxYjsBUmecsr2JkmTyi9Y4VAsd425AEnkK/s1600/graella.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdwcgxZ1kHURXbtC-0BoWkalFesU-n8G3tINCDU6j22ZISnbcanbKARVAEzgEK-uYpgg4hHn93Q20X95N1f27OSr2sYrnTMf2H99N37BYjVntxYjsBUmecsr2JkmTyi9Y4VAsd425AEnkK/s200/graella.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'anguila en allipebre és la forma més habitual de presentar-se a la taula, i açò fa que se sobre entenga que són anguiles quan es parla d'esta salsa. En els nostres pobles, no obstant això, s'ha usat amb qualsevol peix gras. Parent d'este guisat és "l'espardenya" o espardenyada, on està també present l'anguila però mesclada amb carn de pollastre. Este plat té poc renom ací, encara que per la costa de la Ribera se sol guisar. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però, així mateix, ens recorden altres fórmules com era el costum d'afegir algun trosset d'anguila al "arròs caldós" o a la graella. L'anguila a la graella amb allioli tampoc és plat de despreciar, i hi ha mil i una formes més de paladejar-les. Per cert s'heu adonat de tots els idiotes integrals que anomenen "alioli" a la deliciosa salsa?</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tradicionalment es reconeix l'allipebre com un plat guisat per hòmens, i per a menjar en companyia (Si apareixen nous comensals a mig guisat, s'afig vitet, pa i vi, i assumpte resolt). </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4WzsSicKEsmAp1BFhhnGBeZPJDEiasbu7zRmLWRZ98PVTu87SU2A1i3AS4S24Jn1SK-aCw4Ltxe3aS2yOJL1i_RhZFz2ezubqWPuz5IxWiBJFQf25yVGNFwA5xOcRW1MfBbnrrdUH4zvD/s1600/albufera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4WzsSicKEsmAp1BFhhnGBeZPJDEiasbu7zRmLWRZ98PVTu87SU2A1i3AS4S24Jn1SK-aCw4Ltxe3aS2yOJL1i_RhZFz2ezubqWPuz5IxWiBJFQf25yVGNFwA5xOcRW1MfBbnrrdUH4zvD/s200/albufera.jpg" width="133" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Peixcant a l'Albufera.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si bé resulta un plat senzill, diverses disquisicions culinàries li han proveït de certs enigmes que escapen, afortunadament, de la taula, quan esta està parada. Pareix, respecte d'això, que resulta una pràctica herètica per a alguns allò d'afegir creïlles al guisat, o un malson l'origen del mateix terme d'allipebre. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però el foguer diari poc entén d'ortodòxia i la creïlla és benvinguda si completa discretament el recapte. Per fortuna, les endevinalles queden resoltes davant del plat, perquè de l'allipebre suca, inclús, qui no aprecia l'anguila.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-74539500423551777692012-06-05T10:12:00.000+02:002012-06-05T10:12:54.095+02:00Viatges<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNIKngzUUBL9Hb6HQPtSFGsu2sWUp0pEcUwyn07XDMBjjWPkhljDnx7CsxlVIN3T0gmyuAiwX0Z-3A0Z5Ugm2hXvKAjJ27vru4pupRA7zx3xu_SKpn74wzN2SGzkB6ynoegCt6dfoO8Ica/s1600/autocar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="105" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNIKngzUUBL9Hb6HQPtSFGsu2sWUp0pEcUwyn07XDMBjjWPkhljDnx7CsxlVIN3T0gmyuAiwX0Z-3A0Z5Ugm2hXvKAjJ27vru4pupRA7zx3xu_SKpn74wzN2SGzkB6ynoegCt6dfoO8Ica/s200/autocar.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I de nou, em torna a atacar la nostàlgia. En este particular viatge a l'ahir, faig parada i fonda per a contar-vos sobre aquelles anades i vingudes d'abans. I pose, per a il·lustrar-vos la cosa, esta foto treta de Sant Google de l'Internet. Estampa amb vetustos i pesats vehicles de llavors amb el seu morro, finestretes, baca i barra paraxocs i en la que em veig agafat de la mà dels meus pares, i pareix ahir quan venia de Xàtiva o d'Alzira amb algun dels autocars de Los Juanes.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> </b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi09xKPyaHXKYaUqyYkcEXjYgURvIo8GiMEEQVd4Ryzum-QVx4KvmfnoggB6da6rfw4xGZNpdiFmYCR1ocAIrTefm5TpHAPd_iuTt0MU9tN8NN9-9D5QRPW3Z94UJaxGG6JQoeXK8v8WqqH/s1600/trenet+en+torrente.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi09xKPyaHXKYaUqyYkcEXjYgURvIo8GiMEEQVd4Ryzum-QVx4KvmfnoggB6da6rfw4xGZNpdiFmYCR1ocAIrTefm5TpHAPd_iuTt0MU9tN8NN9-9D5QRPW3Z94UJaxGG6JQoeXK8v8WqqH/s200/trenet+en+torrente.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El Trenet parat en Torrent</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Que jo recorde, en açò de viatjar vaig començar a costes del Trenet, i després del susdit autobús. Després, vindria això de baixar i pujar, pel meu propi peu, la costera fins a Santa Anna. Ja xicotet, fent atzars pel camp, complint amb els encàrrecs i acudint a l'escola. Escapadetes per a arreplegar espàrrecs o a agafar pardalets i a pegar una volta amb el meu patinet i bicicleta, amb les meues sabatilles de goma o aigua o unes simples espardenyes. Totes les vesprades, després de l'escola i durant les temporades de magatzem de taronges, en bici a berenar a casa de la iaia en La Pobla. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjou9duUtlxL011YOAHlMgHfQb_h7Bfq5C89zpkOw-Qki_OhltcodB29Ez8ngSCe3JuDLfH_0P4hhbs3x0VgG6CtOnI0taM6KdIUnV6y-O1mc7h_eQG-f1vGS-keno3qQUj3Se89kgNRvl-/s1600/mosquito.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjou9duUtlxL011YOAHlMgHfQb_h7Bfq5C89zpkOw-Qki_OhltcodB29Ez8ngSCe3JuDLfH_0P4hhbs3x0VgG6CtOnI0taM6KdIUnV6y-O1mc7h_eQG-f1vGS-keno3qQUj3Se89kgNRvl-/s200/mosquito.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Mosquito 38 c.c.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una vegada jovenet, estirar carro de dos vares, de prestat, clar, o carretó; arrossegar fustes i soques per a les fogueres i a l'hivern per a l'estufa de casa, o a la cooperativa a omplir sacs d'espigons, d'acostar el muscle anant i venint al bancal a fer orons als tarongers o cavallons per a regar mon pare. Anys de viatge diària d'anada i tornada a Carlet durant els anys d'institut. Després, seria el torn del ciclomotor, viatges en mula mecànica a la Font Amarga. I així fins a arribar a la meua mecanització anant de paquet en Vespa, un Mosquito, la meua Mobilette i després el meu primer 600...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioh8aRM750njUPpOEhmU3SHyWENTJjR3XztUiPk-utxysKEjy-GprdgfLqKlcJF0bsfR7uhb2oDyyZgKjdD7dZ1d_D4UvdjnwfYwQLY04JY-t-G27q_A7PaG3VDjtuus6PNjY7UTpAxr94/s1600/Premi+de+la+t%C3%B3mbola.+1959.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioh8aRM750njUPpOEhmU3SHyWENTJjR3XztUiPk-utxysKEjy-GprdgfLqKlcJF0bsfR7uhb2oDyyZgKjdD7dZ1d_D4UvdjnwfYwQLY04JY-t-G27q_A7PaG3VDjtuus6PNjY7UTpAxr94/s200/Premi+de+la+t%C3%B3mbola.+1959.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Premi de la tómbola 1959</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Amb els seus més i els seus menys, com tot en la vida. Érem el Carpanta del TBO o el Chaplin amb els seus farcells i ben lleugers d'equipatge com diria Machado. Açò d'anar per a ací i cap enllà i els seus trejemanejes era una cosa que estava lluny del pensar actual. Ningú viatjava si no era per obligació o per una necessitat extrema perquè com em repetia la Tia Milieta: per a tal viatge, no feien falta alforges. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>D'esta traça, ens tiràvem a l'esquena o carregàvem amb taleca o garba, cistella de vimen, sarró o cabassos i Au!, a la marxeta. Per camins que es feien al caminar, plens de rebles i bona pols, on deixàvem empremta. Sense faltar, com estava manat, el saquet del berenar que amb pa i vi es feia bo el camí i en el cotxe de Sant Ferran, el d'una estoneta a peu i un altra caminant.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA9C1gll3yFO7E2MzmIViY8syA4StHvnu36UZ_0EOCyucravGz9OoKHG6iil4bv_m20YqDtzgp0riFnn_efiAo_yInsbrAvlqQSpLqMrXAwzC7v7sKHDrhk9vktKdcSHDF4IF8VatoR-R7/s1600/venent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA9C1gll3yFO7E2MzmIViY8syA4StHvnu36UZ_0EOCyucravGz9OoKHG6iil4bv_m20YqDtzgp0riFnn_efiAo_yInsbrAvlqQSpLqMrXAwzC7v7sKHDrhk9vktKdcSHDF4IF8VatoR-R7/s200/venent.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I en estes, que com a companys de viatge, teníem als millors, els que mai fallaven i ni es retardaven o calaven: les cavalleries. Amb elles vam aconseguir els més inusitats indrets per sendes a què van donar nom: caminet de cavalleries al so de cascavells i repicament de ferradures. Al mateix temps que no paràvem amb altres corregudes diverses: Viatges a per aigua amb la botija o el cànter i a portar-los el menjar de calent al camp, viatges al llavador de dones amb el farcell al cap i aquells a la botiga i a la plaça. Els viatges a la coberta i els molts debades…</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN09-xc01nyZprGVxWa8ohPzy4VGU1pd3c33h2xv-baRcB2nKg_Mua3XvXrqN2TEmuV4sFmVg3Beciduo3NtKv5YTgM7Q5XCrMGIPwPfIwkI06C8UsRjECED_vuR1hmztwcL2Gl5l2drgY/s1600/Leyland.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN09-xc01nyZprGVxWa8ohPzy4VGU1pd3c33h2xv-baRcB2nKg_Mua3XvXrqN2TEmuV4sFmVg3Beciduo3NtKv5YTgM7Q5XCrMGIPwPfIwkI06C8UsRjECED_vuR1hmztwcL2Gl5l2drgY/s200/Leyland.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Leyland Comet</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El progrés ens espentava a pujar-nos en tartanes transitant per estretes carreteres plenes de clots i sense ratlla, i interminables revoltes sense cap baranes, ni cunetes. A albirar arbrets de més de 20 metres, sempre plàtans, a cada costat respiràvem alleujats sabent que el sol calfava menys. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Muntàvem dinamos i portaequipatges en les bicis, alçàvem els nostres efectes en baques que anaven fins als límits i aguantàvem estoicament els vaivens i maniobres de fornits conductors donant-li a l'arrancada, de maneta o pedal, lluitant amb el dur volant o tirats en la cuneta contemplant com arreglava punxades i peces. "Fins que no arribes estaré en un ay i a Sant Cristòfol li posaré una ciri”. I li portaves el record típic o enviaves la postaleta. Recorde als 17 un viatguet amb tren de 12 hores de València a Saragossa, amb el anomenat "borreguer" merescudament.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfjNQZzKwrqj72oLdIOVwBs0qbqf570LsmfmoYddYwQDUh0eR6ubUr4BALg3hqoLIkP0SzYuIKny6RbrSmgLsxhM-nzf5DVkhZDFo43I6_ISR2dZ5EojS6TTPSAiYrDDKb95CGgk4DaITA/s1600/s'acaba+el+tramvia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfjNQZzKwrqj72oLdIOVwBs0qbqf570LsmfmoYddYwQDUh0eR6ubUr4BALg3hqoLIkP0SzYuIKny6RbrSmgLsxhM-nzf5DVkhZDFo43I6_ISR2dZ5EojS6TTPSAiYrDDKb95CGgk4DaITA/s200/s'acaba+el+tramvia.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I allà que anàvem i veníem. Hi havia servei de línia amb Bicorp amb el bus fent equilibris al passar per la Canal. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A la capital, en el nostre sense igual Trenet, a qui feien transbord uns, i altres arribaven a Carcaxent i transbordaven al del Nord. A València començaven els autobusos de la Saltuv a sortejar els tramvies, troleibusos i ferrocarrils de via estreta a Godella i la Malva-rosa. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGqT2ihF2qcSI2gm8E9q9kQreTGTAnjCGE3Lf13g45jW63cgmZSKWG8rTI0MKjDIQJit8JvqtC7hcZmjwXs66qawsqqH3h5wdMAKFtFkOtd2a_7RWBH-wQecVon5NDsaFZqToHUXtcCHaM/s1600/tranviamalvarosa011967.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGqT2ihF2qcSI2gm8E9q9kQreTGTAnjCGE3Lf13g45jW63cgmZSKWG8rTI0MKjDIQJit8JvqtC7hcZmjwXs66qawsqqH3h5wdMAKFtFkOtd2a_7RWBH-wQecVon5NDsaFZqToHUXtcCHaM/s200/tranviamalvarosa011967.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Tramvia a la Malvarrosa 1967</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per a altres llunyans indrets calia acudir a la Renfe amb els seus trens de seients de fusta, borreguers batejats, de tracatrá interminable amb maletes de cartó i paquets multiformes. Els seus retards no importaven; tampoc, l'anar cent i la mare.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El tirar cap enllà baix si no era per a la faena temporera d'anar-se a la verema, era de vegades molt especials que requerien enfundar-se la millor muda, boina, jaqueta de pana i vinga, al Paco Martinez Sòria, el dels pollastres, ja saben. Amb aquelles pintes de seguida ens titlaven d'ignorants, el que vènia a afermar-nos en allò de la ciutat no és per a mi amb tant va i vinga i llumenetes, el xiulet de l'urbà dels collons, el no parar i l'estafa de l'estampeta.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> </b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Fa289z31eFiZMSAchtrnfPJeXdE08wmRqgma5c5yhnE9dJN6cw5KDMUdCTzHMeIC6FX1Q7i5Na3x3E4KjV8sXGUVuzycSH1SOGObu0du-M2yeLcYIf_gimOl5EqxajfrFSxxfGY3WSUf/s1600/renault+4-4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Fa289z31eFiZMSAchtrnfPJeXdE08wmRqgma5c5yhnE9dJN6cw5KDMUdCTzHMeIC6FX1Q7i5Na3x3E4KjV8sXGUVuzycSH1SOGObu0du-M2yeLcYIf_gimOl5EqxajfrFSxxfGY3WSUf/s200/renault+4-4.jpg" width="159" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Renault 4-4</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Filera d'imatges en exclusiu Nodo em vénen al cap, aquells bojos en els seus vells trastos…! Els primers utilitaris: el 4-4, el 4L, el 600, el Gordini; els ja cotxes: R8 i R12, el 850 i 124, el Simca 1000. Els ja cotxassos: 1430, Citroen Tauró i descapotables de pel·lícula. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Les furgonetes DKW i 2 CV, els taxis 1500 i els camions Pegaso, Ebro i Leyland. El Land Rover i els pel·liculers rars com el sidecar, motocarros i els risibles Ou (BMW Isetta), Gogomobil, Biscuter... </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Angel Nieto guanyava, després Tormo, i ens entrava la geneta de tindre moto, fóra Derbi, Bultaco, Montesa, Vespa o Lambretta. Circulaven trastos amb motors de dos temps, tracció posterior, fumarada i pedorretes… Tot un Museu del Record rodador!</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQsMmYI5o5wuVf-cWgtP3fsNEZm0zOPS9ys07TkF2QLMmT3_SEnQc9tGVu4BTUDy8Uhfc_h5buz8UiEO4ewgZGVop4rEZqiHfDiOqx34gob6S4CFD6bmAenQCS7u_oYO1RqGnwDXCKX6fU/s1600/isetta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQsMmYI5o5wuVf-cWgtP3fsNEZm0zOPS9ys07TkF2QLMmT3_SEnQc9tGVu4BTUDy8Uhfc_h5buz8UiEO4ewgZGVop4rEZqiHfDiOqx34gob6S4CFD6bmAenQCS7u_oYO1RqGnwDXCKX6fU/s200/isetta.jpg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>BMW Isetta i Grant</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps de veure vindre trencant, amb tota ostentació, la natural tranquil·litat regnant i ja ens veies amb l'Isbert i Lolita Sevilla cantant el seu famós “Americans” donant la benvinguda al Míster Marshall de torn. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els estirats estiuejants o els familiars que apareixien amb l'última novetat pagadeta a lletres (galimaties que no entenia per molt que rebuscara en les meues llibretes). Tractants, circs i quincallers, esmolador, repartidor i viatjants que feien equilibris amb els seus carromatos, verdaderes obres d'enginyeria, per aquells tortuosos carrers. Ens portaven noves, com el Bolson del Senyor dels Anells, però, quedava tot tan lluny!...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> </b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgypopmmuueJc4L99bipS_eTngDaCqyv8dhnudG-oRoZrWDzIMijyHG3DNtFUgm0WzSMXBbokfrFWQSJmlpeE0swehuaN89n3FMlNzGJwU1xic7w6rP8YQSqmyiGxtcWCrdOYglkf2ie5TM/s1600/Factoria+de+Kover+Capilla,1953+en+la+Calle+Sagunto+n%C2%BA+37,.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgypopmmuueJc4L99bipS_eTngDaCqyv8dhnudG-oRoZrWDzIMijyHG3DNtFUgm0WzSMXBbokfrFWQSJmlpeE0swehuaN89n3FMlNzGJwU1xic7w6rP8YQSqmyiGxtcWCrdOYglkf2ie5TM/s200/Factoria+de+Kover+Capilla,1953+en+la+Calle+Sagunto+n%C2%BA+37,.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Factoria de Kover Capilla, al carrer<br />
Sagunt, en 1953.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Just és relatar els recels al foraster. Tant com el parlar-los de les antològiques fites en les rutes viatgeres que des de sempre vam aconseguir els de pegat a l'Albaida, i les millors colles, fóra en la sega o plantada de l'arròs, verema, taronja o les que fossen, per altres terres. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I ens feien somiar a tindre la meua primera motocicleta amb què guanyar llorers i circuits per a tindre un d'aquells flamants cotxassos en el que muntar a tot el veïnat, que de veritat arribaren els ianquis i els seus invents, el fer-me major per a anar-me, també jo, a treballar fora. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTITqnh2yyO6Mmf-QFk8PBVYYM9cb2nd-wgh1QPKjkeUXA889GddKz6av21eyC6A21RvOkZCtRvwuZUfwKg0SGv5x4Tk6qQ77QSgT7SQ-w-KvZwrTGAoDtRu_TPOOWN4dwKVtXqKaWq6H/s1600/gogomobil.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTITqnh2yyO6Mmf-QFk8PBVYYM9cb2nd-wgh1QPKjkeUXA889GddKz6av21eyC6A21RvOkZCtRvwuZUfwKg0SGv5x4Tk6qQ77QSgT7SQ-w-KvZwrTGAoDtRu_TPOOWN4dwKVtXqKaWq6H/s200/gogomobil.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>On el vegeu, rodà tota Espanya.<br />
El Gogomobil de la tia Pepica.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En l'espera, devorava llibres de viatges i aventures mentres m'havia d'acontentar amb carreres de caragols, formigues i carraques, anar de paquet encara que fóra en la Vespino o Mobilette d'algun company. Un simple anar a Alzira o Xàtiva era el no va més, però allà que ens escapàvem, que sempre ens quedava, com a Bogart, poder fer dit. Això sí que va ser un gran invent!</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Època d'haver d'apanyarse-les, així que tot quisqui entenia de mecànica i esventrava peces, feia els seus martingales i afegia les seues ideetes. De compartir, pel que res més veure't, et paraven i invitaven a pujar, al que portaren. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5h5BM2UGeQr3tz0Xodx0-IOpUPahlivrmfz4qDYGEyu04NI8_7ZfYp29C_Lbv-I4H5gHlXuHLjit80bW5NMEVs55sS2hdAD_iCAaySWaxGnTTeYAIh55t9TJiF2Mpobh8YtOkVtf-XfZw/s1600/california.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5h5BM2UGeQr3tz0Xodx0-IOpUPahlivrmfz4qDYGEyu04NI8_7ZfYp29C_Lbv-I4H5gHlXuHLjit80bW5NMEVs55sS2hdAD_iCAaySWaxGnTTeYAIh55t9TJiF2Mpobh8YtOkVtf-XfZw/s200/california.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El California des de la cabina.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>De paciència, que fins a les aglomeracions eren beneïdes amb cants i acudits que feien més suportables les penúries. De fer un alto en el camí, passar el bocata i el vínet a l'acompanyant, d'anar xino xano, al “Xiula, xiula, que com no t'apartes tu…!" </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però sense pausa, conste, que el temps era l'única riquesa (mesuraven la terra per dies de llaurar i no per fanecades) I clar que també havien els seus accidents, així vam perdre a Nino Bravo i a Cecilia!</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b> </b></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5VHJ0aZnlZsqijqaceFKZ9-Bwhj9yKks74I6exunyXINRf_e-X3GDf0zvVdDJzTwgkYow1eVV6_LnH2hu9bmiEqyITN_4nZbxa8RorM5al_ZEVvQHK6Yo0_d5vAHlX0L1NzVehO0qL4Ds/s1600/Escanear1008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="137" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5VHJ0aZnlZsqijqaceFKZ9-Bwhj9yKks74I6exunyXINRf_e-X3GDf0zvVdDJzTwgkYow1eVV6_LnH2hu9bmiEqyITN_4nZbxa8RorM5al_ZEVvQHK6Yo0_d5vAHlX0L1NzVehO0qL4Ds/s200/Escanear1008.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el rànquing dels meus viatges de llavors guarde: L'anar a agafar lloc en el Califòrnia ja agonitzant o anar a posar la cadireta per a les "varietés" en la plaça de l'ajuntament, anar a la capi a comprar el trage de la Comunió i a les Falles, a casa de la meua tia. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan vaig veure el mar per primera vegada, molt xicotet i en motocarro o vaig descobrir amb moto el pantà i la comarca. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMF_ibv6gkDz1YKd8nMHl38Xstz-SP-CjciRYotmVUEhkzxnEK4N8braQhYg9dz2_mlpFKF2G97FHdN8SeJOfCIrkJn62ktHDBb2Nb0zTHg1AaANhsMVR3qet9RVX0o4NWM1wvVRp6VMp0/s1600/Escanear0017.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMF_ibv6gkDz1YKd8nMHl38Xstz-SP-CjciRYotmVUEhkzxnEK4N8braQhYg9dz2_mlpFKF2G97FHdN8SeJOfCIrkJn62ktHDBb2Nb0zTHg1AaANhsMVR3qet9RVX0o4NWM1wvVRp6VMp0/s200/Escanear0017.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan amb molts dels meus millors amics ajudàvem com a monitors a muntar durant anys el campament a Bicorp amb el nostre entranyable Joan Olibert, el vicari. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan vaig punxar durant anys en la disco nascuda d'eixe bell Califòrnia. Reviure la febra del dissabte nit en les discos de tota la contornejada i acudir a les seues festes. Pelar la tita amb les novietes foranes. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzjhi_Ko2uBjP_xoYk0X2DbPqBH9KtbCIchOic1L6Ye9oPbgxQyuon6ZcYbWL1rdh5bMEBKSf2pSKIHDMgBC7CMlx65Y19n7YnR4-mnt1xcID8uYhuE1j_hM3M6KcBcSok-EDkmLPAFmty/s1600/azorenmanises.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="110" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzjhi_Ko2uBjP_xoYk0X2DbPqBH9KtbCIchOic1L6Ye9oPbgxQyuon6ZcYbWL1rdh5bMEBKSf2pSKIHDMgBC7CMlx65Y19n7YnR4-mnt1xcID8uYhuE1j_hM3M6KcBcSok-EDkmLPAFmty/s200/azorenmanises.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Azor en Manises.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La mili amb les seues tornades i permisos, on vaig conèixer i provar els primers avions (el primer, un Azor, i vaig sobreviure). Les d'estudiant i les acampades. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els viatges en la meua furgoneta portant unes quantes orquestres formades sempre pels mateixos músics (t'en recordes, Pep?). En cada poble una festa nova. Després, conéixer les ciutats de les províncies limítrofes portant càrrega de qualsevol tipus. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKt7Jt5_gMhnGfICmesoiwHLYHiyGisC2hboELEuAXnK4cdoBmQxKKKL4QOp73RgrbkVtOX5N4n_7JKV3hz5jVK9UQEGiB9qOgQUhoqJju1GiQDDzeFxCol82V1t_i1Lr_IpBO9cNw4Kqe/s1600/MiEbro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKt7Jt5_gMhnGfICmesoiwHLYHiyGisC2hboELEuAXnK4cdoBmQxKKKL4QOp73RgrbkVtOX5N4n_7JKV3hz5jVK9UQEGiB9qOgQUhoqJju1GiQDDzeFxCol82V1t_i1Lr_IpBO9cNw4Kqe/s200/MiEbro.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>La Ebro musical.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El meu adéu de treballador viatger per moltes ciutats durant massa anys, de vegades altres païssos, sempre pensant a tornar encara que només fóra unes poques hores o alguns dies, sempre massa foraster per el meu gust… </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I d'aquelles parves, estos fruits. Dels ignorants poregosos per el que fóra a estos que, buscant-nos la vida, ens vam fer hòmens de bé, i hui, els castelloners estan repartits per tot arreu del món, perquè han aconseguit alts nivells de mereixement en les seues diverses ocupacions. El que prova que, de viatgers, tenim una estona llarga.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOLyGi7ckDyG9_j9LHWxAK1bOySdMEYECiQ8FI38vpHfIdosZmKThjq3iwmw4rCXFRaiOhMSnOVGLYlqgAkkmQMd0vStmgPI49kACNedq2q3Qy9RRiZSsTzU-1Q_l1X1DRtejHhVCyJJux/s1600/Escanear13.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOLyGi7ckDyG9_j9LHWxAK1bOySdMEYECiQ8FI38vpHfIdosZmKThjq3iwmw4rCXFRaiOhMSnOVGLYlqgAkkmQMd0vStmgPI49kACNedq2q3Qy9RRiZSsTzU-1Q_l1X1DRtejHhVCyJJux/s200/Escanear13.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ara, en els viatges que faig, ben pocs, busque i compartisc aquelles il·lusions del xiquet i la seua gent que en tot açò van treballar i van porfidiejar. Dic això de Benjamí Disraeli: “Com tots els grans viatgers, jo he vist més coses de què recorde, i recorde més coses de què he vist". </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Tot passa i tot queda i cada u ha de tirar avant...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-81743981972553026072012-05-20T01:23:00.001+02:002018-04-22T11:17:53.962+02:00Conxeta<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Va nàixer la vespra de Sant Josep de 1932 en el carrer del Teular, en La Pobla Llarga, en una família en què va ser la major de tres germanes. Son pare, Eduardo, jornaler de l'agricultura i exlegionari condecorat durant la guerra del Marroc. Sa mare, Conxa, treballadora en magatzem de taronges. La guerra civil va marcar la seua infància, i pràcticament no va conéixer el que era una escola. En les condicions d'una dura postguerra, Conxeta va tindre primer que col·laborar en el cuidat de la seua primera germana, Pepica, perquè els seus pares pogueren aconseguir el manteniment de la família, res estrany en l'època, i uns anys després, també de Reme, el bebé de la família. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Son pare ja estava malalt d'asma i cada vegada podia ajudar menys en l'economia domèstica. Va morir en 1948 després d'una llarga i penosa malaltia. Durant els primers anys de la postguerra va saber el que eren les verdaderes penúries. Moltes vegades encara recordava el que era gitar-se després de sopar un simple codony bullit, o una taronja, o un simple bullit amb creïlles o moniatos espigolats i algunes herbes arreplegues pels camps.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi79UV5ujhhJQp6IF_Lz2WXHlZy-yzrFKzpJ061FGzl0FPvhDw5JERQ5hAXkpxtsTbPaqwbWnWemSJfMBZUFKWR9Ovm98z2_NPhBbnNxCDxXfIZXvZwnS6l3ebhVdWhK6c6RTgSjMY-WuDJ/s1600/14+anys.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi79UV5ujhhJQp6IF_Lz2WXHlZy-yzrFKzpJ061FGzl0FPvhDw5JERQ5hAXkpxtsTbPaqwbWnWemSJfMBZUFKWR9Ovm98z2_NPhBbnNxCDxXfIZXvZwnS6l3ebhVdWhK6c6RTgSjMY-WuDJ/s200/14+anys.jpg" width="123" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><b>14 anys</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Quan en 1946 la va conèixer el què va ser el seu primer nóvio i després marit, tot just 14 anys, ja era treballadora de la taronja com sa mare, i havia aconseguit la categoria d'encaixadora i talladora de paper quan les altres xiques de la seua edat eren poc més que aprenentes. Va créixer i es va fer dona massa de pressa. Era el signe dels temps. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Vicent va quedar enamorat d'aquella xiqueta el primer dia que la va veure durant la fira de La Pobla. Era la criatura més bonica que havia vist en la seua vida, i no va parar fins que uns dies després ella va accedir a ser la seua nóvia. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Les dos famílies es van acostar molt amb el seu festeig, que ambdós havien acceptat amb sincer goig, i també va ser molt dur quan un any després de son pare, en 1949, va morir el pare de Vicent.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>A poc a poc, les coses van anar millorant dins de la pobresa familiar i en 1954 es va casar amb Vicent, ambdós de negre respectant els llargs dols de l'època. El viatge de bodes, una setmana a Xeraco i una altra a València. La boda va significar també un poc de desarrelament, per traslladar-se a viure a Castelló, al barri de l'Ermita, a la casa familiar del seu espòs. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La situació s'atenuava per a ella en part perquè la seua millor amiga, Consuelito, s'havia casat poc abans amb un amic del seu espòs, també dit Vicent, i també de Castelló, encara que el contacte no fóra massa fort perquè este vivia en el carrer de la Ceba, a l'altre extrem del poble, però el contacte entre ambdós era diari per la seua amistat i la dels seus marits. D'altra banda, la seua germana menuda, Reme, vivia amb ells. Allí es va criar, i col·laborava durant la seua infància i adolescència amb els treballs que podia fer, i de sa casa va eixir per a casar-se prou anys després. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Les relacions amb la seua sogra no van ser fàcils al principi, perquè Micaleta era una dona molt forta que no va conéixer una vida fàcil i volia el seu fill amb tota la seua força de viuda de gran caràcter. No obstant això, Conxeta era una dona de tracte dolç que desconeixia el que eren els zels i rancors, i no va necessitar molts mesos per a convertir-se en la millor amiga de sa mare política. </b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiD7UuQUJQRV3NpKbzeTloUDgLkiUjbyCCj2fbGpZcVAlSPoF1nVAfT1HiIZCwAPoyzPpZFSGih8un78pFowiGY1_jGiWkDxjVrSU3DC03Dhpab0AZR3H9uQl2_xjaxux8raba52ukH4ja/s1600/19+anys.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiD7UuQUJQRV3NpKbzeTloUDgLkiUjbyCCj2fbGpZcVAlSPoF1nVAfT1HiIZCwAPoyzPpZFSGih8un78pFowiGY1_jGiWkDxjVrSU3DC03Dhpab0AZR3H9uQl2_xjaxux8raba52ukH4ja/s200/19+anys.jpg" width="146" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><b>19 anys</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Durant eixos primers anys va treballar junt amb el seu nou espòs en qualsevol classe de treballs de jornalera en el camp, incloent la collida de taronges, i després va començar a trobar treball en els magatzems del poble, on ràpidament va trobar el seu espai d'encaixadora de qualitat i talladora de paper.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L'economia familiar va millorar al començar Vicent a treballar pel seu compte amb un motocarro que va adquirir i dedicar-se a transport per als llauradors i xicotets treballs de compra - venda de taronja de segona per a la naixent indústria local dels sucs, que molts anys després donaria origen a l'actual indústria conservera local.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>En 1956 va tindre el seu primer fill, que per un part massa llarg i mal assistit, en l'hospital local del Castelló, junt amb l'Ermita, a pocs metres de sa casa, va nàixer mort. No va ser un bon començament, i va resultar molt dur de superar. Per circumstàncies diverses, van decidir ella i Vicent dedicar-se a un nou ofici: verdurers. Van muntar una parada en el mercat municipal, i les coses van començar a funcionar prou bé. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>En això estaven quan en ple estiu, en el mes de juliol de 1958, i esta vegada en sa casa, va nàixer el seu segon fill, i esta vegada les coses van anar correctament. Es va dir Vicent, com son pare i iaio, i el va criar en el propi mercat, mentres atenia a les seues clientes. El seu espòs abastia la parada i continuava fent transport per als llauradors amb el motocarro. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>A principi del mes de gener de 1961, van canviar la seua residència al nou barri de Califòrnia, dos cases més enllà d'on poc abans s'havia traslladat també a viure la seua amiga Consuelito. L'alegria de la seua nova proximitat va augmentar quan el dia 8 del mateix mes va nàixer el seu segon bebé. Esta vegada va ser una xiqueta, a qui va dir com ella, però a la que tots van conéixer pel seu principi de nom, Inmaculada. Va nàixer també a casa i sense problemes. El mercat va ser també el seu bressol.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MPNOkStlZczJFUDFz3gWeqlvMDobC8Fg8Vckuzrlp02mptcrPHo7xatL2ZLhvgsI6APPi4ZEKoJ1xm1Ve3BUXOu4_rdVJ9tvUTwBqnqu51LgAtIIykSRJCuI5BBnJTrsNwZNYovZKUYo/s1600/Boda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MPNOkStlZczJFUDFz3gWeqlvMDobC8Fg8Vckuzrlp02mptcrPHo7xatL2ZLhvgsI6APPi4ZEKoJ1xm1Ve3BUXOu4_rdVJ9tvUTwBqnqu51LgAtIIykSRJCuI5BBnJTrsNwZNYovZKUYo/s200/Boda.jpg" width="145" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Les coses van seguir el seu curs fins al nadal de 1962. Eixe va ser l'any de la terrible gelada que pràcticament va afonar l'economia de Castelló, i durant ella havia mort Micaleta. La caiguda de l'agricultura local va provocar que escassejaren els jornals i tot començara a anar malament, pel que van decidir telefonar la seua germana Reme, novençana i emigrada a París, preguntant si allí hi hi havia treball. La resposta va ser immediata i afirmativa. Vicent es volia anar sol a guanyar el pa per a la seua família, però Conxeta ho tenia clar. "On va la corda, va el poal". </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El xicotet Vicent va quedar a cura de la seua iaia materna, que s'havia casat en segones noces amb Pasqualet, que havia sigut molts anys abans el seu primer nóvio, i que el seu caràcter va fer que fóra prompte un segon pare per a les seues filles. La xicoteta Inmaculada va quedar amb la seua tia Pepica i la seua amiga Carmen, la seua padrina, que residien en València, i a finals de gener de 1963, van partir a l'exili en busca de treball.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Les coses van anar bé a París, i quan van tornar en el seu primer viatge durant l'estiu, es van emportar al xicotet Vicent, que podia estar amb ells i començar en el pròxim parvulari pre escolar quasi veí a la seua residència. Això ho faria un poc menys dur per a ella, encara que no poguera disfrutar de la seua xicoteta. Durant l'any les coses van anar molt bé, facilitat pel seu treball, els seus nous i bons amics i veïns, tots emigrants com ells, i la proximitat de la seua germana. No obstant això, a principis del següent estiu, Conxeta va emmalaltir de pneumònia, provocada perquè el clima parisenc no li assentava gens bé al seu cos, i quan es va recuperar, Vicent i ella van decidir tornar a Castelló amb el seu xiquet.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L'economia local començava a millorar, i després de la seua convalescència, Conxeta va començar a treballar de nou en el magatzem durant tota la temporada, primer amb la taronja i després amb la fruita d'estiu, i Vicent va trobar, de la mà del seu amic Rafael, treball com a agent d'assegurances per a la companyia "El Ocaso", en la seua sucursal de Carcaixent, i entre ambdós batien quasi tota la comarca de la Ribera. Açò va durar fins a finals de 1967, quan per problemes de criteri amb el seu cap, Vicent va abandonar el treball. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>En 1968 va morir Pasqualet i de nou va ser un colp per a Conxeta. Durant uns mesos, Vicent es va dedicar a treballar en diferents tasques agrícoles, fins que a principis de 1969 van decidir reprendre els seus treballs de venda de verdures en el mercat, i per a això, Vicent va comprar una furgoneta per a abastir-la, tal com feia amb el vell motocarro, i va començar a fer també transport per als llauradors.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Eixe mateix any, i quan ja no ho esperaven, en el mes de març els va arribar la seua segona filla, a qui van dir Neus. Va ser el nou joguet de la casa i de nou es va criar en el mercat com els seus germans. No obstant això, a finals dels anys 70, els supermercats van anar a poc a poc desplaçant al mercat municipal, i l'augment de vehicles particulars de qualsevol tipus, va ser fent minvar la necessitat del transport per a llauradors i van aparéixer noves necessitats de treball. Es van veure obligats a abandonar el mercat i a variar el sistema del transport. Vicent va construir una granja en què es va dedicar a criar conills, complementant-ho amb els treballs de la seua furgoneta.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Conxeta va començar a treballar en el pròxim magatzem d'Antonio González, acabat de muntar, i conegut amb el seu malnom d'esportista pilotari de "Massianet". Les coses van funcionar bé, i amb ella treballava Consuelito i moltes de les seues amigues i veïnes, entre elles les tres germanes d'Antonio, i l'ambient de treball s'assemblava molt al d'una gran família. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Van ser anys de dur treball, com el de totes les dones de la taronja, amb moltes hores de magatzem i una família que cuidar, sense temps, però compensada amb una economia en millora i una vida familiar estable i feliç, uns fills creixent i en l'escola, i que van seguir fins que en 1976 va morir Conxa, sa mare. Les circumstàncies van anar canviant i millorant a poc a poc, fins que amb 63 anys, en 1995, es va jubilar seguint entre els mateixos amics, el mateix veïnat, les mateixes amigues i companyes.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI8ykrkWffhH4tY7eiMsoiCzQJwgXo_s2bp1bxL7VOONbCDtS6S3xkb756oGag0PDsrA1EMoafh58st03TQ14nRkTYsAqtHyTOxfz0wrPLLbH8YRqOyI3MTGibN1MC8qVzA56yTGkfiZof/s1600/Conxeta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI8ykrkWffhH4tY7eiMsoiCzQJwgXo_s2bp1bxL7VOONbCDtS6S3xkb756oGag0PDsrA1EMoafh58st03TQ14nRkTYsAqtHyTOxfz0wrPLLbH8YRqOyI3MTGibN1MC8qVzA56yTGkfiZof/s200/Conxeta.jpg" width="164" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><b>78 anys</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Durant la seua vida havia treballat molt i la seua salut ja no era la millor. Ella va seguir incombustible al capdavant de sa casa, amb el seu etern somriure en la boca, amb el seu caràcter conciliador, amb els seus braços sempre oberts, i disfrutant del que durant tants anys havia sembrat, el seu afecte i treball, i sense mai dedicar un sol minut a ella mateixa. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El seu temps era sempre per a Vicent i els seus fills, la seua vocació, i per a tots aquells que la requerien per qualsevol raó. L'haver venut en el mercat i tants anys de magatzem van fer que fóra molt coneguda, i la seua forma de ser va fer que fóra molt volguda. Va acumular tres néts i dos nétes, els va disfrutar al màxim, els va donar tot el seu amor, i va ser plenament corresposta.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Durant els últims anys la seua salut va començar a ressentir-se i este any, en el que va complir els 80 de la seua vida, va acabar per portar-la a un ingrés de 27 dies en l'hospital. Ja era coneguda en quasi totes les plantes del Lluís Alcanyís pels seus diversos i freqüents ingressos dels últims anys, i les infermeres la coneixien com una pacient tranquil·la i agraïda. Si li preguntaves, ella sempre estava be, i mai li feia falta res.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Dimecres passat, a primera hora de la matinada, el seu cos malalt ja no va resistir més, i rodejada de la seua família, el seu cor es va detindre. Una gran dona, una gran treballadora, una gran persona, una gran mare, es va anar, però va deixar el seu imperible llegat i el seu record: El seu amor. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Et vull, Conxeta. T'estime, mare.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-29079396032815817422012-05-04T16:46:00.000+02:002012-05-04T16:46:42.826+02:00Herbes i Remeis (2 de 2)<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>I seguim com anàvem amb altres remeis:<br /><br />21. Per a fer orinar</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La cabellera de panotxa era molt bona. Hi havia bullir la cabellera de panotxa i beure un got al dia, en dejú, durant nou dies seguits.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwvxzOo_pGk1hzeSAXQXO_pQeSaHrEVqibtISpt3UKd4_ZuaoNuYo2RZJn0LeaohEMxSm6P81G2jm1S9O9j4ZspM6ppqt1crBD77nbpPqMnYLQxFWCMGWimbEqLt9bpiAQAxSSnyaHOokl/s1600/tinturraiodo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwvxzOo_pGk1hzeSAXQXO_pQeSaHrEVqibtISpt3UKd4_ZuaoNuYo2RZJn0LeaohEMxSm6P81G2jm1S9O9j4ZspM6ppqt1crBD77nbpPqMnYLQxFWCMGWimbEqLt9bpiAQAxSSnyaHOokl/s200/tinturraiodo.jpg" width="108" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>22. Contra el dolor de cames i peus </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Banys d'aigua fresca amb sal. Després d'una llarga caminada o d'un dia de treball pesat, necessitàvem llavar-nos o banyar-nos els peus i cames amb aigua fresqueta amb prou sal. Fer això era molt alleujador i reconfortant.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>23. Per a abaixar la pressió de la sang</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Es feia un tractament de nou dies, amb herba betònica bullida. És curiós que l'herba betònica només naix i creix prop dels troncs de les garroferes vives.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Infusions d'aigua de romer i fulles d'olivera. Calia fer una "novena", és a dir, durant 9 dies seguits, cada matí i en dejú, havíem de prendre una infusió d'aigua bullida amb romer i fulles d'olivera.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>24. Per a ajudar a expectorar</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Un mètode molt bo per a ajudar a expectorar eren les infusions de llet calenta amb mel i una bona cullerada de sagí de porc. Esta infusió s'havia de prendre a l'hora d'anar a dormir, una tassa.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>25. Per a curar talls o ferides</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Un fet original i curiós eren les llepades fetes pel gos de la casa. Alguns llauradors, per a curar-se de les ferides o talls fets en els peus o les mans amb ferramentes del camp, cridaven el seu gos i li les feien llepar una bona estona. Llavors, ben netes, tiraven un doll de vi negre. Bo, això era el cuidat d'emergència, fet en el camp. Després, a la nit i a casa, ja es curava millor.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• S'usava un preparat que el venien en les farmàcies: aigua timolada. Esta aigua amb timó era adeqüada per a llavar ferides obertes.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• S'aplicava un tros de la flor d'un lliri de Sant Antoni o assutzena damunt de la ferida. Calia anar canviant la flor cada dia, d'esta manera la ferida cicatritzava més ràpid.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>26. Per a alleujar o curar les morenes</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Això sí que ens anava bé: banys d'herbes! Es bullia parietària i es posava en un gibrell col·locat estratègicament sobre una cadira, els afectats s'assentaven una bona estona, almenys dos vegades al dia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>27. Galteres</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'afectat trobava alleugeriment quan s'untava el coll i la sotabarba amb un ungüent de belladona, aplicat amb un drap que es lligava al voltant del coll.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>28. Per a curar la pallola, la varicel·la, l'escarlatina i altres afeccions de la pell</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Es feia bullir l'herba escabiosa amb aigua i s'aplicaven compreses, ben amerades, sobre el pit, l'esquena, o bé en aquelles parts del cos afectades per floc o taques. Al mateix temps, es prenia una infusió diürètica per a ajudar el procés.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>29. Per a calmar el dolor de la menstruació</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Es feien infusions de comí, romer i sàlvia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>30. Per a curar llagues de cremades, voltadits i furóncols</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP1nXDfR3XMZ0T7StRkgf5xhigSTSfW-PgP_Z00K-mhRUgcYlXEEyRKy__AQpWUpOCaqBjq9qL4hESJbvGEtq4Y_qALLjZrhiMll8fXDdqA5EABrpJ-8JDwdxMzqFIzXQ2cCXg1bFZ8uVd/s1600/unguentlaserp.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP1nXDfR3XMZ0T7StRkgf5xhigSTSfW-PgP_Z00K-mhRUgcYlXEEyRKy__AQpWUpOCaqBjq9qL4hESJbvGEtq4Y_qALLjZrhiMll8fXDdqA5EABrpJ-8JDwdxMzqFIzXQ2cCXg1bFZ8uVd/s200/unguentlaserp.JPG" width="186" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Hi havia que l'aplicació d'ungüent de serp que feien en les farmàcies.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Contra els furóncols anava ben un tall de ceba. Abans, era freqüent veure jóvens amb furóncols en el coll. Doncs bé, estos es curaven simplement amb un tros de ceba. Es partix una ceba per la mitat i agafem un tall que faça cassoleta i, en l'interior, posem un trosset de sabó de llavar roba, de grandària aproximada com una avellana, i s'afig unes gotes d'oli. Llavors, el posem al foc i quan el sabó s'ha desfet i la ceba estiga mig cuita, s'aplica, el més calent possible, al furóncol, com si fóra una boina i es venga fortament. A les poques hores, ha expulsat el pus i es cura prompte.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• També, contra el voltadits anava bé la cataplasma de ceba. Es procedix de manera semblant a com hem dit que calia fer contra els furóncols, però sense sabó. Cal prendre un tall o rodanxa de ceba, com una cassoleta; afegim quatre gotes d'oli i es posa a la planxa o sobre les brases. Quan estiga mig cuita (atabollada), es col·loca damunt del voltadits, com una boina, i es tapa o es venga.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>31. Per a curar els ulls lleganyosos, mussols i altres símptomes semblants dels ulls</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Calia bullir una branqueta de ruda i, amb un cotó embegut en aquella aigua tèbia, calia fer fregues als ulls. D'esta manera, es curaven les infeccions superficials dels ulls.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Els bafs de flor de saüc. Calia col·locar unes brases mig apagades sobre una tapadora d'alumini voltejada. La tapadora es posava com si fóra un plat en la taula, i el malalt acostava els ulls a la tapadora i es tapava el cap amb un drap gran. Llavors, ell mateix, col·locava les flors de saüc sobre les brases i es prenia bafs, amb els ulls ben oberts.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioXCY40JcpP50kltBBN6OmhUQ1URSSPpBCMT3J1YZ9FU76H_Bfzp0YsDC2lhYqkJjB7CCGHAN22YIuCy5iGP_x9Y2US7XQ_-q2KiBXZf38KHejPUC7n5YkFvdfFMvWyknp3aMIO8k0PUdI/s1600/oliricino.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioXCY40JcpP50kltBBN6OmhUQ1URSSPpBCMT3J1YZ9FU76H_Bfzp0YsDC2lhYqkJjB7CCGHAN22YIuCy5iGP_x9Y2US7XQ_-q2KiBXZf38KHejPUC7n5YkFvdfFMvWyknp3aMIO8k0PUdI/s200/oliricino.jpg" width="158" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Les infusions de camamilla anaven bé per a moltes coses. La infusió de camamilla es ficava dins d'unes copes especials, ben omplides. Llavors, amb el cap baixa, s'havia de col·locar la copa i espentar-la cobrint al voltant dels ulls, alçava el cap i movent els ulls rebien un bany, i així havia d'aguantar una bona estona, amb la infusió tèbia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Per a curar un mussol: Cataplasma de molla de pa amerada de vi negre. En aquell temps, els mussols en les parpelles eren més freqüents que ara, potser per la falta d'higiene, en general. Doncs bé, calia agafar una molla de pa i amerar-la amb vi negre. Llavors, s'aplicava sobre l'ull afectat, aproximadament durant set o huit minuts. Deixeu-me que vos conte algunes coses que féiem els xiquets amb la molla de pa o llesca "borratxa" usada. La col·locàvem en un cucurutxo (abans tots els productes s'embolicaven amb paperines, de diferents grandàries), i, ja de nit, anàvem a una casa, amb l'objectiu de traspassar-los el mussol, i, com en l'època les portes només s'entretancaven... per tant, entràvem i déiem: Ama ... que desitja un mussol borratxo? Llavors, si l'ama es donava compte, eixia de pressa i perseguia els xiquets. Si al contrari, preguntava: Qui és? Nosaltres tiràvem la paperina dins mentres déiem: ací vos el deixe, el mussol borratxo! I vinga a córrer ... Perquè si ens perseguia, ens tirava la paperina i ens tocava l'esquena, llavors, el mussol es reproduïa. Si no era així, i el cucurutxo es quedava dins de la casa visitada, un altre mussol eixiria en la parpella de l'ama o d'algú de la casa.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>32. Per a curar les panses en els llavis</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLTRt6hGAoTQ-7ToZxhunoM86ItYdkwtKM_XdMDlMzYRtvqIkyXJTu2IiKAsYtS6u35b3D5J5FJqU4G2Ey7hWnk_hEmOZx7d8D-TKWAk0bxi-7d6fSCOdMirg_pNJMomZDs_qP7kw3dvHS/s1600/capsulesricino.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLTRt6hGAoTQ-7ToZxhunoM86ItYdkwtKM_XdMDlMzYRtvqIkyXJTu2IiKAsYtS6u35b3D5J5FJqU4G2Ey7hWnk_hEmOZx7d8D-TKWAk0bxi-7d6fSCOdMirg_pNJMomZDs_qP7kw3dvHS/s200/capsulesricino.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>També era molt habitual en aquell temps que isqueren panses als llavis de les persones, que eren com una espècie d'herpes. Doncs bé, la gent se les assecaven amb cotó mullat amb esperit de vi. Calia humitejar les panses sovint.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>33. Contra el tètans</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan algú es clavava un rosta de palmera, o bé un clau o un fil d'aram, en qualsevol part del cos, es feia una cura, mig salvatge, que encara recorde que me la van fer quan jo era xicotet. En aquells anys, al xafar una fusta, em vaig clavar un clau oxidat en el peu i la meua iaia em curà amb la "vespa", que era el nom que usàvem per a estes ocasions. Calia posar oli d'oliva en una paella i en l'interior unes palletes de blat esclafades i, Apa, al foc. Quan l'oli bullia, em van posar amb el peu nu, elevat, i amb unes pinces van agafar una de les palles amb oli bullint i, en l'interior del forat que havia deixat el clau, aplicaven l'oli bullint dins de la ferida ... No vaig agafar el tètans, però encara recorde d'una manera "especial" aquells moments. Les "vespes" també es feien d'una altra manera: s'agafava una palla llarga, amerava d'oli d'oliva i es posava vertical, se li prenia foc per la punta de baix i l'oli anava baixant per la palla. Quan arribava al foc, calfava i, llavors xorrava en l'interior de la ferida, com una boleta de foc. Estes cures eren eficassíssimes, però només de pensar-ho, m'aborrona!</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdtZ1AaE4NvY3NFWZBTSO43lFtMQPsxrzseHxbhIIkTdEUAPiF1oGWsfPMbX4sJJJpmmFOZj_4w22t69W7D0Dgsfe_5tzBK2AcqxaJO4kXkTcJJU6t6VV1L9OKEafN4rzSS5V7jVU34BAi/s1600/tarongina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdtZ1AaE4NvY3NFWZBTSO43lFtMQPsxrzseHxbhIIkTdEUAPiF1oGWsfPMbX4sJJJpmmFOZj_4w22t69W7D0Dgsfe_5tzBK2AcqxaJO4kXkTcJJU6t6VV1L9OKEafN4rzSS5V7jVU34BAi/s200/tarongina.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>34. Per als disgustos forts i esglais:</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Mitja o una culleradeta d'aigua de tarongina, amb un poc de sucre. Calia beure's una culleradeta del destil·lat aromàtic de la flor del taronger amb un poc de sucre.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• També hi havia uns productes molt populars i senzills que curaven, alguns encara es troben en la farmàcia, altres ja no. Estos productes eren: la tintura de iode, l'aigua del Carme, les fórmules ( preparats o apòsits) magistrals (els anomenàvem, popularment, potingues), ungüents de serp, de belladona, de soldat, de tarongina composta, d'aigua timolada, d'aigua oxigenada, d'aigua de Carabanya, oli de ricí, farina de llinosa, i llapis de la marca Termosan, etc.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuBlPsEUTm4tcSBT5znA7Syl9csK7MnlGn_TJU-2LWDN_UdRi-dY8T-TWWIVkrG-xhmFrg3Mk6CsaOD-p7tK4AfXlETUsukC3RoQhZ29BoamlrUkXOUxQUNSOH1p7WogIc2VRFL4WdHQH8/s1600/aguadelcarmen.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuBlPsEUTm4tcSBT5znA7Syl9csK7MnlGn_TJU-2LWDN_UdRi-dY8T-TWWIVkrG-xhmFrg3Mk6CsaOD-p7tK4AfXlETUsukC3RoQhZ29BoamlrUkXOUxQUNSOH1p7WogIc2VRFL4WdHQH8/s200/aguadelcarmen.jpg" width="146" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>35. Les infusions</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Per a previndre les malalties: Infusions.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ja hem comentat que les novenes eren les infusions que s'havien de prendre en dejú i durant nou dies. Doncs bé, també hi havia qui les feia només menjant-se una dent d'all, o bé, bevent-se una cullerada d'oli.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• L'herba de Sant Joan: Calia collir-la durant la revetla de la vespra (nit) de Sant Joan, a fi que fóra plenament sanadora. S'usava per a molts tipus de ferides i llagues. Inclús, hi havia qui les prenia com a infusió per a trastorns intestinals i com a prevenció del dolor de gota.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Infusions de poliol i menta: Sempre s'han pres per a facilitar les digestions i curar les indisposicions de l'aparell digestiu.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>36. Curar l'enyorança</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Calia buscar l'assistència d'una dona curandera. Se'm fa difícil dir-vos què era el mal d'enyorança. A açò es deia de quan un xiquet o xiqueta es trobava immers en si mateix, no menjava molt, no jugava, etc. En estos casos, ens feia falta l'ajuda d'una dona curandera. Calia llevar un floc del cabell de la criatura, o bé portar-lo directament davant de la dona. Esta, a través del cabell, i tirant unes gotes d'oli en un plat amb aigua, sabia si tenia el mal d'enyorança. La curació, en cas afirmatiu, es feia per mitjà de l'oració.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>37. Per a curar els animals domèstics (gossos, cabres, ovelles...)</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Contra la ruptura d'ossos: Primerament, s'havia de col·locar els ossos en el seu lloc o posició originària. Llavors, s'adossaven unes fustetes o canyes (una fèrula diríem ara aproximadament, d'un pam de llarg i bé juntes i pressionades, ja que havia de protegir tot el vol de la pota, s'embenava fortament i, dos vegades al dia, se li tirava un dollet d'aiguardent en l'embena. Al cap de 25 dies, l'os s'havia soldat.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Per a curar les llagues: Per exemple, les ferides que es produïen els cavalls quan es quedaven travats amb una corda just per damunt del casc o peüngla i, al moure la pota per a deslligar-se, a força de fregar amb la corda o ronsal, es feien una ferida en la pota. En aquells llocs, era difícil la curació, però ens les sabíem totes ... Féiem un ungüent casolà amb oli d'oliva i sofre i es posava dins d'una tassa un bon doll d'oli i una cullerada de sofre, es removia bé i la pasta resultant s'aplicava sobre les llagues. En pocs dies, la ferida s'assecava i començava a cicatritzar. A vegades, també alguna persona hi ha emprat este mètode.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>38. Sobre l'oli</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• L'oli de fetge d'abadejo feia recuperar la gana als xiquets desganats: Es donava a beure sovint, com reforçant o constituent a les criatures primetes o que havien passat una malaltia.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>• Apariats sobre l'oli i la sal: Les persones majors quan parlaven de mals i de les propietats curadores de l'oli i la sal, deien:</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>"L'oli d'oliva tot mal esquiva"</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>"La sal cura tot mal"</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>"El que cou, cura, i el que pica, madura"</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>"L'oli mata el verí"</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>8 . El desinfectant mil·lenari.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9S73l1U_PbIjdxym3TbF0OT9N_toQnRBdHkzpvZPBodbiqasAN-EvMuqbL-Qx9pruMhSlShAlbuLZhNu7kPmUGlKS0euOMvBL5qRjfJQlR_A46HfDRsC5HhJ1MGgy_uVnT0myotJPvEBl/s1600/codony.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9S73l1U_PbIjdxym3TbF0OT9N_toQnRBdHkzpvZPBodbiqasAN-EvMuqbL-Qx9pruMhSlShAlbuLZhNu7kPmUGlKS0euOMvBL5qRjfJQlR_A46HfDRsC5HhJ1MGgy_uVnT0myotJPvEBl/s200/codony.jpg" width="155" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan es collia el codony, sempre hi havia alguns deficients, tocats, o massa xicotets. Eixos eren la clau. En quasi totes les cases hi havia penjant del coll unes botelletes de forma oblonga, amb un tros de cordell, de la zona on més foren castigada per les inclemències del temps, fort sol, pluja, vent, gelades... En el seu interior, estaven plenes de retalls de codony, ficats de qualsevol manera, i res més. Era un treball residual de velles durant la temporada. <br /><br />El temps feia que anessen fermentant i destil·lant un poc de suc alcohòlic, una substància plena de màgia ancestral, el Suc de Codony. Quan un xiquet queia corrent, es feia qualsevol xicoteta ferida en el genoll o en qualsevol altre lloc, es desinfectava amb ella. Era l'antisèptic tradicional, res de mercromina, aigua oxigenada ni altres coses. Suc de Codony.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>39. Fogades de llengua i morros. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7XFXX-DX8qC_iTmSdKd6AHOi3u3tm5Wi9T3RpES6tm4doGW7FbID-sxZ-IZu4YuZ59krDr5vOiJ7NuTY7PhRKWlnsXWPjO9hGl4ohZKfSIA4rQwrrmV9q2GxQ5D90FOQ4RCCJGKR-sd3V/s1600/escarabat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7XFXX-DX8qC_iTmSdKd6AHOi3u3tm5Wi9T3RpES6tm4doGW7FbID-sxZ-IZu4YuZ59krDr5vOiJ7NuTY7PhRKWlnsXWPjO9hGl4ohZKfSIA4rQwrrmV9q2GxQ5D90FOQ4RCCJGKR-sd3V/s200/escarabat.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hui se les coneix com Gingivoestomatitis Herpètica, i molts xiquets l'han patit. Hui només se'ls recepta analgèsics, i els xiquets patixen forts dolors i grans bambolles sagnants que els fan plorar de dolor durant els quasi deu dies que dura. És una malaltia vírica molt virulenta que ompli de ferides tota la boca. Abans totes les cases tenien en el corral un femer, on s'anaven amuntonant els residus de les menjades i els dels animals, i s'anaven podrint fins que era temporada de traure'ls per a abonar els camps. En les nits tranquil·les, se sentia en l'un suau remor, com un rosegar molt tènue, que el provocaven els escarabats que vivien en ell i d'ell. S'eixia amb precaució i es caçaven uns quants d'ells. <br /><br />Amb mig gotet d'oli d'oliva, es fregien vius en un pot quatre o cinc d'ells. Després es retiraven els animalets socarrats i es guardava l'oli en una botelleta tapada amb un suro. Oli d'Escarabat. Amb un cotonet o una gasa, es netejaven les ferides del xiquet per tota la boca, i en un parell de dies desapareixia totalment la infecció. Parlem del Blaps Mortisaga o Escarabat de Cementeri. En els anys 60 encara el fabricaven els vells apotecaris. Hui totes són potingues de laboratori tan cars com poc efectius. Potser han oblidat que el vell i sagrat escarabat de les antigues cultures mediterrànies és una cosa molt especial, abundant i barat.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Creieu que ja estàn tots? Ni de lluny. Només hem anomenat uns pocs. Hi ha milers, però este bloc no és un tractat de medicina ancestral... Per a mostra, val un botó...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...<br /><br /></b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-56766058685256362502012-04-26T17:58:00.002+02:002012-04-26T17:58:47.148+02:00Herbes i Remeis (1 de 2)<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És evident que molts anys arrere, en general, la medicina no era una ciència tan avançada com ho és ara. A més, la no existència, per exemple, de frigorífics, de vegades originava que els aliments no estigueren sempre en bon estat i, en conseqüència, les indisposicions gastrointestinals eren més freqüents. El mateix passava amb els treballs... estos eren més d'esforç físic que ara, i això volia dir que la gent es lesionava amb més facilitat.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs bé, com a més de metges hi havia pocs, la saviesa tradicional de les herbes medicinals era un coneixement indispensable i tenia un ús quotidià, per mitjà d'aplicacions d'ungüents, fregues, massatges o beuratges diversos, per no entrar a parlar de les curacions que es pretenia atribuïbles a les oracions i precs, a partir de la fe.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si vos pareix, passe a explicar-vos uns quants mals i els remeis respectius que, llavors, aplicàven:</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWnnF3aCUiFpI_uQGVTvfOlOmBmvoZVtIZlja5r0LlvCEEf0bxVgVeqC_CGDKKL2lNeHiNasSQtl2UCrj_gGKXxYo-7FwcRqEq_0-zuS1sJTVop-XzzwG2YXiha7-2fysINmUxHdX7Hgzc/s1600/cataplasma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWnnF3aCUiFpI_uQGVTvfOlOmBmvoZVtIZlja5r0LlvCEEf0bxVgVeqC_CGDKKL2lNeHiNasSQtl2UCrj_gGKXxYo-7FwcRqEq_0-zuS1sJTVop-XzzwG2YXiha7-2fysINmUxHdX7Hgzc/s200/cataplasma.jpg" width="200" /></a><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1. Per a curar els refredats</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Convenia posar una cataplasma amb paper d'estrassa, ben untat de sagí de porc, i aplicar-la sobre l'esquena o del pit, a l'hora de gitar-se. També hi havia qui feia el mateix, però amb una fulla de col.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Usaven molt els bafs d'Eucaliptus. Es posava una olla amb aigua bullint i es ficava unes fulles i flors d'eucaliptus. Al cap d'un estona, el malalt, ja preparat i assentat en una cadira o bé en el llit, es tapava amb una manta gran, cap inclòs, com una xicoteta tenda de campanya, amb l'olla també dins. Llavors, havia de respirar el baf que desprenia l'eucaliptus una bona estona.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Mocador o drap impregnat de fum de la flor de Saüc. Una manera d'alleugerir-nos els refredats era el següent: calia agafar un mocador o drap, esguitar-lo amb un poquet de vinagre, i, damunt d'unes brases mitj apagades, es tiraven flors de saüc, mentres s'aguantava el drap, aproximadament uns quatre dits per damunt, perquè s'impregnara de fum. Llavors, a l'hora de gitar-se, es col·locava sobre el pit. Era molt eficaç.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2. Per a curar els mals de ventre</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Cataplasmes de farina de Llinosa. Calia ficar uns grapat-te de farina de llinosa en un pot amb aigua, i posar-lo al foc. Quan hi havia bullit uns minuts, es posava la pasta de la farina, d'un grossor d'un dit aproximadament, sobre un drap o tovalla, i es tapava. Llavors, es col·locava sobre la panxa del malalt fins que el dolor se n'anava lentament i el drap o tovalla es refredava. Si estava constipat amb febra, s'aplicava sobre el pit.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• També feien infusions de timó.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfF18p8E2uz4-GFruRFGvYkEhNVo6PM9E9Xsg_WhN2OrCm0yPgc9v3X6-ja2zMvqWVXNjSw3yV7__GRQ7jCSXX9_9ksYMaGFYFH8p4loi_wadAbfVrk8KsiPgyVd4-IhwLu9dYn6rsSa3H/s1600/llavativa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfF18p8E2uz4-GFruRFGvYkEhNVo6PM9E9Xsg_WhN2OrCm0yPgc9v3X6-ja2zMvqWVXNjSw3yV7__GRQ7jCSXX9_9ksYMaGFYFH8p4loi_wadAbfVrk8KsiPgyVd4-IhwLu9dYn6rsSa3H/s200/llavativa.jpg" width="141" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Lavatives d'aigua, gra de llinosa i oli. Recorde que en ma casa (i en quasi totes) hi havia un aparell que era un depòsit de llautó, com una botella gran i plana d'un costat (per a penjar-lo en la paret), d'uns dos o tres litres de capacitat; tenia una mànega o tub de goma adossat a baix, d'un metre de longitud, aproximadament, amb una cànula amb aixeta. Este aparell era d'ús prou freqüent. Doncs bé, calia ficar aigua i gra de llinosa en una olla i, quan hi havia bullit prou, s'afegia un poc d'oli d'oliva cru i cap a dins del depòsit... Llavors, era el moment seriós o còmic ja que el pacient, de cul a l'aire, havia de col·locar-se bé, mentres una segona persona sostenia el depòsit ben alt, perquè la força de la gravetat actuara i, encara, una tercera persona, amb la cànula, havia de buscar l'obertura natural i introduir-la ben dins, llavors el líquid calent i sanador feia el seu treball.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Beuratge fet amb aigua de Malves. Calia fer bullir les flors, les fulles o les llavors de les malves i, després d'haver colat el beuratge, beurel.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEPFANtdukY1mQQ3pcRR2qMlGsRndRCO2uFF4kblmnGNItHmhuOWWQoyIBbXBaUOuuzLXTaA8FLAQ7avGVFbJD-hDUuTrMk2zhaiRgMBASu_BHB2TwNofUsHohZOV5N94U-erWgfb1HUlN/s1600/caraba%25C3%25B1a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEPFANtdukY1mQQ3pcRR2qMlGsRndRCO2uFF4kblmnGNItHmhuOWWQoyIBbXBaUOuuzLXTaA8FLAQ7avGVFbJD-hDUuTrMk2zhaiRgMBASu_BHB2TwNofUsHohZOV5N94U-erWgfb1HUlN/s200/caraba%25C3%25B1a.jpg" width="86" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Porga feta amb aigua de Carabanya. Quan algú es queixava de dolor de ventre, era un bon remei el beure una porga feta amb aigua de Carabanya. També es feien amb oli de ricí. No cal dir que estos beuratges no sobreeixien pel seu sabor i agradable paladar.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• També recorde que es bullien dos o tres fulles de Taronger bord i havien de prendre's infusions, dos o tres vegades al dia.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Es feien infusions de Menta, Camamilla o Marialluïsa mesclada.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">3. Per a abaixar la febra</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi havia posar draps amerats de vinagre. Agafaven uns draps, que ben banyats en vinagre i escorreguts es col·locaven al front del malalt una bona estona.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">4. Per a curar el mal de gola</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Gàrgares. S'havien de fer amb una mescla d'aigua, suc de Llima i mel, tot bé calent.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Gàrgares d'herba de Cua de Cavall. Hi havia bullir un poc d'herba, i un poc tèbia es gargarizava quatre o cinc vegades al dia.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• També feien fregues amb oli. Cal posar unes gotes d'oli d'oliva i fregar directament al costat del coll que dol. Un altre mètode és agafar la mà estirant els dits cor i índex del malalt, posar quatre gotes d'oli i fregar l'angina inflamada que tenim amb la monyica.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">5. Per a curar el mal de gola</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Un dels millors remeis era la cendra de llenya amb vinagre. Hi havia que pastar la cendra de llenya i, com un cataplasma, es ficava dins d'un calcetí usat sense llavar. Llavors, a l'anar a dormir, com si fóra una bufanda, s'embolicava el coll.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Cataplasma de segó de Blat. Calia fer una cataplasma ben calenta de segó de blat, ben pastat i aplicar-la en el coll, a l'hora de gitar-se.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Hi havia qui fregia greix de gallina. Una vegada refredada, es guardava com si fóra sagí, i quan algú de la casa tenia mal de gola, a l'anar a dormir, se li feien fregues en el coll, embolicant-lo amb un drap.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">6. Per a alleujar el mal de queixal</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Rentades d'aigua amb vinagre i tea de Pi. Calia bullir un poc de vinagre i una tea de pi dins d'una olla. Una vegada refredat, havíem d'esbaldir-nos diverses vegades al dia.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• També es feia gàrgares d'esperit de vi (alcohol etìlic). Quan tenies mal de queixal, hi havia qui se li calmava a l'esbaldir-se amb esperit de vi.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">7. Curar a l'obert de pit</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com si fóra ara, recorde que contra l'obert de pit se li havia de tractar a través d'estirades. La lesió d'obert de pit arribava quan una persona havia fet un mal esforç, per exemple alçar un pes en mala postura i es queixava de dolor en les costelles al respirar fons, de la cintura o tenia un malestar general. Esta cura jo l'he vist realitzar a amics o parents i és un mètode senzill i eficaç. Cal col·locar el lesionat de peu, i el curador darrere d'ell fins a tocar amb el pit l'esquena del lesionat; este creua els braços a l'altura del seu pit, i el curador abraça al lesionat per darrere, fins que amb els dits de la mà dreta i com un ganxo, agafes el colze del braç esquerre del lesionat, i amb els dits de la mà esquerra, el colze del braç dret, el lesionat ha d'estar relaxat i tranquil. <br /><br />En el moment, que se li té ben abraçat, s'ha de fer força amb el pit contra l'esquena, i se l'alçava lentament, sense deixar els colzes... quan els peus ja estan a un pam de terra , si podia ser, i amb el pacient relaxat, es dóna una sacsada, com si anara a deixar-lo caure de colp, però, abans de tocar el sòl, estrenyent fortament l'abraç de colzes, no se li deixava arribar en terra. D'esta manera, per la sacsada, els ossos, músculs o tendons cruixen i es posen en el seu lloc ... i el benestar és immediat.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">8. Per a curar ferides obertes o talls</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Calia esbaldir-les amb aigua de Timó. Es bullia aigua amb timó i amb cotó es desinfectava la ferida.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">9. Per a curar els prunyons en els dits o les orelles</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un drapet amb orins, o bé, amb frega d'una dent d'All tallat. Calia mullar un drap amb els orins de la persona afectada i, llavors, dos o tres vegades al dia, calia banyar les zones afectades. També es curaven amb una dent d'all tallada. Calia fregar-lo directament al lòbul.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">10. Per a curar el dolor d'oïda</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi havia necessitat d'una llavada amb aigua de timó. Calia agafar una xeringa, amb una pera de goma i una cànula, i introduir el líquid d'aigua de timó en l'oïda.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">11. Per al dolor d'ossos i músculs</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Fregues amb esperit de vi, amb Lavanda i Romer. Prèviament, i durant algun temps, calia haver ficat dins d'una botella esperit de vi, amb lavanda i romer (açò era una pràctica habitual en moltes cases). Llavors, es feien fregues en les articulacions, els ossos, en els renyons ... per a calmar el dolor.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Lacataplasma de sal era molt bona. Quan algú es donava un fort colp, d'aquells que fan aparéixer morats, simplement es feia una cataplasma de sal. Calia col·locar dos o tres grapadets de sal dins d'un mocador o drap i, ben doblegat amb la sal dins i unes esguitades d'aigua, s'havia d'aplicar contra el colp i embolicar-lo o subjectar sobre el mateix. A les poques hores, el dolor s'alleugeria i el morat no era tan evident.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Contra els esquinços i distensions musculars: Calia fregar el múscul distés amb l'aiguardent i, després, embenar fortament tota la zona.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlfKL7ciInSC97jfA4AxVixwSFr4r6tMPsvGMlkFJ4ZK_a59Gcizj-LpzWRVMHoonCsiDVc8CbLGIix0xOZxCsGw6-bOntS1exUvNJIlZTLM99U8LBiBxGXQ371XGw4CBc4vE8SjQUNhm5/s1600/termosan.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlfKL7ciInSC97jfA4AxVixwSFr4r6tMPsvGMlkFJ4ZK_a59Gcizj-LpzWRVMHoonCsiDVc8CbLGIix0xOZxCsGw6-bOntS1exUvNJIlZTLM99U8LBiBxGXQ371XGw4CBc4vE8SjQUNhm5/s200/termosan.jpg" width="158" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• En les farmàcies venien un producte anomenat llapis Termosan, que anava prou bé com a calmant. S'havia d'aplicar i després fregar les parts afectades.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• A vegades, o siga, molt sovint, a causa dels colps que els llauradors ens donàvem accidentalment en els ossos mentres treballàvem en el camp, per a alleugerir-nos el dolor i com a cura d'emergència, havíem d'agafar grapats d'Alfals tendre i els picàvem durant una estoneta. Ràpidament, els aplicàvem sobre el colp amb un mocador lligat amb força. Açò alleujava prou i ens feia arribar fins a la nit, una vegada a casa, ens féiem la cura més a fons.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Quan un xiquet començava a caminar, ell a soles, recorde que se'ls posava una gorra de colp, feta de palla i un poc rígida, amb forma arredonida i amb una espècie de corona que sobreeixia més que el front, a fi d'evitar els seus colps. Esta forma evitava els colps que els xiquets podien donar-se al caure a terra i els consegüents bonys. </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz_czHLAGU-9eNwuaba5WUgR4aODvIHNm_Fe2y_tRipBrFEg5gqj6go6OAhKOkYKC1e0AayW886Xfhwwo9lJUnY3YLQ-bwdxzd7O29TCPMH-IkF75F0asEtBpDppaBMTTrMYTQ3FPMyRKF/s1600/deucentims.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz_czHLAGU-9eNwuaba5WUgR4aODvIHNm_Fe2y_tRipBrFEg5gqj6go6OAhKOkYKC1e0AayW886Xfhwwo9lJUnY3YLQ-bwdxzd7O29TCPMH-IkF75F0asEtBpDppaBMTTrMYTQ3FPMyRKF/s200/deucentims.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquells anys, si el xiquet es donava un colp en el cap, ràpidament se li col·locava una moneda de deu cèntims de coure i, ben lligada amb una embena o mocador, el bony no eixia.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">12. Per a curar els clavills dels peus o de les mans</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• A causa del dur treball en els camps i de la falta de bon calçat, així com del fet que contínuament es tocara aigua, les persones patien de molts clavills en els peus i les mans. Per a curar-les calia fer un ungüent amb oli i un poc d'aigua: una culleradeta d'oli d'oliva i una culleradeta d'aigua en una tassa. S'havia de batre amb un dit i l'ungüent que eixia calia aplicar sovint sobre les fissures. També hi havia qui les ofegava amb un esparadrap. Era un gran hidratant.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• A l'hivern, quan feia molt de fred i vent, per a aquells que treballàven a l'aire lliure (la majoria), sovint se'ls tallava la pell dels llavis i les mans i, el millor remei abans d'anar a dormir, era l'untar-nos totes les parts resseques i tallades amb oli d'oliva. Això era molt eficaç. I és que l'oli té moltes qualitats cosmètiques, purificadors i sanadores, a més de les culinàries. Estos usos de l'oli d'oliva són immemorials.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">13. Curar l'espatllat.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a curar l'espatllat havia de fer-se a base d'estirades. L'espatllat tenia uns símptomes semblants a l'obertura de pit. Per a curar-la s'havia de col·locar el lesionat assentat en una cadira baixa i amb els peus junts. Feien falta dos persones, una feia força en els muscles del malalt contra el respatler de la cadira, mentres que l'altra li prenia els dits polzes de les mans i els tirava amb força, fent-li fer uns moviments adequats de braços .</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">14. Curar el desllomat o la lumbàlgia</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A través de prèdiques i cerimonials. Hi havia qui curava la lumbàlgia amb este procediment: calia agafar dos canyes, d'un metre i mig o dos de llarg i esclafar-les amb els peus i, llavors, partides per la mitat de cap a cap, el desllomat les agafava per la punta i les estrenyia, una a cada costat de la cintura. Semblant feia el curandero i, llavors, murmurava el seu romanç o prèdica mentres les canyes es doblegaven cap a dins, fins a arribar a tocar-se, quasi. Calia repetir el cerimonial uns quants dies fins que el desllomat curava.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">15. Per a matar els polls del cap i altres paràsits com les lladelles</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Podien usar el ungüent de Belladona. Amb l'herba solanàcia de la belladona els apotecaris feien un ungüent que, entre altres coses, servia per a matar paràsits. Untaves directament les parts insectades. Al cap d'algunes hores, es llavaven les parts tractades i es passava un pinta espessa per a traure els insectes morts o llémenes pegades al cabell.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">• Cataplasma fet amb una tovalla i esperit de vi. Calia amerar una tovalla amb esperit de vi i embolicar-la en el cabell. Al cap d'una hora, es pentinava amb una pinta espessa per a traure els paràsits morts i les llémenes.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">16. Per a tindre un cabell més sedós</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ens feia falta llavar-lo amb aigua i vinagre.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">17. Per a curar o llevar berrugues</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ens féiem aplicacions de Figues verdes. S'havia d'aplicar, directament, sobre les berrugues la llet de les figues verdes, diverses vegades al dia.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">18. Per a calmar el dolor de les picadures de vespa</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cataplasma de fang, o bé terra pastada amb orins. A l'haver-nos picat una abella i sentir el dolor, calia aconseguir un poc de fang bla, o bé pastar terra amb els orins i, llavors, aplicar la cataplasma sobre la picadura. Si la cataplasma es feia prompte i amb orins era molt més eficaç.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">19. Per a combatre l'àcid úric</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sovint preníem infusions de l'herba Cua de Cavall. Açò, ajudava prou.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">20. Contra el mal de renyons (a causa de pedretes)</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Infusions d'aigua bullida amb l'herba Parietària. Calia fer una "novena", és a dir, prendre durant nou dies seguits, cada matí i en dejú, una infusió d'herba parietària, o bé, fer una mescla d'altres herbes, com: queixals de vella, herba prima, cabellera de panotxa de dacsa. Infusió que també havia de prendre's com "novena".<br /><br />I seguirem en el pròxim escrit, que sinó es passa de llarg....</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-2858830761092391052012-04-15T19:25:00.001+02:002012-04-15T19:40:09.550+02:00Regalíssia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXWr_UHul9OjXT4nJRkO3UA9UePFgfc7pJLtPJXp12q5VjjWKYvYL7rKqiHR5Y0PLMR-mXjCrdo1PBmjyC9lrF0o51tFxGfXikeXXnuav8GUEPgY06YR5XVkShVFY8CJARPDKChPeQvkI/s1600/regalissia00.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXWr_UHul9OjXT4nJRkO3UA9UePFgfc7pJLtPJXp12q5VjjWKYvYL7rKqiHR5Y0PLMR-mXjCrdo1PBmjyC9lrF0o51tFxGfXikeXXnuav8GUEPgY06YR5XVkShVFY8CJARPDKChPeQvkI/s200/regalissia00.jpg" width="123" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>De vegades em venen a la memòria alguns records de la meua infància i joventut, de coses que he disfrutat i que hui estan pràcticament desaparegudes, sense que acabe d'entendre massa per quina raó. Xarrant amb un amic que està fent un esforç titànic per deixar de fumar, va vindre a la conversació una d'elles: la regalíssia.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El seu nom científic (Glychyrrhiza Glabra) no ens diu res als profans. És una lleguminosa de la família de les fabàcies, de flors blavoses, d'arrels extraordinàriament llargs i dolços. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No és exclusiva de les nostres terres, perquè se la coneix i utilitza per totes les riberes del nostre Mediterrani i d'Àsia Menor des de temps immemorials.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrQbbrIp4yJCbrMskWuI39BxtNAnFgLjHAsP7PZFxaCeWiRYdNlKxm5vL52QOW4FXztG7iA0A4ciY-A6JcFkhwuYPu6Cg-p7zvcEx-uxsI6PImFFTibNY3sR8XMMS-CrAZTSrrHNBk4Kdm/s1600/regalissia09.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrQbbrIp4yJCbrMskWuI39BxtNAnFgLjHAsP7PZFxaCeWiRYdNlKxm5vL52QOW4FXztG7iA0A4ciY-A6JcFkhwuYPu6Cg-p7zvcEx-uxsI6PImFFTibNY3sR8XMMS-CrAZTSrrHNBk4Kdm/s200/regalissia09.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>És prou fàcil trobar-la en Castelló, encara que pel que últimament he pogut constatar, cada vegada menys gent la coneix. Ocorre amb ella el mateix que amb totes les espècies vegetals i animals del nostre entorn pròxim. La gent ha anat perdent interés a conéixer el seu propi terreny i la naturalesa que el compartix. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Abans, era normal trobar qualsevol llaurador amb la seua arrel de regalíssia en la boca. Hui, ja és una anècdota. Ara no sols no se la busca ni se la coneix, sinó que molts jóvens s'estranyen al veure en la nostra fira o dies de mercat a algun regalissier que amb el seu feix en braços recorre la zona venent la dolça delícia. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxekbmoCuq65JdP_pB1vypph57PJt65mi2me6i8Ir02lBjH7IoM6b-2ITnerrZL9ciUM2vqhY4ZKHZIAT6EVEAGomUAulRSJLsfnukBPaG05S7ZhJXSW6d5_WzYOwsY8fHk6hQ0TqdV5LH/s1600/regalissia04.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxekbmoCuq65JdP_pB1vypph57PJt65mi2me6i8Ir02lBjH7IoM6b-2ITnerrZL9ciUM2vqhY4ZKHZIAT6EVEAGomUAulRSJLsfnukBPaG05S7ZhJXSW6d5_WzYOwsY8fHk6hQ0TqdV5LH/s200/regalissia04.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Pareix que el seu sabor fresc agrada a tots, però com a part de llepolies, xarops per a la gola o pastilles per a la tos. Sabor a regalíssia.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Més d'una vegada he anat a agafar regalíssia molt prop de ma casa. Només requerix un poc de terra solta en zones d'humitat. Vores de séquia, marges abrigats, ombries, etc. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A menys de cent metres de ma casa, en "la porcatera", l'edifici on hui té el seu taller el meu bon amic Arturo Villar, i anys abans, quan s'utilitzava com a corral de bestiar, tenia un pati ideal mirant al poble, que llavors donava a camps de cultiu, avuí edificats, i era un dels llocs on sempre se la trobava. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_IU8xcgaD2fZxzT1XbWhtyh1g4IhhPLo0DBBaodvwniDg7bWhpxJYB1PXg8zNuJSWHzybRDGqPyokmAzYsLA5Y1TqfimkKMdjJnqD5Rvts2OGBIqzgZYlx5yfmJS57sB7zSLtyIr55ca/s1600/regalissia07.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_IU8xcgaD2fZxzT1XbWhtyh1g4IhhPLo0DBBaodvwniDg7bWhpxJYB1PXg8zNuJSWHzybRDGqPyokmAzYsLA5Y1TqfimkKMdjJnqD5Rvts2OGBIqzgZYlx5yfmJS57sB7zSLtyIr55ca/s200/regalissia07.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Usàvem una xicoteta aixada amb la què furgàvem el sòl i tréiem les delicioses i tendres arrels, que tallàvem a trossos de vint-i-cinc a trenta centímetres, i portàvem a casa per a llavar-les meticulosament dels pocs residus de terra que les embrutaven.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Era molt poca la brutícia, perquè són arrels sense pèls, i per tant no retenen terra. Després de llavar-les, es tallaven a trossets curts de la grandària aproximada d'un cigarret, i a assaborir-les directament. S'anaven mastegant a poc a poc i absorbint el seu deliciós suc. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuuPPi29D77oaEmHJjfVsZKN-oNHQrR_YZws0afHCJtalOf2sGV-4Z_4SuhpXwJGK74SZ4J98UFV7rZck5AWv1XARZJOSoQLfbiyDqtN2hkfWi8ihjegB8LS8mPbwrQVj6WK7Qh8oV2TTJ/s1600/regalissia08.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuuPPi29D77oaEmHJjfVsZKN-oNHQrR_YZws0afHCJtalOf2sGV-4Z_4SuhpXwJGK74SZ4J98UFV7rZck5AWv1XARZJOSoQLfbiyDqtN2hkfWi8ihjegB8LS8mPbwrQVj6WK7Qh8oV2TTJ/s200/regalissia08.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Pareix que era una cosa de xiquets llauradors, però no és així. Hui la utilitza la indústria i es cultiva en plantacions de grans mides. La cervesa irlandesa "Irish Guiness" li deu el seu agradable sabor anisat, els fumadors de pipa disfruten de l'aromàtic tabac dolçàs que la utilitza, ens refresquem l'alé amb les pastilles de regalíssia. Vos sonen les Juanola? </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El molt italià aiguardent Sambuca li deu les seues propietats, l'adorat "puro moro" dels xiquets, caramels, tires, comprimits, xarops, begudes dolces... Tots són deutors de la nostra humil regalíssia.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5yAeaNdVXhLfx2tJJH41NC0f2g0EStJLFcA8Zq-uEbmDTsm2SYJ__gOchW475XqAzxWbLr6GIc6FVMu596LtECvDegkP3JKy1qS99Esu2UL3-mRh5S_VxRekoLu-ZrKU4WkXI6Sc-9Cyq/s1600/regalissia06.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5yAeaNdVXhLfx2tJJH41NC0f2g0EStJLFcA8Zq-uEbmDTsm2SYJ__gOchW475XqAzxWbLr6GIc6FVMu596LtECvDegkP3JKy1qS99Esu2UL3-mRh5S_VxRekoLu-ZrKU4WkXI6Sc-9Cyq/s200/regalissia06.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Abans, si no volies o no podies anar a arreplegar la teua pròpia collita, sempre trobaves eixe venedor ambulant que ens l'oferia quan eixies a passejar, o al cine. Un cucurutxo de tramussos, o cacauets, o un poc de torrat, algun caramel o xiclet, i després, com a postres duradores, una arrel de regalíssia. </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>S'anava rosegant i xuplant, i quan ja no podies traure res més, amb la navaixeta es tallava la punta mastegada per a sanejar-la, i una altra vegada a la boca que s'ha de seguir amb el seu llarg gaudi. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrQ2fisCAqYQY50WTyiZPZdp9j7NJ9MmGuKm6zfJQMnQmadqurZNHQHI2y4swpFjj32OJM71_rB9ZGqtQiVW6avVn7bVqr1fJVAjLzs6m3L_IQOnTepobTYkJspdGAWrqgReTyM9U4TGVh/s1600/regalissia03.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrQ2fisCAqYQY50WTyiZPZdp9j7NJ9MmGuKm6zfJQMnQmadqurZNHQHI2y4swpFjj32OJM71_rB9ZGqtQiVW6avVn7bVqr1fJVAjLzs6m3L_IQOnTepobTYkJspdGAWrqgReTyM9U4TGVh/s200/regalissia03.jpg" width="133" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una manera de fer-te el masclet amb els teus amics era eixir a buscar la deliciosa arrel, evitant trobar-te amb algun amo dels bancals que conegueres, amb més d'un professional de la regalíssia que no admetia competència, o algun dels escassos guardes del terme. A cap d'ells li feia la més mínima gràcia veure els seus terrenyss rebuscats o els marges escantellats al furgar. </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A més, la gran demanda feia difícil la seua localització. El premi al trobar-les era gran, perquè significava tindre una reserva important d'arrels i el reconeixement de la teua colla d'amics entre els que et feies l'important. Amb un gest de complaença, reparties un grapat d'arrels i ja eres la punta de la piràmide.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCHJuvJBVLNQR7yf4-gAAbSxjyWtnNDOx1rpX-CKDRLAH4yOaWh0pJpWm5XwH0-d0wypU7NFsAIMLoAg2p3x9DDjwfZuLizxL7rdkLXTLdlGysld8Qg6_LFNgsJU1IDbKvPPIgpOu6Ro6i/s1600/regalissia10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCHJuvJBVLNQR7yf4-gAAbSxjyWtnNDOx1rpX-CKDRLAH4yOaWh0pJpWm5XwH0-d0wypU7NFsAIMLoAg2p3x9DDjwfZuLizxL7rdkLXTLdlGysld8Qg6_LFNgsJU1IDbKvPPIgpOu6Ro6i/s200/regalissia10.jpg" width="147" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quan va anar ampliant-se l'oferta de llepolies (recorde amb enyorança el quiosc d'Andomet, en el racó sobre l'Obrera) van aparéixer els dolços d'extracte de regalíssia, que ja s'utilitzaven des de l'època dels elixirs de fins del segle XIX en farmàcies, per la seua propietat balsàmica i d'agradable sabor. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A poc a poc, van anar desplaçant en el gust dels xiquets a la regalíssia natural. El negoci està en els artificis. El natural és per als pobres.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hui anem a la farmàcia a comprar xarop per a la tos. Ja se'ns ha oblidat el vell i efectiu remei de les nostres iaies per a les afeccions de gola i constipats: </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQIrH4wMItmSCOwnP4Mm2kJ2_IapGOiofcuXAbvJlI8WvCywqmIas7tIGYohm9g9cOjQT3GHvQNGgjd-cOVGniUKRPHHh_eGQHKflBW5dG8wklZoV-qK6yGoA5lu1EOT5GIvNLvlqxMkiU/s1600/regalissia05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQIrH4wMItmSCOwnP4Mm2kJ2_IapGOiofcuXAbvJlI8WvCywqmIas7tIGYohm9g9cOjQT3GHvQNGgjd-cOVGniUKRPHHh_eGQHKflBW5dG8wklZoV-qK6yGoA5lu1EOT5GIvNLvlqxMkiU/s200/regalissia05.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En un perol es posa a bullir unes arrels de regalíssia, un grapat de figues seques, unes garrofes i un bon doll de mel, i es va removent de tant en tant a foc molt lent fins que es forma un xarop no molt espés, que s'envasa i guarda en el rebost per a quan faça falta, que serà sovint. </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si feia falta fer bafs, perquè gola i nas es taponaven, es posava l'aigua al foc amb regalíssia, herba marialluïsa i suc de llima. </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Vos garantisc per pròpia experiència que són remeis molt efectius, tant o més que la majoria de xarops actuals, fets amb substituts artificials dels mateixos components moltes vegades. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinrNX_Bwc3CFPYMoT9PLrkIWmOISNFDTiTIoKbGXWcCnkD75pLH_OArG3y7Fe3DQ3VPWROSJu7m9eicdHYrfb96ODXOkG8xihjkqFOegUhRjYqtww3xsLxF0bGL3O1BbMe_IcHdDJpJ8ii/s1600/regalissia02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinrNX_Bwc3CFPYMoT9PLrkIWmOISNFDTiTIoKbGXWcCnkD75pLH_OArG3y7Fe3DQ3VPWROSJu7m9eicdHYrfb96ODXOkG8xihjkqFOegUhRjYqtww3xsLxF0bGL3O1BbMe_IcHdDJpJ8ii/s200/regalissia02.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ara pareix que tornen als nostres pobles els venedors ambulants de regalíssia i altres productes tradicionals. Espere que es recuperen les velles costums agradables i sanes. </b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Més d'un exfumador ha d'agrair-li a la regalíssia l'haver pogut deixar el seu vici. Potser jo estic entre ells.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-71254420370904764622012-04-06T13:56:00.000+02:002012-04-06T13:56:04.234+02:00Margenadors<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo1ii_afAXJsS9BERVvoZcLwCI5pMi5wBNtaLkWXQt3TYgEA0qqzcdZ_re8-RRPsA0p3v6sGBYGONsCfkiknaNbwfdFuNObR7dh5oKKPRpVFa8BxgiRcdXFYy651h2t_5G-n0nQY-Ujkxa/s1600/marge+de+pedra+en+sec.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo1ii_afAXJsS9BERVvoZcLwCI5pMi5wBNtaLkWXQt3TYgEA0qqzcdZ_re8-RRPsA0p3v6sGBYGONsCfkiknaNbwfdFuNObR7dh5oKKPRpVFa8BxgiRcdXFYy651h2t_5G-n0nQY-Ujkxa/s200/marge+de+pedra+en+sec.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Marge de pedra en sec.</b></span></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el present article voldria parlar-vos d'un treball que ha sigut un ofici o una més de les ocupacions que ha tingut al llarg dels segles la gent del camp en el transcurs de la seua activitat. És el que com a ofici s'anomena "margenador", que és com són conegudes aquelles persones que es dediquen a fer marges entre terrenys a distint nivell o altres construccions de pedra en sec, o siga, sense usar cap material com a aglutinant entre les pedres.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En les nostres comarques sempre hi ha hagut persones que s'han dedicat de forma principal a eixa tasca.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En la meua família pròxima tinc encara, afortunadament, un gran especialista que ha dedicat la seua vida a eixe ofici, primer amb els marges en sec, i quan va decaure el treball, en la construcció de les què poden ser la seua màxima expressió fregant el verdader art: les conegudes com "calçades", fetes de la mateixa manera, però tallant blocs de pedra de pedrera per a obtindre murs arquitectònicament perfectes, dedicats a enjardinaments o murs de gran qualitat i imatge. Vos parle de Cándido, casat amb la germana de ma mare, Reme, i la família de la qual descendix de margenadors des de generacions, de la pròxima població de Chella, en la Canal de Navarrés, i que viu huí i fa més de cinquanta anys a La Pobla Llarga.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBwNT_TW242nbwkZ2AQicO5DfMpbiZUCiZs8gUKoy9KrQdKj0OvTbZqYQy7Ww9wr-ESHoB65dKsHUd7H8QDEJ1ER610UJa8w608QE23AHpUsdUV-22iWwUefN0P4BfLE6oVcLvIjVPEHOJ/s1600/margenador.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBwNT_TW242nbwkZ2AQicO5DfMpbiZUCiZs8gUKoy9KrQdKj0OvTbZqYQy7Ww9wr-ESHoB65dKsHUd7H8QDEJ1ER610UJa8w608QE23AHpUsdUV-22iWwUefN0P4BfLE6oVcLvIjVPEHOJ/s200/margenador.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Llaurador margenant.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Allí, com ací, és una dedicació aplicada principalment a les zones de secà, moltes de les quals han deixat de ser-ho en el passat segle XX gràcies a la motorització del reg, i l'origen de la qual es perd en l'espai i el temps, i que només se sap que va nàixer en alguna part de la conca maditerrània, i les restes d'este tipus de construccions ja apareixen en els poblaments ibèrics descoberts, el que demostra que ja era una tècnica coneguda i usada. Podrien tindre el seu origen en l'orient pròxim i d'allí es van escampar per tot el mediterrani i després a part de la resta d'Europa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A més de nosaltres, hi ha un ampli grup de països que consideren tindre un patrimoni etnològic de primer orde en estes construccions: Itàlia, França, Alemanya, Irlanda, Croàcia, Xipre, Grècia, Malta, etc.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicutNOd2E3NOCNR79-5b1sjzA9ZoNXaf2UjfNbMLzqZ8mj24s5j_wkverKszh76mb4Kd7bu5-hVv-dN-iJkeFQKpNun41507Dqd_UBgD2a3XbnyeAlxhna81SJwW5RbcJ53NHXo2wVgOHt/s1600/gran+pendent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicutNOd2E3NOCNR79-5b1sjzA9ZoNXaf2UjfNbMLzqZ8mj24s5j_wkverKszh76mb4Kd7bu5-hVv-dN-iJkeFQKpNun41507Dqd_UBgD2a3XbnyeAlxhna81SJwW5RbcJ53NHXo2wVgOHt/s200/gran+pendent.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Marge de vinyes a Mallorca.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En l'estat espanyol les construccions de pedra en sec adquirixen gran importància a Catalunya, Aragó, Illes Balears, Castella i la Comunitat Valenciana, encara que estan presents en totes les regions. En les terres de la Ribera són particularment abundants, sobretot en aquelles zones on l'orografia i l'abundància de roca calcària no donaven altres opcions d'aconseguir terres agrícoles. Feu un bon passeig per les terres altesd del terme, quan mes altes millor i gaudireu mirant la qualitat que veieu en els treballas de pedra. Us recomane visitar els terrenys entre la Font de Poveda i la Punta de Sant Pau, on hi ha marges veritablement espectaculars.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El paisatge de cultiu que hui veiem s'ha anat formant al llarg dels anys, a poc a poc, sense deixar constància de qui ha sigut l'autor de l'obra ni la data de la seua execució. Cal pensar no obstant això, que els abancalaments amb marges de pedra en sec es van començar en temps immemorial, qui sap si pels àrabs o pels primers pobladors cristians després de la reconquesta, i han anat creixent fins mitjan del segle XX.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La pedra és una constant en el sòl de moltes de les nostres terres fora de la vall fluvial, el que anomenem secà. Allí on la profunditat del terreny és escassa, apareix la roca mare a la vista o a una profunditat inferior a la què s'arriba amb la rella al llaurar. El perfil d'una terra prima el podem veure per exemple els talls del terreny que han quedat a la vista com a conseqüència de les obres de construcció o millora de les carreteres i camins, on s'aprecia una fina capa superficial de terra fosca i fèrtil que és pròpiament el sòl. Baix ella, apareixen pedres procedents de la disgregació de la roca mare, junt amb terra de color més clar, que seria el subsòl. Finalment apareix la roca mare generalment de tipus calcari i d'algeps, o més rarament d'arenosa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMk_CB1Dq88iMKl3MRui9MqM-FiIK0LG-EjHbNfUCJDc_ay688PEASqtElqKDTmpzeeCRT2XUqXKnfDxGyQ4bRHPEe3EyRteES7i5g2uVsJZCj5zDqlpzRdGysOkxPOPxmsUtAq6ttBNRA/s1600/recer.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMk_CB1Dq88iMKl3MRui9MqM-FiIK0LG-EjHbNfUCJDc_ay688PEASqtElqKDTmpzeeCRT2XUqXKnfDxGyQ4bRHPEe3EyRteES7i5g2uVsJZCj5zDqlpzRdGysOkxPOPxmsUtAq6ttBNRA/s200/recer.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Parets de cabanya de pastor.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per a augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable, a vegades ha sigut necessari traure pedra i posar terra. A la pedra que es treia calia buscar-li un destí prop del seu origen: en primer lloc, els murs d'abancalament o marges. La que allí no cabia s'amuntonava en marges de gran amplària o en les vores dels bancals. En molts llocs de les nostres comarques s'aprofitava també per a fer una cabanya o una barraca per a tindre recer en la finca, encara que crec que en terme de Castelló ja no queda cap. En definitiva este procés ha donat com resultat un paisatge a què la mà de l'home li ha donat forma.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El llaurador que aspirava a augmentar el seu patrimoni respecte al que havia rebut d'herència, no sempre podia fer-ho comprant noves finques. Solia optar, si se li permetien, per trencar algun tros improductiu i muntanyós i amb el temps convertir-lo en cultivat. Així l'augment de les terres productives es devia a la dedicació de temps de treball i no a un diners que no es tenia. El creixement demogràfic dels segles XVIII i XIX va haver de coincidir amb un període d'expansió de les terres de cultiu per a cobrir unes necessitats que van arribar, possiblement, al seu màxim durant els anys de la postguerra. Les pitjors d'aquelles terres hui romanen abandonades, donat lo cares que hui resulten de mantindre en cultiu, o s'han aprofitat com a zones enjardinades de casetes i xalets de recreació, encara que ens queden els marges de pedra com a testimonis que anys arrere el es cultivava.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els murs d'abancalament (marges), comuns a molt llocs, permeten utilitzar per a l'agricultura terrenys amb pendents originals molt pronunciades. Els bancals resultants d'una transformació en terrasses aprofiten millor l'aigua de la pluja i eviten el perill d'erosió. D'altra banda, l'espai que es perd és inferior al dels abancalaments fets amb ribassos o marges de terra. És per això que este tipus de construcció abunda inclús en llocs on ha sigut necessari portar la pedra de fora.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una paret de bancal és un mur de contenció de terres, per tant està sotmesa a la pressió que exercix sobre ella la terra que sosté. De les seues proporcions adequades i de la correcta construcció dependrà la seua estabilitat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El mur ha de ser més ample en la seua base que en la coronació, donant-li així una inclinació que fa que el centre de gravetat quede més dins i siga més difícil de bolcar. El parament interior ha d'existir, no cal parar atenció d'una perfecta alineació de les pedres però és necessari que queden ben assentades per a aconseguir donar màxima estabilitat al conjunt.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPMZuW8wJ2iNQA0hTgLguzFKKGw02wBVvQ_BarZeWFt6vqey5SUynHxmJOpblBH7JJeMxvCKqrlUyzCeq1vthn1pjFIDFrBMt25jCQmEUc72U9dy6Cs_zx02K22cZe5AGLjKFe3PrCbi0q/s1600/esquema.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPMZuW8wJ2iNQA0hTgLguzFKKGw02wBVvQ_BarZeWFt6vqey5SUynHxmJOpblBH7JJeMxvCKqrlUyzCeq1vthn1pjFIDFrBMt25jCQmEUc72U9dy6Cs_zx02K22cZe5AGLjKFe3PrCbi0q/s200/esquema.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Dibuix d'un marge de pedra en sec.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El cascall o pedra xicoteta s'anava posant en l'interior, però sempre en profunditat per a no traure'l al llaurar. En el dibuix adjunt es veu com actua un mur de contenció de terres. Cada tipus de terreny té el seu talús natural. Si férem un abancalament sense parets, al cap dels anys acabaria formant un ribàs amb esta inclinació. El mur de contenció es el que fa és aguantar la secció de terra que queda entre ell i la línia de talús natural. Es veu clarament que la quantitat de terra a aguantar augmenta enormement en la mesura que el mur va creixent en alçària. Serà necessari per tant que el mur estiga molt ben assentat i oferisca resistència suficient a la secció de terra que aguanta.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR79RvRt8ba5lMt1MKF4wvylzsOharv13ednqkp9LzqteOFsCtOQSLnWNHPlhlgOjtGhWh8vzsHPuGbnE8dokBgUslWV0lauoRSWp_N_7l5-TaR0NfHrnyNg13ZBJcZWXcNMnI27EfH-kx/s1600/drenar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR79RvRt8ba5lMt1MKF4wvylzsOharv13ednqkp9LzqteOFsCtOQSLnWNHPlhlgOjtGhWh8vzsHPuGbnE8dokBgUslWV0lauoRSWp_N_7l5-TaR0NfHrnyNg13ZBJcZWXcNMnI27EfH-kx/s200/drenar.jpg" width="150" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El mur de pedra en sec té el gran avantatge sobre altres construccions de ser elàstic i permeable. Les acumulacions d'aigua solen ser els grans enemics d'estes construccions, però la pedra en sec permet un drenatge fàcil de l'excés d'aigua i absorbix les xicotetes sobrepressions degut a la seua elasticitat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el sentit longitudinal els marges solen seguir sempre el traçat de les corbes de nivell perquè és la solució que requerix el mínim de moviment de terres quan es fa l'abancalament. En conseqüència, els llocs on la pendent del terreny original era més elevada, els bancals queden més estrets i on la pendent era escasa queden més amples.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per a facilitar l'accés d'uns bancals a altres es feien unes rampes d'accés, per on podia passar una cavalleria amb la corresponent càrrega. A vegades, quan el desnivell no era molt gran, era una part del bancal la que es deixava en rampa i servia d'accés per a anar pujant o baixant en zig-zag.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3W58o0T9a5Pc-P0Y5rEfgfKmUnIauqTnB7i64hmTIunwMAFa93iBKRgI9E1-anlq9G6p037NyAJhK80BPe8AkQjhqHVzC4GiPl_bdVo0d9OnV3eXIkXDUvpjoyTIxatMhyLE_HTR0nGt3/s1600/saltador.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3W58o0T9a5Pc-P0Y5rEfgfKmUnIauqTnB7i64hmTIunwMAFa93iBKRgI9E1-anlq9G6p037NyAJhK80BPe8AkQjhqHVzC4GiPl_bdVo0d9OnV3eXIkXDUvpjoyTIxatMhyLE_HTR0nGt3/s200/saltador.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Saltador.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per a facilitar l'accés de les persones d'un bancal a un altre de forma més ràpida es feien unes escaletes a la pròpia paret, també anomenades saltadors. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Se solien fer amb lloses grans que isqueren aproximadament un pam de la paret, per tant el seu ús no era adequat per a persones que no tingueren una certa agilitat. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>De vegades es feien encaixades en la pròpia paret, amb escalons fets amb grans pedres planes, resultant així molt més segures.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUhIVmALr2WMKW0VWOWfoUlNI7AjF_3JsOn2AczvTs16mDOiZ-vTedBZMB0QldZ1IJm1jOgIwyG9cLe5fKvL3kmjvSOoIxcfoxfcF1aJYJHETre5E3a5MaFRabMWT193phbG-mEVXV4JAt/s1600/escala.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUhIVmALr2WMKW0VWOWfoUlNI7AjF_3JsOn2AczvTs16mDOiZ-vTedBZMB0QldZ1IJm1jOgIwyG9cLe5fKvL3kmjvSOoIxcfoxfcF1aJYJHETre5E3a5MaFRabMWT193phbG-mEVXV4JAt/s200/escala.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El procés de transformació de terreny inculte a terreny de cultiu començava per eliminar la vegetació espontània. Després calia anar arrancant la pedra i separant-la de la terra. Per a això s'utilitzaven aixades estretes, pics, perpals i barrines. Les pedres més grans es trencaven amb la maça fins a aconseguir dimensions manejables. Si hi havia s'utilitzaven falques que es clavaven en les juntes amb la maça o el martell.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El treball de la pedra en sec es basa en la col·locació d'unes pedres damunt de les altres, procurant assolir els objectius d'estabilitat, funcionalitat i estètica. La norma del bon margenador diu que tota pedra ha d'estar damunt de dos pedres i ha de tindre sempre dos damunt. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La millor pedra per a maçoneria és la plana, tipus llosa, sense importar que siga un poc gran. Estes pedres que tenen dos costats més o menys paral·lels resulten fàcils de manejar, assenten bé les unes amb les altres i donen un resultat molt bo tant en solidesa com en aspecte. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cal tindre en compte, que sovint la pedra no era una matèria primera sinó un destorb a traure del terreny, per tant calia treballar amb qualsevol tipus de pedra, inclosos els cudols o pedrots arredonits i irregulars. Lògicament, el resultat no era el mateix.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una pedra, al descansar sobre tres punts ja pot fer la sensació d'estar ben assentada. Però això no és cert, perquè per a aconseguir estabilitat és necessari que la superfície de contacte amb les inferiors siga màxima. D'ací la necessitat anar posant falques amb pedres adequades a totes les juntes possibles. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Un bon margenador no és aquell que agafa una pedra i li troba un lloc adequat, al contrari, és el que agafa la pedra adequada per a cada lloc. Es mira la pedra que té disponible i tria sense dubtar aquella que encaixa quasi a la perfecció a un determinat lloc, com si s'haguera trencat expressament. Només així es poden aconseguir parets harmòniques, sense grans forats, partint juntes.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La construcció de pedra amb morter de fang o calç, utilitzada en els edificis urbans, masies, etc. es basa amb la mateixa tècnica però aconseguix un millor assentament entre les pedres i per tant una major estabilitat, però eixe morter és soluble i inestable amb el temps, i no servix per a abancalar.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per a transportar la pedra s'utilitzava la civera, que era un instrument format per dos barres paral·leles, unides per la seua banda central per unes fustes planes que formaven una espècie de plataforma on es depositava la pedra. Per a portar la civera feien falta dos persones, una davant i una altra darrere. La utilització d'un carretó de mà permetia fer un treball semblant però una persona sola. Quan es tractava de transportar pedra xicoteta, cascall o terra, s'utilitzaven cabassos de vimen de xicotetes dimensions.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si el desplaçament era un poc llarg, o havien de transportar grans pedres, s'utilitzava un saldo tirat per un animal. Era una ferramenta que es construïen els propis llauradors, aprofitant una bifurcació de dos branques, de carrasca o d'alguna altra fusta forta. Damunt es muntava una plataforma amb fustes planes i davant es posava una anella que permetia enganxar els tirants de la cavalleria. Si calia portar la pedra lluny i el terreny ho permetia, s'utilitzava el carro amb l'animal.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibx9a0OR91P01wAT-LWPAFExmSHXKKd9TaFwUxEc2PiQX8v8MPb0gHXvgVEclyHBNqbLP909Auc35eV76F2gQ9nu68MfWlKbzRloQ5Bk9IwSIS4ZEff00jBFqruDmjQg7SEFT6GxSC2Dp5/s1600/ferramentes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibx9a0OR91P01wAT-LWPAFExmSHXKKd9TaFwUxEc2PiQX8v8MPb0gHXvgVEclyHBNqbLP909Auc35eV76F2gQ9nu68MfWlKbzRloQ5Bk9IwSIS4ZEff00jBFqruDmjQg7SEFT6GxSC2Dp5/s200/ferramentes.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Ferramenta per a margenar.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'instrumental era ben simple, el més important era el martell. Es tractava d'un martell, amb un mànec d'uns 40 o 50 centímetres, que d'una banda era pla i per l'altre acabava amb punta; servia per a trencar pedres, retocar-les, calçar-les... Algun treball de més precisió podia requerir d'un enformador o d'una plomada. Una palanqueta podia ser útil per a col·locar les pedres en el seu lloc. No sempre els paletes utilitzaven el cordell per a replantejar-se les seues obres. Així a vegades les parets tenen unes curvatures suaus que li donen, inclús, més encant al paisatge.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Generalment els margenadors no eren professionals, eren agricultors o ramaders, coneixedors d'una tècnica, un saber fer i un gust pel treball ben fet transmeses de pares a fills, que quan no hi havia cap treball més precís en l'explotació, dedicaven el el seu temps a fer noves construccions i el manteniment de les existents.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els xicotets propietaris no podien permetre's el luxe de buscar paletes professionals per a fer els treballs, per tant havien de ser ells mateix els autors de les construccions. De fet, entre la gran quantitat de construccions existents, només una xicoteta part sobreïx de les altres per la gran qualitat de la seua execució. Estes obres de millor factura solen estar en finques propietat de famílies acomodades, que en el seu moment podien pagar bons margenadors, o finques que en el passat han sigut propietat d'algun bon paleta, que va voler deixar testimoni del seu domini de la tècnica de la pedra en sec.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Com a vegades el treball requeria de més d'una persona, hauria de ser comú l'intercanvi de mà d'obra; allò de "ajuda'm a fer este marge i ja t'ajudaré a fer la teua collita". El "tornallom".</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En les masies bones, al ser explotacions amb més terres i bestiar, els treballs agrícoles absorbien les disponibilitats de mà d'obra familiar i inclús obligaven a tindre personal assalariat: pastors, criats, etc. I per descomptat paletes quan feia falta.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En alguns llocs, els pastors també han sigut altres grans artífexs de les construccions de pedra en sec i del seu manteniment. Al llarg de segles, mentres pasturaven les ovelles, han anat construint parets que tanquen espais per al bestiar, construint refugis i tornant portells. A vegades tot això sense portar ni un simple martell, només amb les mans.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9k-9lQhrQ84GCkeAtoV3h2FbxIcjQdkURHDgepdiDQrWFz0J-psP0GF_Sxse3KiGXbYyB-4vVY7E4NPEAFvwy2ln56uKYuS2uA7ScJU2m-W1T0Va4ubtIbzSvKKkPwAJt9_5wdwT33Dro/s1600/paregut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9k-9lQhrQ84GCkeAtoV3h2FbxIcjQdkURHDgepdiDQrWFz0J-psP0GF_Sxse3KiGXbYyB-4vVY7E4NPEAFvwy2ln56uKYuS2uA7ScJU2m-W1T0Va4ubtIbzSvKKkPwAJt9_5wdwT33Dro/s200/paregut.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Pedra seca i bloc de formigó.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>En el cas de les terres que s'han anat abandonant, una vegada s'ha perdut l'ús agrícola dels terrenys abancalats, els marges continuen jugant un paper fonamental ja que eviten l'erosió i faciliten la reaparició de forma espontània d'una coberta vegetal semblant a la què hi havia abans de convertir-los. És molt possible que després, amb el temps es vagen lliscant els murs, però de moment ja han fet el seu paper a més en el moment més crític que és el de deixar-lo ermar.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>De tot allò que s'ha exposat podem traure la conclusió que els marges de pedra constituirien, encara hui, la millor solució per a fer transformacions agrícoles en terrenys en pendent. La realitat però és la següent:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>· Queden pocs margenadors en els nostres pobles.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>· Els preus de les transformacions amb marges de pedra son molt més elevats que amb talús de terra.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>· En molts casos l'obra de formigó ha substituït funcionalment a la de pedra en sec. Açò afecta tant les noves transformacions com el manteniment de les ja existents.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El futur dels pocs professionals que queden està però garantit:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>· Hi ha cultius en què la seua imatge pot influir decisivament sobre la comercialització del producte final. Per tant la realització de nous marges o el manteniment dels existents en este cas és una necessitat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>· Cada vegada hi ha una consciència col·lectiva més gran de respecte cap al patrimoni de pedra en sec que tenim. Açò fa que augmente la demanda de professionals per a fer manteniment de les construccions i que inclús persones jóvens s'atrevisquen a posar pedra sobre pedra.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>· La pedra en sec dóna uns resultats estètics que tenen molta acceptació en equipaments públics (zones d'oci, enjardinaments, parcs, etc.) O privats (entorns d'edificis, jardins, tanques, etc.)</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El problema pot ser però la falta de margenadors jóvens que garantisquen la continuïtat. Els tallers ocupacionals o les escoles taller poden ser la manera d'assegurar que en el futur continue viu este ofici tan antic com la cultura mediterrània.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps....</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7784677623849678726.post-38571348154735457822012-03-12T15:50:00.002+01:002012-03-12T16:00:29.917+01:00Gelats i gelateres<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcuTZhQRMJYFUm2AjNCI67hTZq2M9a8_SlT9pMfsjazcXDJS8P2pTPeKCzEKnIeCEadP2vFDCAQWV0mDh8R9uI5e12eec022b9V3zx0XwJUsNqOS-JncDO8JGOyjJPX-KTi7b70Ojrjbti/s1600/elcarrodemadelgel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcuTZhQRMJYFUm2AjNCI67hTZq2M9a8_SlT9pMfsjazcXDJS8P2pTPeKCzEKnIeCEadP2vFDCAQWV0mDh8R9uI5e12eec022b9V3zx0XwJUsNqOS-JncDO8JGOyjJPX-KTi7b70Ojrjbti/s200/elcarrodemadelgel.jpg" width="173" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Carro de mà portant gel.</b></span></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Hi ha una delícia que hui pareix moderna, per la seua fàcil adquisició, però que no ho és. Ni tan sols sabem quan es van començar a disfrutar. Estic parlant dels gelats. Jo sóc ja de la generació en què, per a poder degustar un gelat, o la seua versió infantil amb pal, el polo, només calia anar a per ell a la gelateria, que ja hi havia diverses en el poble. La meua de sempre ha sigut la de la família de l'amic Salvador Herrero, que hui és l'única que sobreviu, afortunadament, i regenten les seues filles, Raquel i Esperança. Si tanque els ulls encara puc paladejar els seus deliciosos polos de gel, i la delícia de déus dels seus "coyotes", que eren per a nosaltres el no va més del gelat gurmet per a mocosos. Els cucurutxos, les tallades de barra amb galleta i els pots de paper encerat ja van arribar (per a les nostres butxaques infantils) en l'adolescència.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llavors, encara era possible mantindre una xicoteta fàbrica artesanal i familiar com la seua, que encara recorde al final del carrer de la Pilota. Hui, no es podria sense una fabricació agrupada en cooperatives d'artesans gelaters que mantenen la tradició i el bon fer. Ara ja hi ha de qualsevol tipus en bars, botigues, supermercats, quioscos, encara que siguen de tipus industrialitzat. Ni s'assemblen tan sols, amb quasi tots eixos ingredients acabats en "ante" i de noms camuflats en números, però són barats i assequibles. En aquella època encara teníem una fàbrica de gel en Castelló i es repartia per les cases per encàrrec o es comprava en venda del carrer. Les neveres de les cases, si n'hi havia, eren de gel. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT7rTdE-Bil7BLdZVjHWskBbfMAhMkngegK1IlFTFrbAQcz_mhS3FqU1W7vDVrt6mnEy0ZBbFn95NPtpqkCLtFFW6J_8_sFRvaR4G-_9Iqzfznstw5LMc_KW1JAmziwDyJFPO3qZiX84fC/s1600/neveramariola.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT7rTdE-Bil7BLdZVjHWskBbfMAhMkngegK1IlFTFrbAQcz_mhS3FqU1W7vDVrt6mnEy0ZBbFn95NPtpqkCLtFFW6J_8_sFRvaR4G-_9Iqzfznstw5LMc_KW1JAmziwDyJFPO3qZiX84fC/s200/neveramariola.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Nevera a la Mariola</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Però no pensem que el gel per les cases només es coneixia des de l'època en què, a mitjan segle XIX, va nàixer la fabricació industrial del mateix. Abans només era més car i per tant només assequible a butxaques benestants, però es perd en la memòria dels segles el naixement del comerç de gel. Quan no es podia fabricar, s'acumulava neu compactada en blocs, que se separaven entre si amb pellorfa d'arròs o palla de qualsevol tipus, i que s'acumulaven en "neveres", grans pous redons excavats en la muntanya, amb cobertes en cúpula d'arcs de pedra i sostres de fusta i palla, d'on s'anava extraient a l'estiu i repartint per les comarques pròximes, viatjant aprofitant el fresc nocturn i en paquets ben protegits per a evitar la seua descongelació, en llargues rècues de mules, i que es venia pels carrers i se servia a cases que ho havien sol·licitat. Encara queden en la nostra pròxima Mariola algunes d'elles, fora d'ús, però que ens poden donar una clara idea del que eren en els seus bons temps.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinqj-IsN15veL5Hm972ZpciPVO4K06qUqJxeMeoi4NnianT8q06BNPLvia0J_HEjrs4RhVo1abSpWtNsMZBXcJ3qcW3zvybTsZeyd36Xe13_nOiBdLIqWbDQQDYKw0H-P_XrLKKG7PhBHt/s1600/geladora00.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinqj-IsN15veL5Hm972ZpciPVO4K06qUqJxeMeoi4NnianT8q06BNPLvia0J_HEjrs4RhVo1abSpWtNsMZBXcJ3qcW3zvybTsZeyd36Xe13_nOiBdLIqWbDQQDYKw0H-P_XrLKKG7PhBHt/s200/geladora00.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Xarrant i fent gelat.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sabem que els romans ja disfrutaven de gelats gràcies al dit sistema, i que els àrabs van ser uns mestres en la seua elaboració. Però el que jo recorde i enyore eren les gelateres casolanes, les que eixien a la llum en les ocasions especials en les cases familiars, o en qualsevol reunió veïnal, siguen berenars en grup o sobretaules "a la fresca". Hui hi ha maquinetes casolanes per a fer gelats, o el congelador de la nevera, però llavors eren uns aparells que sorprenien i enlluernaven els xiquets, que des del començament del procés, començàvem a llepar-nos i a bavejar pensant en el resultat del que disfrutaríem.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggeyZwG96j8Xxq-auiVi3NjTYrPJWYAqNomfQjQEkUHsZ-lvPGFf06GClgyYPQ_yjFhuRFt3t8WX7gRoNckVKYrXqcThjQIRhYcTEqJVfWRD-BK6UOdvLKG_D1yYx8mi97OvATSyDto27X/s1600/geladora01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggeyZwG96j8Xxq-auiVi3NjTYrPJWYAqNomfQjQEkUHsZ-lvPGFf06GClgyYPQ_yjFhuRFt3t8WX7gRoNckVKYrXqcThjQIRhYcTEqJVfWRD-BK6UOdvLKG_D1yYx8mi97OvATSyDto27X/s200/geladora01.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Desmuntada i muntada</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Només recorde un tipus de gelatera, composta per un poal de fusta vertical, dins del qual es col·locava un cilindre metàl·lic amb tapa, de menor diàmetre que el poal, i que se situava en el seu centre. Dins del cilindre hi havia unes paletes centrals en l'eix fixes, i unes laterals verticals mòbils de fusta que raspaven el cilindre i que giraven gràcies a un mecanisme de pinyons cònics engranats a un pinyó d'atac, que els movia gràcies a una maneta lateral.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Es posava dins del cilindre metàl·lic el preparat a gelar, es muntava la tapa i es col·locava en el poal de fusta, s'omplia l'espai entre ambdós amb gel picat i es deixava una estoneta perquè anara refredant-se i soltant aigua, i a continuació s'afegia un bon percentatge de sal grossa que es mesclava amb el gel, i es començava a girar a velocitat moderada la maneta, sense parar durant tot el procés, perquè el gelat granissara sense fer gel que ho bloquejara.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9IH2g2JA95yyxw79xqqbiQqiEWGtoYdnlLePCXPGZbg8MdrVxLner9_xb3pBmFN-aD3JH_a8Y2eIJebewXl8P847ytaevZckaM8W6_1tE8rtwbYsumEi11bIjz7IT4k5FykwK2w11KjJ7/s1600/geladora04.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9IH2g2JA95yyxw79xqqbiQqiEWGtoYdnlLePCXPGZbg8MdrVxLner9_xb3pBmFN-aD3JH_a8Y2eIJebewXl8P847ytaevZckaM8W6_1tE8rtwbYsumEi11bIjz7IT4k5FykwK2w11KjJ7/s200/geladora04.jpg" width="163" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>Gel, sal i manubri.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El que més es feia en ma casa tenia una composició tan simple com deliciosa. Ma mare preparava la base del gelat en la cuina, mesclant a foc molt lent llet, rovells d'ou, ratlladures de llima, canella i sucre, que es deixaven refredar a temperatura ambient. Mon pare es posava al comandament de la gelatera i anava dirigint tots els passos, comptant amb la col·laboració dels xiquets. El primer pas que donava consistia a picar amb una maça de fusta la barra de gel que estava en el sòl del corral tapada per un sac de cànem. Anava introduint cuidadosament els trossets de gel en el poal de fusta alhora que feia girar el manubri d'aquell artefacte, la qual cosa produïa el gir del got metàl·lic de l'aparell, en el que s'havia introduït la base del gelat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Una vegada ple el poal de trossets de gel, i sense parar ni un moment de girar, apareixia en escena la sal. S'afegia la sal en grans quantitats i esta es mesclava amb el gel (Des de quatre fins a 2 parts de gel per cada part de sal, com més sal, més ràpid es liquava el gel i més refredava la salmorra). Com per art de màgia el líquid començava a gelar-se en un breu espai de temps, no arribant a la congelació per acció de les paletes de fusta que giraven en l'interior del poal metàl·lic i en sentit contrari al gir d'aquest, raspant amb el seu moviment les parets interiors.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPqNO-tCGH-CSC953q7nB_rYLGbgCBLp4wY-lfMzKt42ICdw58cDIsPrehluO6ynyUlsJ3w6O4EnvUdKSv4SDRy7Tbzi9D66HB08wOXfEVHpcDTapm2p-TVo7MJgJHi6sgYriurB7yNFus/s1600/geladora03.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPqNO-tCGH-CSC953q7nB_rYLGbgCBLp4wY-lfMzKt42ICdw58cDIsPrehluO6ynyUlsJ3w6O4EnvUdKSv4SDRy7Tbzi9D66HB08wOXfEVHpcDTapm2p-TVo7MJgJHi6sgYriurB7yNFus/s200/geladora03.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El miracle ja fet.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Estaria girant el manubri uns trenta minuts i, en este breu espai de temps, aconseguia tindre un magnífic gelat, en la fabricació del qual havia col·laborat tota la família. El gaudiment era indescriptible.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Per si no ho sabíeu, es conserven els documents relatius a pagaments d'impostos pel comerç de la neu i gel a València des d'abans del segle XV, i la primera fàbrica de gel artificial de València, i d'Espanya, va estar en el núm. 113 del carrer del Mar de València, dissenyada i muntada per Antonio Rojas en 1863. La seua posterior proliferació de forma molt ràpida, va matar en pocs anys la comercialització de gel de neu compactada, i va incrementar la de la gelateria i va facilitar el seu ús domèstic.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvVEvNmaqPYupnZX0m7bwKOO_t0j45rnfC_1K7tecs9GilZmeA5kLQ4W1Rai_341X13jsFMgoNya3jevelFrJHdbyFHKouGZmTRJWFVLrrfiLSd595BWUm_4Erry0vb9FCib53ybZbmtMe/s1600/geladora02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvVEvNmaqPYupnZX0m7bwKOO_t0j45rnfC_1K7tecs9GilZmeA5kLQ4W1Rai_341X13jsFMgoNya3jevelFrJHdbyFHKouGZmTRJWFVLrrfiLSd595BWUm_4Erry0vb9FCib53ybZbmtMe/s200/geladora02.jpg" width="156" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"><b>El llibre d'us.</b></span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Quant a la gelatera, el seu funcionament es basa en un principi físic molt simple: la sal fon el gel i esta fusió absorbix calor, refredant la mescla i baixant per tant la seua temperatura. El descens crioscòpic del punt de fusió de l'aigua per causa de la sal, roba calor a l'entorn i pot arribar a abaixar la temperatura fins a -15º centígrads.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Les gelateres de Castelló eren totes de la mateixa marca i model, i la fàbrica, ELMA, està en Legutiano (Àlaba), així que eren les més pròximes i assequibles, i a més, tenien fama de ser les millors. He buscat fotos o detalls d'altres marques, però no he trobat res. La fàbrica encara existix, dedicant-se a la fabricació de qualsevol classe d'aparells per al tall i embotit artesà de la carn i fabriquen accessoris de cuina i molinets clàssics manuals de café. (<a href="http://www.elma.es/" target="_blank">www.elma.es</a>).</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheaBNk_n-x9ROeTxG0hYLhzNyxU2Lz0ZxX54lRWZqWR4ZSE1YrGTUCBSZ4hXHpW2x8zRnM0F4F3hatW9dMpsc4Ha89OEPeWt0rrCLt40ASe-JZPNOn88106cCqqSMls3HOsMVsAMdaWBva/s1600/geladora05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheaBNk_n-x9ROeTxG0hYLhzNyxU2Lz0ZxX54lRWZqWR4ZSE1YrGTUCBSZ4hXHpW2x8zRnM0F4F3hatW9dMpsc4Ha89OEPeWt0rrCLt40ASe-JZPNOn88106cCqqSMls3HOsMVsAMdaWBva/s200/geladora05.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La gelatera no s'usava només per a fer gelats. El seu ús s'estenia al medicinal, fent gel amb aigua potable i inclús esterilitzada, per a ús intern contra la febra, laringitis, pertorbacions estomacals, etc... </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El fred artificial d'ús domèstic, neveres i congeladors, i d'aparells gelaters domèstics elèctrics, van acabar amb elles. Hui només ens queda el seu record i alguns pocs exemplars ja en col·leccions o museus etnològics.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Temps era temps...</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>El grill de la memòria.http://www.blogger.com/profile/10081464787272061764noreply@blogger.com0