Mentre Europa es dessagnava en l’anomenada Guerra Europea o Primera Guerra Mundial, al País Valencià es vivia en pau. El conflicte bèl•lic, però, va incidir sobre la societat valenciana, especialment sobre les classes populars. Castelló tenia uns 4.800 habitants, que vivien sobretot de l’agricultura. Es cultivava arròs, taronja, blat i melons, principalment.
 |
Estació antiga de Castelló,
inaugurada l'11 de juliol de 1915
|
[1] Centenari
de l’arribada del trenet a Castelló: 1915-2015, Ajuntament de Villanueva de Castellón, 2015.
També podeu llegir l’edició facsímil de la crònica 11
de julio 1915.
Qui era qui?
L’alcalde era Vicente Alandes Soro; el secretari, Federico Picornell Lorente; el president de la Reial Séquia, Ricardo Martí Caldés.
El mes d’octubre és nomenat jutge municipal Vicente Domingo Llagària Soro, pare de l’advocat Eduardo Llagària, i suplent Alberto Martí Martí. El secretari del jutjat era Eduardo Simarro Ortiz. També és nomenat notari Dionisio Grima Lloret.
El rector era don Rafael Gallart, els vicaris eren Vicente Laques Crespo, Vicente Rosell Llavarias i José Pla Garcia.
Els metges de Castelló eren Francisco Lacasa Pascual, José Pérez Cabello i Àngel Llàcer.
A Castelló hi ha ensenyament públic i privat. A l’Escola Nacional hi havia la mestra de pàrvuls Josefa Momparler, la de xiquetes Mercedes Ballester i la de xiquets, de Miguel Badenes. A banda de les dominiques també feien classe particular Aurelio López i Salvador Garcia Vidal.
Hi havia dues farmàcies, la de Braulio Moscardó Prades i la de José Roig Mendoza.
Els polítics
Les persones més influents de Castelló eren Elies Varó Marqués, Vicente Alandes Soro, Pasqual Serra Bataller, Severino Torres Baixauli, Federico Soro Gregori, Rogelio Martínez Soro, Eusebio Peris Caldés, Pasqual Uberos Soro, Valeriano Soro Pla, Salvador Franco Liñana, Juan Franco Talens, Ricardo Vidal Climent, Ricardo Martí Caldés, Francisco Ferri Martí, Juan Gallego Muñoz i Vicente Pons Garcia. Eren terratinents, comerciants, arrendataris o procuradors. Els uns eren liberals i els altres conservadors. Tots els esmentats ocuparen en algun moment de la seua vida les més altes magistratures municipals i de les comunitats de regants.
A l’esquerra hi havia els republicans, entre els quals destacava el veterà Salvador Martorell Fuertes. Al diari El Pueblo escriu un parell de vegades des de Castelló José Torregrosa Arbona.
A la dreta hi havia els carlistes, que formaven una Junta Local Jaimista, presidida per Rafael Soro Bo; tenien un casino, el Círculo Jaimista, que presidia Bautista Chafes Bohigues. N’eren vocals Manuel Gil i Vicente Ribes. També hi havia Juventud Jaimista, que presidia Luis Martí Bas.
Naixements
 |
| José Roig Agrasot |
Aquell any van nàixer, entre altres, Pepita Martorell Martínez, a la qual ja m’he referit en un altre lloc (2), Salvador Climent Reig —que fou alcalde de la vila—, Francisco Ribes Soro —que fou tinent d’alcalde—, Higinio Candel Martínez —que fou president de la Societat Musical—, Maria Aranda Català, Isabel Benetó Caldés, Josefa Candel Pareja, Federico Gómez Tormo, Vicente Pons Torres, Joaquín Sala Aviñó, Amparo Soro Franco, Eliseo Pausà Francés, Hortènsia Talens Guixart, Arcadio Aràndiga Garcia i la que seria la seua esposa Genoveva Martorell Candel...
Però el qui amb el temps seria el castellonenc més estimat de la seua època va ser José Roig Agrasot, nascut el 5 de desembre de 1915 i conegut com “el practicant Pepe Roig”.
L’Ajuntament li dedicà una plaça uns anys després del seu decés, ocorregut el 26 de juny de 1967.
[2] Ibídem, pp. 7s.
L’oratge
Per als castellonencs de 1915 eren tan incomprensibles les lleis del mercat com els fenòmens meteorològics. Els primers dies de l’any ja hi va haver una riuada del Xúquer que va destruir un pont provisional conegut com “del Rei” a la carretera de Madrid i, per tant, s’interrompé la comunicació entre Alberic i Castelló. A Antella i a Alzira el nivell de les aigües del riu superava els 4 metres.
El 23 de febrer els alcaldes de Castelló, Alzira, Carcaixent i Algemesí telegrafiaren al senyor governador i l’informen que un vendaval havia deixat els arbres sense taronja. I Els últims dies d’abril hi va haver un temporal d’aigua.
Les collites
La collita de l’arròs va ser molt bona, a pesar de la malaltia de la “roja” que afectava les tiges de l’arrossar. La varietat més abundant s’anomenava Benlloch, però també es cultivava l’arròs Pesetero, Bomba i Amonquili. Una representació de Castelló acudeix a l’Assemblea arrossera celebrada a València el 18 de febrer. El 6 d’abril Las Provincias publica en primera pàgina una carta de José Cifre Uberos des de Castelló, on comença dient que “Entre los cosecheros de arroz de esta villa reina el mayor disgusto, por el mal que indirectamente se les hace á ellos confundiéndoles con los acaparadores”. Opina que, si hi ha excés d’arròs, el govern hauria de permetre la seua exportació.
El 25 d’abril el corresponsal del Diario de Valencia informa que els arrossars s’acabaran d’embassar en la primera desena de maig; també, que el blat es ressent de l’excés d’humitat a causa de les pluges persistents dels últims dies. De manera semblant informa La correspondencia de l’endemà, que afig que el temporal d’aigües també fa estralls en els planters d’arròs, que necessiten sol; en els tarongers la pluja és beneficiosa, però està caent fruita dels arbres a causa de la humitat.
El 10 de maig ja començaren alguns llauradors els treballs de plantació d’arròs “teniéndose la seguridad de que si cesan las lluvias, la plantación se generalizará en todo el término á fines de la semana actual” (informa La correspondencia de Valencia de l’11 de maig).
A mitjan juny “está en todo su apogeo la siega del trigo, añadiendo que en las partidas segadas no cunde mucho el grano, porque las últimas lluvias causaron mucho daño”. La collita és prou bona “á excepción de algunos campos, que por estar completamente encamados, no rendirán lo debido” (La correspondencia del 14 de juny).
A la primeria d’agost l’arròs presenta molt bon aspecte, i es va fer una reunió per tractar de constituir una entitat de préstec que salvara el petit propietari arrosser de la usura de la qual n’era víctima.
Comunicacions
El 7 d’abril l’alcalde de Castelló remet al governador certificació de les dues actes de subhasta de les obres d’eixample i millora del camí de Santa Anna. Els més beneficiats en foren els usuaris dels banys de Santa Anna, que viuen una època d’esplendor. Amb l’arribada del ferrocarril, la direcció posava a disposició dels clients un carruatge que els duia de l’estació al balneari. La temporada oficial començava l’1 de juny i acabava el 30 de setembre, dies en què fins i tot hi havia un metge, el doctor Bernardo Landete.
 |
| Diario de Valencia, nº1523, 1915 maig 30, p. 8 |
A banda del tramvia a l’estació de la Pobla, hi havia un servei de carruatges d’Alberic a Xàtiva per Castelló. El bitllet del tramvia costava 35 cèntims; el del carruatge, una pesseta.
Vària
 |
| Al número 5 de la plaça de l'Església estava la caserna de la Guàrdia Civil fins a l'any 1915. I molt abans s'hi trobava l'Hospital de Sant Jaume. |
Aquest any també es va inaugurar la caserna nova de la Guàrdia Civil, construïda al carrer de Sant Doménec sobre un solar adquirit el 16 de gener. S’hi va traslladar des del nº 5 de la plaça de l’Església, on es trobava també el “fielato” de consums. Aquesta casa va ser adquirida en pública subhasta el 15 de juliol per Salvador Chinesta Granero.
El corresponsal del Diario de Valencia denuncia el 25 d’abril la falta de civisme d’alguns castellonencs, que havien arrencat alguns dels arbres que s’havien plantat al camí del Cementeri durant el pas de Pasqual Serra Bataller per l’alcaldia (1907-1908). Tot ve a propòsit de l’anunci de la construcció d’un camí que uniria l’estació amb la carretera (la futura Gran Via) i de la celebració de la Festa de l’Arbre.
 |
Ordenanzas y reglamento
del Sindicato y Jurado de Riegos de la Comunidad de Regantes de la acequia de la 'Villa' de Villanueva de Castellón |
El 25 de gener Govern Civil acorda la demarcació de la mina “Josefina”, nº 734, al terme de Castelló. Deu ser la mina de lignit d’Arturo Boïgues Sempere.
El conflicte de les aigües
A la primeria d’agost revifa el conflicte d’aigües amb la Vall de Càrcer. Veïns de la Vall van volar amb dinamita un tros de la séquia d’Escalona, a l’Arcada del Riu, i van causar uns danys valorats en 3.000 pessetes. Davant de l’atemptat una comissió, constituïda pels diputats La Iglesia i Muga, l’exdiputat Eduardo Llagària, l’alcalde de Castelló i el president de l’Escalona, va viatjar a Madrid i va visitar el president del Govern i els ministres de la Governació, Guerra i Foment, per tal de demanar-los una solució al conflicte. El senyor Dato va prometre resoldre l’afer en el següent Consell de Ministres. Sabem, però, que no va resoldre res.
Entreteniment
L’any 1915 hi ha els següents casinos: Casino Reformista, Centro de Unión Republicana, Círculo Castellonense, Círculo Legitimista, Club Castellonense i l’Obrera. Ens consta que també hi havia dos clubs taurins: el Belmonte i el Gallito.
En alguns casinos es jugava a jocs prohibits.
Al teatre Ideal, inaugurat en 1914, es fan espectacles variats i cinema. El teatre Club Castellonense havia sigut clausurat per no reunir condicions el local, però de fet seguix funcionant, amb gran risc del públic. Té inutilitzades les portes d’eixida.
Les festes
A banda de la gran festa de l’arribada del trenet a Castelló l’11 de juliol, se celebren les festes acostumades. El Diario de Valencia del 7 de juny informa sobre la gran solemnitat amb què es va celebrar el Corpus Christi. La vespra, 2 de juny, va haver-hi cercavila i serenata a càrrec de la Lira, i en la missa major de l’endemà es va cantar la missa coral de “Gloria” de Salvador Giner, dirigida pel prevere organista Vicente Rosell. Hi va assistir la Corporació Municipal “precedida de los maceros con gramallas”.
Les festes patronals es van celebrar els dies 24, 25 i 26 d’octubre. Misses solemnes amb eloqüents oradors sagrats, processons, focs d’artifici i bona música constituïen la festa. La Lira feia una serenata i dos concerts. La cosa més nova de l’any va ser la benedicció d’una imatge de la Puríssima, regal de les senyores Concepció i Francesca de Paula Soro [Benetó].
Les Congregacions Marianes celebraren la festa el 14 i el 15 de novembre.
També es va celebrar la Fira de Santa Llúcia durant cinc dies. Els diaris deien que, com que el tren ja arribava, “se espera que la concurrencia de forasteros ha de ser muy grande”.
La Lira
És ben segur que en 1915 la Lira Castellonera ja fa concerts al Teatre Ideal.
L’11 de juliol, Alberto Martí, escriu al Diario de Valencia, sobre la necessitat de proporcionar-los, als músics de la Lira, uns tratges d’hivern, perquè “allá por el Diciembre, cuando se celebra nuestra popular feria, tienen que presentarse ante el público como disfrazados con los trajes blancos del verano, que son los únicos que tienen”.
Proposa que don Salvador Montón inicie una subscripció popular, a la qual haurien de contribuir en primer lloc les societats locals “mas los señores de Baró, Alandes, Serra, Baixauli, Soro, Martínez, Peris, Uberos y otros varios”. I amb el seu producte caldria comprar-los unes guerreres d’hivern.
Successos
El 4 de gener la Benemèrita va detenir el roder José María Ibarra, que havia fugit el 27 de desembre anterior del càrcer de Cocentaina i s’havia dedicat a fer maleses per Castelló i la redor. El van trobar dins d’una barraca i portava un revòlver, un coltell llarg, una navaixa i una capsa de càpsules.
El 6 de febrer de La correspondencia de Valencia informa sobre la resolució del juí promogut contra Miguel Gil Huertas. L’acusat, “confiado con las bondades de su caballo, iba tranquilamente por Villanueva de Castellón”, però l’haca va fer una espantada i va atropellar dues xiquetes que jugaven al carrer. “Como el rucio retozón no pudo ser procesado, pagó los vidrios rotos su pobre conductor”, diu el diari. Defensat hàbilment per Eugenio Roldán i gràcies a un informe favorable del veterinari Juan Izquierdo, el fiscal va retirar l’acusació i el carreter va quedar lliure.
A les 5 de la vesprada del 6 de juny, el sergent de la Guàrdia Civil Amadeo Romà Cervera, avi d’Amadeo Romà Martorell, i el guàrdia Rafael Zarraquina Magalló trobaren en un arrossar de la partida de la Paixarella el cadàver de Vicente Sánchez Aranda, de 45 anys. La víctima i dos més, tots tres veïns de la Llosa, pescaven amb xàrcia al riu Xúquer i van ser pillats per dos guardes de la pesca fluvial. Quan els donaren l’alto, pegaren a fugir i els guardes dispararen les terceroles i un dels projectils li va arribar a la susdita víctima. Tant els guardes com els furtius van ser detinguts.
 |
| En esta casa del carrer del Ravalet vivia Ludgarda Daràs Adrián que el 19 d’abril de 1914 va rebre 5 destralades de José Pellicer Martínez. |
El mes de juny comença el juí contra José Pellicer Martínez, acusat de robatori amb homicidi en la persona de Ludgarda Daràs Adrián. Els fets van ocórrer al carrer del Ravalet de Castelló el 19 d’abril de 1914. El defensor, Leandro Garnelo. El presumpte homicida li va assestar 5 destralades. El 10 de juny el jurat va pronunciar un veredicte de culpabilitat i va ser condemnat a cadena perpètua.
Cap a la darreria de setembre el llaurador Rafael Tormo Puchol, que havia pujat dalt d’un arbre, va tindre la desgràcia de caure des de les rames més altes. Fou arreplegat moribund.
El primer accident de trens a Castelló va ocórrer el 5 de desembre, quan encara no feia cinc mesos de l’arribada del primer ferrocarril. El tren nº 4 va xocar a l’estació contra tres cotxes de tercera “que sufrieron importantes desperfectos, saltando de la vía y derribando la tapia de la estación”. No hi va haver desgràcies personals.
I, per últim, el 30 de desembre, a les 7 de la vesprada, la guàrdia civil va matar el criminal José González Jiménez, àlies Guixa.
Autor: Francesc Xavier Martí i Juan.
